Anar al contingut

Idioma macedoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a l'idioma antic helènic no relacionat vore Antic idioma macedoni.


El idioma macedoni (, AFI: [maˈkɛdɔnski ˈjazik]) o normacedoni[1], denominat encara en Grècia com eslavomacedoni,[1] és una llengua indoeuropea de la branca meridional de les llengües eslaves. S'escriu en alfabet cirílic.

És parlat aproximadament per uns 2 millons de persones, principalment en la república de Macedònia del Nort, a on és llengua oficial, i minoritariamente en atres zones de la regió de Macedònia. Ademés, és reconegut com llengua minoritària en Albània i Sèrbia i és parlat per comunitats d'immigrents normacedonis assentats en diversos països com Austràlia, Alemània, Estats Units o Canadà.

Aspectes històrics, socials i culturals

L'idioma macedoni es va desenrollar a partir dels dialectes de l'oest del continu dialectal de les llengües eslaves meridionals, específicament el subgrup oriental, els primers registres del qual es coneixen com antic eslau eclesiàstic. Durant la major part de l'història, al dialecte continu li'l coneixia de la mateixa manera que atres dialectes orientals ubicats en Bulgària en el nom de «búlgar», pero durant el XIX els dialectes de l'oest varen escomençar a denominar-se independentment com «macedonis». La forma estàndart de l'idioma va ser codificada en 1945 i ha desenrollat una lliteratura moderna.[2] El macedoni esta estretament relacionat en el búlgar en el que és mútuament inteligible en un alt grau i en menor mida en el serbi, idiomes que pertanyen al mateix grup llingüístic sureslavo.[3] El macedoni també compartix similituts tipològiques en el rumà, el grec i l'albanés. Estos cinc idiomes conformen l'àrea llingüística balcànica, encara que tots són de diferents famílies d'idiomes (el rumà és una llengua romanç, mentres que el grec i l'albanés són part de la seua pròpia branca en la família indoeuropea).

Històricament, el vocabulari de l'idioma ha segut influït pel idioma turc durant la dominació otomana i l'idioma rus.

En el seu vocabulari es donen influències menors que provenen tant d'idiomes veïns com d'idiomes de prestigi. Degut a que el macedoni i el búlgar són idiomes mútuament inteligibles, tenen característiques llingüístiques en comuna i han estat històricament relacionats. Els llingüistes estan dividits en les seues opinions sobre estos dos idiomes; alguns els consideren dos idiomes separats, mentres que uns atres, un sol idioma pluricéntrico com per eixemple el serbocroata que té 4 variants nacionals (croata, serbi, bosnio i montenegrino).

Dialectes

Els llingüistes distinguixen 29 dialectes del macedoni i les majors diferències es poden trobar entre parlants dels grups dialectals de l'oest i l'est. Algunes característiques de la gramàtica del macedoni són l'accent que recau sobre la antepenúltima sílaba, l'us de tres artículs definits deícticos que indiquen la posició del sustantiu al que es referix en referència a l'emissor. També existixen numerosos temps verbals i es pot distinguir entre conjugacions verbals simples i complexes. L'ortografia de l'idioma és fonètica i a cada grafema li correspon un fonema. L'idioma s'escriu en les lletres de l'alfabet cirílic i existixen 7 caràcters originals.

Història

Krste Petkov Misirkov va ser el primer autor que va descriure la base de l'idioma macedoni en el seu llibre Za makedonckite raboti (Sobre els assunts macedonis), publicat en 1903.

Els eslaus que varen aplegar als Balcans parlaven els seus propis dialectes i usaven atres dialectes o idiomes per a comunicar-se en atres nacionalitats.[4] El periodo «canònic» de l'eslau eclesiàstic en el desenroll del macedoni va escomençar en el IX i va durar fins a la primera mitat del XI. Durant eixe periodo, varen escomençar a traduir-se texts religiosos del grec.[5][6][7] La recessió macedonia de l'eslau eclesiàstic va aparéixer durant el mateix periodo en l'Imperi búlgar i li la referia com macedonia pels treballs de l'escola lliterària d'Ohrid.[8] Durant els cinc sigles de l'Imperi otomà, l'idioma parlat en el territori de Macedònia de Nort va experimentar canvis llingüístics i gramaticals que varen aplegar a caracterisar-ho com un membre de l'àrea llingüística balcànica.[9][10][11] Este periodo també va vore l'introducció de numeroses paraules del turc en l'idioma.[12]

Durant la segona mitat del XVIII, el macedoni lliterari modern escomença a usar-se en els llibres d'alguns autors que ampraven els seus dialectes macedonis natius, pero es referien al seu idioma com «búlgar».[9] Durant la primera mitat del XIX, va sorgir el nacionalisme entre la gent eslava del sur dins de l'Imperi otomà.[13] Durant este periodo, es va crear l'iglésia comuna per als eslaus búlgars i macedonis que usava un estàndart idiomàtic búlgaromacedoni.[14][15] En el periodo entre 1840 i 1870, és difícil definir la base dialectal de l'idioma comú al que es cridaria búlgar. Durant eixe periodo, varen sorgir dos idees opostes.[14][12] Una ideologia va ser crear un idioma lliterari búlgar que es basaria en dialectes macedonis, pero estes propostes varen ser rebujades pels búlgars que varen escomençar a tindre més poder dins de l'Imperi otomà.[9][14] Durant eixe periodo, va aparéixer lliteratura escrita en els dialectes macedonis de Struga en influència de l'idioma rus.[16] Els llibres varen usar una forma dialectal de l'idioma parlat o un idioma búlgaromacedoni.[17] En posterioritat, algunes persones varen propondre l'idea d'usar un idioma macedoni diferent.[18]

Krste Petkov Misirkov va ser el primer autor que va intentar formalisar un idioma lliterari en el seu llibre Za makedonckite raboti (Sobre els assunts macedonis) publicat en l'any 1903.[19] En este llibre, va propondre la gramàtica de l'idioma i va descriure la meta de codificar-ho i usar-ho en les escoles. Segons l'autor, el dialecte parlat en les ciutats de Prilep i Bitola, va ser el que s'usaria com a base dialectal per a la formació del macedoni estàndar. El seu llibre va ser prohibit per les autoritats búlgares i la seua idea no es va poder adoptar fins als anys 40 del XX.[9][16] En 2 d'agost de 1944 durant la primera reunió de l'Assamblea antifascista per a la lliberació nacional de la població macedonia (ASNOM), el macedoni es va declarar com a idioma oficial.[9][20] En això, va anar l'últim idioma eslau en obtindre una forma estàndar lliterària.[7] El macedoni es va usar com un dels tres idiomes oficials de Yugoslàvia des de 1945 fins a 1991.[21]

Distribució geogràfica de parlants

Encara que el número exacte de parlants natius i parlants secundaris del macedoni és difícil de caracterisar per les polítiques dels països veïns i l'emigració de la població, s'estima que existixen entre 1,4 i 3,5 millons de parlants.[22][23][24] Segons el cens de 2002, la població total de Macedònia del Nort va ser 2 022 547, en 1 344 815 ciutadans que consideren el macedoni com el seu idioma matern.[25] El macedoni s'estudia i es parla en diferents nivells com a idioma secundari de totes les minories ètniques en el país.[23][26]

Fòra de Macedònia del Nort, existixen minories de parlants del macedoni en els països veïns, inclús 4 697 en Albània (segons el cens de 1989),[27] 1 609 en Bulgària (segons el cens de 2011)[28] i 12,706 en Sèrbia (segons el cens de 2011).[29] El número exacte de parlants del macedoni en Grècia és difícil d'estimar per les polítiques del país. Segons estimacions de finals del XX, el número total d'eslavófonos en el país se situava entre 50 000 i 300 000.[30][31] Aproximadament 580 000 macedonis viuen fòra de Macedònia del Nort segons el cens de 1964. La major part viuen en Austràlia, Canadà, i els Estats Units. Per tant, el número de parlants de macedoni en estos països inclou a 66 020 (segons el cens de 2016),[32] 15 605 (segons el cens de 2016)[33] i 22 885 persones (segons el cens de 2010).[34]

El macedoni és la llengua oficial en Macedònia del Nort. Està reconegut com a idioma minoritari i oficial en parts d'Albània (Pustec),[35][36] Romania, Sèrbia (Jabuka i Plandišet)[37] i Bòsnia i Hercegovina.[38] Hi ha previsió de que es puga deprendre l'idioma en Romania ya que els macedonis són un grup oficialment reconegut com a minoria.[39] El macedoni s'estudia i s'ensenya en vàries universitats del món i existixen centres d'investigació en universitats en Europa (França, Alemània, Àustria, Itàlia, Rússia) Austràlia, Canadà i els Estats Units (Chicago i Carolina del Nort).[40]

Escritura

Artícul principal → Alfabet macedoni.

Per a escriure s'usa l'alfabet cirílic macedoni, una variant cirílica composta per 31 lletres. Esta, junt en el glagolític, va ser una antiga escritura eslava, usada per a l'antic eslau eclesiàstic. Únicament el cirílic perviu fins a hui, provablement perque les lletres han segut més simples i depreses fàcilment, des de la seua introducció al poble eslau, per mig dels escrits cristians.

El macedoni s'impartix com a matèria en varis centres universitaris del món i en totes les universitats de l'antiga Yugoslàvia.

Punts de vista polítics sobre la llengua

Els polítics i els acadèmics de Macedònia del Nort, Bulgària i Grècia tenen punts de vista oposts sobre l'existència i la peculiaritat de l'idioma macedoni. Durant diferents décades, el macedoni o normacedoni ha segut denominat com una variant dialectal del búlgar,[41] pero sobretot durant la primera mitat del XX baix l'influència de Yugoslàvia com a serbi,[42] o com un idioma completament distint.[43][44] Històricament, despuix de la codificació oficial, l'us de l'idioma ha segut el subjecte de vistes diferents i de diferents polítiques dins de Sèrbia, Bulgària i Grècia.[45][46] Alguns acadèmics internacionals reclamen que el bulgaromacedoni era un idioma pluricéntrico fins al XX i proponen l'argument de que l'idea del separatisme llingüístic va emergir al final del XX en l'arribada del nacionalisme macedoni, i la necessitat d'un idioma macedoni estàndart ha aparegut en l'inici del XX.[47] Diferents llingüistes han propost l'argument de que, durant el seu codificacion, l'idioma macedoni estàndart ha segut eserbianizado baix la dominació de Yugoslàvia sobretot sobre la seua ortografia[48][49][50][51][52] i vocabulari.[53]

Descripció llingüística

Language-tree graph
Classificació de l'idioma macedoni en l'arbre genètic de la família indoeuropea

El macedoni pertany al grup d'idiomes eslaus del grup de l'est en la branca de llengües eslaves meridionals en la família indoeuropea. En este grup, l'idioma es troba junt en el búlgar i l'antic eslau eclesiàstic. Alguns autors també inclouen els dialectes morlacos en este grup. Els parents llingüístics més propencs al macedoni són el búlgar i el serbocroata. També es pot afegir l'idioma eslové, pero est té una relació més lluntana.[23][24] Tots junts, les llengües eslaves meridionals formen un continu dialectal.[54][55] El macedoni (com atres idiomes eslaus del sur) té característiques que ho fan formar part del grup d'idiomes balcànics.

El macedoni i el búlgar són les úniques llengües eslaves que no usen casos en els sustantius (aparte del vocatiu i algunes chafades d'inflexions). L'idioma té tres artículs definits, que s'afigen com a sufixos. Estos dos idiomes també han perdut l'infinitiu.[56] Són els únics idiomes eslaus que usen artículs definits (el macedoni té tres artículs deícticos que es referixen a sustantius no especificats, proximals i distals).[57] El macedoni i el búlgar són els únics idiomes indoeuropeus que usen el modo narratiu.[58][59]

Fonologia

Posseïx cinc vocals, una semivocal, tres consonant líquides, tres oclusives nassals, tres parells de fricatives, dos parells d'africades, una fricativa sorda no emparellada, nou parells de consonant sonores i sordes i quatre parells d'oclusives.

Ademés, la schwa [ə] apareix en certes paraules lliteràries en les que sempre es va accentuar. En l'ortografia s'expressa en un apòstrof, com en к'на ['kəna] (henna). En certs dialectes o préstams es troba un us més comú de la schwa.

L'inventari vocàlic és el següent:

Taula de vocals del macedoni[60]
Anterior Central Posterior
Tancada i o
Mija ɛ (ə) ɔ
Oberta a

La vocal /ə/ apareix només en una quantes paraules, la qual és escrita en un apòstrof <'>. Apareix en alguns dialectes o préstams llingüístics.

L'inventari consonàntic ve dau per:

Consonants del macedoni[60]
Bilabial Llavi-
dental
Dental Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar
Nassal m n ɲ
Oclusiva p b t d c ɟ k ɡ
Africada t͡s d͡z t͡ʃ d͡ʒ
Fricativa f v s z ʃ ʒ x
Aproximante j
Vibrant múltiple r
Aproximante lateral ɫ l

Lèxic

Com a resultat de l'estreta relació en el búlgar i el serbocroata, el macedoni compartix una cantitat considerable del seu lèxic en estos idiomes. Atres llengües que han estat en posicions de poder, com el turc otomà i cada volta més l'anglés també proporcionen una cantitat significativa de préstams llingüístics. Idiomes prestigiosos, com l'antic eslau eclesiàstic, ocupa una relació en el macedoni modern comparable a la relació del llatí migeval en les lengues romançes modernes, i el rus també proporciona una font de préstams lèxics.

Dialectes de l'idioma macedoni

Durant el procés de normalisació, hi havia un conte delliberat per a tractar de purificar el lèxic de la llengua. Serbismes i bulgarismes, que s'havien tornat comuns per l'influència d'estes llengües en la regió, varen ser rebujats en favor de les paraules de dialectes i arcaisme natius. Un eixemple va ser la paraula «event», настан [nastan], que es va trobar en alguns eixemples de la poesia popular recollida pels germans Miladinov en el XIX, mentres que l'escritor macedoni Krste Misirkov havia utilisat la paraula собитие [sɔbitiɛ]. Açò no vol dir que no hi haja serbismes, bulgarismes o inclús rusianismes en l'idioma, sino més be que estaven desalentados en un principi de «la busca de material natiu primigeni».

La llengua dels escritors al final del XIX abundava en Rússia i, més concretament, elements lèxics i morfològics de l'antic eslau eclesiàstic, que en la norma actual són substituïts per models més actuals.

Es varen falcar noves paraules seguint la llògica interna i atres calcades de llengües relacionades (especialment el serbocroata) per a reemplaçar les adquirides del rus, lo que inclou известие → извештај, количество → количина, согласие → слога, etc. Este canvi va tindre com a objectiu dur l'idioma macedoni escrit més propenc al llenguage parlat, distanciant-se en eficàcia de la llengua búlgara que ha mantingut els seus numerosos préstams russos, i representa un exitós intent puriste en l'abolició d'una tradició lèxica comuna en la lliteratura escrita.

Text d'eixemple

A continuació, es pot vore un text escrit en macedoni (els versos del Pare Nostre).

Plantilla:Col-break
Оче наш (alfabet cirílic)
Оче наш, кој си на небесата,
да се свети името Твое,
да дојде царството Твое,
да биде волјата Твоја,
како на небото, така и на земјата;
лебот наш насушен дај ни го денес
и прости ни ги долговите наши
како и ние што им ги проштеваме на нашите должници;
и не нѐ воведувај во искушение,
но избави нѐ од лукавиот
Зашто Твое е Царството и Силата и Славата, во вечни векови.
Амин!.
Plantilla:Col-break
Oči naš (versió transliterada)
Oči naš, koj si na nebesata
dona es sveti imeto Tvoe,
dona dojde carstvoto Tvoe,
dona bide voljata Tvoja,
kako na neboto, taka i na zemjata;
lebot naš nasušen daj ni go denes
i prosti ni gi dolgovite naši
kako i nie što im gi proštevame na našite dolžnici
I ne nè voveduvaj vo iskušenie,
no izbavi nè od lukaviot.
Zašto Tvoe i Carstvoto i Silata i Slavata, vo veučni vekovi.
Amin!
Plantilla:Col-break
Pare nostre (versió en espanyol)
Pare nostre, que estàs en el cel,
santificado siga el teu Nom;
venja a nosatres el teu regne;
faça's la teua voluntat en la terra com en el cel.
Dona-nos hui el nostre pa de cada dia;
perdona les nostres ofenses
com també nosatres perdonem als que nos ofenen;
no nos deixes caure en la tentació,
i lliura-nos del mal.
¡Amén!
Plantilla:Col-end

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :0
  2. ↑ Thornburg & Fuller 2006
  3. ↑ Macedonian language on Britannica (en anglés)
  4. ↑ Usikova 2005
  5. ↑ Spasov, Ljudmil(2007).«Периодизација на историјата на македонскиот писмен јазик и неговата стандардизација во дваесеттиот век».Universitat Sants Cirilio i Metodio de Skopie.Skopie:5(1): 229-235.ISSN 1857-6060.(en mk)
  6. ↑ Koneski, Blaze (1967). Историја на македонскиот јазик (en mk), Skopie: Kultura.
  7. ↑ 7,0 7,1 Browne, Wayles; Vsevolodovich Ivanov, Vyacheslav. «Slavic languages». Encyclopædia Britannica Online. Consultat el 18 de març de2020.
  8. ↑ Lunt 2001
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Friedman & Garry 2001
  10. ↑ Usikova, 2005.
  11. ↑ Usikova 2005
  12. ↑ 12,0 12,1 Friedman & Garry 2001
  13. ↑ Detrez, Segaert & Lang 2008
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Kramer 1999, p. 235
  15. ↑ Bechev 2009
  16. ↑ 16,0 16,1 Usikova 2005
  17. ↑ Nihtinen 1999
  18. ↑ Nihtinen 1999
  19. ↑ Kramer 1999, p. 236
  20. ↑ Pejoska-Bouchereau 2008
  21. ↑ «archive.org/web/20220803225654/http://manu.edu. mk/wp-content/uploads/2019/12/%D0%9F%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%BB%D0%B1%D0%B0-%D0%B7%D0%B0-%D0%BC%D0%B0%D0%BA%D0%B5%D0%B4%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%BE%D1%82-%D1%98%D0%B0%D0%B7%D0%B8%D0%BA.pdf Повелба за македонскиот јазик» (en mk). Skopie: Acadèmia macedonia de ciències i arts (3 de decembre de 2019). Archivat des de l'mk/wp-content/uploads/2019/12/%D0%9F%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%BB%D0%B1%D0%B0-%D0%B7%D0%B0-%D0%BC%D0%B0%D0%BA%D0%B5%D0%B4%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%BE%D1%82-%D1%98%D0%B0%D0%B7%D0%B8%D0%BA.pdf original, el 3 d'agost de 2022. Consultat el 18 de març de 2020.
  22. ↑ «archive.org/web/20120901171251/http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mkd Ethnologue report for Macedonian». Ethnologue (1999-02-19). Archivat des de l'original, el 2012-09-01. Consultat el 2014-08-07.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Friedman & Garry 2001
  24. ↑ 24,0 24,1 Levinson & O'Leary 1992, p. 239
  25. ↑ «mk/Publikacii/knigaX.pdf Попис на населението, домаќинствата и становите во Република Македонија, 2002» (en macedonian and english). Book X. Skopje: Republic of Macedònia State Statistical Office (maig 2005). Consultat el 18 de març de 2020.
  26. ↑ Crvenkovska, Emilija; Petroska, Elena. «unizg. hr/fisol/zbornik.pdf Македонскиот јазик како втор и странски: терминолошки прашања» (en mk). Ss. Cyril and Methodius University of Skopje. Consultat el 18 de març de 2020.
  27. ↑ Artan & Gurraj 2001, p. 219
  28. ↑ «nsi. bg/Census/Reports/2/2/R9. aspx Население по етническа група и майчин език» (en bg). Bulgarian Census Bureau (2011). Consultat el 18 de març de 2020.
  29. ↑ «today/20141023154939/http://webrzs. stat.gov. rs/WebSite/Public/ReportResultView. aspx? rptId=3690 2011 Census – Mother tongue». Statistical Office of the Republic of Sèrbia. Archivat des de l'stat.gov. rs/WebSite/Public/ReportResultView. aspx? rptId=3690 original, el 23 d'octubre de 2014. Consultat el 20 de giner de 2015.
  30. ↑ Hill 1999
  31. ↑ Poulton 2000
  32. ↑ «id.com. au/australia/language Language spoken at home - Ranked by size» (en en). Profile ANEU. Consultat el 18 de març de 2020.
  33. ↑ «statcan. gc. ca/census-recensement/2016/dp-pd/dt-td/Rp-eng. cfm? TABID=2&LANG=E&A=R&APATH=3&DETAIL=0&DIM=0&FL=A&FREE=0&GC=01&GL=-1&GID=1235625&GK=1&GRP=1&O=D&PID=110212&PRID=10&PTYPE=109445&S=0&SHOWALL=0&SUB=0&Temporal=2016&THEME=118&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=&D1=0&D2=0&D3=0&D4=0&D5=0&D6=0 Data tables, 2016 Census» (en en). Statcan. gc. ca. Consultat el 18 de març de 2020.
  34. ↑ «Detailed Languages Spoken at Home and Ability to Speak English for the Population 5 Years and Over: 2009-2013» (en en). United States Census. Consultat el 18 de març de 2020.
  35. ↑ Naumovski, Jaklina. «courriers. info/article24081. html Minorités en Albanie: els Macédoniens craignent la réorganisation territoriale du pays», Balkan Courriers, 25 de giner de 2014. Consultat el 16 de maig de 2014 (en fr).
  36. ↑ «archive.org/web/20160303224002/http://miris. eurac.edu/mugs2/do/blob. pdf? type=pdf&serial=1003744282130 On the Status of the Minorities in the Republic of Albània». Sofia: Albanian Helsinki Committee (2000). Archivat des de l'eurac.edu/mugs2/do/blob. pdf? type=pdf&serial=1003744282130 original, el 3 de març de 2016. Consultat el 27 de març de 2020.
  37. ↑ Nikolovski, Valentin (30 d'octubre de 2016). «mk/makedoncite-vo-srbija-gi-uzhivaat-site-malcinski-prava-kako-i-srbite-vo-makedonija Македонците во Србија ги уживаат сите малцински права, како и србите во Македонија» (en mk). Sitel. Consultat el 26 de març de 2020.
  38. ↑ «archive.org/web/20151208122308/http://www.coe.int/en/web/conventions/full-list/-/conventions/treaty/148/declarations? p_auth=63PpH3zN Reservations and Declarations for Treaty No.148 – European Charter for Regional or Minority Languages». Council of Europe. Archivat des de l'p_auth=63PpH3zN original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 25 d'abril de 2017.
  39. ↑ «European Charter for Regional or Minority Languages». Council of Europe. Consultat el 8 de juliol de 2014.
  40. ↑ Usikova 2005
  41. ↑ Institute of Bulgarian Language (1978). Единството на българския език в миналото и днес (en bg), Sofia: Bulgarian Academy of Sciences, p. 4. OCLC 6430481.
  42. ↑ Comrie i Corbett, 2002, p. 251.
  43. ↑ Adler, 1980, p. 215.
  44. ↑ Seriot, 1997, pp. 270–271.
  45. ↑ Friedman, Garry i Rubino, 2001.
  46. ↑ Kramer, 1999, pp. 237–245.
  47. ↑ Fishman, 1993.
  48. ↑ Friedman, 1998, p. 38.
  49. ↑ Marinov, Tchavdar(25 May 2010).semanticscholar.org/a3e1/ea1d51204ae39b35916870d2f149aeb83856.pdf «Historiographical Revisionism and Re-Articulation of Memory in the Former Yugoslav Republic of Macedònia».Sociétés Politiques Comparées.25: 7.Consultat el 2020-04-03.
  50. ↑ Voss C., The Macedonian Standard Language: Tito—Yugoslav Experiment or Symbol of ‘Great Macedonian’ Ethnic Inclusion? in C. Mar-Molinero, P. Stevenson as ed. Language Ideologies, Policies and Practices: Language and the Future of Europe, Springer, 2016, ISBN 0230523889, p. 126.
  51. ↑ De Gruyter as contributor. The Slavic Languages. Volume 32 of Handbooks of Linguistics and Communication Science (HSK), Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2014, p. 1472. ISBN 3110215470.
  52. ↑ Lerner W. Goetingen, Formation of the standard language - Macedonian in the Slavic languages, Volume 32, Walter de Gruyter GmbH & Co. KG, 2014, ISBN 3110393689, chapter 109.
  53. ↑ Voß, 2018, p. 9.
  54. ↑ Dedaić & El meušković-Luković 2010
  55. ↑ Kortmann & van der Auwera 2011
  56. ↑ Fortson 2009
  57. ↑ Comrie & Corbett 2002, p. 245
  58. ↑ Campbell 2000, p. 274
  59. ↑ Campbell 2000, p. 1031
  60. ↑ 60,0 60,1 Lunt, Horace Gray (1952). A grammar of the Macedonian literary language, Skopje: Državno knigoizdatelstvo. OCLC 5137976.

Enllaços externs

Plantilla:Interwiki