Catequil
Catequil (conegut també com: Jatiquillá, Catequilla, Cataquillay, Apocatequil, Apu Catequil) és un deu aquàtic que té al seu conte als animals de la terra. Es creïa que els deixava en llibertat durant les nits quan la lluna era jove o tendra, en l'objectiu de comunicar o transmetre valor i riquees a les persones que s'enfrontaven a ells en un bany espiritual. Per esta raó li'l considerava una deïtat relacionada en el valor i la fortuna. Durant este fet es portava a terme un rito d'iniciació en el qual el jatiquillado, buscava obtindre este valor i fortuna per a convertir-se en el líder de la comunitat. Catequil era usualment representat antropomórficament en un raig en la mà i tors de jaguar. El seu cult va ser molt difòs per varis señoríos ètnics d'Equador com els puruhá, panzaleo-quitu, caranqui i chono. La seua popularitat s'estenia des de Colòmbia, entre els señoríos pubenenses i pastures a on es sincretizó en Kamashka, fins al nort de Perú entre les ètnia dels huamachucos, els cajamarcas i els conchucos, a on es sincretizó en Illapa per a convertir-se en el deu del raig. En este sincretisme en particular, per la seua relació en la justícia i el raig compliria una funció similar al orisha Changó.
Etimologia
Jatiquillá en idioma panzaleo significa . Durante este hecho se llevaba a cabo un rito de iniciación en el cual el jatiquillado, buscaba obtener este valor y fortuna para convertirse en el líder de la comunidad. Catequil era usualmente representado antropomórficamente con un rayo en la mano y torso de jaguar. Su culto fue muy difundido por varis señoríos étnicos de Ecuador como los puruhá, panzaleo-quitu, caranqui y chono. Su popularidad se extendía desde Colombia, entre los señoríos pubenenses y pastos donde se sincretizó con Kamashka, hasta el norte de Perú entre las etnias de los huamachucos, los cajamarcas y los conchucos, donde se sincretizó con Illapa para convertirse en el dios del rayo. En este sincretismo en particular, por su relació con la justicia y el rayo cumpliría una función similar al orisha Changó.
Etimología
Jatiquillá en idioma panzaleo significa i fa referència a la lluna que durant la fase final del quarto menguante, era coberta de nit i desapareixia. En este moment se suponia que catequil deixava lliure als animals que es trobaven al seu càrrec. Va ser denominat "Cep Catequil" que en llengües barbacoanas significaria "Seepu" o "Seepuno" que significa la gema, el brot o germinació. A través del sincretisme del mit en Perú sorgirien nous deus com seria Pingueroa, que en les cultures d'Equador com la Puruhá, Quitu i Caranqui serien Naatala, germà de Catequil. Mentres que la seua representació en Perú és la d'un pardal, en Equador li'l representa com una serp, coneguda com Pini. En este cas específic es referix a Pini-Queraanu o també Piniquerenu. En les tres denominacions representa al mateix temps la raça.[1][2]
Mit
Catequil té el seu orige en la mitologia dels señoríos ètnics d'Equador a on va ser un dels deus més venerats. Es representa en un bastó que usualment li l'interpreta com un raig, convertint-ho en la deïtat que controla el clima, capaç de llançar rajos durant les tormentes. En essència Catequil Catequil al com s'invocava a través d'un rito. Es caracterisa per viure en "pozas de catequil", cridades Pilu (en llengua cayapa) de la que desborden rius. La seua veneració girava al voltant d'un rito específic en estos manantiales en a on el "teca" o també conegut com el "catequillado" portava a terme un rito d'iniciació. En viure Catequil en estes aigües (Pilu), les convertia en sagrades per lo que no eren tocades salve durant els rituals. D'estos manantiales, rius, llac i estanys s'abstreen en el concepte "Pi", que significa en llengua cayapa "aigua sacralizada". Este concepte constituïa la base o principi filosòfic de la mitologia no solament dels Puruhás, sino també dels Quitus, Caranquis i Yumbos. Està relacionat ademés en l'adoració de la mar com a font o el lloc a on es porta a terme el mit cosmogónico que explica l'arribada dels primers pobladors a les costes d'Equador. D'esta manera el mit de Catequil conecta en el mit d'A rucu i A shimbu, els antepassats mitològics o primers humans en aplegar a Equador des de l'oceà. Este fet ocorreria durant un eclipse, quan pajta (sol) i quepepajta (lluna) com a principi masculí i femení s'unien. D'esta manera, en l'unió i la dansa de la marea, A rucu i A Shimbu aplegaven a les costes guiats per un jaguar.[2][3]
En el mit, Catequil està representat llavors pel jaguar i la lluna, és dir el jaguar lluna. Simbòlicament és la lluna en quart menguante quan pren la forma d'una garra d'un tigre. Açò correspon en el calendari puruhá, quitu i caranqui que era llunar i contava els mesos en cada cicle de la lluna. El jaguar representa el sol, pero quan està en el inframón, (açò es relaciona en el mit Tsáchila de Salun) és dir durant la nit que no li'l pot vore. D'esta manera quan la lluna és coberta (jatequillá), es representa simbòlicament l'eclipse originari en el que lo masculí i femení es varen unir i va permetre l'arribada de Arucu i A Chimbu des de la mar (Pi) a la costa. Per esta raó la simbologia de la lluna coberta ha segut interpretada com el jaguar (sol en el inframón o en la nit) que sembra la seua falo en la lluna, en una unió primigènia. D'esta manera el catequillado o jove felino creix passant de tigrillo a tigre, i despuix de tigre a tigre madur o jaguar.[2]
El mit es porta a terme durant el Ni'ipe o "la nit del fòc". En idioma cayapa "Ni" significa fòc i és l'opost de "Pi". És dir el primer simbolisa el fòc, la destrucció, la mort i lo transcendent, mentres que lo segon simbolisa l'aigua, la creació, la vida i ho inmanente a totes les coses. De l'unió d'abdós conceptes sorgix el "Pini" que és representat per una serp de fòc que vomita aigua i inunda el món. Usualment es referien a rius (en forma de serps) que en desbordar-se inundaven a la comunitat causant la seua destrucció. D'esta manera estarien units abdós conceptes, l'aigua i el fòc en un mateix símbol. El catequillado o persona que fa este rito s'enfrontaria a esta serp durant el rito d'iniciació per a poder convertir-se en un líder de la seua comunitat. Si conseguia véncer-la, es conectaria en els "matutatas" o antepassats, és dir A Arucu i A Chimbu. Ya que Pini, la serp usualment vivia en el inframón, en véncer-l'el héroe eixia de l'inframón, retornava a la terra i era un líder ápto per a la comunitat.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Samaniego, Alfredo Costales; Peñaherrera, Dolors Costales (2002). Etnografia, llingüística i història antiga dels cares o yumbos colorats, 1534-1978 (en es), Abya Yala. ISBN 978-9978-22-242-3. Consultat el 2024-08-07.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Costales, Pietat Peñaherrera de; Samaniego, Alfredo Costales; Peñaherrera, Jaime Costales (1996). Mits quitu-cara (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-423-0. Consultat el 2024-07-07.
- ↑ Argentí, Institut Geogràfic (1897). Bolletí (en es). Consultat el 2024-07-07.
Bibliografia
Rakuta, Nikolai. La política religiosa dels incas Cf Charles Wiener en Perou et Bolivie. Ledesma Llaury, Wilfredo: Huamachuco en el història del Perú / prenc I. (1993) . Editorial La Llibertat, Huamachuco - Perú. Primera edició.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catequil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.