Ma (deesa)
Ma era una deesa local en la ciutat de Comana, en Capadocia. El seu nom significa «Mare», i duya també els epítets de «Invencible» i «Portadora de la Victòria».[1]
Història
[editar | editar còdic]S'ha interpretat a la deesa Ma com una deesa mare, pero al mateix temps com una deesa guerrera, com ho indiquen tant el seu nom com els seus epítets.[1]
Li l'associava en la transició a l'edat adulta d'abdós sexes, i durant les seues festes bienals es practicava la prostitució sagrada.[1]
Ma era vista aixina mateix com una deesa llunar, associada en el deu anatolio de la lluna, Mēn, i la construcció d'un temple dedicat a Mēn Pharnakou i a Selene en Ameria, prop de Cabira, en el Regne del Ponto, ha segut interpretat com un intent de contrarrestar l'influència de la deesa llunar Ma de Comana.
Ma ha segut identificada en vàries atres deïtats, lo que ajuda a sugerir la seua funció. Se li ha comparat en Cibeles i Belona. Els antics grecs varen comparar a Ma en la deesa Enío i en Atenea Nikéforos (victoriosa).[2] Per la seua banda, Plutarco la va comparar en Sigues-me-li i Atenea.[1] Ma va ser introduïda i venerada en Macedònia junt en atres deïtats estrangeres.[3][4]
Ma-Enío, una fusió entre la deesa anatolia Ma i la deesa grega Enío, era considerada la gran deesa-naturalea d'Àsia occidental, sent el temple de Comana (i la seua fama en l'antiguetat) el lloc a on se celebraven els seus ritos en molta solemnitat, com una varietat de la deesa de la naturalea.
Cult
[editar | editar còdic]Ma és descrita com una deesa local d'Anatolia i el seu cult com centrat en el temple, dedicat a ella, en Comana ubicat en Capadocia. Estrabón descriu extensament el temple (XI, 521; XII, 535, 537Plantilla:Quina).
Segons Estrabón, el cult de Ma hauria segut establit per Orestes, com el de Perasia en Hierápolis Kastabala, en dur el cult de Artemisa Taurópola provinent dels tauros. La ciutat de Comana també hauria obtingut, segons Estrabón, el seu nom del fet de que Orestes va sacrificar el seu cabell - kómē (κόμη) en grec antic, en este lloc, desolat pel luto. No obstant, ya que el nom de la ciutat procedix del idioma luvita i significa «sant» i que deeses guerreres estrangeres eren associades ràpidament a Artemisa Tauropolos, esta afirmació de Estrabón és una mera construcció artificial que no té res a vore en el cult real.
Els romans equiparaven a Ma en la belicosa Belona. El general i dictador romà Sila (138 - 78 a. C.), que es va convertir en governador de Cilicia en l'any 97 a. C., va tindre un somi quan posteriorment va marchar contra Roma en l'any 88 a. C. en el que una «deesa capadocia», que era Selene, Atenea o Enío, se li va aparéixer en somis. Esta deesa va posar en les seues mans un raig en el que va destruir als seus enemics en Roma.[5] En el temps, el cult a Belona en Roma havia pres evidentment característiques d'Àsia Menor, i Tibulo (55 - 18 a. C.) descriu una escena en la que una sacerdot de Belona en trance es va ferir en els pits en un astral doble (bipennis) i profetizó.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jeroen Poblome: Exempli Gratia: Sagalassos, Marc Waelkens and Interdisciplinary ..., Volym 69 Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «auto» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Mørkholm (1991). Early Hellenistic Coinage from the Accession of Alexander to the Peace of Apamaea (336-188 B.C.), Cambridge University Press, p. 132. ISBN 978-0521395045.
- ↑ Hécate - Enodia «El nombre de Enodia va acompañado de la definición «diosa», lo que demostra que Enodia era una deïtat estrangera que va aplegar a Macedònia, com Dea Síria, la deesa capadocia Ma, la deesa frigia Némesis i la Mare dels Deus».
- ↑ Ma «Su culto se difundió también en Macedonia, donde se introdujo tras la campaña de Alejandro Magno y se difundió en relativa facilidad, quizá porque la diosa tenía muchas similitudes con la Madre de los Dioses, Artemisa y varias deïtats locales.»
- ↑ Plutarco: Vita Sullae 9
- ↑ Tibulo: Elegiae 1.6.44-55
Referències
[editar | editar còdic]- Yulia Ustinova, The Supreme Gods of the Bosporan Kingdom: Celestial Aphrodite and the Most High God (1999), p. 138.
- Robin Lane Fox, Pagans and Christians (1988), p. 536.
- George Perrot, 'History of Art in Phrygia, Lydia, Caria and Lycia (2007), p. 30.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ma (diosa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.