Salun
Salun (conegut també com Luban Oco) és el nom d'un héroe mitològic de la cultura Tsáchila. Existixen vàries versions del mit, pero principalment varen quedar dos, la primera explica l'existència del sol en la seua forma actual, la segona narra l'història de Salun com un esperit del riu, complint un rol similar al del chu-huajinu, l'esperit dels volcans.[1][2]
Mit
En una de les variants es creu que un sáchila va ser invitat per un curandero o mincha rucú[3] a passar la nit penjat d'un arbre. El curandero per a això s'havia convertit en un pereós. El sáchila va acceptar i en el matí següent quan va obrir els ulls va vore que un tigre ho volia menjar. Mentrestant va conseguir vore que Salun, l'héroe de l'història, estava passant per ahí per lo que va demanar la seua ajuda en crits. Salun va matar al tigre en una llança i va tirar una soga per a que el sáchila puga baixar de l'arbre. No obstant en baixar no voria a Salun sino a Luban oco qui trauria el seu falo que ho tenia enrollado en una funda. El sachila va fugir i es va trobar en un riu que devia travessar. Va demanar a una lagartija o pacdumbela que ho duga i va conseguir aplegar a l'atra vora. Salun també ho perseguiria i demanaria el mateix favor a la lagartija, no obstant a mig camí, ella es sumergío afonant a Salun, en el seu esperit mal en el riu. Conseqüència d'açò en morir luban oco es varen produir olors terribles per un més, duent a la mort a molts peixos.[4]
Personages:
- Salun: esperit roig que amaga i enrolla el seu falo o tronc, similar a la tunda Cayapa i el chihuajiju dels puruguay. Presenta una ambivalencia en la seua ser: per un costat és un héroe catequillado, a on esta la vida. Per un atre costat té a Luban oco, qui es creïa carrega un cadàver a costeres.[2]
- Tigre: sapient conductor, descobrix al catequillado puix no hi haurà héroe mític aborigen si no és somés al ritual d'iniciació.
- Pacdumbela: presència del sol en l'home, hòmens vencedors del temps, conduïx al tsáchila per sobre les aigües del riu i ho deixa fòra de perill en l'atra vora. Es eterniza en la tradició com a símbol multiplicador de la paraula lluminosa.
- Chisapi, home hacedor de vida.
- Luban ocó: elements negatius de salun.
- Hualepu: uhaycu diable roig, produïx malaltia i el vent de la mort. Pintures negres i roges s'enfronten vida i mort a pesar dels seus oposts continguts, es nuguen en una sola realitat circular en moviment.
Simbolisme
La base de l'interpretació del mit de salun està al voltant de la paraula Chi, que en llengües barbacoanas fa referència a un arbre. Est és el fonament filosòfic del mit. Chi és l'arbre dels matutas o ancestros, que acarona a la buluguaya, o gran família. Es creu que les seues raïls nuguen a l'home i ho eleven a la llínea del cosmos, a dimensions infinites. Ademés este arbre ancestral acarona els fets culturals. Dins dels arbres que són considerats sagrats trobem:[4]
- Pishu: dacsa, llavor solar, pluja vital, fonament dels mits.
- Uchi: zapallo, arbre llorón en els que es varen crear piguayos, vasijas i tasquis. Varen inspirar el posterior barroc de temples quiteños. El seu dibuix va ser reinterpretat com canoas, les imbaburas, en bolics fúnebres o pimacules. L'home aborigen es transforma en els seus aspectes i components físics i anímics en un got o tasqui, el cos del qual recobrix a l'esperit unificant a abdós. Matriu dels pobles
- Mu: achiote, llavor de fòc, càpsula vegetal de contingut comunitari, sanc nativa, arbre ancestral, el enrojecimiento del sol a la vespradeta (opost del quarto menguante). Arbre que ve d'un colompilu, o pou deu. Servix per a ocultar-se de la mort. La llavor de vida que renaix demostra la no existència de la mort com extinsión total. El Muli o molle és la flor d'achiote. S'usava com a pebre en l'elaboració de chichas.[5]
- Paqui: guadúa, venes i artèries, vivenda sembrada, introduïda i que retoñará. Símbol de casa comunal. Té antiespirituals que allunta a gualepu o esperit que du la mort. No es deu perforar lloc que es trencarien les artèries de l'home i del poble. Es deu esclafar al seu tronc i no trencar-ho. Els seus nucs no deuen tallar-se.
- Pulu: papa per a la cultura Puruhá.
- Pinllo: lletera, arbre de bruixos en làtex blanc medicinal. Líquit lluminós, s'usava en cerimònies fúnebres de pichicay o bany ritual del quint dia. Els bastons de bruixos són treballats en pal de pinllo.
- Llu: arbre lacrimoso ideografía de virilitat
El mit de Salun es basa en la relació entre el sáchila i el mincha rucú i com varen ser acaronats per un arbre durant la nit. En este arbre es troba l'harmonia, els ancestros, el caucho i el achiote. Este últim considerat sagrat pels tsáchilas. No obstant existixen perills que li'ls deu enfrontar, és dir l'esperit malingo o luban oco que no solament duen distorsió a la societat sino també a la naturalea. [2]
Vore també
Referències
- ↑ Ileana, Almeida (2014-12-05). Mits cosmogónicos dels pobles indígenes en Equador (en és), Editorial Abya - Yala. ISBN 978-9942-09-442-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Programa d'Idiomes Vernàculs (Banc Central de l'Equador), Catalina; Oranzona, {{{nom2}}}; Calazacón, {{{nom3}}} (1995). Quatre llegendes mitològiques dels Tsáchila de Sant Dumenge dels Colorats, Equador (en spasai), Programa d'Idiomes Vernàculs, Direcció de Programes Culturals, Banc Central de l'Equador. ISBN 978-9978-72-265-7.
- ↑ Ventura, Ventura i Oller (2012). En el creuament de camins: Identitat, cosmologia i chamanisme Tsachila (en és), Institut français d’études andines. ISBN 978-9978-67-325-6.
- ↑ 4,0 4,1 Costals; Samaniego, Alfredo Costals; Peñaherrera, {{{nom3}}} (1996). Mits quitu-cara (en és), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-423-0.
- ↑ Arboleda, Ángela (2006). Contes i tradicions orals de l'Equador (en és), Eskeletra editorial. ISBN 978-9978-16-090-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salun» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.