Zippalanda
Zippalanda o Ziplanda va ser un centre administratiu i religiós hatiano del regne antic hitita en Anatolia.[1]
Encara que el seu nom era conegut per diferents inscripcions cuneïformes, no va ser fins al XX quan els estudiosos ho varen ubicar en el districte de Sorgun de la província de Yozgat, Turquia, prop de Kerkenes Donağ, a on la montanya de Kerkenes a sovint li l'identifica en la montanya sagrada dels texts hititas de Daha (o Mont Taha), aproximadament a un dia de viage al nort d'Ankuwa (actual Alişar Hüyük).[2][3][4] Els llocs més provables[4] són els assentaments en montículs coneguts com Çadır Höyük[5] i Oşaklı Höyük.[6]
Història
Zippalanda va ser un dels antics centres religiosos hatianos que posteriorment va retindre els seus privilegis en el regne antic hitita,[3] que incloïen també a Arinna i Nerik, i cap al final del Imperi hitita a Hattusa i Tarhuntassa. El rei hitita participava en cerimònies religioses oficials com la festa de Puruli, les festes imperials de primavera i autumne, la festa del més i possiblement la festa de la caça (Ki-Lam).
Gran part de l'informació sobre Zippalanda prové de tablillas trobades en Hattusa que registren l'existència del temple del deu de la Tormenta i un palau o residència real (halentu) i es referixen indirectament a la vida religiosa diària i a les festes. Les llaugeres defenses de la muralla de la ciutat sugerixen que va ser un perímetro religiós com el d'Alaca Höyük.[7] Varis llocs de cult es troben dins de la ciutat i s'estenen també fòra d'ella cap al Mont Daha.[3]
Està registrat que ademés de les funcions religioses, els habitants de Zippalanda també varen participar en assunts militars, elaboració d'artesania, caça i crío de ganado.[3]
En giner de 2020, un equip de l'Universitat de Pisa ha descobert en les excavacions d'Oşaklı Höyük lo que possiblement siga el mosaic més antic del món i provablement siga el lloc de la ciutat perduda de Zippalanda.[8]
Referències
- ↑ Guillermo Carvajal. «seu-deu-de-la-tormenta Els restants de l'antiga Zippalanda hitita i del temple del seu deu de la Tormenta», La brúixola verda, 8 de juliol de 2016. Consultat el 24 de giner de 2020.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Burney, Charles Allen (2004). Historical Dictionary of the Hittites, Lanham, Maryland: Scarecrow Press, pp. 324–325. ISBN 978-0-8108-4936-5.
- ↑ 4,0 4,1 Barjamovi, Gojko (2011). Historical Geography of Anatolia in the Old Assyrian Colony Period, Copenhague: Museum Tusculanum Press for Carsten Niebuhr Institute of Near Eastern Studies, University of Copenhagen, p. 316. ISBN 978-87-635-3645-5.
- ↑ Site History
- Archivat el 23 de maig de 2018 archivat en Wayback Machine. Çadır Höyük Archaeological Project - www.cadirhoyuk.com
- ↑ «Structures at Oşaklı Mound may be ancient Zippalanda», Hurriyet Daily News, 27 de juny de 2016.
- ↑ A lo manco un erudit ha identificat a Zippalanda en Alaca Höyük, encara que no és una opinió generalisada. Barjamovi, Historical Geography of Anatolia, p. 316, nota 1302; vore també Bryce, The Routledge Handbook of the Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia p. 22.
- ↑ (23 de giner de 2020).«Earliest Mosaic in the World Found in Turkey».Haaretz.Consultat el 24 de giner de 2020.
Bibliografia
- Gonnet, H. 1976: Rituel dones fêtes d’automne et de printemps du dieu de l’orage de Zippalanda. Anadolou, 19.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zippalanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.