Anar al contingut

Ostara (festival)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la deesa germànica, vore Ostara.

Ostara és el nom d'una festivitat moderna dins de les religions neopaganas com l'Odinismo i la Wicca; Ostara està relacionada en rituals i festes diürnes que se celebren al voltant del equinoccio de primavera.[1]

Ostara és una de les huit grans festivitats en la Roda o Creu de l'Any. Ostara és celebrat durant el equinoccio de primavera, al voltant del 21 de març en el hemisferi nort, i al voltant del 23 de setembre en el hemisferi sur. Entre els aquelarres de la Wicca i la cultura Celta, és precedit per Imbolc i seguit per Beltane.

El Festival de Ostara en el equinoccio de primavera marca el fi del hivern i el començ de l'época de la renaixença (primavera) i és celebrat pel blot en honor de Frigg i Freya i/o el dísir, el colectiu de deidades femenines de la fertilitat. El "blot" és un menjar de celebració. Els wiccanos utilisen més el terme "cakes and ale" (coques i cervesa) més que "blot" que és com les religions nòrdiques i anglosaxones fan.

En el llibre "Eight Sabbats for Witches" de Janet Farrar i Stewart Farrar, el festival de Ostara és caracterisat com la reunió de la Deesa en la seua consorte, amant i fill, qui va passar els mesos del hivern en la mort. Atres variacions inclouen al Deu jove guanyant forces despuix del seu naiximent en Yule i la Deesa retornant al seu aspecte de donzella.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Clave and Mind.1(3)
    331–343.ISSN 1751-696X.doi:10.2752/175169708X329372.Consultat el 2021-03-16.