Nerik
Nerik (hitita Nerikka)[1] va ser una ciutat hitita que estava situada al nort de les capitals hititas Hattusa i Sapinuwa.[2] La seua localisació exacta era desconeguda fins que les excavacions arqueològiques portades a terme a partir de 2005 en el poble d'Oymaağaç, de l'àrea de Vezirköpru, varen produir troballes que indiquen una gran provabilitat de que la ciutat de Nerik estiguera situada en eixe lloc.[3]
Nerik va ser fundada en el nom de Harak per parlants de llengües hátticas.[1]
La seua importància radicava en el festival de Purulli, que se celebrava anualment en honor del deu de la tormenta en esta localitat.
Fundada pels háticos, poble de llengua no indoeuropea, va ser incorporada a l'imperi hitita durant el regnat d'Hattusili I (1650 - 1620 a. C.), i es va mantindre en ell fins a l'invasió kaska de temps d'Hantili II, en algun moment de el XV
Baix Hantili, Nerik va ser destruïda. Despuix de la pèrdua de la ciutat, els hititas varen traslladar la celebració religiosa a Hattusa, fins a temps de Muwatalli II i Urhi-Tesub (1292-1265 a. C.), quan Hattusili III reconquistó la ciutat i va tornar a celebrar el festival de Purulli en ella. Hattusili va deure gran part del prestigi que després li va permetre alcançar el tro a esta victòria, fins al punt de que va cridar al seu primogènit Nerikkaili en honor de la ciutat.
Es desconeix el destí de la ciutat despuix de la desaparició dels hititas durant l'invasió dels pobles de la mar (aprox. 1200 a. C.), pero és provable que fora saquejada o destruïda pels kaskas, com varen fer en el regne de Tudhaliya I.[4]
Excavacions
En 2005, Rainer Maria Czichon i Jörg Klinger de l'Universitat Lliure de Berlín varen començar l'excavació d'Oymaağaç Höyük, en el costat oriental del ric Kızılırmak, 7 km al noroest de Vezirköprü. Fins al moment este és el lloc més septentrional d'Anatolia en restants del imperi hitita.
Les troballes més valioses són tablillas en escritura cuneïforme. En un dels texts apareix la menció de «Haharwa», és dir, les montanyes en les que estava situada Nerik. L'inventari de les excavacions inclou una font sagrada, una escala subterrànea, ferramentes, fonts d'argent i bullae exhumades en un santuari monumental.[5][6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 "Nerik(ka)". Reallexikon der Assyriologie.
- ↑ Bryce, Trevor (2005). Kingdom of the Hittites, New Edition edició (en anglés), Oxford: Oxford University Press, p. 113. ISBN 0199281327.
- ↑ «Descobrixen la ciutat hitita de Nerik en Turquia», notícia en redhistoria.com, del 22 d'octubre de 2013.
- ↑ Singer, Itamar (2007). «Who were the Kaška?», Copia archivada (en anglés), p. 167. Retrieved 15 July 2015.. Consultat el 10 de decembre de 2017.
- ↑ «Oymaagac-Nerik Project» (en alemà). Freie Universität Berlin. Archivat des de l'original, el 11 de decembre de 2017. Consultat el 10 de decembre de 2017.
- ↑ «Hititlerin din merkezi Nerik'et kazı çalışmaları yeniden başladı» (en turc). Consultat el 16 d'agost de 2021.
Bibliografia
- Bryce, Trevor (2001). El regne dels hititas, Edicions Càtedra. ISBN 978-84-376-1918-1.
- Collins, Billie Jean (2007). The hittites and their world (en anglés), Society of Biblical Literature Atlanta. ISBN 978-1-58983-296-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nerik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.