Dálmatas (tribu)

Els dálmatas, alternativament dalmatæ (en grec medieval: Δαλμᾶται), durant l'época romana, eren un grup de tribus ilirias de Dalmacia, actual sur de Croàcia i oest de Bòsnia i Hercegovina. La regió de Dalmacia deu el seu nom a esta tribu.

Els dálmatas apareixen per primera volta en l'història en l'any 181 a. C., quan a la mort del seu governant Pleurato III del regne ilirio, es varen negar a acceptar el govern del seu fill, Gencio, i es varen separar. Es varen expandir i varen aplegar a incloure a tribus ilirias costeres com els tariotas, els hílides i els nestos i varen aumentar el seu territori cap al nort front als liburnios. El conflicte en l'expansionisme romà i els seus aliats locals en l'Adriático oriental va començar en 156-55 a. C. Les guerres romà-dálmatas varen durar fins a l'any 33 a. C., quan Octavio (el posterior emperador Augusto) va instaurar l'hegemonia romana en Dalmacia. L'inestabilitat local i les rebelions menors varen continuar en la província de Dalmacia i varen culminar en la gran tumult ilírica en Dalmacia i la propenca Panonia en l'any 6 d. C. En el tumult, que va durar tres anys, varen participar més de mig milló de combatents, auxiliars i civils d'abdós bandos. Despuix del tumult, algunes comunitats dálmatas varen ser reubicades en la regió septentrional de Sandžak i unes atres varen ser reasentades en zones de Carintia per a proporcionar mà d'obra a les mines romanes. La derrota del tumult va iniciar l'integració de Dalmacia, que a la seua volta va conduir a la romanización de la regió a principis de l'Edat Mija.

Nom

La forma original del nom de la tribu és dálmata, i compartix la mateixa raïl en el nom regional Dalmacia i el topònim Delminium.^[1]^[2]^[3] Es considera que està relacionat en l'albanés dele i les seues variants que inclouen la forma gheg delmë, que significa “ovella”, i en el terme albanés delmer, “pastor”.^[4]^[5]^[6]^[7]^[8]^[9] Segons Orel, la forma gheg delme a penes té res en comuna en el nom de Dalmacia perque representa una variant de dele en -mā, que procedix en última instància del proto-albanés **dailā.^[10] Els topònims relacionats en el nom es troben en tots els territoris habitats pels ilirios, inclós el principal assentament dels dálmatas, Delminium i Dalmana en l'actual Macedònia septentrional.^[9] El topònim eslau Ovči Pole (“planura d'ovelles” en eslau meridional) en la regió propenca representa un desenroll posterior relacionat.^[9] En Albània, Delvinë representa un topònim vinculat a la raïl **dele.^[7] La forma dalmatae i el respectiu nom regional Dalmacia són variants posteriors, com ya senyala Apiano (II). El seu contemporàneu gramàtic Velio Longo destaca en el seu tractat sobre ortografia que la forma correcta de Dalmacia és Delmatia, i senyala que Marco Terencio Varrón, que va viure uns dos sigles abans que Apiano i Velio Longos, va utilisar la forma Delmatia per correspondre a l'assentament principal de la tribu, Delminium.^[11] El topònim Duvno és una derivació de Delminium en croata a través d'una forma intermija **Delminio en l'antiguetat tardana.^[3]

Història

Vore també: Guerres ilíricas

Els dálmatas apareixen en els registres històrics en 181 a. C. La mort de Pleurato III del regne ilirio i la successió per part del seu fill Gencio va dur als dálmatas a no reconéixer el seu govern i a separar-se per complet. Lo mateix varen fer els daorseos, que vivien al sur dels dálmatas. A lo llarc dels sigles, els dálmatas i els ardieos varen ser alguns dels grups ilirios que varen expandir el seu territori cap al nort a costa dels liburnios. És possible que els dálmatas es veren espentats cap a la costa per les migracions celtes en Panonia. Estrabón escriu que si territori estava dividit en una regió interior (l'actual Tropolje) i una atra costera pels Alps dináricos. La seua capital, Delminium, es trobava prop de l'actual Tomislavgrad.^[1]

La primera guerra dálmata en 156 a. C.-155 a. C. va terminar en la destrucció de la capital Delminium pel cònsul Publio Cornelio Escipión Nasica Córculo. La segona guerra dálmata es va lliurar en 119-118 a. C. i sembla que va terminar en la victòria romana, ya que el cònsul Lucio Cecilio Metelo va celebrar el triumfo en 117 a . C. i va assumir el seu llinage Delmaticus. La tercera guerra dálmata 78-76 a. C. va terminar en la pren de Salona (port Solin, prop de la moderna ciutat de Split) pel procònsul Cayo Cosconio.^[12]

Erro al crear miniatura:

Delmatae en Illyricum, circa 40 a. C.

Durant la segona guerra civil de la República romana de 49-44 a. C., els dálmatas varen recolzar a Pompeyo contra les colónies romanes costeres que recolzaven a Juliol César i varen lluitar contínuament contra els generals cesarianos Gabinio i Vatinio. Despuix de la derrota de Pompeyo varen continuar lluitant contra les legions romanes en Dalmacia.^[13] El quarto i últim conflicte va tindre lloc en 34-33 a. C. durant l'expedició d'Augusto a Ilírico a causa dels seus reiterats tumults, i va terminar en la captura de la nova capital dálmata- Soetovio (actual Klis). Els últims tumults del dálmatas baix el seu líder federal Bat, contra els romans varen ser en el 12 a. C. i la gran tumult ilírica en el 6-9 d. C.; abdós també varen fracassar i varen terminar en una pacificació dels belicosos dálmatas.

En l'época imperial romana, els dálmatas varen formar numeroses tropes auxiliars romanes:

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Wilkes, 1996, p. 188.
↑ Stipčević, Aleksandar (1977). The Illyrians: History and Culture (en en), Noyes Press, pp. 197. ISBN 0-8155-5052-9.
↑ ^3,0 ^3,1 Šimunović, 2013, p. 164.
↑ Wilkes, 1996, p. 244.
↑ Duridanov, 2002, p. 952.
↑ Šašel Kos, 1993, p. 119. :In the prehistoric and classical periods it was not at all unusual for peoples to have names derived from animals, such that the name of the Delmatae is considered to be related to Albanian delme, sheep. [En les époques prehistòrica i clàssica no era res rar que els pobles tingueren noms derivats d'animals, de tal forma que el nom dels delmatae es considera relacionat en l'albanés delme, ovella.]
↑ ^7,0 ^7,1 Schütz, 2006, p. 127.
↑ Morić, 2012, p. 63.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Duridanov, 1975, p. 25.
↑ Orel, Vladimir (1998). Albanian Etymological Dictionary, Brill Publishers, pp. 58–59. ISBN 978-9004110243. «dele f, pl dele, dhen, dhën ‘sheep’. The Geg variant delme represents a formation in -mā (and hardly has anything in common with the name of Dalmatia pastura MEYER Wb. 63 and ÇABEJ St. I 111). The word is based on PAlb **dailā ‘sheep’ < ‘suckling’ and related to various l-derivatives from IE **dhē(i)- ‘to suckle’ (MEYER Wb. 63, Alb. St. Ill 29 operates with **dailjā < IE **dhailiā or **dhoiliā), cf., in particular, Arm dayl ‘colostrum’ < IE **dhailo-. [dele f, pl dele, dhen, dhën 'ovella'. La variant Geg delme representa una formació en -mā (i a penes té res en comuna en el nom de Dalmacia pastura MEYER Wb. 63 i ÇABEJ St. I 111). La paraula es basa en PAlb **dailā 'ovella' < 'alletar' i es relaciona en varis derivats l d'IE **dhē(i)- 'alletar' (MEYER Wb. 63, Alb. Ill 29 opera en **dailjā < IE **dhailiā o **dhoiliā), cf., en particular, Arm dayl 'calostre'.]»
↑ Šašel Kos, 2005, p. 303.
↑ Dzino, 2010, p. 68.
↑ Wilkes, 1996, p. 196.
↑ «Cohors Primae Delmatarum – The First Cohort of Delmatae» (en en). Consultat el 29 d'abril de 2023.

Este artícul conté una traducció derivada de «Dálmatas (tribu)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTEWilkes1996{{{c}}}188-1] 1,0 ^1,1 Wilkes, 1996, p. 188.

[2] Stipčević, Aleksandar (1977). The Illyrians: History and Culture (en en), Noyes Press, pp. 197. ISBN 0-8155-5052-9.

[FOOTNOTEŠimunović2013{{{c}}}164-3] 3,0 ^3,1 Šimunović, 2013, p. 164.

[FOOTNOTEWilkes1996{{{c}}}244-4] Wilkes, 1996, p. 244.

[FOOTNOTEDuridanov2002{{{c}}}952-5] Duridanov, 2002, p. 952.

[FOOTNOTEŠašel_Kos1993{{{c}}}119:In_the_prehistoric_and_classical_periods_it_was_not_at_all_unusual_for_peoples_to_have_names_derived_from_animals,_such_that_the_name_of_the_Delmatae_is_considered_to_be_related_to_Albanian_delme,_sheep._[En_les_époques_prehistòrica_i_clàssica_no_era_res_rar_que_els_pobles_tingueren_noms_derivats_d'animals,_de_tal_forma_que_el_nom_dels_delmatae_es_considera_relacionat_en_l'albanés_delme,_ovella.]-6] Šašel Kos, 1993, p. 119. :In the prehistoric and classical periods it was not at all unusual for peoples to have names derived from animals, such that the name of the Delmatae is considered to be related to Albanian delme, sheep. [En les époques prehistòrica i clàssica no era res rar que els pobles tingueren noms derivats d'animals, de tal forma que el nom dels delmatae es considera relacionat en l'albanés delme, ovella.]

[FOOTNOTESchütz2006{{{c}}}127-7] 7,0 ^7,1 Schütz, 2006, p. 127.

[FOOTNOTEMorić2012{{{c}}}63-8] Morić, 2012, p. 63.

[FOOTNOTEDuridanov1975{{{c}}}25-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 Duridanov, 1975, p. 25.

[10] Orel, Vladimir (1998). Albanian Etymological Dictionary, Brill Publishers, pp. 58–59. ISBN 978-9004110243. «dele f, pl dele, dhen, dhën ‘sheep’. The Geg variant delme represents a formation in -mā (and hardly has anything in common with the name of Dalmatia pastura MEYER Wb. 63 and ÇABEJ St. I 111). The word is based on PAlb **dailā ‘sheep’ < ‘suckling’ and related to various l-derivatives from IE **dhē(i)- ‘to suckle’ (MEYER Wb. 63, Alb. St. Ill 29 operates with **dailjā < IE **dhailiā or **dhoiliā), cf., in particular, Arm dayl ‘colostrum’ < IE **dhailo-. [dele f, pl dele, dhen, dhën 'ovella'. La variant Geg delme representa una formació en -mā (i a penes té res en comuna en el nom de Dalmacia pastura MEYER Wb. 63 i ÇABEJ St. I 111). La paraula es basa en PAlb **dailā 'ovella' < 'alletar' i es relaciona en varis derivats l d'IE **dhē(i)- 'alletar' (MEYER Wb. 63, Alb. Ill 29 opera en **dailjā < IE **dhailiā o **dhoiliā), cf., en particular, Arm dayl 'calostre'.]»

[FOOTNOTEŠašel_Kos2005{{{c}}}303-11] Šašel Kos, 2005, p. 303.

[FOOTNOTEDzino2010{{{c}}}68-12] Dzino, 2010, p. 68.

[FOOTNOTEWilkes1996{{{c}}}196-13] Wilkes, 1996, p. 196.

[14] «Cohors Primae Delmatarum – The First Cohort of Delmatae» (en en). Consultat el 29 d'abril de 2023.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]