Ostara

Per a la festa neopagana, vore Ostara (festival).

Ostara 1884 per Johannes Gehrts.

Ostara (en anglés antic, Eostre) és el nom d'una antiga divinitat germànica de la primavera, el primer antecedent de la qual documental procedix del monge benedictino Beda el Venerable, qui en el seu llibre historiográfico, "De Temporum Ratione", afirma que els anglosaxons cridaven al més d'abril eosturmonath, en homenage a una divinitat d'eixe nom, Ēostre, qui es troba darrere del nom de la Pasqua en anglés: Easter. Després és Jacob Grimm qui torna a reprendre el tema de la deesa germana de nom Ostara en el seu "Mitologia Alemana".

Etimologia

Eástre (1909) de Jacques Reich.

Ēostre deriva del proto-germànic austrō, com també de la raïl proto-indoeuropea aues-, "lluir". És evident el víncul entre Eostre i la deesa grega de l'amanecer, Eos, l'Aurora dels grecs. Grimm senyala la relació entre la "lluent" Ēostre i el vent de l'est, que és el "esperit de la llum" cridat Austri, mencionat en l'Edda en prosa.

Ostara com a deesa de la fertilitat associada al començ de la primavera, és una deesa de el "amanecer" o de el "despertar" de les forces germinativas, de modo que conceptualment, a pesar de l'absència d'atres fonts, el testimoni de Beda pot tindre un real asidero, en mig de la bruma del món mitològic dels pobles del nort.

Guido von List afirmava que "Ostern" era el festival del matrimoni del Deu Sol en la Deesa Terra, concebent a Ostara com una representació de les forces femenines generadores.

Vore també

• Paganisme germànic
• Ostara (festival)
• Roda de l'Any

Referències

• Lecouteux, Claude (1995). chicotet Diccionari de Mitologia Germànica.
• Grimm, Jacob (1835). Deutsche Mythologie (Mitologia alemana).
• List, Guido von (1908). Dones Geheimnis der Runen (El Secret de les Runas).