Zippalanda
Zippalanda o Ziplanda va ser un centre administratiu i religiós hatiano del regne antic hitita en Anatolia.[1]
Encara que el seu nom era conegut per diferents inscripcions cuneïformes, no va ser fins a el XX quan els estudiosos ho varen ubicar en el districte de Sorgun de la província de Yozgat, Turquia, prop de Kerkenes Donağ, a on la montanya de Kerkenes a sovint li l'identifica en la montanya sagrada dels texts hititas de Daha (o Mont Taha), aproximadament a un dia de viage al nort d'Ankuwa (actual Alişar Hüyük).[2][3][4] Els llocs més provables[4] són els assentaments en montículs coneguts com Çadır Höyük[5] i Oşaklı Höyük.[6]
Història
[editar | editar còdic]Zippalanda va ser un dels antics centres religiosos hatianos que posteriorment va retindre els seus privilegis en el regne antic hitita,[3] que incloïen també a Arinna i Nerik, i cap al final del Imperi hitita a Hattusa i Tarhuntassa. El rei hitita participava en cerimònies religioses oficials com la festa de Puruli, les festes imperials de primavera i autumne, la festa del més i possiblement la festa de la caça (Ki-Lam).
Gran part de l'informació sobre Zippalanda prové de tablillas trobades en Hattusa que registren l'existència del temple del deu de la Tormenta i un palau o residència real (halentu) i es referixen indirectament a la vida religiosa diària i a les festes. Les llaugeres defenses de la muralla de la ciutat sugerixen que va ser un perímetro religiós com el d'Alaca Höyük.[7] Varis llocs de cult es troben dins de la ciutat i s'estenen també fòra d'ella cap al Mont Daha.[3]
Està registrat que ademés de les funcions religioses, els habitants de Zippalanda també varen participar en assunts militars, elaboració d'artesania, caça i crío de ganado.[3]
En giner de 2020, un equip de l'Universitat de Pisa ha descobert en les excavacions d'Oşaklı Höyük lo que possiblement siga el mosaic més antic del món i provablement siga el lloc de la ciutat perduda de Zippalanda.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guillermo Carvajal. «seu-deu-de-la-tormenta », La brúixola verda. Consultat el 24 de giner de 2020.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Burney, Charles Allen (2004). Historical Dictionary of the Hittites, Lanham, Maryland: Scarecrow Press, pp. 324–325. ISBN 978-0-8108-4936-5.
- ↑ 4,0 4,1 Barjamovi, Gojko (2011). Historical Geography of Anatolia in the Old Assyrian Colony Period, Copenhague: Museum Tusculanum Press for Carsten Niebuhr Institute of Near Eastern Studies, University of Copenhagen, p. 316. ISBN 978-87-635-3645-5.
- ↑ Site History
- Archivat el 23 de maig de 2018 archivat en Wayback Machine. Çadır Höyük Archaeological Project - www.cadirhoyuk.com
- ↑ «[1]».
- ↑ A lo manco un erudit ha identificat a Zippalanda en Alaca Höyük, encara que no és una opinió generalisada. Barjamovi, Historical Geography of Anatolia, p. 316, nota 1302; vore també Bryce, The Routledge Handbook of the Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia p. 22.
- ↑ Consultat el 24 de giner de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gonnet, H. 1976: Rituel dones fêtes d’automne et de printemps du dieu de l’orage de Zippalanda. Anadolou, 19.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zippalanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.