Svarog
Svarog, Svarožič, (Thietmar de Merseburg VI, 17), Zuarasiz (Bruno de Querfurt), en cirílic, Сварогъ (Hypatian Codex sa 1114), és un deu eslau del fòc i deu del sol, equiparat en Hefesto i Heli en les cròniques russes.[2]
Etimologia
El nom està relacionat en el sánscrito svar "cel" (sweorc anglosaxó), svā-rāj és el governant del cel, és dir, Indra.[3][4]
Alexander Brückner va relacionar els topònims polacs Swarocin, Swaryszew, Swarzykowo, Swarzeń, Swarzędź, Swaryż i Swarużewo en Svarog, pero açò és dubtós. Lo mateixa ocorre en els topònims eslaus del sur Twaroch i Tbaraschitzberg, i els topònims russos Svarúzhevo i Svaryzh.[2]
Swarożyc, Svarožič, Svarózhich són diminutivos creats agregant el sufix "-yc", "-ič". Segons la glossa del Còdex de Hipacio, Svarožič és Heli, el fill de Svarog, un paper assumit per Donažbog. En Slovo někoego christoljubca, Svarožič es reduïx a un fantasma de fòc.
Encara que Svarog sembla haver segut venerat en tota l'antiga eslava, els eslaus del sur coneixen a Donažbog, i en Rússia el cult varego Perún sembla haver desplaçat a Svarog.
Referències
- ↑ Grzegorzewic, Ziemisław (2016). O Bogach i ludziach. Praktyka i teoria Rodzimowierstwa Słowiańskiego (en pl), Olsztyn: Stowarzyszenie "Kołomir", p. 57. ISBN 978-83-940180-8-5.
- ↑ 2,0 2,1 Norbert Reiter(1973).«Wörterbuch der Mythologie».2
- ↑ Monier Williams(1872).«A Sanskrit-English Dictionary».: 1162.
- ↑ Max Vasmer«Russian Etymological Dictionary».
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Svarog» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.