Anar al contingut

Pini (mitologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació de la serp en una Cuina de Bruix de la cultura Milacre Quevedo

Pini (conegut també com Piñi, Pipini o Pipiñi) és el nom en el que es referix a un peix-serp que forma part de la mitologia d'Equador. Els mits al voltant de Pini tenen moltes variants pero sempre giren al voltant d'una serp que habita un lloc acuoso, ya siga una poza, un riu, un estany o el mar. És comú trobar-ho en les cultures que parlaven llengües barbacoanas com són els cayapas, els tsáchilas, els chonos, els caranquis, els quitus, i els puruhás; encara que també es troba en la mitologia cañari i shuar.

Etimologia

Pini etimológicament ve de les llengües barbacoanas i està compost per la paraula Pi, que significa aigua i Ni que significa fòc.[1] Per esta raó l'ambivalencia d'este ser mitològic i la conexió profunda en l'ontologia compartida pels pobles que parlaven llengües barbacoanas. És comú que quan el mit es referixca a la llengua cayapa es reemplace la n per ñ, per lo que seria piñi.[2] En variacions ademés se sol emfatisar el seu caràcter aquàtic cridant-la pipiñi. L'importància de pini per a estos pobles es pot vore en la cantitat de paraules que existixen per a descriure a les serps:[1]

  • hues'o piní: serp berrugosa
  • sayamá piní: boa
  • uu piní: serp capitana
  • nin fu piní: serp cega
  • huin piní: serp coral
  • pápiní: serp chonta
  • cha piní: serp equis
  • pacó piní: serp matacaballo
  • ohuendo piní: serp papagayo
  • chi piní: serp vellut

Penipe

Pont de Penipe

En concret un poble i cantó en Equador es diu Penipe que tindria la seua etimologia en la paraula "pini pi" que significa a on el riu serpentea. Açò està relacionat en els mits en a on pini, la serp vomita aigua i inunda el poble. En este sentit, els rius que serpentean quan tenen riuades en época de pluges poden aplegar a causar inundacions. D'ací que s'haja desenrollat esta relació entre l'aigua, la serp i l'inundació. Penipe va ser un lloc ocupat per pobles aborigen des de fa molt temps i el pont construït sobre el seu riu va ser objecte d'investigació històrica per molt temps. El científic Manuel de Villavicencio retrataria este pont en la seua obra titulada Geografia d'Equador.[3]


Este pont ademés seria descrit pel croniste Pedro Cieza de León en 1553. Esta part de la cordillera la cridarien “que criden Urcolazo”, a on es troba el Capac Urco o Volcà L'Altar. Esta localitat és descrita en 1604, com a “Sant Francisco del Mont de Penipe”. Ademés en la “Descripció dels pobles de la jurisdicció del corregimiento de la vila del Vila Don Pardo, en la província dels Purguayes” es parla del comerç i la necessitat dels habitants de traslladar els productes a l'atre costat del riu Gran o Chambo, per lo que Penipe “Té pont gran fet de guascas (açò és de cordel), per a on ho passen els indis perque ells no ho poden vadear”[4]

Mit

Existixen moltes variants del mit de Pini, i ademés mencions a ell en atres mits similars. En concret la primera variació de Pini és el història de com un jove la va enfrontar perque no deixava passar un riu. La segona variació és com Pini habitava la mar i al coletear creava terremots esglayant a la població. Va ser calmat per una dòna de qui s'enamoraria. La tercera variació es troba en territori Puruhuá, i es creïa que la morada de "pini" estava en les coves de "Pi-Elen" en Chimborazo, prop de Guano.

Pini, la dòna i la mar

En esta versió igualment de la cultura cayapa, es vincula a Pini a l'aigua pero en esta ocasió es troba en la mar i simbolisa el castic diví davant l'avarícia del ser humà, en manar terremots causats per Pipiñi. Una dòna calmaria a la serp.[5]

La mar en Esmeraldes

Al final la serp va conseguir complir el seu desig de convertir-se en persona i casar-se en la dòna. Era comú escoltar en la comunitat històries de que l'aigua es desbordava inundant totes les zones baixes. Moltes voltes era interpretat com un diluvi el fet perque molts animals, plantes i persones morien ofegades. Tota la terra es convertia en mar, no es veen arbres ni cerros. Existix una diferència entre la serp Pini que viu en la mar i la que viu en el riu. Es creu que Pini de la mar no respon a la mateixa comunicació i solament fa cas a la seua dòna. No obstant quan Pini de la mar sí respon als cridats pot crear pujades increibles de la mar, lo que és perillós per a tota la comunitat. Per esta raó la dòna busca impedir que responga als cridats perque ella cuida de la comunitat.[4]

Pini el mònstruo del riu

Riu Cayapas

Una atra versió de la serp mitològica Pini es tracta del riu i la comunitat. Sol estar localisat en el Riu Santiago d'Esmeraldes (no de la província de Morona Santiago), encara que també el mit sol estar relacionat en el Riu Cayapas, lloc a on habita la cultura Chachi, antigament coneguda com Cayapa. Esta versió del mit és una tradició guardada pel poble chachi i té lloc en el seu territori a on Pini, o a voltes cridat Pi pini, per a donar émfasis al seu caràcter aquàtic ya que Pi en chaapalachi significa aigua. Este mònstruo no permetia el pas pel riu lo que dificultava la vida de tota la comunitat. No obstant hi hauria un jove que li l'enfrontaria:

El mit en resumides contes diu lo següent:[6]

Pero si va haver algú de qui no es molt d'ell, pero se supon que és un fill orfe dels indis braus que varen ser aniquilat pels chachilla. Este chicon en la seua fugida va ser a parara en la casa d'una chachi, es crie allí en el sí d'esta família, i que als temps ya se'ls considerava com a papes. Quan va aplegar era un niñito, es va fer adolescent i fins que es va fer un home adult. Un dia va aplegar a enterar-se de les conversacions que feyen els chachilla d'este perillós lloc a on es troba el peix-serp. El chicon va prometre i va dir: yo si ho puc matar a eixe pipiñi (peix-serp), yo no tinc por en res. Va buscar una canoa i es va assentar en la mateixa per a poder navegar cap a allà, no sense abans haver preparat per a dur junt en ell utencillos per a fer fòc que els duya en la seua bojaca. A penes va escomençar a navegar pipiñi li va atrapar i li'l va engolir. En la pancha d'este peix-serp, es va donar conte que hi havia molt espai, el seu cor era jagant. Va trobar pals, fem, fustes, els va arreplegar i va fer fogata en el lloc convenient. També va trobar a les persones que havia segut primeres víctimes d'este peix-serp, ells a penes podien assentar-se fent molts esforços i en els caps decaiguts. Va començar arreplegar pals que es trobaven per tots costats amontonant per davall a on pender el cor d'este animal, per a fer una fogata que emanava grans llengües de fòc. Va conseguir fer que caiga el cor va escampar caneles i llenya per tots costats, quedant allí definitivament per a convertir-se en cendres. Es va assentar prop de la boca d'este animal, esperant ser tirat cap a fòra. Quan el peix-serp ho va tirar en forma de bossada va ser a para en la terra. Quan va despertar estava entre les herbes de la terra planicie. I, aquelles persones que es trobaven molt debilitats per haver segut víctima d'este peix-serp en anterioritat d'este senyor valent, també varen ser tirades juntes.

En l'actualitat, es creu que la seua crío està creixent i es va a fer molt gran. Açò es deu a que s'està regenerant d'una escama. En tots els llocs s'escolta que pini ya va tornar a través de la seua crío pero al moment no ha pogut matar a ningú perque es troba estajat en una gran cova i es creu que el seu cap gira en direcció al riu Santiago.[4]

Pini en el llac de Elen Pata

Ceràmica Puruhá del periodo Elenpata

La tercera versió vincula a Pini en la cultura puruhá i en conseqüència en els Andes d'Equador. Ací no obstant si relació en l'aigua es mantindria posat que el mit es portaria a terme en un manantial. Es creu que este manantial es referix a un gran llac en el que hi havia grans peixos i que en ell va estar el edén bíblic, que les vérgens solien sacrificar-se en el Elén Pata. Açò es trobava al peu del tossal de Lluishi, no obstant, va ser destruït en una de les erupció del Chimborazo.[7] En l'actualitat no són vérgens sino aus que se sacrifiquen en l'estany del Hatillo o Atillo. Este fet es coneix com Pilluno o Estrelada, descrivint el fenomen de com les aus s'estrelen en l'aigua per a morir del 8 al 15 de setembre de cada any. Este fet era conegut posat que les comunitats anaven al lloc despuix de lo ocorregut i prenien les carns de les aus i les consumien, tenint font d'aliment per molt temps.[8]Arqueológicamente Elen Pata és un lloc molt important i per les troballes trobades és considerada com una de les etapes dins de l'història del poble Puruhá com Tuncahuán o Sant Sebastià.[9]

La ceràmica de Elen Pata va ser descrita per José Rumazo quan es varen realisar les primeres excavacions arqueològiques, de la següent manera:[9]

Elenpata representa el més gran desenroll de les cultures que es varen succeir en Puruhá, sent enterament exclusiu d'esta regió de l'Equador que ya despuix de poc va ser dominada pels Incas. [...] Pertany més directament al passat històric d'eixa planura del Chimborazo que havia tingut relacions d'unitat en el nort i la costa, com en els temps de la cultura de Protopanzaleo I, o que va estar compresa en el llarc territori que va des del Guaillabamba fins al Azuay, com en Protopanzaleo II. En els extensos cementeris de Elenpata, poblet junt al riu de Guano, s'ha trobat el variat i ric aixovar funerari i domèstic d'esta cultura que va deure començar a florir pel sigle IX de la nostra era.
José Rumazo - Equador en l'Amèrica Prehispánica

Pini i el diluvi universal

Gorc Milacre Quevedo en una representació de Pini

Un dels mits de la cultura Quitu més recurrents que es relacionen en Pini és el del diluvi universal cridat en llengua tsafiqui '___protected_title_0___'. Esta paraula es descompon en pilu que significa poza d'aigua, maanu l'acte de l'inundació, en conjunt li l'interpreta com a unflament i shutimbu fa referència a lo repentí del fet. Es creu que Pachaeacha tenia varis fills que es varen enfrontar a la serp. En caçar-la varen provocar que ella vomite aigua i inunde el món. Per açò varen tindre que refugiar-se en el Rucu Pichincha. Açò va ocórrer en piyaynu, és dir va haver una demora molt gran en el riu per a tornar al seu cause. Es varen quedar en el cim del Pichincha refugiadose i varen enviar a una au mensager anomenada Ullaguanga o galllinazo. Quan no va retornar perque es va quedar menjant cadàvers d'animals que varen morir en el diluvi, es varen donar conte de que tot ya havia passat.[10]

Plantacions en Els Rius
Babahoyo durant el Fenomen del Chiquet, a on va habitar la cultura Milacre Quevedo

La relació simbòlica entre Pini i el diluvi universal està en el fet de la renovació. Es creu que els ancestros o matutatas emergirien de l'aigua per lo que el diluvi correspon a un segon naiximent. La serp com a animal naix una atra volta quan renova la seua pell. Simbòlicament pot fer que el món naixca novament a través del diluvi. La seua llar està sempre en manantiales per a on l'aigua s'obri i brota, moltes voltes de manera repentina. Alguns dels manantiales que tenen estes característiques varen ser anomenats catequilla.[11]Una de les representacions més comunes en les cuines de bruix de la cultura Milacre Quevedo és justament la serp. Estes vasijas en molta decoració simbòlica es creu, varen ser usades en cerimònies de fertilitat i l'inhumaació dels seus governants. Estan repletes de representacions de que es vinculen a deïtats de la pluja i del inframón, entre elles, la més notòria és la serp que moltes voltes li la representa en doble cap.Encara que no es coneix a ciència certa la família llingüística de l'idioma dels chonos, es creu que estava emparentat en el tsafiqui, llengua dels tsáchilas, per lo que s'usa la paraula Pini per a referir-se a la serp que es representa en esta ceràmica. Esta cultura enfrontava contínuament inundacions de la conca del Riu Guayas per lo que va desenrollar tècniques d'ingenieria com la construcció de tolas (montículs) i camellones, provablement depreses de la Cultura Chorrera.[12]


Ademés del mit Quitu sobre el diluvi universal causat per una serp, existixen també atres cultures que relacionen a este animal en esta catàstrofe com és el cas dels Cañaris i els Shuar.[9] En abdós cultures la família llingüística no és la barbacoana per lo que el nom de la serp no és Pini, no obstant el patró del mit és similar. En el cas dels Cañari, a la serp la criden Kar, i es creu va emergir d'un llac i va posar dos ous d'a on naixeria tota l'estirp cañari.[13] En el cas dels Shuar, es creu que la primera tzantza va ser feta d'una serp a la que caçaven.[14]

Zayamá piní o el domador de serps

Existix ademés el rol social d'un domador de serps en la cultura tsáchila cridat Zamayá piní. És una persona que coneix les distintes varietats de serp en la finalitat de distinguir quins es podrien domar i quins no. Ademés desenrollen una tècnica per a agarrar-les vives sense lastimarse. Per a això usen un pal prim en obertures en els extrems, busquen controlar el coll i evitar mordeduras. En l'actualitat açò pot ser observat per turistes en a on es narra el història i cultura tsáchila i l'importància de la serp pini, no solament en lo mitològic sino també en lo medicinal. Moltes d'estes serps servixen per a crear antídots naturals, per a això deuen ser pelades, se'ls talla el cap i la coa, despuix se'ls posa en alcohol etílico per un any i mig. També són usades per a netejar l'espante en cerimònies curativas. Un atre dels seus usos és el de cicatrizante i té beneficis dermatológicos per a controlar grans.[15]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Diccionari castellà-colorat, colorat-castellà» (en en). SIL International (2013-01-24). Consultat el 2024-07-23.
  2. ↑ V, Henry Medina (1992). Els Chachi: supervivència i llei tradicional (en es), Editorial Abya Yala. Consultat el 2024-07-23.
  3. ↑ Villavicencio, Manuel (1858). el_Equador/mO_FCDYFAaEC?hl=és&gbpv=0 Geografia de la república de l'Equador (en es), R. Craighead. Consultat el 2024-08-23.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Añapa de la Creu, Manuel Antonio(11-nov-2013).«Mits i llegendes de la nacionalitat Chachi de la comunitat Rampidal pertanyent a la parròquia Atahualpa, cantó Eloy Alfaro província d'Esmeraldes».Universitat de Conca.Consultat el 23-08-2024.
  5. ↑ A, Eulalia Carrasco (1983). El poble chachi: el jeengume alvança (en es), Edicions Abya-Yala. Consultat el 2024-07-23.
  6. ↑ . rraae.cedia.edu.ec. Consultat el 2024-07-12.
  7. ↑ Serrano Pérez, Vladimir(1997-01-01).«Ciència andina».Centre Cultural Abya Yala de l'Equador.Consultat el 2024-07-23.
  8. ↑ Jonathan (2024-08-05). «Atillo: A Complex of Lagoons Rich in History and Natural Beauty» (en en-us). The Conca Dispatch. Consultat el 2024-08-23.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Rumazo, José (1933). L'Equador en l'Amèrica prehispánica ...: En 9 gravats fòra de text (en es), Editorial Bolívar. Consultat el 2024-08-23.
  10. ↑ Costales, Pietat Peñaherrera de; Samaniego, Alfredo Costales; Peñaherrera, Jaime Costales (1996). Mits quitu-cara (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-423-0. Consultat el 2024-07-23.
  11. ↑ Serrano Pérez, Vladimir(1997-01-01).«Ciència andina».Centre Cultural Abya Yala de l'Equador.Consultat el 2024-08-23.
  12. ↑ Gómez Rendón, Jorge Arsenio(2015).«Els “Colorats”: etnohistoria i toponímia».Universitat Andina Simón Bolívar, Sèu Equador.Consultat el 2024-08-23.
  13. ↑ Juan Carlos Alonso. «Mits Llatinoamericans».
  14. ↑ Barrueco, Dumenge (1985). Mits i llegendes shuar (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-514-5. Consultat el 2024-08-23.
  15. ↑ Diari El Hora. «Zamayá piní, el domador de serps», 13 d'agost de 2017.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pini_(mitologia)&oldid=1524631»