Cabira
Cabira (/ kəˈbaɪrə /; en grec: τὰ Κάβειρα, Kabeira) era una ciutat del Antic Ponto en Àsia Menor, en la base de la cordillera del Paryadres, a uns 150 estadis (stadia) al sur d'Eupatoria (o Magnopolis), que estava en el creuament dels rius Iris i Lycus. Eupatoria estava en mig de la planura anomenada Phanaroea, mentres que Cabira, com va escriure Estrabón, estava en la base del Paryadres.[1]
Història
[editar | editar còdic]Mitrídates el Gran va construir un palau en Cabira i hi havia allí un molí d'aigua (en grec: ὑδραλέτης), llocs per a guardar animals salvages, terrenys de caça i mines. A menys de 200 estadis de Cabira es trobava la notable fortalea de Caenon (Cenonconio, en grec: Καινόν [χωρίον]), a on Mitrídates guardava les seues pertinences més valioses. Durant la tercera guerra mitridática, en la que Mitrídates es va opondre als romans, el rei, va elegir Cabira com el seu nou quarter general en el hivern del 73 a. C.[2] A l'any següent, no obstant, el cònsul romà Lucio Licinio Lúculo va derrotar estrepitosament a Mitrídates en una batalla en Cabira. Pompeyo, més vesprada, la va engrandir i la va rebatejar com Dióspolis (Διόσπολις).
En l'época de Estrabón, una dòna, Pitodoris, viuda del rei Polemón I, tenia controlada Cabira i les ciutats de Zelitis i Magnopolis i quan Estrabón va escriure, els seus tesors ya es trobaven en el Capitolio de Roma. No obstant, imitant a Pompeyo, Pitodoris, la va cridar Sebaste (Σεβαστή) que era l'equivalent grec de Augusta i la va utilisar com a residència real.
Prop de Cabira, provablement en una vila anomenada Ameria es trobava un ric temple en un gran número d'esclaus i riquees, a disposició del sum sacerdot del lloc.[3] Allí s'adorava al deu llunar Men de Farnaces (Μήν Φαρνάκου). La ciutat també va falcar monedes locals en la llegenda 'Καβηρων'.[4]
Estrabón, natural de Amasia, no podia ignorar el sege de Cabira. L'únic lloc que correspon en la seua descripció és Niksar, en la marge dreta del Lycus, a casi 43 km del creuament de l'Iris i el Lycus. Pero Niksar és l'antiga Neocaesarea, un nom que apareix per primera volta en Plinio el Vell, qui diu que està en el Lycus.[5] No existixen rastres de cap ciutat antiga entre Niksar i l'unió dels dos rius, per lo que la conclusió de que Niksar és un nom posterior de Cabira, i un nom més recent que Sebaste, sembla segura.[6] Neocaesarea sembla haver sorgit baix els primers emperadors romans. John Anthony Cramer afirmava que les monedes més antigues de Neocaesarea duen l'efigie de Tiberio,[7] pero Sestini, citat per Albert Forbiger, assignava l'orige de Neocaesarea a l'época de Nerón, al voltant del 64, quan Ponto Polemoniaco es va convertir en una província romana.[8] La solució més simple a esta qüestió és que Neocaesarea era una ciutat nova, que podria estar prop de Cabira. Va ser la capital de Ponto Polemoniaco, el lloc de naiximent de Gregorio Taumaturgo, i el lloc d'un concilie de l'iglésia en 314. Amiano Marcelino l'anota com la ciutat més destacada de Ponto Polemoniaco: era, de fet, la metròpoli.[9] Segons Paulo Diácono, el lloc va ser destruït per un terremot.[4]
Identificació
[editar | editar còdic]Cramer supon que Neocaesarea és lo mateix que Ameria, i agrega que Neocaesarea va ser la sèu principal d'una idolatría pagana i supersticiosa, lo que dona lloc a una atra presunció de que s'hauria alçat sobre els fonaments de Ameria i el cult del deu Men. No obstant, Ameria sembla haver estat en Cabira o prop, i totes les dificultats es reconcilien suponent que Cabira, Ameria, Neocaesarea varen estar totes en la vall del Lycus, i si no en el mateix lloc, a lo manco molt prop una de l'una atra. Esteban de Bizancio s'afig dificultats en dir, o sembla dir, que els habitants també es dien adrianopolitae, lo que sugerix que Adrianópolis o Hadrianópolis va ser un atre nom de la ciutat en el seu temps.[10] D'on va traure tot açò, ningú pot dir-ho.[4] Els erudits moderns identifiquen a Hadriane com un dels noms de la ciutat.[6][11]
Hamilton va ser informat en Niksar de que en la carretera de Niksar a Sivas, i a unes catorze hores de Niksar, existix una alta roca perpendicular, casi inaccessible per tots costats, en una corrent d'aigua que fluïx des de la part superior i un riu en la seua base. Esta és, exactament, la descripció que fa Estrabón de Caenon.[4]
Els erudits moderns fixen la seua localisació en la moderna Niksar, en la Turquia asiàtica.[6][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón,, p. 556.
- ↑ Plutarco, Vides paraleles, Lúculo, 15.1.
- ↑ Estrabón, Groskurd, traducció. vol. ii. p. 491, n. Encara que el text és una miqueta incert i no està clar del tot.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 William Smith (1856). Dictionary of Greek and Roman Geography (en en), Londres: John Murray.
- ↑ Plinio, 6.3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Richard Talbert, ed. (2000). Barrington Atles of the Greek and Roman World. Princeton University Press. p. 87.
- ↑ John Cramer Àsia Minor, vol. i. p. 315.
- ↑ Albert Forbiger, Geog. vol. ii. p. 428.
- ↑ Amiano Marcelino, 27.12.
- ↑ Esteban de Bizancio, s.v. Νεοκαισάρεια.
- ↑ 11,0 11,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.