Idioma protogriego
El protogriego, també denominat proto-helènic (Πρωτοελληνική, προϊστορική κοινή o προδιαλεκτική en Grec modern), era la protolengua indoeuropea que s'assumix que va ser l'últim antepassat comú de totes les varietats del grec, incloent el grec micénico, els dialectes del grec antic (dòric, eòlic, jónico-àtic, macedonio antic i arcadio-chiprà) i, per tant, del koiné, bizantino i modern.
Els parlants de proto-grec haurien entrat en lo que actualment és Grècia entre el 2200 i el 1900 a. C.,[1][2][3] donant-se posteriorment una diversificació dialectal entre un grup meridional i un grup septentrional cap al 1700 a. C.[4][5][6][7][8]
L'unitat del protogriego hauria acabat quan migrants helènics, parlants del predecessor de la llengua micénica, varen entrar en la península grega en algun moment de l'Edat de Bronze.[9]
Descripció llingüística
Fonologia
El proto-helènic reconstruït a partir del método comparatiu constaria dels següents fonemas:
- Consonante
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Labiovelar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | m | n | ɲ[10] | |||
| Oclusiva | p b pʰ | t d tʰ | ť[10] ď[10] | k g kʰ | kʷ gʷ kʷʰ | |
| Africada | ts[11] dz[11] | |||||
| Fricativa | s | h | ||||
| Líquida | l r | ľ[10] ř[10] | ||||
| Semivocal | j | w | ||||
- Vocals
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i ī | o ū | |
| Mija | i ē | ə[11] | o ō |
| Oberta | a ā |
- Els diptongos són ai ei oi ui, au eu ou, āi ēi ōi i, possiblement, āo ēo ōo; tots són alofónicos en la combinació de vocal i semivocal.
- Només una vocal és tònica i du un accent tonal (equivalent al accent agut del grec àtic).
Vore també
Referències
- ↑ The Coming of the Greeks: Indo-European Conquests in the Aegean and the Near East, Princeton University Press, p. 14. ISBN 0691029512.
- ↑ The East Face of Helicon : West Asiatic Elements in Greek Poetry and Myth: West Asiatic Elements in Greek Poetry and Myth (en en), Clarendon Press, p. 1. ISBN 978-0-19-159104-4. «"the arrival of the Proto-Greek -speakers took plau at various sites in central and southern Greece at the beginning and end of the Early Helladic III period.»
- ↑ (2005) «The cultural counterparts to Proto-Indo-European, Proto-Uralic and Proto-Aryan : matching the dispersal and contact patterns in the linguistic and archaeological record», The Indo-Aryan Controversy: Evidence and Inference in Indian History, Psychology Press, pp. 107–141. ISBN 978-0-7007-1463-6.
- ↑ Hall, Jonathan M. (1997). Ethnic Identity in Greek Antiquity (en en), Cambridge University Press, pp. 160. ISBN 978-0-521-78999-8.
- ↑ Woodard, Roger D. (2008). The Ancient Languages of Europe (en en), Cambridge University Press, pp. 52. ISBN 978-1-139-46932-6.
- ↑ Horrocks, Geoffrey (2010). Greek: A History of the Language and its Speakers (en en), John Wiley & Sons, pp. 19–20. ISBN 978-1-4443-1892-0.
- ↑ Parker, Holt N.. “The Linguistic Case for the Aiolian Migration Reconsidered”. Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 77 (3): 443–444. American School of Classical Studies at Athens. doi:. ISSN 0018-098X.
- ↑ A comprehensive overview is in J. T. Hooker's proto-helénico (Hooker 1976, Chapter 2: "Before the Mycenaean Age", pp. 11–33 and passim); for a different hypothesis excluding massive migrations and favoring an autochthonous scenario, see Colin Renfrew's "Problems in the General Correlation of Archaeological and Linguistic Strata in Prehistoric Greece: The Model of Autochthonous Origin" (Renfrew 1973, pàg. 263–276, especially p. 267) in Mycenaean Greece by R. A. Crossland and A. Birchall, eds. (1973).
- ↑ A comprehensive overview in J.T. Hooker's Mycenaean Greece (Hooker, 1976); for a different hypothesis excluding massive migrations and favoring an autochthonous scenario, see Colin Renfrew's "Problems in the General Correlation of Archaeological and Linguistic Strata in Prehistoric Greece: The Model of Autochthonous Origin" (Renfrew, 1973) in Bronze Age Migrations by R.A. Crossland and A. Birchall, eds. (1973).
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafn1 - ↑ 11,0 11,1 11,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafn2
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma protogriego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.