Eslaus meridionals
Els eslaus meridionals o sudeslavos són la ramificació del sur dels pobles eslaus que viuen en la península balcànica: Bulgària i els països de l'antiga Yugoslàvia.
Geogràficament, els eslaus meridionals són natius de Panonia, els Alps orientals i la península balcànica, i parlen llengües eslaves meridionals.
En una població propenca als 35 millons, el grup inclou a búlgars i macedonios a l'est i serbis, croates, bosnio, eslovens i montenegrinos per l'oest.
Història
[editar | editar còdic]La ràpida i dramàtica desaparició del Estat yugoslavo a finals d'el XX —i de la que encara perduren focs en el XXI— va causar una fonda commoció en tot lo món, pero especialment en Europa, a on moltes persones no s'explicaven cóm tals atrocitats podien produir-se en la culta i civilisada Europa finisecular.
Per a poder interpretar lo succeït, cal rastrejar en l'història d'Europa, ya que el terme Yugoslàvia no es referix solament a l'Estat citat, sino que és una denominació de caràcter cultural i geogràfica (la part occidental de la península balcànica a on varen viure, i viuen, els eslaus meridionals, que és lo que significa el terme (Yugoslàvia, en croata, serbi i eslové Jugoslavija, en macedonio i serbi cirílico Југославија, es traduïx lliteralment com Eslavia del sur o país dels eslaus del sur).
Despuix de la mort del mariscal Tito en 1980, i en mig d'una greu crisis econòmica, les tensions entre els pobles del país varen créixer. Despuix de l'ascens de partits nacionalistes al poder en Sèrbia, dos de les seues repúbliques constituents (Eslovènia i Croàcia) varen declarar la seua independència en 1991, a les que seguirien Macedònia del Nort i Bòsnia i Hercegovina a l'any següent, no sense resistència per part de Sèrbia. En 1991 la tensió entre les diferents repúbliques va derivar en el sanguinós conflicte conegut com guerra de Yugoslàvia (o guerres yugoslavo).
Les repúbliques que varen decidir permanéixer en la federació varen substituir en 1992 a la República Federativa Socialista de Yugoslàvia per la nova República Federal de Yugoslàvia, integrada ya solament per Montenegro i Sèrbia, que va abandonar també el sistema socialiste, com abans havien fet les ya independisades repúbliques.
La minoria ètnica albanés al sur de Sèrbia va ser també font de tensió (i encara ho és) i, davant els enfrontaments de l'eixèrcit yugoslavo en la guerrilla kosovar, transformada en Eixèrcit de Lliberació de Kosovo (UÇK), quan este territori encara era oficialment partix de Sèrbia, va declarar la seua independència el 22 de setembre de 1991, no reconeguda internacionalment, va fer necessària l'intervenció estrangera (la denominada guerra de Kosovo). Despuix del bombardeig de l'OTAN a la República Federal de Yugoslàvia, acabada la guerra, a partir de 1999, l'administració del territori kosovar va quedar, de forma temporal, a càrrec de l'ONU i, per mandat del Consell de Seguritat, va quedar en les mans de la Missió d'Administració Interina de les Nacions Unides en Kosovo (MINIURSO) i de l'OTAN.[1]
No obstant, l'estatus de Kosovo és motiu de controvèrsia. Sèrbia considera que Kosovo és una província autònoma dins del seu propi territori, conforme a la seua constitució i en la Resolució 1244 del Consell de Seguritat de les Nacions Unides. A l'objecte del qual, el govern serbi no intervé directament en l'administració d'este territori des de 1999. El nou govern provisional de Kosovo va declarar unilateralment, una atra volta, la seua independència de Sèrbia el 17 de febrer de 2008 (en el respal tácito d'Estats Units i de part de l'Unió Europea), instaurant la República de Kosovo. Sèrbia, Rússia, Espanya i atres països no varen acceptar este fet unilateral ni reconeixen a la República de Kosovo com Estat sobirà.
Despuix de l'aprovació i promulgació de la Carta Constitucional de Sèrbia i Montenegro per l'Assamblea de la República Federal de Yugoslàvia el 4 de febrer de 2003, la República Federal de Yugoslàvia va passar a ser l'unió d'Estat de Sèrbia i Montenegro. Finalment, el 21 de maig de 2006, en un plebiscit, el 55,5% de la població va recolzar l'independència de Montenegro, que va ser proclamada el 3 de juny de 2006.
Esta secció de l'artícul versa sobre els antecedents històrics d'estos fets, per a tractar de suministrar les claus que permeten entendre (mai justificar) tan terribles acontenyiments.
Prehistòria i Història Antiga
[editar | editar còdic]Els orígens
[editar | editar còdic]Iliria
[editar | editar còdic]Iliria és una antiga regió històrica d'Europa que, en la seua major extensió, incloïa la part occidental de la península balcànica, en la costa oriental del mar Adriático, en la que hui són Croàcia, Sèrbia, Bòsnia, Montenegro i Albània.
Els primers signes de grups de població fixos, encara que escassos, en el territori de lo que va ser Yugoslàvia, es remonten al Paleolític inferior, com ho demostren els jaciments de Montenegro, nort de Bòsnia, Croàcia i Eslovènia.
En el Neolític va florir una cultura agrícola-ganadera, la cultura danubiana, estesa a Sèrbia i Bòsnia, que es va enriquir en diferents aportacions en l'Edat del Bronze. Esta cultura presenta els seus centres més importants en Starčevo, que la seua ceràmica està decorada en motius geomètrics en espiral; Vaig vorečla, obra de comunitats agrícoles relativament estables que posseïx una ceràmica prou diversificada, com a estàtues i gots antropomorfos i, finalment, Butmir, en Bòsnia, en ceràmica decorada en meandres i espirals.
A l'inici de l'Edat del Ferro es va desenrollar en Bòsnia, especialment en el altiplano de Glasinać, una cultura caracterisada pel gran número de túmulos, rics en armes, relacionats en els de Sèrbia.
També habitaven la zona, especialment al sur, els tracios, antic poble d'estirp indoeuropea. Eren sobretot ganaders, i varen ser molt apreciats com a soldats mercenaris pels grecs de l'época clàssica. Mai varen aplegar a alcançar l'etapa urbana i la seua organisació era feudal, en base en la tribu.
Esta regió va ser coneguda en l'antiguetat pels noms grecs 'Iλλυρία (Illyría) o Iλλυρίδα (Illyrída), i, posteriorment, pel llatí Illyria i també Illyricum.[2]
En este marc varen aparéixer la finals de l'II mileni a. C. (contra l'any 1000 a. C.) poblacions ilirias procedents del nort. Els ilirios (en grec ιλλυρόι, illyrói) eren una heterogénea coalició de tribus de les que poc se sap. Se supon que a un número indeterminat d'estes les unia una llengua iliria comuna.
El fet de que el territori haguera sofrit invasions dels gals cap al 400 a. C. (que va deixar pocs vestigis) i el desconeiximent dels autors clàssics, fa difícil precisar l'orige dels diferents grups. En general, es pot dir que Iliria anava del Neretva (antic Naro) al Drina (Drilo) i que a l'est quedaven els tribalios. Esta descripció ser a diversos autors fins a el II i en especial Estrabón i Tácito.
Es considera als ilirios com un poble indoeuropeo procedent del círcul de la cultura de Lusacia. Originàriament vivien baix una organisació tribal en un cap electiu i un consell de vells, pero varen constituir més tarde federacions i regnes més o menys efímers; en el sur, més en relació en la cultura grega, varen fundar Epiro, que es va distinguir de la verdadera Iliria.
Els ilirios es varen impondre als tracios i varen ocupar les regions del noroest de la península balcànica, des del Danubio fins al golf d'Ambracia, i del Adriático als montes Šaire. Les principals tribus eren les dels dálmatas, ardieos, dárdanos, albanos, taulantios, molosos, tesprotos, vénetos, dauros i mesapios; estes tres últimes aplegaven a l'est d'Itàlia.
El gran número de tribus independents va obstaculisar la formació d'un Estat "nacional" fins a mediats d'el III, en que va aparéixer en el sur del país un regne ilírico en capital en Escodra (Escutari) i una atra federació de pobles en sèu en Delminium.
Progressivament varen ser aplegant a esquenes de colon grecs que varen donar orige a emporios com Epidauro i Apolonia (hui en Albània). Naturalment, la cultura grega està millor documentada en Macedònia i a lo llarc de les costes, pero la seua influència es va fer sentir també més a l'interior.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Organisació de les Nacions Unides. «Resolució 1244 (1999) adoptada pel Consell de Seguritat sobre la situació en Kosovo» (en francés). Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 5 de decembre de 2011.
- ↑ Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary en Perseus, Illyria (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eslavos meridionales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.