Anar al contingut

Catequilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Catequilla

</noinclude>

Ubicació dels sèt manantiales Catequilla en Equador.

Catequilla és el nom de sèt llocs que es troben en Equador. Es creu que formaven part important del rito del catequillado que a la seua volta era part del cult a Catequil, prou difòs entre els señoríos ètnics d'Equador i que és compartit en Colòmbia en la cultura Pastura i en Perú en la cultura Huamachuco. El seu nom fa referència a un junc aquàtic i ha segut interpretat com jatiquilla que en llengües barbacoanas significa siguiendo a la luna.[1][2]

D'especial interés és el lloc arqueològic[3] de procedència quitu ubicat en la Parròquia Sant Antonio, prop de Quito, en la zona de la vall de Pomasqui. Té una cota de 2638 metros sobre el nivell del mar.[4] En una vista de 360° i suficient profunditat de camp com per a poder distinguir 25 pobles antics en les seues afores, es presumix que era usat com un mirador,[5] observatori astronòmic[6] i bohío ceremonial[7] encara abans de l'arribada dels Incas i que es troba front al Monument a la Mitat del Món, a on la missió geodèsica faria medicions per a determinar la forma de la terra i també ubicar la llínea equatorial. Un atre manantial es troba prop de la "bola de Guachalá", igualment emplaçada en la llínea equatorial prop d'a on ara funcional el rellonge solar Quitsato. S'han fet investigacions astronòmiques sobre els discs líticos, la seua alliniació en les estreles, aixina com investigacions arqueològiques per a identificar les cultures que varen portar a terme la seua construcció.

Etimologia

Juncus maritimus

Una de les primeres mencions en les cròniques de Catequilla es troba en els escrits de Lope d'Atienza que descriu a Quito com un lloc "a on es cria un junquillo que ells criden catequilla, mal afortunada i infructuosa".[2] En este cas el junquillo fa referència a la família de plantes ara conegudes com Juncaceae, que es coneixen per créixer en l'aigua, en especial el Juncus maritimus. Açò és evidència de l'existència dels estanys de Añaquito i Turubamba a on es trobava este "junquillo" que tenien ademés us ceremonial. A açò s'afig l'evidència arqueològica existent en el cerro que es troba prop de les ruïnes de Rumicucho, al costat del Riu Monges, que es diu Catequilla.[8]

En l'estudi "Impacte de l'evangelisació sobre la cultura indígena en el Regne de Quito" descriu el historiador Carlos Freile la creència preincásica sobre els atributs del catequilla:[9]

Tractant la religió en sí mateixa constatem que varis elements prehispànics, tant a nivell de creències com de costums, de que nos parlen els primitius documents, perduren fins als nostres dies, lo que és freqüent en l'àrea andina. Aixina el primer Sínodo enumera com a superstició la creència en els poders màgics dels eclipses, de l'arc iris, dels llocs en que creix la catequilla (un junc); insistix també sobre les borracheres rituals que es realisaven en motiu de naiximent, morts, terminació de cases...; igual sobre les huacas com a fonts, cerros, entrades a páramo... Cita les costums funeràries com preparar menjar als morts.
Carlos Freile - L'iglésia davant la situació colonial

Cult a Catequil

Catequil en l'estrela de huit puntes que simbolisa el sol recte.

El deu Catequil té el seu orige en la mitologia Puruhá, Quitu i Caranqui i era considerat una deïtat aquàtica que controlava a molts animals i tenia poders màgics per a transmetre a l'home o "catequillado" que se sometia al rito un valor i fortalea suprahumanos per a poder eixir victoriós de les proves. Vivia en llocs coneguts com "pozas de catequil" o Pilu en llengües barbacoanas. Estos podrien ser complexos llacustres, rius, o manantiales que sorgixen del sol. Es representa en un bastó que usualment li l'interpreta com un raig, convertint-ho en la deïtat que controla el clima, capaç de llançar rajos durant les tormentes. La seua veneració girava al voltant d'un rito específic en estos manantiales en a on el "teca" o també conegut com el "catequillado" portava a terme un rito d'iniciació. Usualment açò es feya en quart menguante, en la mijanit i es buscava que durant el rito, la lluna desaparega o s'afone en la nit, com ho interpretaven en simbòlicament. Durant este rito, el catequillado devia enfrontar la fredor, la soletat i durant el bany a alguns animals tant mitològics com a reals que vivien en les pozas de catequil, entre ells destaquen els sapos en lo que el ritual iniciava i les serps en el que finalisava. Abdós animals eren sagrats per als señoríos ètnics d'Equador.[2]

En resum el rito d'iniciació era el següent:[10]


Els jóvens acodixen solo en la nit a una font d'aigua, una poza plena de batracios i s'afonen nuets en ella. Des del fondo de l'aigua, el Katekil o esperit de la poza envia diferents animals per a que llepen i chuplen el cos del jove (granotes, reptils, etc.), al final sorgix una serp que envol el cos humà.“Si en un moment donat li faltaven les forces i la voluntat del katekillado per a continuar resistint la prova, enfollia a l'instant”
Susana Andrade - Protestantisme Indígena, Capítul I.

El seu cult és distint al cult de Catequil en Cajamarca ya que existixen diferències en els símbols i les seues representacions, ademés d'evidència arqueològica de que va existir cult a esta deïtat abans de la conquista incaica, lo que refuta la conjectura de John R. Topic qui advoca per un orige cajamarquino i que la seua expansió es donaria baix Huayna Capac.[10] Per a major evidència, en Cajamarca, Catequil era el deu del tro mentres que per als Puruhuá era Huactahuay la deïtat del tro que era adorada junt en Pillallau.[10]

Dins de la classificació de les festes en els grups: familiars, regionals i nacionals, els esposos Costales classifiquen a la "Catequilla" com una "ablució mística" que pertany a les festes familiars.

Vore també

Referències

  1. ↑ Andrade Marín, Luciano (1954). El Regne de Quito, Els Andes, p. 89.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Costales, Pietat Peñaherrera de; Samaniego, Alfredo Costales; Peñaherrera, Jaime Costales (1996). Mits quitu-cara (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-423-0. Consultat el 2024-07-09.
  3. ↑ Camí, Byron(2004).«Informe INPC d'Equador cód. Z2F3 – 047.».
  4. ↑ (1989).«Vèrtiç Geodèsic de la Carta Topogràfica ÑII-F3c de Puéllaro».
  5. ↑ Cobo, Cristóbal(2004).«El lloc arqueològic Sobre el Mont Catequilla en la Latitut Zero».Memòries del Simpòsium ARQ-13 del 51 Congrés Internacional de Americanistas.Pereira editors.Chile:(en espanyol)
  6. ↑ Yurevich, Valentin(1994).«L'astronomia en l'Amèrica antiga.».Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Història..Impressions Eurocolor..LXXVII
  7. ↑ Almeida Reis, E. (1993). Els Yumbos de Rumicucho, Abya-Yala., p. 21. ISBN 9789978990827.
  8. ↑ Militar (Equador), Institut Geogràfic (1978). Indice toponímic de la República de l'Equador (en es), L'Institut. Consultat el 2024-08-15.
  9. ↑ Granice, Carlos Freile (2003). L'iglésia davant la situació colonial (en es), Centre d'Estudis Polítics i Socials "Lic. Luis E. Roures Plaça", p. 24. ISBN 978-9978-22-322-2. Consultat el 2025-04-08.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Andrade, Susana (2015-12-15). Protestantisme indígena: Processos de conversió religiosa en la província de Chimborazo, Equador (en es), Institut français d’études andines. ISBN 978-2-8218-4460-5. Consultat el 2024-08-08.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catequilla&oldid=1466746»