Antic idioma macedoni
- Este artícul tracta de l'idioma usat en l'antiguetat. Per a l'idioma eslau modern, no relacionat, vore Idioma macedoni, i per al seu antepassat vore Antic eslau eclesiàstic.
L'antic macedoni (en grec antic Ἀρχαία Μακεδονική; en grec modern Αρχαία μακεδονική γλώσσα; en llatí Lingua Macedonica antiqua) era o una varietat de grec antiga o una llengua helènica separada parlada pels antics macedonis en el Regne de Macedònia durant el primer mileni a. C. Va ser deixant d'usar-se a partir del V i es creu que va desaparéixer en els primers sigles de la nostra era. Provablement es parlava principalment en les regions interiors, llunt de la costa.
Per a alguns investigadors, l'antic macedoni era un dialecte grec molt divergent. Per una atra part, encara es discutix la seua relació en el d'una llengua propenca al proto-grec.
Documentació en macedoni
El coneiximent de la llengua està molt llimitat perque no hi ha cap text supervivent indiscutiblement escrit en la llengua, encara que un cos d'autèntiques paraules macedonias ha segut reunit de fonts antigues, principalment de les inscripcions en monedes, i del lèxic d'Hesiquio d'Aleixandria en el V, en unes 700 paraules i noms propis. La majoria d'estos són en seguritat identificables com a grec, pero alguns d'ells no són fàcilment conciliables en el patró de la fonologia grega.
La Tauleta de maldició de Pella (el katádesmos de Pella, una tabella defixionis), un text escrit en un dialecte dòric, va ser trobat en Pella en 1986, i datat entre el IV i III; a raïl d'ella s'ha argumentat que l'antic idioma macedoni va ser un dialecte grec nort-occidental, part dels dialectes dòrics (O. Masson, 1996). Abans d'este descobriment s'havia propost que el dialecte macedoni era una forma antiga de grec, parlada junt al propi dòric en eixe moment (Rhomiopoulou, 1980).
Descripció llingüística
Poc es pot dir d'esta llengua a partir de les poques paraules que es conserven. Una evolució fonètica cridanera és aquella per la que les consonant aspirades sonores del PEU varen evolucionar a les oclusives sonores
- REDIRECT Plantilla:Polytonic,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic, a diferència de tots els dialectes grecs coneguts, a on han evolucionat a les sordes
- REDIRECT Plantilla:Polytonic,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic, en poques excepcions.
- macedoni
- REDIRECT Plantilla:Polytonic danós ‘mort’ (del peu dʰenh₂- ‘deixar’), comparat en la koiné
- REDIRECT Plantilla:Polytonic thánatos
- maced.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic abroûtes o
- REDIRECT Plantilla:Polytonic abroûwes ‘celles’ opost a l'àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ophrûs
- maced.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic Bereníkē contra àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic Phereníkē, 'la que porta la victòria'
- maced.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic adraia ‘temps solejat’, comparat en l'àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic aithría, del peu h₂aidʰ-
- maced.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic báskioi ‘fasces’, contra àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic pháskōels ‘sac de cuiro’, del peu bʰasko
- Segons les Històries d'Heródoto 7.73 (ca. 440 a. C.), els macedonis afirmaven que els frigios eren cridats Brygoi abans d'emigrar de Tràcia a Anatòlia (al voltant del 1200 a. C.).
- Plutarc diu, en la seua obra Moralia, que els macedonis usen b en lloc de 'ph' mentres que els délficos una b en lloc de p.
- El terme macedoni
- REDIRECT Plantilla:Polytonic mágeiros ‘carnicero’ era un préstam del dòric a l'àtic. Vittore Pisani ha sugerit un últim orige macedoni per a la paraula, que estaria emparentada en
- REDIRECT Plantilla:Polytonic mákhaira ‘gavinet’ (< peu **magʰ- ‘lluitar’).
El mateix tractament és conegut per a atres idiomes paleobalcánicos, i. g. frigio bekos ‘pa’, iliri bagaron ‘calenta’, pero en àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic phōgō ‘torrat’, tot del PEU bʰeh₃g-. ya que tots estos idiomes es coneixen a través de l'alfabet grec, el qual no té signes per a sonores aspirades, no està clar si la desaspiració va tindre lloc realment, o si
- REDIRECT Plantilla:Polytonic es varen triar com els més propencs per a expressar les aspirades sonores.
Si
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gotán ‘porc’ està relacionat en gʷeh₃o- ‘ganado’, açò podria indicar que les labiovelares estaven intactes, o es varen assimilar a les velares, resultat diferent al tractament del grec (àtic βοτόν botó ‘béstia’,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic boûs ‘vaca, bou’). Estes desviacions, no obstant, no són desconegudes en els dialectes grecs; compare's el dòric (espartà)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic glep- en el grec comú
- REDIRECT Plantilla:Polytonic blep-, ademés del dòric
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gláchōn i el jònic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic glēchōn en el grec comú
- REDIRECT Plantilla:Polytonic blēchōn.[1]
Varis eixemples indiquen que les oclusives velares sonores es ensordecieron, especialment en inici de paraula:
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kánadoi, 'mandíbules' (< peu **genu-);
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kómbous ‘molgues’ (< peu ǵombʰ-); en interior de paraula:
- REDIRECT Plantilla:Polytonic arkón (àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic argós) i el topònim macedoni Akesamenai, del nom pierio Akesamenos (si Akesa- està emparentat en el grec agassomai, agamai ‘sorprendre’; cf. el nom tracio Agassamenos).
En Les aus d'Aristòfanes es troba la forma [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0058%3Aentry%3D%2317647
- REDIRECT Plantilla:Polytonic] keblēpyris ‘pardal de cap roig’, que mostra una oclusiva sonora, a l'estil macedoni, en lloc de la sorda aspirada habitual en grec:
- REDIRECT Plantilla:Polytonic keb(a)lē ‘cap’ front a
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kephalē.
Classificació
Pels testimonis documentals fragmentaris i divergents, diversos autors han fet diferents interpretacions sobre la classificació filogenètic de l'antic macedoni:[2] Les interpretacions històriques del macedoni inclouen:[3][4][5][6]
- Un dialecte grec, de part del noroest (locrio, etolio, focidio, epirota) variants del dòric, sugerit per N. G. L. Hammond (1989) i O. Masson (1996).
- Un dialecte grec septentrional, relacionat en l'eòlic i tesalio, sugerit entre uns atres per A. Fick (1874) i O. Hoffmann (1906).
- Un dialecte grec mescla d'idioma iliri i d'idioma tracio, sugerit per Kretschmer (1896) i I. Schwyzer (1959).
- Un dialecte grec el substrat del qual no tenia influències indoeuropeas, sugerit per M. Sakellariou (1983).
- Un dialecte "iliri" mesclat en grec, sugerit per K. O. Müller (1825) i per G. Bonfante (1987).
- Un idioma indoeuropeo independent propenc al grec, tracio i frigio, sugerit per A. Meillet (1913) i I. I. Russu (1938).[7]
La discussió està estretament relacionada en la reconstrucció de l'idioma protogriego.
Grup helènic (greco-macedoni)
Alguns llingüistes consideren que la llengua macedònia era una llengua germana a tots els dialectes grecs antics, i no simplement un dialecte grec. Si esta visió és correcta, llavors el macedoni i el grec podrien ser dos subramas d'un grup dins de la indoeuropea, formant un grup greco-macedoni, a voltes també referit com a grup helènic. Esta terminologia podria conduir a malentesos, ya que la "branca helènica de l'indoeuropeu" és també usada sinónimamente en la branca grega (que conté tots dialectes grecs antics i moderns) en un sentit més estret.[8]
Un número de paraules macedonias, particularment en el lèxic d'Hesiquios, són discutides (i. i., alguns no les consideren verdaderes paraules macedonias) i algunes podrien haver segut corrompidas en la transmissió. Aixina "abroutes", pot ser llegit com "abrouwes" (
- REDIRECT Plantilla:Polytonic), en tau (
- REDIRECT Plantilla:Polytonic) substituint a [[digamma|digamma (
- REDIRECT Plantilla:Polytonic)]].[9] Si esta paraula podria incloure's en un dialecte grec; no obstant, atres (i. g. A. Meillet) vore la dental com a autèntica i esta paraula podria potser pertànyer a una llengua indoeuropea diferent del grec.
Antic dialecte grec
Una atra escola manté que el macedoni va ser un dialecte grec. Aquells que estan a favor d'una naturalea purament grega del macedoni, com un dialecte septentrional, són numerosos i inclouen a erudits com H. Ahrens i O. Hoffmann.[10] Una recent proposta d'esta escola va ser la del Professor Olivier Masson, qui en el seu artícul sobre l'antic idioma macedoni, en la tercera edició del Oxford Classical Dictionary, va sugerir que el macedoni estava relacionat en els dialectes nort-occidentals grecs:[4] m
Com en macedoni
- REDIRECT Plantilla:Polytonic = grec
- REDIRECT Plantilla:Polytonic, Claude Brixhe[11] sugerix que és un desenroll posterior. Les lletres no designen consonant sonores, i. i. [b, d, g], sino fricatives sonores, i. i. [β, δ, γ], per la pronunciació de les fricatives sordes [φ, θ, x] (= Àtic [ph, th, kh]). Brian Joseph afig que la remota evidència està oberta a diferents interpretacions, ya que una resposta definitiva no és possible", pero advertix que "l'antic macedoni no és simplement un antic dialecte grec a la parell en l'àtic o l'eòlic".[2] En este sentit, alguns autors també ho consideren un "dialecte grec pervertido."
Idioma paleobalcánico independent
Alguns llingüistes consideren que l'idioma macedoni no era només una llengua separada, sino que pertanyia a una branca indoeuropea diferent de la branca helènica (o branca greco-macedonia), i sugerixen que no era especialment propenca al grec. Rebugen les correspondències gregues trobades en macedoni i preferixen tractar-ho com un idioma indoeuropeu dels Balcans, ubicat geogràficament entre Ilíria a l'oest i Tracia a l'est.
Alguns[12] llancen l'hipòtesis de que llingüísticament el macedoni estava entre el iliri i el tracio, un tipo d'idioma intermig entre els dos. Un idioma del grup traco-iliri és molt discutit degut a que carix d'importants evidències (vejau Traco-iliri), i una genètica traco-ilíria-macedonia és especulativa, encara que un Sprachbund en la zona és considerada provable. Recentment, A. Garrett (1999) ha conjecturat que el macedoni poguera en la seua primera etapa haver segut part d'un continu dialectal que comprenia els antics dialectes de totes les llengües indoeuropeas sudoccidentals (incloent el grec), pero es quedava secundari per als processos irreals posteriors de convergència que va produir el propi grec. Arguye que baix esta perspectiva el canvi de sò que isoglosses com la deaspiració de les oclusives sonores podria ser lo que va llimitar el valor de diagnòstic, mentres que últimament la qüestió de si el macedoni pertany o no a una unió genètica en el grec és dubtosa.[13]
L'antic lèxic macedoni revela algunes paraules que no tenen cognados en grec, encara que ho tenen en atres llengües indoeuropeas. Hi ha també algunes paraules que no tenen cognado en cap atra llengua, i poden ser restants d'un substrat preindoeuropeu, tal volta relacionat en el substrat prehelénico.
Fonts clàssiques
Hi ha algunes referències clàssiques que han conduït a numerosos erudits a creure que els antics grecs veen els antics macedonis com una tribu no helènica, encara que atres erudits mantinguen que sí ho eren. Entre les referències que poden indicar que el macedoni és un dialecte grec, està el diàlec que existix entre un ateniense i un macedoni en un fragment del sigle V a. C.de la comèdia Macedonis de l'ateniense Estratis, a on el discurs macedoni és presentat com una forma del grec.
L'historiador Quint Curcio sugerix que l'idioma macedoni no era inteligible per al terme mig de parlants (Hist. Alex. 6.11.4): "Ell (sc. Filotas) va trobar al poble de Frigia i Paflagonia ridículs, i no estava avergonyit, encara que havia naixcut en Macedònia, de tindre un intérpret en ell quan escoltava a la gent parlar en el seu propi idioma." No obstant, este testimoni no és concloent.[14]
Sorgix el dialecte koiné
En el periodo helenístico es va donar la necessitat d'unificar llingüísticament el vast imperi conquistat per Aleixandre Magne en Àsia. Per això, els macedonis varen prendre com a base el dialecte àtic i també el jònic, per a les construccions sintàctiques. D'esta mescla va sorgir el dialecte koiné (cridat llengua comuna), que poc a poc es va impondre com el seu principal idioma, i a través dels sigles, l'antic macedoni va decaure i va ser relegat a remotes zones rurals interiors. Pronte la koiné ho va suplantar per complet, i l'idioma original macedoni es va extinguir durant els primers sigles de la nostra era.
Glossari
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ábagna 'roses' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic; potser dòric
- REDIRECT Plantilla:Polytonic abós 'jove, exuberante'
- REDIRECT Plantilla:Polytonic hagnós 'pur, cast, inmmaculado')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic abarý 'orégano' (Hes.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic oríganon, potser prefixe àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic a 'no' +
- REDIRECT Plantilla:Polytonic barý 'pesat')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic or
- REDIRECT Plantilla:Polytonic abroûtes o abroûwes 'celles' (Hes. Attic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ophrûs acc. pl.,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ophrúes nom., protoindoeuropeo bhru-)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ágēma, 'vanguarda, guàrdies' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ágēma, PEU **ag-); cf. Polibio, Històries, 5.65.2
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ankalís 'pes, càrrega' o 'hoz' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ákhthos o
- REDIRECT Plantilla:Polytonic drépanon, àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ankalís 'bala', o en pl.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ankálai 'mànegues',
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ánkalos 'brazado, bala',
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ankálē 'arma curvada' o 'qualsevol cosa estretament envolta', com the arms de la mar, PEU **ank 'doblar')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic adē 'cel clar' o 'l'aire superior' (Hes.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ouranós 'cel', àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic aithēr 'éter, el superior, l'aire més pur', d'ahí 'cel clar, cel')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ádis 'cor' (Hes.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic eskhára, àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic aîthos 'fòc, temperatura ardent')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ádraia 'bon temps, cel rebujat' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic aithría, PEU **aidh-)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic akrounoí 'pedres miliarias' nom. pl. (Hes.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic hóroi, àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ákros 'al final o extremitat', del
- REDIRECT Plantilla:Polytonic akē 'punta, tall', PEU **ak 'cim, punta' o 'puntagut')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic alíē 'capros, 'peix zieforme'
- REDIRECT Plantilla:Polytonic áliza (també alixa) 'aliso' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic leúkē 'àlber', àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic elátē 'avet, picea', PEU **ol-, el-)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic amalē 'amable' fem.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic, àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic hamalē, hapalē)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic áxos 'fusta' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic húlē)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic aortēs, 'espadachín' (Hes. ξιφιστής; Homero [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2311135
- REDIRECT Plantilla:Polytonic] áor 'espasa'; àtic [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2311157
- REDIRECT Plantilla:Polytonic] aortēr 'correja d'espasa', modern grec
- REDIRECT Plantilla:Polytonic aortír 'correja de rifle'; d'ahí aorta)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic árgella 'bathing hut' (cimerio
- REDIRECT Plantilla:Polytonic árgilla 'vivenda subterrànea' (Éforo en Estrb. 5.4.5), antic indi argala-ḥ, argalā 'picaporte, passador', PEU areg-, d'ahí el rumà argea (pl. argele), 'construcció de fusta', albanés ragal 'cabanya')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic argiópous 'àguila' àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic argípous 'falcia', PEU hrg'i-baïnes < PEU **arg + PEU **ped)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic arkón oci' àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic argós 'pereós, ocioso' nom. sing.,
- REDIRECT Plantilla:Polytonic acc.)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic áspilos 'torrent' (Hes.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kheímarrhos, àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic áspilos sense taca, inmaculado, pur')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic báskioi 'fasces' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic desmoì phrūgánōn, macedoni
- REDIRECT Plantilla:Polytonic baskeutaí, àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic phaskídes, potser àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic pháskōels 'sac de pell', PEU bhasko-)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gotán 'porc' acc. sing. (PEU gwou- 'guanyat', (àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic botó ' béstia', en plural
- REDIRECT Plantilla:Polytonic botá 'pastoreig d'animals')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic grábion 'antorcha' (PEU **grabh-, 'avet (gènero Carpinus)', umbro Grabovius un deu-roure, etimológicamente conectat en l'àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kráb(b)atos 'diván, llit', llatí grabāels teus deriva del macedoni - d'ahí en grec modern
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kreváti 'llit')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic danós 'mort',
- REDIRECT Plantilla:Polytonic donenōn 'murderer' (Hes. Attic thánatos
- REDIRECT Plantilla:Polytonic 'mort', de la raïl
- REDIRECT Plantilla:Polytonic than-)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic dárullos 'roure' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic drûs, PEU **doru-)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic etaîroi 'camarades' nom. pl. (àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic hetaîroi, PEU **swe-t-llaure < forma sufija de **swe)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ílax 'carrasca, de full perenne o roure escarlata' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic prînos, Llatí ilex)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kalarrhugaí 'séquies, sangues' (Hes.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic - atribuït a Amerias) -LSJ: paraula ambraciota, acc. del Sch. Gen. Iliad 21.259 (en la forma kalarua).
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kánadoi 'mandíbules' nom. pl. (àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gnáthoi, PEU **genu, 'mandíbula')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kárabos
- 'portó, porta' (Hes. àtic 'carn torrada sobre carbó'; àtic karabos 'cervo volant'; 'carranc de riu'; 'llum de barco'; d'ahí el modern grec
- REDIRECT Plantilla:Polytonic karávi)
- 'els cucs de la fusta seca' (àtic 'cervo volant, escarabat cornudo; carranc de riu')
- 'una criatura marina' (àtic 'carranc de riu, crustaci espinós; cervo volant')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kí[k]erroi 'uns pàlits (?)' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic ōkhroi, PEU k̂ik̂er- 'pésol')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic klinótrokhon, segons Teofrasto un tipo d'arce d'Estagira, Pokorny àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gleînon), LSJ:
- REDIRECT Plantilla:Polytonic glînos o
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gleînos, arce cretense, Acer creticum', Teofr. HP3.3.1, 3.11.2.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic kómbous 'molgues' acc. pl. (àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gomphíous, dim. de
- REDIRECT Plantilla:Polytonic gómphos 'un gran, wedge-shaped bolt o tacha; algun llaç o tancament', PEU **gombh-)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic lakedáma 'aigua salada en all', Hes.; segons Albrecht von Blumenthal,[15] -ama correspon a l'àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic halmurós 'salat'; laked- és el cognado de l'anglés porro, possiblement relacionat és
- REDIRECT Plantilla:Polytonic Laked-aímōn, el nom dels lacedemonios espartanos.
- REDIRECT Plantilla:Polytonic leíbēthron 'riera' (Hes. àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic rheîthron, també
- REDIRECT Plantilla:Polytonic libádion, 'una chicoteta riera', dim.de
- REDIRECT Plantilla:Polytonic libás; PEU **lei, 'fluir'); notar el típic sufix grec productiu
- REDIRECT Plantilla:Polytonic (-thron)
- REDIRECT Plantilla:Polytonic Púdna, un topònim (Pokorny àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic puthmēn 'fondo, palaya, base del got'; PEU **bhudhnā; Attic [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2391516
- REDIRECT Plantilla:Polytonic] pýndax 'fondo del got')
- REDIRECT Plantilla:Polytonic sárissa (també
- REDIRECT Plantilla:Polytonic sarisa), llarga pica usada per la falange macedònia (Teofrasto, Polibio; etimológicamente desconegut – Blumenthal[15] reconstruïx **skwrvi-entia- una raïl per a 'tallar', pero açò és especulatiu; potser l'àtic
- REDIRECT Plantilla:Polytonic saírō 'ensenyar les dents, somriure com un gos', esp. en despreci o malícia, també 'agranar')
Vore també
Referències
- ↑ Albrecht von Blumenthal, Hesychstudien, Stuttgart, 1930, 21.
- ↑ 2,0 2,1 B. Joseph (2001): "Ancient Greek". In: J. Garry et al. (eds.) Facts about the world's major languages: an encyclopedia of the world's major languages, past and present. Online paper
- Archivat el 1 de octubre de 2016 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Adams, D. Q. (1997). Mallory, J. P. and Adams, D. Q. (eds.) (ed.). Encyclopedia of Indo-European Culture, Fitzroy Dearborn, pp. 361. ISBN 1-884964-98-2.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Ahrens, F. H. L. (1843), De Graecae linguae dialectis, Göttingen, 1839-1843; Hoffmann, O. Die Makedonen. Ihre Sprache und ihr Volkstum, Göttingen, 1906.
- ↑ Hammond, N. G. L (1993). The Macedonian State. Origins, Institutions and History, reprint ed. edició, USA: Oxford University Press. ISBN 0-19-814927-1.
- ↑ A. Meillet [1913] 1965, Apeçu d'unix histoire de la langue grecque, 7th ed., Paris, p. 61. I. Russu 1938, en Ephemeris Dacoromana 8, 105-232. Citat despuix per Brixhe/Panayotou 1994: 209.
- ↑ [enllaç trencat] sent un partidari d'esta teoria.
- ↑ Olivier Masson, "Sur la notation occasionnelle du digamma grec parell d'autres consonnes et la glosse macédonienne abroutes", Bulletin de la Société de linguistique de Paris, 90 (1995) 231-239.
- ↑ H. Ahrens, De Graecae linguae dialectis, Göttingen, 1843; O. Hoffmann, Die Makedonen. Ihre Sprache und ihr Volkstum, Göttingen 1906.
- ↑ Brixhe, Claude(1999).«Katà diálekton. Atti de l'III Colloquio Internazionale vaig donar Dialettologia Greca (A. I. O. N., XIX), Napoli 1996».Istituto Universitari Orientale.: 35-71.
- ↑ i. g. I. Schwyzer, Griechische Grammatik, Munich 1939, vol. 1, 69-71.
- ↑ Andrew Garrett (1999): "A new model of Indo-European subgrouping and dispersal". In: Chang, S. S, Liaw, L. and Ruppenhofer, J, Proceedings of the Twenty-Fifth Annual Meeting of the Berkeley Linguistics Society, February 12-15, Berkeley: Berkeley Linguistics Society, 146-56, 1999. Online paper (PDF)
- ↑ I. Kapetanopoulos, "Alexander’s patrius sermo in the Philotas affair", The ancient world 30 (1999) 117-128. Online paper
- Archivat el 16 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 15,0 15,1 Blumenthal, Hesychstudien, Stuttgart, 1930.
Bibliografia
- G. Babiniotis Ancient Macedonian: The Plau of Macedonian among the Greek Dialects in : A. M. Tamis (ed.), Macedonian Hellenism, Melbourne 1990, pp. 241-250
- C. Brixhe, A. Panayotou, Li Macédonien in: Langues indo-européennes, ed. Bader, Paris, 1994, 205–220.
- J. Chadwick The Prehistory of the Greek Language, Cambridge 1963
- Katcic, Ancient Languages of the Balkans, The Hague, Mouton (1976).
- Neroznak, V. Paleo-Balkan languages, Moscow, 1978.
- Rhomiopoulou, Katerina. An Outline of Macedonian History and Art. Greek Ministry of Culture and Science, 1980.
Enllaços externs
- [enllaç trencat] LinguistList: Family tree of Hellenic languages.
- [1] Encyclopedia Britannica: "Greek language" (1911 edition)|]
- [2]
- Archivat el 3 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. Jona Lendering, Ancient Macedònia web page on livius.org
- [3] Greek Inscriptions from ancient Macedònia (Epigraphical Database)
- Glossari en antic Macedoni
- Archivat el 10 de giner de 2012 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiguo idioma macedonio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.