Hatianos

Els hititas (en roig) varen succeir als hatianos (1290 a. C.)

Els hatitas, hatianos o hattianos varen ser un poble de l'antiguetat que habitava el país de Hatti (actual Anatolia Central, Turquia). Este poble està documentat per lo manco des de l'imperi de Sargón de Akkad (c. 2300 a. C.), fins que va ser absorbit gradualment c. 2000-1700 a. C. pels hititas indoeuropeos, que es varen identificar en el país de Hatti.

Com els hatianos no varen tindre una llengua escrita, els estudiosos s'han basat en fonts indirectes o en registres d'atres pobles. Provablement, els governants hatianos utilisaren escrigues que varen escriure en assiri per a realisar negocis en Asiria. Des del sigle XXI a. C. fins a mediats del sigle XVIII a. C., Asiria va establir colónies en Hatti, com la de Kanesh. Els estudiosos han assumit des de fa temps que la població predominant en la regió de Anatolia «en el tercer mileni a. C. va ser un poble indígena preindoeuropeo cridat hattiano».

El nom més antic de Anatolia, País de Hatti, va ser trobat en tablillas d'escritura cuneïforme de Mesopotamia de l'época de Sargón el Gran de Akkad c. 2350-2150 a. C., a on comerciants assiris-acadios imploraban al rei Sargón per la seua ajuda. Esta denominació va continuar existint durant uns 1500 anys, fins al 630 a. C., segons es diu en les cròniques asirias. D'acort a documents hititas posteriors, Sargón el Gran hauria lluitat contra el rei hatiano Nurdaggal de Burushanda, mentres que el successor de Sargón Naram-Sense de Acad hauria lluitat contra Pamba, rei de Hatti i atres 16 aliats.

Els hatianos parlaven l'hatiano o hático, una llengua no indoeuropea de filiació incerta, que alguns estudiosos relacionen en el grup llingüístic caucásico noroccidental. Molts llinages adigues caucásicos noroccidental tenen prefixos com Hath o Hatti, i una de les seues tribus més conegudes du el nom de hattico (en el sentit de ‘fill de Hatti’). Trevor Bryce escriu:

L'evidència d'una civilisació hattiana és proporcionada pels restants d'una de les llengües no indoeuropeas que es encuentraron en els archius hititas tardans. El llenguage és identificat en varis dels texts en els que apareix en el terme hattili (escrit) en la llengua de Hatti. Els escassos texts que han sobrevixcut són predominantment de caràcter religiós o de cult i han proporcionat els noms de vàries deidades hatianas, aixina com personages i topònims hatianos.

Cal senyalar que l'us de la paraula protohitita per a referir-se als hatianos és incorrecte. Els hititas varen ser un poble indoeuropeo, llingüísticament distint al dels hatianos. No obstant, el terme «País de Hatti» estava tan arraïlat, que els hititas varen continuar utilisant-ho per a referir-se al seu propi país. Els hatianos terminarien fusionant-se en atres pobles, que parlaven idiomes indoeuropeos com l'hitita, el luvita i el palaico.

Els hatianos estaven organisats en ciutats-estat feudals i menuts regnes o principats. Estes ciutats estaven ben organisades, i governades com a principats teocràtics.