Anar al contingut

Delminium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Localisació de Delminium

Delminium () era una ciutat Iliria, capital de Dalmacia que estava ubicada en algun lloc prop de l'actual Tomislavgrad, Bòsnia i Hercegovina, baix el nom del qual també va ser la sèu d'una diòcesis llatina.[1]

Nom

[editar | editar còdic]

El topònim Delminium té la mateixa raïl que el nom tribal dalmatae i el nom regional Dalmatia.[1][2][3] Es considera que està conectat en l'albanés Delminium i les seues variants que inclouen la forma Gheg dele, que significa "ovella", i el terme albanés delmë, "pastor" .[4][5][6][7][8][9] Segons Vladimir Orel, la forma de Gheg delmer a penes té res en comuna en el nom de delme perque representa una variant de Dalmatia en dele, que en última instància prové del proto-albanés *-mā.[10] L'antic nom

Dalmana, derivat de la mateixa raïl, atesta l'alvance dels ilirios cap al mig Vardar, entre les antigues ciutats de Bylazora i Stobi.[9] El topònim eslau medieval Ovči Pole ("planura d'ovelles" en eslau del sur) en la regió propenca representa un desenroll posterior relacionat.[9] En Albània, Delvinë representa un topònim vinculat a la raïl *dele.[7]

La forma dele i el respectiu nom regional delmë són variants posteriors com ya s'ha senyalat per Appian (II). El seu gramàtic contemporàneu Velius Longus destaca en el seu tractat sobre ortografia que la forma correcta de delmer és delme, i senyala que Marcus Terentius Varro que va viure uns 2 sigles abans de Appian i Velius Longius, varen usar la forma Dalmatia ya que corresponia al principal assentament de la tribu, dele.[11] El topònim Duvno és una derivació de *-mā en croata a través d'una forma intermija *dai lā en l'antiguetat tardana.[3]

Investigació històrica

[editar | editar còdic]

L'ubicació de l'antic Delminium prop de l'actual Tomislavgrad va ser reportada per primera volta per Karl Patsch. Va basar la seua conclusió en l'investigació arqueològica entre 1896 i 1898, que va ubicar assentaments antics en Crkvina i Karaula en Tomislavgrad. Patsch va localisar a Delminium a 9 km al surest de Tomislavgrad en la montanya Lib. La conclusió de Patsch pronte va ser acceptada per molts atres investigadors notables, inclosos Ferdo Šišić, Vladimir Ćorović, Ćiro Truhelka i uns atres.[12]

Basat en la posició de Delminium i la seua força i resistència a l'eixèrcit romà, Patsch va concloure que Delminium va servir com un centre dels dálmatas. Estes observacions es varen basar en els escrits d'Estrabón, Apiano i Floro.[13]

L'àrea ha segut habitada per la tribu iliria de dálmatas[14] i Delminium va ser una ciutat establida per ells prop de l'actual Tomislavgrad.[15]

L'àrea de Tomislavgrad estava poblada inclús ans que aplegaren els ilirios, com ho atesten alguns restants d'astrals de pedra polida que daten del Neolític (4000 a. C.-2400 a. C.).[16] De la mateixa manera, pocs restants daten de la següent Edat del Bronze (1800 a. C.-800 a. C.): 34 hoces de bronze, 3 astrals i 2 llances trobades en Stipanjići i Lug prop de Tomislavgrad, i un astral de bronze trobada en Letka, es varen guardar en la colecció arqueològica en el monasteri en Široki Brijeg, que va ser destruït en un incendi al final de Segona Guerra Mundial. Solament una hoz i un astral varen sobreviure a l'incendi. Eixes troballes atesten que la població de la zona en eixe moment eren ganaders, agricultors i guerrers.[17]

Els restants materials dels ilirios són molt més abundants. En les ales de les montanyes que rodegen Tomislavgrad, els ilirios varen construir un total de 21 forts que varen servir com a torres de vigilància i obres defensives.[18] També hi ha molts llocs d'enterrament que daten de l'Edat del Bronze i del Ferro fins a la conquista romana. Els bens funeraris recuperats inclouen joyeria i atres artículs.[16] Aparte dels ilirios, atres habitants de la zona incloïen als celtes, que la seua incursió en els Balcans va començar en el IV, aportant una major cultura, artesania i millors armes.[19] Els celtes eren pocs i pronte varen ser assimilats als ilirios.[19]


Quan els romans varen conquistar el territori de la tribu iliria dels ardieos al sur, els dálmatas i la seua unió tribal estaven entre els últims bastions de l'autonomia iliria. Els dálmatas varen atacar els llocs de guàrdia romans prop de Neretva, les ciutats mercantils gregues i la tribu iliria amiga dels romans Daorsi. Varen millorar el seu assentament en un fort i varen rodejar la seua capital en un anell de forts més menuts.[19] Els informes dels escritors d'eixa época diuen que Delminium era una "gran ciutat", casi inaccessible i inexpugnable. Se supon que en eixe moment vivien 5000 dálmatas en Delminium.[19]

En 167 a. C., els forts de Iliria no varen poder detindre a les legions romanes; en acabant de que els romans conquistaren tota la costa del Adriático al sur del Neretva i en acabant de que l'estat de Ardiea fora destruït, els dálmatas no varen poder evitar el conflicte en els romans. En 156 a. C. va tindre lloc el primer conflicte entre els dálmatas i els romans, que va terminar a l'any següent en la derrota dels delmatas. Els generals romans Fígulo i Cornelius Scipio Nasica varen conquistar, varen destruir i varen cremar Delminium, supostament disparant fleches ardents contra cases de fusta.[19] Despuix de varis tumults liderats pels dálmatas i tres guerres entre ells i els romans, la seua resistència finalment va ser sofocada en la Gran tumult iliria que va terminar en el 9 d. C.

Domini romà

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tomba del soldat legionari Caius Longinus de Amblada que va morir en Delminium. La tomba ara es troba en un museu en Split, Croàcia

Despuix de la conquista romana de Delminium, els romans varen començar a construir carreteres i ponts. Les carreteres que conduïen al continent dels Balcans des de la costa del Adriático en Salona (Solin) i Narona (Vinya prop de Metković) es creuaven en Delminium (Tomislavgrad). Encara queden restants d'aquelles i atres calçades romanes. Els romans varen introduir la seua cultura, llengua, llegislació i religió. Durant els següents 400 anys, Delminium va estar en pau.[20]

En acabant de que els romans finalment varen derrotar a Dalmataes, Tomislavgrad va ser casi abandonada. També va haver, durant algun temps, un equip militar de romans estacionat allí per a mantindre als ilirios baix control. Els romans varen començar a reconstruir Delminium en 18 i 19 dC en temps de l'emperador Tiberio. Durant eixe temps, es va construir el centre de la ciutat, un fòrum romà. Este fòrum es va construir en possessió de l'actual basílica de Nikola Tavelić.[21] En 1896, Fra Anđeo Nunić va descobrir vàries escultures de deidades romanes, fragments de sarcòfecs i fragments de columnes d'iglésies cristianes medievals. iglésia. De tots eixos descobriments, els més destacats són dos monuments votivos i altars dedicats a la deesa Diana, un altar dedicat al deu natiu ilirio Armatus i un plat votivo dedicat a la deesa Llibera. Més tart, també es va trobar un relleu de la deesa Diana i un relleu de Diana i Silvanus junts. Ademés, es varen trobar nous altars, fragments de sarcòfecs, ceràmica de fanc, parts de columnes i vàries atres troballes de l'época romana i altomedieval. Açò va dur a la conclusió de que en el lloc de l'actual cementeri catòlic "Karaula" (que anteriorment era un lloc fronteriç militar otomà i una caseta de vigilància) hi havia un santuari i cementeri romà i ilirio.[22]

En 1969, es va trobar una tablilla, que formava part d'un altar, prop del poble Letka. Està dedicat al deu romà de la guerra, Mart per un soldat de la 9ª Legió. Un any despuix, en el poble Prisoje, es va trobar una font cristiana i part d'una tomba, feta pel pare Juvenal per al seu fill Juvenal.[22]

Despuix de l'Imperi romà

[editar | editar còdic]

Delminium va sobreviure durant dos sigles durant les grans migracions. Durant eixe temps, Delminium va sofrir danys parcials i, en algun lloc a mitan de el V, el fòrum romà va ser destruït.


Despuix del colapse de l'Imperi romà en 476, Delminium va ser governada pels godos germànics entre 493 i 537. En acabant de que Delminium va caure baix l'Imperi bizantí en 573, la ciutat es va recuperar per complet. Pero pronte va tornar a sofrir greus danys pels nouvinguts i va ser retirat de l'Imperi bizantí en l'any 600.[22]

A mitan de el VII, Delminium estava habitat per croates.[22]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Wilkes, John. Els ilirios (en és), Wiley, pp. 188. ISBN 978-0-631-19807-9. «La costa i l'interior de Dalmacia central fins a i més allà de les montanyes Dináricas estaven habitats pels delmatas, d'els qui es va nomenar a la província romana de Dalmacia, el propi nom de la qual es deriva del seu assentament principal Delminium prop de Duvno.»
  2. ↑ Els ilirios: història i cultura (en en), Noyes Pressione, pp. 197. ISBN 978-0-8155-5052-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 Šimunović, Petar. Predantički toponimi o današnjoj (i povijesnoj) Hrvatskoj (en hr), pp. 164.
  4. ↑ Wilkes, John (1996). The Illyrians, Wiley, pp. 244. ISBN 9780631146711. «Apareix el nom de Delmaae conectat en la paraula albanesa per a 'ovella' (delmë)»
  5. ↑ «Illyrisch», klu.ac.at/eeo/Illyrisch.pdf Lexikon der Sprachen dones europäischen Ostens (en de), Wieser Verlag, pp. 952. ISBN 978-3-85129-510-8. «Δάλμιον, Δελμίνιον (Ptolemäus) zu alb. delmë»
  6. ↑ Šašel Kos, Marjeta (1993). “Cadmus i Harmonia en Illyria”. Arheološki Vestnik 44: 113–136. “En els periodos prehistòric i clàssic No era res inusual que els pobles tingueren noms derivats d'animals, de modo que es considera que el nom de Delmaae està relacionat en delme albanés, ovella”
  7. ↑ 7,0 7,1 Schütz, István (2006). Fehér foltok a Balkánon (en hu), Balassi Kiadó, pp. 127. ISBN 9635064721. «A dalmata/delmata illír törzs, Dalmatia/Delmatia terület, Delminium/Dalmion illír város neve, továbbá a mai Delvinë és Delvinaqi földrajzi tájegység neve az albán dele (többese delme ) 'juh', delmer 'juhpásztor' szavakhoz kapcsolódik. Strabon Delmion illír város nevéhez ezt az éretelmezést fűzi „...πεδιον µελωβοτον...”, azaz „juhokat tápláló síkság”»
  8. ↑ Morić, Ivana. “Običaji Delmata” (hr). Rostra : Časopis studenata povijesti Sveučilišta o Zadru 5 (5): 63. ISSN 1846-7768. “danas još uvijek prevladava tumačenje kako korijen njihova imena potječi od riječi koja je srodna albanskom delë, delmë odnosno „ovca“”
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Duridanov, Ivan (1975). Die Hydronymie dones Vardarsystems als Geschichtsquelle, Böhlau Verlag, pp. 25. ISBN 3412839736.
  10. ↑ Vladimir Orel (1998). Diccionari etimològic albanés, BRILL, pp. 58–59. ISBN 978-9004110243. «*dai lā f, pl dele, dhen, dhën 'ovella'. La variant Geg delme representa una formació en *-mā (i a penes té res en comuna en el nom de Dalmatia pastura MEYER Wb. 63 i ÇABEJ St. I 111). La paraula es basa en PAlb *dailā 'ovella' < 'alletar' i està relacionada en varis derivats de l de IE *dhē(i)- 'alletar' (MEYER Wb. 63, Alb. St. Ill 29 opera en *dailjā < IE *dhailiā o *dhoiliā), cf., en particular, Arm dayl 'calostre' < IE *dhailo-.»
  11. ↑ Kos, Marjeta Šašel. Appian and Illyricum (en en), Narodni muzej Slovenije. ISBN 978-961-6169-36-3.
  12. ↑ Škegro, 2000, p. 396.
  13. ↑ Škegro, 2000, p. 398.
  14. ↑ Rathbone,, p. 597.
  15. ↑ Wilkes, 1992, p. 188.
  16. ↑ 16,0 16,1 (en croata) Bagarić, Ivo. Duvno: Povijest župa duvanjskog samostana. Sveta bastina. 1989
  17. ↑ Bagarić, 1980, p. 9.
  18. ↑ Bagarić, 1980, p. 10.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 (en croata) Bagarić, Ivo. Duvno - Monografia curta. Župni ured sv. Franje Asiškog, Bukovica. 1980.
  20. ↑ Bagarić, 1980, p. 12.
  21. ↑ Bagarić, 1980, p. 13.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Bagarić, 1980, p. 14.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Coordenades no vàlides

</noinclude>


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Delminium&oldid=1250479»