Pillallau

Pillallau (també conegut com Pillallahua) és el nom d'una aixeta, que la seua part superior és un au i la seua part inferior un tigre que es creïa habitava el volcà Chimborazo. És part important de la mitologia d'Equador en especial per a la cultura Puruhá, en influències als Quitu i Cañari.[1]La part superior ha segut representada en còndors pero també en muçols, lo que ha segut estudiat ya açò lo podria relacionar en les misterioses aus acorazonades que són freqüents en les cuines de bruix de la cultura Milacre Quevedo. La part inferior es creu que és un tigre i la seua representació pot variar des d'un tigre jove o tigrillo, a un madur conegut com a tigre roig, o puma.[2]
Etimologia
Pillallau és una paraula en llengües barbacoanas que significa "el resplandeciente", per lo que ha segut interpretat com "l'escritura del raig" o també en atres ocasions com el "dibuix del raig". En llengües barbacoanas la paraula Pi, fa referència a l'aigua, o el principi filosòfic que està present en els mits de les cultures que compartien este idioma, és dir "aigua sacralizada". Ademés, en idioma cha'palaachi, dels cayapas, la paraula Pillaju, significa llampada o cosa impalpable.[3] Està conectat en els mits del diluvi universal al que li'l denomina "Pillumaanu Shutimbu" en llengües barbacoanas. Shutimbu significa hivern i Pillumaanu faria referència al seu caràcter generalisat com una inundació. Segons l'anàlisis entográfico i llingüístic, es creu que Pillallau significaria.[4]
Mit
Està relacionat en les deïtats del raig com Catequil, pero en ser el seu dibuix o escritura, és dir la seua representació, significaria que la seua figura és més recent, menys lligada a l'àmbit diví i més propenca a la terra. La deïtat de Pillallau es deriva del fet de que posseïx la "roda de caràcter solar" o en llengües barbacoancas "pic puca".[5] Puca que fa referència a l'unitat o mida de forma esfèrica és usat per a descriure llavors, pilotes, pedres llançades en erupció volcàniques, entre atres coses. La simbologia de pic puca és la de "llavor redona" o "pilota sacralizada". Esta a la seua volta es va convertir en la ideografía de Pillallau, ya que es creu que esta roda aborigen esta enrollada per ell. A açò se sumixca, la morada de Pillallau que es troba entre farallones de el páramo d'illapa i de purugya, liribamba i pungalá, en la província de Chimborazo.[6]
L'història com ha aplegat a l'actualitat ha devingut en llegenda folklòrica, representat a Pillallau com un mònstruo que furta a chiquets que ploren. Popularisat pels pares per a convéncer als seus fills de que deixen de plorar:[7]
Era comú creure que Pillallau, en les grans tormentes, volava buscant chiquets que estan sols. Despuix els atrapava per a menjar les seues entranyes. Este event traumàtic causava que les mares arrepleguen les cendres del foguer i ixquen de la casa a la loma més propenca. Ahí regarien les cendres als quatre vents; al mateix temps que fa açò canta el Pillallau dient "tempestat de rajos". D'esta manera es crearia la vora musical, classificat com una exclamació que pertany al gènero de vores petitorios. Per a evitar que li'l duguen als chiquets els indígenes oferien pa, taronges, animals vius com cuyes o la gallines.[8]
Vore també
Referències
- ↑ Alvear, Silvio Luis Haro (1981). Mits i cults del Regne de Quito (en es), Editora Nacional. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ «Google Books». www. google. de. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Costals, Pietat Peñaherrera de; Samaniego, Alfredo Costals (1968). El quishihuar: Lletres estudiades: Ch-D-I (en es), Institut Equatorià d'Antropologia i Geografia, Divisió d'Antropologia Social. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Serrano Pérez, Vladimir(1997-01-01).«Ciència andina».Centre Cultural Abya Yala de l'Equador.Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Samaniego, Alfredo Costals; Peñaherrera, Dolors Costals (2001). El llegendari general indi Allunte Sáez (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-708-8. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Costals, Pietat Peñaherrera de; Samaniego, Alfredo Costals; Peñaherrera, Jaime Costals (1996). Mits quitu-cara (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-423-0. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Pau, Hugo Garcés (1996). Llegendes i tradicions de l'Equador (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-763-7. Consultat el 2024-07-23.
- ↑ Sandoval, per Juan Mullo(2009).«Música patrimonial de l'Equador».Consultat el 2024-07-23.(en es)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pillallau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.