Chachi

Chachi

El poble chachi és un grup ètnic indígena que habita en la zona selvática del noroest d'Esmeraldes sobre la costa nort d'Equador. Els chachis pertanyen a la família llingüística barbacoana que parlen l'idioma cha'palaa o cha'palaachi. Junt en els tsáchilas (en els que segons pareix estan emparentats) i els éperas, són els tres únics grups amerindis prehispánicos que han sobrevixcut en l'àrea costera equatoriana, si ben els épera són originaris de Colòmbia i varen aplegar a Equador en époques recents.

Orígens

D'acort a la tradició chachi, l'orige geogràfic d'este poble se situa en la serra prop d'Ibarra. En época pròxima a l'arribada dels espanyols es varen traslladar a lo que ara és conegut com a Poble Vell, en la zona de la montanya a on discorre el curs superior del riu Santiago. Les raons per a esta migració, segons diverses investigacions, serien la por als invasores espanyols (i sobretot als seus cavalls) o el producte d'una alteració general en el seu modo de vida (cort de cabell i batejos), com a resultat de la conquista espanyola. Una part de la població es va escapar de la zona i li la coneix com "sers invisibles" (pajki unduu). També es manté que la marcha d'este poble va ser alguna cosa anterior a la conquista i que va ser motivada per les hostilitats provocades pels incas (kichwa), els qui llavors havien invadit el territori Kitu (Equador) i subyugado als seus pobles, fins a lo que és ara la frontera nort de la república. Els Chachis tenen una filiació llingüística més àmplia als de Barbacoes (els seus dialectes cayapa) afinitat en els cocunucos i paniquita en Colòmbia.

En esta época, els rius cayapa i la costa adjacent estaven habitats pels indis braus, un poble feroç i enemic dels Chachis i als que alguns denominaven caníbals. Els seus atacs al poble cayapa i les morts que provocaven eren continus fins que varen organisar expedicions armades i varen exterminar a l'enemic. Els Chachis són gent pacífica. Després es varen convertir en bons caçadors, caminaven varis quilómetros, pujant cordilleres; en alguns dels casos creuant esteros i rius per a proveir-se d'aliments; en estes travessies de les caceres els hòmens anaven coneixent millors llocs per a viure, en els quals deixaven marques en els arbres, per a poder reconéixer el lloc, i ocupar quan tingueren que eixir o deixar el territori (El teu Tsa').

Nou territori

Canastos chachi

Per a trobar este nou territori, el mit conta que els Chachi migraren baix el consell i guia de cert shamán que, al no estar content en les condicions que el poble tenia en Ibarra, va buscar en l'ajuda de la seua màgia a un jaguar que fòra a buscar un atre territori més convenient. Despuix d'un més, l'animal va retornar informant que la millor zona era una regió despoblada prop de poble vell. D'esta manera, tots varen marchar cap a la nova terra, a la que varen posar el nom El teu Tsa' a on varen viure durant molts temps com els habitants de la Serra, en la dacsa com a base de la seua alimentació i sense traure profit del riu.

En el nou territori, poc a poc varen ser adaptant-se a l'entorn geogràfic i climatològic de la zona per a la seua subsistència. Existien molts animals (tigres, pumes, venados, rabosots, guantas, serps, etc.) i el sol no era apte per a cultius agrícoles. Els Chachi convivien en forma harmònica i eren molt creents de la fe cristiana. La migració de Poble Vell El teu Tsa' es va produir degut a que dos jóvens que tenien parentesc familiar es varen enamorar lo que era prohibit dins de les seues creències religioses i culturals. Esta situació va generar un desequilibri als habitants, puix es creïa que eixe pecat tacava eixe territori a on habitaven i ya no era digne per a viure. Al principi poques famílies varen abandonar el lloc, no obstant visitaven a El teu Tsa' en temps de festes tradicionals i despuix del transcurs de molts anys este territori va quedar abandonat per complet aproximadament en els anys de 1930.

Casa tradicional chachi

La migració a la costa equatoriana els va dur ventages considerables, majors facilitats per a l'agricultura, cacera i la peixca, millores en les condicions de cultiu de bananes, possibilitat de comunicació a través del riu, i proximitat al mar. En este nou espai de vida les famílies vivien aïllades unes d'atres en a on es varen generar concentracions de població en la Zona Nort de la província d'Esmeraldes (Tsejpi, Geyambi, Sapallo Gran, Camarones etc.) pertanyent a la parròquia Telembi del Cantó Eloy Alfaro i zona Centre les comunitats chachi, El Naranjal, L'Aigua Clara, Guayacana, Ñanpi i Les Pavas pertanyent a la parròquia Malimpia del Cantó Quinindé i la comunitat chachi La Ceiba pertanyent a la parròquia Ricaurte del cantó Sant Lorenzo, la comunitat Mediania pertanyent a la parròquia Chumunde del cantó Riu Vert, i al Sur les comunitats chachi San Salvador, pertanyent a la parròquia Sant Gregorio i Comunitat Balzar pertanyent a la parròquia Sant Josep de Chamanga del cantó Muisne i comunitat Chorrera Gran pertanyent a la parròquia Cube del cantó Quininde, respectivament.

Els Chachi varen ser cridats durant un temps Cayapas, nom que prové de cay (=fill) i apa (=pare), és dir, Fill del Pare, i denominats aixina pels espanyols de forma despectiva. A partir de 1978, el terme Cayapas va ser rebujat per la seua població per mig d'una assamblea de la Federació Chachi, a on es va decidir canviar-ho per la nacionalitat Chachi, que significa "Home pur i original".

Mitologia

A Arucu i A Ashimbu

A Arucu i A Ashimbu els matutatas o ancestros

Un dels mits més importants de la cultura chachi és el d'Arucu i A Ashimbu els qui anaren els pares ancestrals d'esta comunitat. El mit va ser recopilat per Arecio Ortiz qui dia:

Els cayapas o chachis també, tenen la seua llegenda per a explicar l'orige que segurament es varen atribuir. Segons esta; el primer Cay-apa i la seua esposa Ca-chimbu o menuda dòna varen descendir de l'A-rucu, pare antic i del seu cònjuge A-Chimbu o gran dòna, sers divins que varen sorgir, a la seua volta de les profunditats de la mar per obra i gràcia d'un abraç entre el sol i la lluna... Segons la tradició, vinguts que varen haver a terra a merced de les ones, guiats per un enorme tigre, designat pel pare antic per a l'objecte, varen mamprendre en una accidentada i penós pelegrinage en busca del lloc en a on devien establir-se.

A Arucu i A Ashimbu, mit

Els ancestros, o matutatas tenen una etimologia important. A Arucu en idioma cayapa significa l'home gran, a'apa, el yayo, el parent, el que conduïx al poble al seu destí. Per la seua banda A Ashimbu és la dòna gran, yaya antiga, o la gran yaya. La que nos carrega en els seus braços, la dòna-llaç, la que fa el ben. L'unió d'Arucu i A Ashimbu es dona per mig de l'abraç que en cayapa es diu mantsunu. En l'eclipse també es porta a terme per mig de l'unió del sol, conegut com pajtá, i la lluna, quepepajtá. Este mantsunu o abraç va fer que la mar o cuchá en cayapa danse en ells. En cayapa esta dansa es diu beelanguenu. Este ball és encara recordat en rituals en a on es balla calcigant, fent referència a la terra que varen aplegar des de la mar, mentres la parella s'enredra en un teixit.

Continua el mit dient:

Varen anar d'ací per a allà sense rumbo determinat, ya solcant les aigües dels llac i torrentosos rius; a internant-se per fangosas i inhòspites selves; ora trepant per escarpades pendents o descendint a profunts abismes; patint els rigors de la naturalea inclemente; assuts de les més terribles malalties; acossats per la permanent asechanza de les feres, vençuts en la lluita contra els seus semblants unes voltes vencedors, atres voltes derrotats, fins que al fi, despuix d'un pelegrinage de sigles, el predestinado felino ho va senyalar destrossant-ho en les seues garres l'ansiat lloc por entre els vages, en a on es varen establir definitivament.

A Arucu i A Ashimbu, mit

Es recorda que la lluita més sanguinosa i violenta es tindria en el seu alvanç cap a la planicie contra un país que estava en control de dònes blanques, aguerridas i que en dita societat no havien hòmens perque eren assessinats en nàixer. Als hòmens per a la fecundació li'ls buscava per mig de la guerra per lo que açò era comuna per a esta tribu.

Pini

Artícul principal → Pini (mitologia).

Existix ademés un atre mit sobre un peix serp cridat Pini. Es creu que en un toll, a on es troba este peix, ningú podia navegar ya que el peix viraba la bassa i es menjava als tripulants. Per açò, s'havia obert una pica que servixca de creuament. No obstant, conta la llegenda d'un chiquet orfe que enfrontaria a este peix serp:

Pero si va haver algú de qui no es molt d'ell, pero se supon que és un fill orfe dels indis braus que varen ser aniquilat pels chachilla. Este chicon en la seua fugida va ser a parara en la casa d'una chachi, es crie allí en el sí d'esta família, i que als temps ya se'ls considerava com a papes. Quan va aplegar era un niñito, es va fer adolescent i fins que es va fer un home adult. Un dia va aplegar a enterar-se de les conversacions que feyen els chachilla d'este perillós lloc a on es troba el peix-serp. El chicon va prometre i va dir: yo si ho puc matar a eixe pipiñi (peix-serp), yo no tinc por en res. Va buscar una canoa i es va assentar en la mateixa per a poder navegar cap a allà, no sense abans haver preparat per a dur junt en ell utencillos per a fer fòc que els duya en la seua bojaca. A penes va escomençar a navegar pipiñi li va atrapar i li'l va engolir. En la pancha d'este peix-serp, es va donar conte que hi havia molt espai, el seu cor era jagant. Va trobar pals, fem, fustes, els va arreplegar i va fer fogata en el lloc convenient. També va trobar a les persones que havia segut primeres víctimes d'este peix-serp, ells a penes podien assentar-se fent molts esforços i en els caps decaiguts. Va escomençar arreplegar pals que es trobaven per tots costats amontonant per davall a on pender el cor d'este animal, per a fer una fogata que emanava grans llengües de fòc. Va conseguir fer que caiga el cor va escampar caneles i llenya per tots costats, quedant allí definitivament per a convertir-se en cendres. Es va assentar prop de la boca d'este animal, esperant ser tirat cap a fòra. Quan el peix-serp ho va tirar en forma de bossada va ser a per a en la terra. Quan va despertar estava entre les herbes de la terra planicie. I, aquelles persones que es trobaven molt debilitats per haver segut víctima d'este peix-serp en anterioritat d'este senyor valent, també varen ser tirades juntes.

Mits i Llegendes de la Nacionalitat Chachi

Açò a la seua volta s'interpreta a través del sintagma fòc-llavor-raça, que forma part del rito a Catequil. Pini seria la serp que té fòc en el seu interior, degut a que el chiquet la va encendre. Ademés es troba la raça, és dir totes les persones que havien segut engolgudes anteriorment i que despuix varen ser vomitades. A la seua volta caurien en el lloc a on es fundaria una nova comunitat, i d'ahí vindria la llavor per a la cultura.

Tutsá

Despuix de la seua vida sedentaria que tindrien entre les montanyes, varen ser sorpresos per la conquista espanyola i buscant un lloc segur varen fugir. Per a això, els bruixos de la tribu varen invocar a un tigre que li adjudiquen poders màgics i va ser qui els guio. Varen destruir els seus temples, varen cremar les seues ciutats i llogarets, i despuix d'açò es varen anar en el seu èxodo. Per esta raó es troben en l'actualitat en la costa, en el piedemonte de la cordillera dels Liaschas, prop del riu Santiago, a on varen fundar poble vell. En esta part és important interpretar la figura del tigre que guia a la tribu, qui va deure haver segut prèviament somés a un rito d'iniciació, provablement com a part del rito a Catequil.En l'actualitat, per la evangelisació el relat d'este mit inclou a figures com la Verge Maria i Jesús.

Vore també

• Mitologia de l'Equador

• Tsáchila
• Awá
• Embera
• Chamíes
• Catíos

Bibliografia

• Armelle Lorcy, 2003, « Els enjeux mémoriels de la figure du promoteur de santé. Un projet sanitaire entre Noirs et Indiens Chachi (Équateur) », Face à Face, 5, Mémoires et santé : jeux et enjeux. [1]
• Istvan Praet, 2006, Courage and Fear. An Inquiry into Chachi Shape-Shifting (University of Oxford: Doctoral Thesis).
• Istvan Praet, 2007, ‘People into Ghosts. Chachi Death Rituals as Shape-Shifting’, Tipiti. The Journal of the Society for the Anthropology of Lowland South America, 3, 2.