Magec

Erro al crear miniatura:

Magec era el nom donat al sol pels antics pobladors de Tenerife i Gran Canària.

Erro al crear miniatura:

Vasija de ceràmica en representació solar en el seu interior. Museu de la Naturalea i l'Arqueologia de Santa Creu de Tenerife.

Magec (en tamazight insular: Magheq, 'la/lo que posseïx resplandor, lluenta') era el nom en guanche que rebia el Sol per part de les poblacions indígenes prehispánicas de les illes de Gran Canària i Tenerife —Canàries, Espanya—, posseint caràcter de deïtat en la mitologia guanche.

Els indígenes de totes les illes adoraven als astres, sent el Sol un dels principals elements del seu cosmogonia. Sentien una gran devoció per ell i era a qui invocaven en els seus jurament sagrats.

Per la seua banda, els habitants prehispánicos de Gran Canària creïen que les ànimes dels sers humans eren «filles de Magec», mentres que per a alguns investigadors el terme mac en el que es coneixia despectivamente als agricultors tinerfenys prové del cult que estos li rendien al Sol a fi d'obtindre bones collites.

Es desconeix en seguritat el gènero del nom Magheq aixina com el de la pròpia deidad, si be segons l'antiga mitologia amazigh el Sol es percebia com una entitat femenina. A pesar d'açò, tradicionalment s'ha considerat a Magec com una divinitat masculina.

Cult

• Solstici d'hivern (en tamazight insular: Tabburt n Tagrest, lliteralment 'Porta de l'Hivern'), va ser una efeméride de vital importància dins del calendari luni-solar de la població amazigh prehispánica de Canàries. Toda una serie de ritos i tradicions en l'àmbit de la llar eren posats en pràctica per a atraure la sòrt, l'abundància i la salut, i al mateix temps repelir la fam i la malaltia, durant l'obertura anual d'esta porta solar. D'esta forma es marcava el dia en que Magheq, el nostre Sol, renaixia de la més profunda obscuritat, durant la nit més llarga de l'any. Aixina mateix, es commemorava i honrava la tornada dels esperits dels antepassats a les terres de cultiu que, despuix de la sembra del blat i l'ordi, feyen reverdecer, impregnant-les de la fertilitat que procedix del món dels Invisibles.

• Solstici d'estiu (en tamazight insular: Ašo n Magheq, que significa 'Triumfo del Sol'), va ser una atra celebració del calendari luni-solar per a commemorar l'entrada de l'any nou. En la matinada del 21 de juny es capcionaven fogaleras i es portaven a terme una série de rituals, entre les que cal destacar la crema de la tislit baqqiḍ o 'nóvia vegetal'. En amanecer saludaven l'eixida del Sol abocant la llet de cabra que portaven en un gánigo i cridant tres voltes el Ašo n Magheq.

Bibliografia

• Abreu Galindo (1848). Història de la conquista de les sèt illes de Gran Canària, Santa Creu de Tenerife: Imprenta, Litografia i Llibreria Isleña.
• Arias Marín de Cubas (1986). Història de les sèt illes de Canària, les Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del País. ISBN 84-398-7275-5.
• Espinosa (1952). Història de La nostra Senyora de Candelaria, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions.
• Núñez de la Penya (1847). conquista i antiguetats de les illes de la Gran Canària i la seua descripció, en moltes advertències dels seus privilegis, conquistadors, pobladors, i atres particularitats en la molt poderosa illa de Tenerife, Santa Creu de Tenerife: Imprenta Isleña.
• Torriani, Leonardo (1959). Descripció i història del regne de les Illes Canàries: abans Afortunades, en el semblar de les seues fortificacions, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions.
• Viana (1968-1971). Alejandro Cioranescu (ed.). conquista de Tenerife, Santa Creu de Tenerife: Aula de Cultura del Cabildo Insular de Tenerife.
• Vera i Clavijo, José de (1950-1952). Elías Serra Rafols (ed.). Notícies de l'història general de les Illes Canàries, definitiva edició, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions.

Vore també

• Mitologia guanche
• Aborigen canaris