Tribalios
Tribalios, tríbalos, tribalianos o triballi (en grec Τριβαλλoι, Triballoi), una de les principals tribus dels tracios, que va entrar en conflicte en macedonios i desplaçada definitivament pels romans al nort de la desembocadura del Danubio.Segons Plinio el Vell eren proverbials creents de la màgia i els efectes del mal d'ull.
El país dels tribalios
[editar | editar còdic]
Habitaven en zones de les actuals Kosovo, Sèrbia, Bulgària i algunes àrees de la frontera sur de Romania. Ocupaven el territori situat a l'oest de l'actual riu Iskar (el Oescus dels romans), afluent del Danubio, que correspon a l'actual Bulgària.
Era aquell el país que els grecs cridaven Tribalia, en la que seria la província romana de Mesia. Les seues terres s'obrien cap al noroest des de la confluència dels rius Morava de l'Oest i Morava del Sur (cridats Angrus i Bongrus pels romans). Pero la Tribalia també va comprendre cap al sur, en determinats moments, el cridat "pla dels Tribalios", l'actual conca de Kosovo.
Claudio Ptolomeo va senyalar que en el seu temps (I) el grup estava confinat entre els rius Ciaebrus (Tzibritza) i Utus, com a capital dels tribalios la ciutat d'Oescus (la posterior població romana d'Ulpia Escus, actual vila de Gigen, prop de Pleven, Bulgària). Per lo tant, la Tribalia d'inicis de l'era actual es llimitava principalment a les províncies búlgares de Lovech, Montana i Pleven.
Pero la tribu tenia un radi d'acció que reglotava els llímits de la Tribalia. Algunes fonts relacionen la seua història en l'àrea de la desembocadura del Danubio. Per lo manco, en motiu de les seues guerres en els macedonios es varen desplaçar cap a eixa zona i, segons Apiano, despuix de ser derrotats pels romans es varen instalar definitivament al nort del delta, en l'actual costa rumana del mar Negra.
Orige segons la mitologia grega
[editar | editar còdic]Encara que hui són desconegudes les creències dels tribalios sobre el seu propi orige, a través del text romà Les guerres estrangeres d'Apiano i les obres de Flavio Arriano nos ha aplegat el mit grec sobre la font del nom d'esta branca dels tracios. Com era habitual en el sistema de creències grec, varen insertar dins dels llaços familiars dels seus propis deus a nous deus epónimos, representants dels diversos pobles que ells coneixien.
Esta és la genealogia més acceptada per al deu epónimo dels tribalios, Tribalo o Triballus:
Tribalo va ser utilisat com a personage per Aristófanes en la comèdia Les aus, representant a un deu que s'expressa ininteligiblement proferint galimaties. En l'obra, Poseidón i Heracles es burlen de Tribalo, manipulen la seua falta d'enteniment i intenten donar-li algunes lliçons d'urbanitat. Caldria agregar que tribalio era un terme d'us general en l'Antiga Atenes per a descriure hòmens toscos, obscenament deslenguados i paràsits codiciosos, lo que no és rar considerant que els grecs calificaven a tots els tracios com a pobles bàrbars. Com es pot apreciar, Tribalo no era una divinitat que fora objecte de cult, sino més be un esclavó d'una complicada cadena cosmológica, i en ocasions una deidad bufa.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tribalios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.