Achamán
.jpg)
Achamán era el nom que rebia una de les entitats mitològiques divines en les que creïen els guanches, antics pobladors de l'illa de Tenerife —Canàries, Espanya—.
Era considerat el Ser Suprem de la mitologia guanche, sent relacionat en el cel.
Etimologia
El terme Achamán va ser traduït pels primers historiadors com 'el cel' o simplement com 'Deu', encara que uns atres indiquen que Acaman significa 'sol'.[1][2][3] Per a llingüistes moderns Achamán, la forma primitiva dels quals seria aššamen, pot ser traduït com 'el Celestial' o 'el Centelleante' basant-se en comparacions en veus bereberes que aludixen a la llampada i al raig.[4]
En els primers texts històrics el terme apareix generalment formant part de la locució Achguayaxerax, Achorom (sic, forma correcta Acorán), Achaman, que traduïen per 'el sustentador de cel i terra', encara que sembla que açò solament aludix a Achguayaxerax, sent la traducció completa de la locució 'he ací l'Esperit que sustenta l'univers, el Celestial, el Centelleante'.[4]
Apareix en la documentació també en les variants Achamón, Acaman i Ataman (possiblement meres erratas o hipercorrecciones), conservant-se ademés atres noms pels que era conegut segons els atributs que posseïa: Achuhurahan 'el que està en lo ardent o lluent', Achuhucanac 'el que està en la pluja', Achguayaxerax 'he ací l'Esperit que sosté el firmament', Atguaychafanataman 'he ací la causa de la llum de les llampades', i Achuguayo 'el que és esperit'.[4][1] Segons esta interpretació, tots estos teónimos es referirien a una única entitat celestial, coneguda com Acorán en les cròniques i invocada en els jurament dels guanches.[5]
Mitologia
La creació dels sers humans
Dels mits guanches es va conservar en la documentació posterior a la conquista de l'illa el de la creació del ser humà, segons el qual Achamán havia creat a un grup de hòmens i dònes de l'aigua i la terra, donant-los guanyats per a la seua sustente. Més tart va crear a més persones, pero no els va donar ganados, indicant-los que devien servir als primers. Este mit d'orige explicava les diferents classes socials que existien en el poble guanche.
Achamán i Guayota
Una llegenda lliterària moderna que no apareix en les fonts tradicionals pero que s'ha popularisat recentment aludix a un enfrontament entre Achamán i l'esperit maligne Guayota, qui havia tancat al deu del sol Magec en l'interior del volcà Teide, sumint a tot lo món en l'obscuritat. Els guanches varen demanar clemència a Achamán, qui despuix d'una encarniçada lluita va conseguir derrotar a Guayota, lliberar a Magec i taponar el cràter en Guayota en el seu interior.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Wölfel, Dominik Josef (1965). Monumenta Linguae Canariae. Die Kanarischen Sprachdenkmäler. Eine Studie Zur Vor- und Frühgeschichte Weißafrikas (en alemà), Graz: Akademische Druc.
- ↑ Escribano Cobo, Gabriel; Mederos Martín, Alfredo(2014).«El llímit occidental del Menceyato de Güímar (Tenerife) i el lloc de l'aparició de la Verge de Candelaria, sincretisme de la deesa llunar Juno Caelestis».Anuari d'Estudis Atlàntics.Patronat de la Casa de Colón.Las Palmas de Gran Canària:(60): 515-574.ISSN 0570-4065.Consultat el 29 de setembre de 2016.
- ↑ Bonnet i Reverón, Buenaventura(1932).«Els primitius habitants de Canàries: la religió».Revista de Història.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(33): 2-10.ISSN 0213-9464.Consultat el 30 de setembre de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Reis García, Ignacio (2011). Diccionari Ínsuloamaziq, Santa Creu de Tenerife: Fondo de Cultura Ínsuloamaziq. ISBN 978-84-615-0960-7.
- ↑ «Reis García, Ignacio (2017). Diccionari Ínsuloamaziq».
- ↑ Martín, Sabas (2001). Ritos i llegendes guanches, 5ª edició, Madrit: Miraguano. ISBN 84-85639-545.
Bibliografia
- Abreu Galindo, Juan de (1848). Història de la conquista de les sèt illes de Gran Canària, Santa Creu de Tenerife: Imprenta, Litografia i Llibreria Isleña. Consultat el 30 de setembre de 2016.
- Arias Marín de Cubas, Tomás (1986). Història de les sèt illes de Canària, Las Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del País. ISBN 84-398-7275-5. Consultat el 29 de setembre de 2016.
- Espinosa, Alonso de (1952). Història de La nostra Senyora de Candelaria, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions. Consultat el 29 de setembre de 2016.
- Núñez de la Penya, Juan (1847). Conquista i antiguedades de les illes de la Gran Canària i la seua descripció, en moltes advertències dels seus privilegis, conquistadors, pobladors, i atres particularitats en la molt poderosa illa de Tenerife, Santa Creu de Tenerife: Imprenta Isleña. Consultat el 30 de setembre de 2016.
- Torriani, Leonardo (1959). Descripció i història del regne de les Illes Canàries: abans Afortunades, en el semblar de les seues fortificacions, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions. Consultat el 29 de setembre de 2016.
- Viana, Antonio de (1968-1971). Alejandro Cioranescu (ed.). Conquista de Tenerife, Santa Creu de Tenerife: Aula de Cultura del Cabildo Insular de Tenerife. Consultat el 30 de setembre de 2016.
- Vera i Clavijo, José de (1950-1952). Elías Serra Rafols (ed.). Notícies de l'història general de les Illes Canàries, definitiva edició, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions. Consultat el 30 de setembre de 2016.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Achamán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.