Sabacio
Sabacio (en grec antic Σαβάζιος, -ου, en llatí Sabazĭus, -i, terme pres del grec per transliteraació), també cridat Sabadios, Sabazius o Sábos, és el nom d'un deu de caràcter mistérico. Era una deidad provablement d'Àsia Menor frigia o fenicia, el deu ginet i pare celestial dels frigios i tracios.
Sabacio va ser una prominent figura de cult en la Pérgamo atalida,[1] a on el seu cult va rebre el patronage de Estratonice, esposa d'Atalo II i mare d'Atalo III. Els texts de Pérgamo es referixen al deu com Zeus Sabacio, implicant que el deu era vist com una deidad masculina prominent, si ben el seu cult no va substituir atres cults a Zeus en Pérgamo. Sabacio va ser adoptat per grecs i romans i associat a Dioniso i Zagreo.[2] El seu cult durant l'era romana es va trobar en Jonia, Bitinia, Brega, Licia i Frigia Epiktetos, i en una àmplia àrea del Mediterràneu, si ben no sembla haver segut particularment notable ni haver atret gran número de seguidors.[1]
En llengües indoeuropeas, com el frigio, l'element -zios en el seu nom deriva de dyeus, el precursor comú del llatí deus ('deu') i del grec Zeus. Si ben els grecs varen interpretar al Sabacio frigio[3] tant com Zeus i com Dioniso,[4] les representacions de Sabacio, inclús en époques romanes, sempre ho mostren a cavall, com un deu ginet nómada, blandiendo el seu característic bàcul de poder. Les representacions ho mostren be com un home madur i en barba, en una forma anàloga a les imàgens de Zeus, o com un home madur vestit en l'aixina cridat trage frigio, en gorro frigio, corfoll curt, malles i botes suaus, vaig dur que va ser àmpliament usat en el món grec per a identificar a figures de cult d'orige oriental.[1] Una ofrena votiva característica va ser l'image d'una mà humana adornada en varis símbols i en dos dits alçats com per a oferir una bendició.[1]
Segons autors grecs com Aristófanes o Demóstenes, el cult a Sabacio era iniciático i sembla estar relacionat en el de la Magna Mater, la «Gran Mare». Se celebraven misteris privats en el seu honor; no se sap res del ritual abans de l'época imperial, quan, en Itàlia, se li equiparava en Baco o Júpiter. El seu principal atribut és la serp; en Els Caràcters, Teofrasto descriu la superstició d'una persona que invoca al deu trobant una serp inofensiva en la seua casa.
En les inscripcions gregas i llatines sol ser mencionat en els epítets: «sant», «invencible» o «gran» per eixemple: Sancto deo Sabazio.[5]
El Sabacio tracio-frigio
[editar | editar còdic]El cult a Sabacio estava àmpliament difòs en Anatolia occidental, incloent Brega, Licia, Frigia i la costa occidental d'Àsia Menor. En una inscripció de el IV procedent de Sardis, Sabacio és vinculat en les deidades anatolias Agdistis (nom alternatiu de la Mare Frigia) i Ma.[1]
L'antiga Tracia sembla ser el lloc d'orige del seu cult, des d'allí, en el V, va passar a Frigia, des d'a on va ser importat a les ciutats gregues de Jonia. En el IV, el seu cult s'havia estés pel Mediterràneu fins a alcançar la seua màxima expansió durant el helenisme, quan va aplegar a Roma a través de les colónies gregues de la Magna Grècia (Itàlia) i de la conquista d'Àsia.
Sembla provable que els frigios migrants es varen dur a Sabacio en si quan es varen assentar en Anatolia al començament del primer mileni a. C., i que els orígens del deu deguen buscar-se en Macedònia i Tracia. Es creu que l'antic santuari de Perperikon en l'actual Bulgària era en honor a Sabacio. Els macedonios eren també notables ginets, criadors de cavalls i rendien cult als cavalls fins als temps de Filipo II, el nom dels quals significa «el que ama als cavalls».
Un possible conflicte primerenc entre Sabacio i els seus seguidors i la deesa mare indígena de Frigia (Cibeles) pot estar reflectit en la breu referència que fa Homero als jovenils ardits de Príamo, qui va ajudar als frigios en les seues batalles contra les Amazones. Un aspecte de l'assentament religiós compromés similar a atres ajusts mítics similars a lo llarc de la cultura egea, pot llegir-se en l'adopció del rei frigio tardà Gordias junt Cibeles,[6] de Medixques.
Una de les criatures de la religió nativa va ser el bou llunar. Les relacions de Sabacio en la deesa Cibeles poden establir-se en la forma en que el cavall de Sabacio coloca un caixco sobre el cap del bou, com s'aprecia en un relleu en marbre romà que es troba en el Museu de Belles arts de Boston.[7] Si ben romana per data, l'icònica image sembla ser molt més primerenca.
Deu a cavall
[editar | editar còdic]
Es conserven més esteles de «deu ginet» en el Museu de Burdur, en Turquia. baix l'emperador romà Gordiano III, el deu a cavall apareix en monedes falcades en Tlos, en la veïna Licia, i en Istrus, en la província de la Baixa Mesia, entre Tracia i el Danubio. En general, es creu que el yayo del jove emperador procedia d'una família anatolia, pel seu inusual cognomen, Gordianus.[8] L'image icònica del deu o héroe a cavall lluitant contra la serp ctónica, a la que calciga el seu cavall, apareix en columnes votivas celtes, i en l'arribada del cristianisme es va transformar fàcilment en l'image de Sant Jorge i el Dragó, les primeres representacions del qual conegudes procedixen de la Capadocia dels sigles X i XI i de la Geòrgia i Armènia dels sigles XI.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- GUERRA GÓMEZ, Manuel: artícul sobre Misteris de Sabacio en la GER en llínea .
- ÁLVAREZ DE MIRANDA, Ángel: Les religions mistéricas; en la Revista d'Occident. Madrit. 1961. Pp. 112-118.
- PETTAZZONI, R.: Misteri. Roma. 1924.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Roller, Lynn E. (2012-10-26). Sabazios (en en), Blackwell Publishing Ltd, pp. wbeah17401. doi:10.1002/9781444338386.wbeah17401. ISBN 978-1-4051-7935-5.
- ↑ «ZAGREUS - Greek God of the Orphic Mysteries». www.theoi.com. Consultat el 2022-06-13.
- ↑ Atres variants de la seua transcripció, com Sawadios en inscripcions poden resultar diagnòstiques a el hora d'establir orígens, segons ho ha sugerit Ken Dowden en la seua revisió de E.N. Lane, Corpus Cultis Jovis Sabazii (1989) para The Classical Review, 1991:125.
- ↑ Vore interpretatio Graeca.
- ↑ CIL 6,4,2; 14, entre atres
- ↑ Mitógrafos grecs posteriors varen reduir el rol de Cibeles al d'esposa, en este context. Inicialment Gordias hauria estat governant en nom de la deesa, com el seu representant visible.
- ↑ «Zeus Sabazios at the Museum of Fine Arts Boston». mfa.org.
- ↑ «Sabazios on coins, illustrated in the M. Halkam collection». mihalkam.ancients.info.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sabacio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.