Anar al contingut

Anex:Monarques de Pèrsia i d'Iran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este artícul arreplega, en forma de llistes, els reis i reines de les dinasties principals del Gran Iran. Des de fins d'el VIII fins a la Revolució de 1979, els monarques iranís varen utilisar el títul de Sah ("rei") i Sahansah ("rei de reis", açò a partir de la dinastia aqueménida). La llista únicament mostra aquells Estats ubicats en l'àrea geogràfica del Gran Iran, per lo que imperis extensos o multicontinentals no es mostren en l'anex.

Dinastia meda (c. 727–549 a. C.)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El Imperi Medo (i regnes vassalls) cap a l'any 600 a. C.
Image Nom Persa antic Títul Regnat Comentaris
Erro al crear miniatura: Deyoces
دیاکو 		...[lower-alpha 1] Sah 727[1]– 675 a. C. Primer Sah
Fraortes

Fravartiš

𐎳𐎼𐎺𐎼𐎫𐎡𐏁 Sah 678 – 625 a. C. Va fallir durant les seues guerres contra Asiria
Erro al crear miniatura: Ciáxares

Uvaxštra

𐎢𐎺𐎧𐏁𐎫𐎼 Sah 625 – 585 a. C. Va consolidar el poder de Mija en tot Oriente Pròxim.
Erro al crear miniatura: Astiages

أستياجيس

Ishtuvegu (?)[lower-alpha 1] Sah 585 – 550 a. C. Derrocat per Ciro el Gran.

Dinastia persa aquemenida (550–330 a. C.)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Reis aqueménidas de Pèrsia.
Erro al crear miniatura:
Apogeu del Imperi Persa (circa 500 a. C.)
# Image Nom Persa antic Títul Inici regnat Fi regnat Comentaris
1 Erro al crear miniatura: Ciro el Gran
Kuruš 		𐎤𐎢𐎽𐎢𐏁 Sahansah[lower-alpha 2] 559 a. C.[lower-alpha 3]

550 a. C.[lower-alpha 4]

4 de decembre[2]
530 a. C. 		Fundador del primer Imperi persa.
Sobirà d'Iran, Anshan, Mija i Babilonia.
Mort en batalla en els Masagetas.
2 Erro al crear miniatura: Cambises
Kabūjiya
 		𐎣𐎲𐎢𐎪𐎡𐎹 Sahansah
Faraó 		530 a. C. 522 a. C. Mort durant la lluita contra una rebelió.
Va conquistar tot Egipte.
3 Erro al crear miniatura: Bardiya
Bardiyā 		𐎲𐎼𐎮𐎡𐎹 Sahansah
Faraó 		522 a. C. 29 de sept.[3]
522 a. C. 		Assessinat per aristócrates perses
4 Erro al crear miniatura: Darío el Gran
Dārayawuš 		𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁 Sahansah
Faraó 		29 de sept.
522 a. C. 		Octubre
485 a. C. 		-
5 Erro al crear miniatura: Jerjes I
Xšaiāršā 		𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠 Sahansah
Faraó 		485 a. C. 465 a. C. Assessinat
6 Erro al crear miniatura: Artajerjes I
Artaxšacā 		𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂 Sahansah
Faraó 		465 a. C. 424 a. C. -
7 Jerjes II 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠 Sahansah
Faraó 		424 a. C. 424 a. C. Assessinat per Sogdiano
8 Sogdiano ... Sahansah 424 a. C. 423 a. C. Assessinat per Darío II
9 Erro al crear miniatura: Darío II
Dārayawuš 		𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁 Sahansah
Faraó 		423 a. C. 404 a. C. -
10 Erro al crear miniatura: Artajerjes II
Artaxšacā 		𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂 Sahansah
Faraó 		404 a. C. 358 a. C. Rebelió en Egipte
11 Erro al crear miniatura: Artajerjes III
Artaxšacā 		𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂 Sahansah 358 a. C. 338 a. C. Assessinat
12 Erro al crear miniatura: Artajerjes IV[lower-alpha 5]
Artaxšacā 		𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂 Sahansah 338 a. C. 336 a. C. Assessinat
13 Erro al crear miniatura: Darío III
Dārayawuš 		𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁 Sahansah 336 a. C. Juliol de
330 a. C. 		Assessinat per Artajerjes V
14 Erro al crear miniatura: Bes|Artajerjes V[lower-alpha 6]
Artaxšacā 		𐎠𐎼𐎫𐎧𐏁𐏂 Sahansah Juliol de
330 a. C. 		Estiu de
329 a. C. 		Assessinat per Alejandro I

Domini grec (330–124 a. C.)

[editar | editar còdic]

Imperi macedonio (330–312 a. C.)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'imperi a la mort d'Alejandro Magne (323 a. C.)
Image Nom En grec Títul Inici regnat Fi regnat Comentaris
Erro al crear miniatura: Alejandro Magne Μέγας Αλέξανδρος Sahansah
Faraó
Rei d'Àsia
Basileos
Hegemón 		330 a. C. 10/11 de juny de
323 a. C. 		Rei de Macedònia des de 336 a. C. com Alejandro III
Erro al crear miniatura: Filipo III Φίλιππος Γ 10/11 de juny de
323 a. C. 		25 de decembre de
317 a. C. 		Assessinat per Olimpia d'Epiro
Erro al crear miniatura: Alejandro IV Ἀλέξανδρος Δ 323 a. C. 309 a. C. Assessinat per Casandro, fill d'Antípatro de Macedònia

Imperi seléucida (312–129 a. C.)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'Imperi seleúcida a la mort de Seleuco I (281 a. C.)
Image Nom En grec Títul Regnat[4] Comentaris
Erro al crear miniatura: Seleuco I Nicátor Σέλευκος Α' Νικάτωρ Basileos 312–281 a. C. Va assumir el títul de "Rei" des del 306 a. C.

Assessinat per Ptolomeo Cerauno, rei de Macedònia.

Erro al crear miniatura: Antíoco I Sóter Ἀντίοχος Α΄ ὁ Σωτήρ Basileos 281–261 a. C. Cogobernador des de 291 a. C.
Erro al crear miniatura: Antíoco II Theos Ἀντίοχος Β΄ ὁ Θεός Basileos 261–246 a. C.
Erro al crear miniatura: Seleuco II Calinico Σέλευκος Β' Καλλίνικος Basileos 246–225 a. C.
Erro al crear miniatura: Seleuco III Ceranuco Σέλευκος Γ΄ Σωτήρ Basileos 225–223 a. C.
Erro al crear miniatura: Antíoco III el Gran Σέλευκος Φιλοπάτωρ Basileos 223–187 a. C.
Erro al crear miniatura: Seleuco IV Filopátor Ἀντίοχος ὁ Ἐπιφανής Basileos 187–175 a. C.
Erro al crear miniatura: Antíoco IV Epífanes Ἀντίοχος ὁ Ἐπιφανής Basileos 175–163 a. C. Assessinat en Elymais
Erro al crear miniatura: Antíoco V Eupátor Δημήτριος I' Ευπάτωρ Basileos 163–161 a. C.
Erro al crear miniatura: Demetrio I Sóter Δημήτριος Α' Σωτήρ Basileos 161–150 a. C.
Erro al crear miniatura: Alejandro Beles Ἀλέξανδρος Βάλας Basileos 150–145 a. C.
Erro al crear miniatura: Demetrio II Nicátor Δημήτριος Β' Νικάτωρ Basileos 145–139 a. C. Derrotat i capturat pels parts.
Erro al crear miniatura: Antíoco VII Evergetes Ἀντίοχος Ζ΄ Ευεργέτης Basileos 139–129 a. C. Mort en batalla en Fraates II

Dinastia partixca (247 a. C.–228 d. C.)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Reis de l'Imperi partixc.
Erro al crear miniatura:
Apogeu de l'Imperi Partixc (94 a. C.)

Les dates donades són aproximacions i poden variar depenent de les fonts. La mateixa llista de reis és objecte de debat, en personages tals com Arsaces X o Arsaces XVI indicant que varen poder existir més reis dels que es pensava en un inici.

Image Nom En Part Títul[lower-alpha 7] Regnat[5][4] Comentaris
Erro al crear miniatura: Arsaces I
Aršak 		𐭀𐭓𐭔𐭊 Sah, kārny 247–211 a. C. Va assumir el títul de "Rei" des del 306 a. C.

Assessinat per Ptolomeo Cerauno, rei de Macedònia.

Erro al crear miniatura: Arsaces II
Aršak 		𐭀𐭓𐭔𐭊 Sah 211–191 a. C.
Erro al crear miniatura: Priapatios Sah, Arsaces 191–176 a. C.
Erro al crear miniatura: Fraates I
Frahāt 		𐭐𐭓𐭇𐭕 Sah, Arsaces 176–171 a. C.
Erro al crear miniatura: Mitrídates el Gran
Mihrdāt 		𐭌𐭄𐭓𐭃𐭕 Sahansah[lower-alpha 8]

Arsaces

Philhellene[lower-alpha 9]

171–138 a. C. Va transformar al seu llavors chicotet regne

en una verdadera potència

Erro al crear miniatura: Fraates II
Frahāt 		𐭐𐭓𐭇𐭕 Sahansah

Arsaces

Philhellene

138–127 a. C.
Erro al crear miniatura: Artabano I
Ardawān 		𐭍𐭐𐭕𐭓 Sahansah

Arsaces

Philhellene

127–124 a. C.
Erro al crear miniatura: Mitrídates II

el Gran
Mihrdāt

𐭌𐭄𐭓𐭃𐭕 Sahansah

Arsaces

123–88 a. C. Apogeu de l'Imperi partixc; primer Sahansah,

va entrar en contacte en Roma i China

Erro al crear miniatura: Gotarces I
Gōdarz 		𐭂𐭅𐭕𐭓𐭆 Sahansah

Arsaces

95–90 a. C. Guerra civil
Erro al crear miniatura: Orodes I Sahansah

Arsaces

c. 90–75 a. C. Segons algunes fonts, precedit per Mitrídates III.

En el seu govern inicia una cruenta guerra civil

Erro al crear miniatura: Sinatruces I Sahansah

Arsaces

77 – 70 a. C.
Erro al crear miniatura: Fraates III 𐭐𐭓𐭇𐭕 Sahansah

Arsaces

70 – 57 a. C.
Erro al crear miniatura: Mitrídates IV 𐭌𐭄𐭓𐭃𐭕 Sahansah

Arsaces

57 – 54 a. C.
Erro al crear miniatura: Orodes II Sahansah

Arsaces

57 – 38 a. C. Fi de la guerra civil
Erro al crear miniatura: Fraates IV 𐭐𐭓𐭇𐭕 Sahansah

Arsaces

38 – 2 a. C.
Erro al crear miniatura: Musa Bānbishnān

Bānbishn[lower-alpha 10]

2 a. C.–

2 d. C.

Reina
Erro al crear miniatura: Fraates V 𐭐𐭓𐭇𐭕 Sahansah

Arsaces

2 a. C.–

4 d. C.

Erro al crear miniatura: Orodes III Sahansah

Arsaces

4 – 6 d. C.
Erro al crear miniatura: Vonones I Sahansah

Arsaces

8 – 12
Erro al crear miniatura: Artabano II Sahansah

Arsaces

10 – 38 Rival del seu pare Vonones I.

Derrocat temporalment per Tirídates II

Erro al crear miniatura: Vardanes I Sahansah

Arsaces

35 – 36
Erro al crear miniatura: Gotarces II Sahansah

Arsaces

40 – 47 Rival de Vardanes I
Erro al crear miniatura: Vonones II Sahansah

Arsaces

51 d. C.
Erro al crear miniatura: Vologases I
Walaγš 		𐭅𐭋𐭂𐭔 Sahansah

Arsaces

51 – 78
Erro al crear miniatura: Vologases II
Walaγš 		𐭅𐭋𐭂𐭔 Sahansah

Arsaces

77 – 80
Erro al crear miniatura: Pacoro II Sahansah

Arsaces

78–105
Erro al crear miniatura: Vologases III
Walaγš 		𐭅𐭋𐭂𐭔 Sahansah

Arsaces

105–147 Usurpador
Erro al crear miniatura: Osroes I
Husrōw 		𐭇𐭅𐭎𐭓𐭅 Sahansah

Arsaces

109–129 Pretenent
Erro al crear miniatura: Partamaspates Sahansah

Arsaces

116 Impost per Roma
Erro al crear miniatura: Vologases IV
Walaγš 		𐭅𐭋𐭂𐭔 Sahansah

Arsaces

147–191
Erro al crear miniatura: Vologases V
Walaγš 		𐭅𐭋𐭂𐭔 Sahansah

Arsaces

191–208
Erro al crear miniatura: Vologases VI
Walaγš 		𐭅𐭋𐭂𐭔 Sahansah

Arsaces

208–228 Derrotat pels sasánidas
Erro al crear miniatura: Artabano IV
Ardawān 		𐭍𐭐𐭕𐭓 Sahansah

Arsaces

216–224

Dinastia persa sasánida (224-651)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Reis de l'Imperi sasánida.
Erro al crear miniatura:
Màxima extensió de l'Imperi sasánida (c. 620)
# Image Nom Persa mig Títul Inici Fi Notes
1 Erro al crear miniatura: Ardacher I
Ardixcašīr 		𐭠𐭥𐭲𐭧𐭱𐭲𐭥 Šāhān šāh ī ērān[lower-alpha 11] 28 d'abril[6]
224 		Febrer[7]
242 		Coronat despuix de véncer en la Batalla d'Hormizdagán.
2 Erro al crear miniatura: Sapor el Gran
Šābuhr 		𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhān šāh

ī ērān ud anērān[lower-alpha 12]

12 d'abril[6]
240 		Maig[6]
270 		-
3 Erro al crear miniatura: Ormuz I
Ōhrmazd 		𐭠𐭥𐭧𐭥𐭬𐭦𐭣 Sahansah... Maig
270 		Juny[6]
270 		-
4 Erro al crear miniatura: Bahram I
Warahrān 		𐭥𐭫𐭧𐭫𐭠𐭭 Sahansah... Juny
270 		Setembre[6]
274 		Depost
5 Erro al crear miniatura: Bahram II
Narsē 		𐭥𐭫𐭧𐭫𐭠𐭭 Sahansah... Setembre
274 		Setembre[8]
293 		-
6 Erro al crear miniatura: Bahram III
Ōhrmazd 		𐭥𐭫𐭧𐭫𐭠𐭭 Sahansah... Setembre
293 		Decembre[8]
293 		Mort en batalla en els àraps
7 Erro al crear miniatura: Narsés
Narsē 		𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩 Sahansah... 293 302 Assessinat per aristócrates iranios
8 Erro al crear miniatura: Ormuz II
Ōhrmazd 		𐭠𐭥𐭧𐭥𐭬𐭦𐭣 Sahansah... 302 309 Assessinat per un complot
9 Adarnases - Sahansah... 309 -
10 Erro al crear miniatura: Sapor II el Gran
Šābuhr 		𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Sahansah... 309 379 El seu govern, que va ser un dels més llarcs.

de qualsevol monarca iraní, es va caracterisar

Per una forta estabilitat i gran expansió territorial.

Va conquistar tota Armènia.

11 Erro al crear miniatura: Ardashir II
Ardixcašīr 		𐭠𐭥𐭲𐭧𐭱𐭲𐭥 Sahansah... 379 383 Va intentar fer la pau en l'Imperi romà,.

pero va ser assessinat per un complot d'aristócrates

12 Erro al crear miniatura: Sapor III
Šābuhr 		𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Sahansah... 383 388 Va fer la pau en els romans firmant un.

tractat en Teodosio I que es mantindria

vigent fins a l'any 502.

13 Erro al crear miniatura: Bahram IV
Warahrān 		𐭥𐭫𐭧𐭫𐭠𐭭 Sahansah... 388 399 -
14 Erro al crear miniatura: Yezdegard I
Yazdekert 		𐭩𐭦𐭣𐭪𐭥𐭲𐭩 Sahansah... 399 420 Assessinat en un complot
15 Erro al crear miniatura: Bahram V
Warahrān 		𐭥𐭫𐭧𐭫𐭠𐭭 Sahansah... 420 438 -
16 Erro al crear miniatura: Yezdegard II
Yazdekert 		𐭩𐭦𐭣𐭪𐭥𐭲𐭩 Sahansah...

Kay ("rei")[lower-alpha 13]

438 457 -
17 Erro al crear miniatura: Ormuz III
Ōhrmazd 		𐭠𐭥𐭧𐭥𐭬𐭦𐭣 Sahansah... 457 459 Assessinat per Peroz I
18 Erro al crear miniatura: Peroz I - Sahansah...

Kay

459 484 Va reprimir diversos tumults
19 Erro al crear miniatura: Balash - Sahansah...

Kay

484 488 Greus derrotes front als hunos heftalitas.
20 Erro al crear miniatura: Kavad I
Kawād 		𐭪𐭥𐭠𐭲 Sahansah...

Kay

488 13 de sept.[9]
531 		Va ser depost breument per Djamasp,.

pero va recuperar el tro

21 Erro al crear miniatura: Cosroes I - Sahansah... 531 579 -
22 Erro al crear miniatura: Ormuz IV
Ōhrmazd 		𐭠𐭥𐭧𐭥𐭬𐭦𐭣 Sahansah... 579 590 Assessinat per la noblea i reemplaçat
23 Erro al crear miniatura: Cosroes II - Sahansah... 590 Es va aliar en l'Imperi romà d'Orient

per a acabar en el seu rival Bahram VI

24 Erro al crear miniatura: Bahram VI - Sahansah... 590 591 Assessinat per una coalició perso-bizantino
25 Erro al crear miniatura: Cosroes II - Sahansah... 591 628 Va declarar la guerra al Imperi romà d'Orient despuix de la

rebelió de Foques contra Maurici en l'any 602.

La subsecuente Guerra bizantí-sasánida, que va terminar.

en una treua, va deixar a abdós imperis en la bancarrota total.

Guerra civil sasánida (628-632) Cosroes II va ser assessinat poc despuix de firmar la pau.

en Heraclio, iniciant un periodo d'anarquia militar.

26 Erro al crear miniatura: Yazdgerd III
Yazdekert 		𐭩𐭦𐭣𐭪𐭥𐭲𐭩 Sahansah

ī ērān ud anērān

16 de juny[6]
632 		651 Derrotat pel Califato ortodox.

Serà l'últim Sah iraní per casi 1000 anys.

Erro al crear miniatura:
Màxima expansió àrap (756)

Medioevo (651-1507)

[editar | editar còdic]

Per un periodo de casi 1000 anys, el territori de l'actual Iran va estar dominat per diversos pobles estrangers i dinasties rivals islàmiques. El títul de "Sah" pràcticament va desaparéixer fins a l'any 1501 en l'auge del Imperi safávida, el primer gran Estat natiu i independent des de la conquista àrap.

"Intermezzo Iraní" (651-1037)

[editar | editar còdic]

Varis historiadors usen el terme "Intermezzo Iraní" per a descriure el periodo des del domini àrap en el 651 fins a l'invasió dels turcs selyúcidas en 1037, sent est un important periodo per a la construcció de la futura identitat iraní.[10]

Turcs selyúcidas (1037-1194)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Màxima extensió selyúcida (1092)

(Dinastia d'orige túrquico, originari de nómades d'Àsia Central)

Corasmios (1077-1231)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Màxima expansió corasmia (c. 1200)

(Dinastia d'orige mameluco-turc)

En l'any 1220, tota Iran va caure baix domini del vast Imperi mongol. El territori d'Anatolia i Iran varen ser posteriorment parts del Ilkanato, governat pels successors dels mongoles. Este estat successor va terminar desapareixent despuix de la mort d'Abu Saíd Bahador Jan en 1335, despuix de lo que varen sorgir numerosos regnes combatents.

Erro al crear miniatura:
Màxima expansió mongola (1279)

Dinasties rivals (1332–1501)

[editar | editar còdic]

Timúridas (1370-1507)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'Imperi Timúrida cap a l'any 1400

El conquistador Tamerlán, d'orige turc-mongol, va intentar continuar el llegat de Gengis Kan, convertint-se en un dels últims grans conquistadors nómades d'Àsia Central.

Edat Moderna (1501-1979)

[editar | editar còdic]
# Image Nom Títul Inici[11][12] Fi[11][12] Notes
Dinastia safávida (1501–1736)
1 Erro al crear miniatura: Ismail I
شاه اسماعیل 		Sah
Sahansah 		22 de decembre de 1501[13]

7 de novembre de 1502[lower-alpha 14]

23 de maig de 1524[14] Va assentar les bases de l'Iran modern
2 Erro al crear miniatura: Tahmasp I
شاه تهماسب یکم 		Sah 23 de maig de 1525 14 de maig de 1576
3 Erro al crear miniatura: Ismail II
شاه اسماعیل دوم 		Sah 25 de maig de 1576 24 de novbre. de 1577[15] Enverinat (?)
4 Erro al crear miniatura: Mohammed I
شاه محمد خدابنده 		Sah 24 de novembre de 1577 1 d'octubre de 1587 Depost
5 Erro al crear miniatura: Abbás el Gran
شاه عباس بزرگ 		Sah
Sahansah 		1 d'octubre de 1587[16] 19 de giner de 1629 Considerat com un dels més grans
gobernant iranís
6 Erro al crear miniatura: Safi Mirza
سام میرزا 		Sah 19 de giner de 1629 12 de maig de 1642 Va perdre la Guerra otomà-safávida (1623-1639)
que va resultar en el repartiment del Caucas
7 Erro al crear miniatura: Abbas II
شاه عباس دوم‎ 		Sah 12 de maig de 1642 26 d'octubre de 1666
8 Erro al crear miniatura: Suleimán I
شاه سلیمان 		Sah 26 d'octubre de 1666 29 de juliol de 1694
9 Erro al crear miniatura: Sultan Husayn
شاه سلطان حسین 		Sah 6 d'agost de 1694[17] 21 d'octubre de 1722[18] Depost i després assessinat
per Mahmud Hotaki
11 Erro al crear miniatura: Tahmasp II
شاه تهماسپ دوم 		Sah 21 d'octubre de 1722[18] 1732 Va detindre l'alçament afgà en
ajuda de Nader Shah, pero va ser
depost per este
14 Erro al crear miniatura: Abbas III
شاه عباس سوم 		Sah 7 de setembre de 1732[19] 1736 Baix el control de Nader Shah;
depost i assessinat
Rebelió afgana (1709–1729)
Erro al crear miniatura: Mahmud Hotaki
محمود هوتک 		Sah 21 d'octubre de 1722[20] 22 d'abril de 1725[20] Rebel pashtun, proclamat sah d'Iran.
La seua posterior crueltat li va costar la seua popularitat.
Erro al crear miniatura: Ashraf Hotaki
أشرف هوتک 		Sah 22 d'abril de 1725[21] 5 d'octubre de 1729[22] Va prendre el tro despuix d'assessinar al seu cosí;
va ser depost despuix de la Batalla de Damghan
Dinastia afsárida[23] (1736–1796)
1 Erro al crear miniatura: Nader Shah
نادر شاه افشار 		Sah
Sahansah 		8 de març de 1736[24] 19 de juny de 1747 D'orige turcomano; és recordat pel seu
geni militar i les seues grans victòries
2 Erro al crear miniatura: Adel Shah
عادل‌شاه 		Sah 1747 1748 Depost, cegat i després assessinat
per Ebrahim. Va sofrir la pèrdua d'Afganistan.
3 Ebrahim Afshar ابراهیم‌شاه Sah 1748 Depost i després assessinat per Shhroj
4 Erro al crear miniatura: Shahroj Afshar
شاهرخ 		Sah 1748 1796 Depost i cegat per Suleimán II (1749),
restaurat (1750) i finalment assessinat.
per Aga Muhammad Khan.
Dinastia Kayar[lower-alpha 15] (1794–1925)
1 Erro al crear miniatura: Aga Mohammad
آغا محمد خان قاجار‎ 		Sahansah 20 de març de 1794 17 de juny de 1797 Assessinat
2 Erro al crear miniatura: Fat′h-Ali
فتحعلى‌شاه قاجار 		Sahansah 17 de juny de 1797 23 de octubre de 1834
3 Erro al crear miniatura: Muhammad
محمد شاه قاجار 		Sahansah 23 de octubre de 1834 5 de setembre de 1848
4 Erro al crear miniatura: Mahd-i Olia
خانم، مهدِ عُلیا 		Sahansah 5 de setembre de 1848 5 d'octubre de 1848 Regente
5 Erro al crear miniatura: Naser al-Din
ناصرالدین‌شاه 		Sahansah 5 d'octubre de 1848 1 de maig de 1896 Assessinat
6 Erro al crear miniatura: Mozaffareddín
مظفرالدین شاه قاجار 		Sahansah 1 de maig de 1896 3 de giner de 1907
7 Erro al crear miniatura: Mohammad Alí
محمدعلی شاه قاجار 		Sahansah 3 de giner de 1907 16 de juliol de 1909 Depost
8 Erro al crear miniatura: Ahmad
احمد شاه قاجار‎ 		Sahansah 16 de juliol de 1909 15 de decembre de 1925 Depost
Dinastia Pahlavi (1925–1979)
1 Erro al crear miniatura: Resa
رضا پهلوی 		Sahansah 15 de decembre de 1925 16 de setembre de 1941 Va abdicar durant l'Invasió anglosoviética d'Iran
2 Erro al crear miniatura: Mohammad Resa
محمدرضا پهلوی 		Sahansah
Ariamehr[lower-alpha 16] 		16 de setembre de 1941 11 de febrer de 1979 Depost en la Revolució Islàmica.
Proclamació de la República d'Iran.

Llínea temporal des de 1800

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 El seu nom prové dels escrits de l'historiador grec Heródoto (c. 484-425 a. C.)
  2. ↑ Persa antic: Xšâyathiya Xšâyathiyânâm
  3. ↑ Com Rei de Pèrsia baix el domini de Mija
  4. ↑ Despuix de conquistar tota Pèrsia / Iran
  5. ↑ Nom personal Arsés
  6. ↑ Nom personal Bes
  7. ↑ En idioma partixc
  8. ↑ En part: šāhān šāh
  9. ↑ "Amic dels grecs"
  10. ↑ "Reina de Reines"
  11. ↑ "Rei de reis dels Iranios"
  12. ↑ "Rei de reis dels iranios i no-iranios"
  13. ↑ En referència a la mítica dinastia kayania, suposta predecessora de totes les dinasties iranís.
  14. ↑ Coronació
  15. ↑ també escrit Qajar
  16. ↑ "Llum dels aris"

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «DEIOCES». Encyclopædia Iranica.
  2. ↑ Muhammad A. Dandamayev. «CYRUS iii. Cyrus II The Great». Encyclopædia Iranica.
  3. ↑ (2000) John Boardman (ed.). The Cambridge Ancient History, Volum 11, Cambridge University Press, p. 129. ISBN 9780521228046.
  4. ↑ 4,0 4,1 Joan Aruz, Elisabetta Valtz Fi (2012). «Chronology: Western, Central, and East Àsia after Alexander», Afghanistan: Forging Civilizations Along the Silk Road, Metropolitan Museum of Art, p. 28. ISBN 9781588394521.
  5. ↑ (2012) Touraj Daryaee & Tūraǧ Daryāiī (ed.). The Oxford Handbook of Iranian History, Oxford University, p. 391- 392. ISBN 9780199732159.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Shahbazi, A. Shapur (2005). "Sasanian Dynasty" en Encyclopaedia Iranica.
  7. ↑ Al-Tabari (2015), The History of al-Tabari Vol. 5, p. 18
  8. ↑ 8,0 8,1 Henning Boerm, Josef Wiesehoefer (2010). Commutatio Et Contentio. Sutidies in the Clapix Roman, Sasanian, and Early Islamic Near Est., ABC-CLIO, p. 83. ISBN 9783941820036.
  9. ↑ «Kavadh I». Encyclopedia Britannica.
  10. ↑ (2019) The Eastern Frontier: Limits of Empire in Clapix Antique and Early Medieval Central Àsia, Bloomsbury Publishing, p. 169. ISBN 9781786736147.
  11. ↑ 11,0 11,1 Abbas Amanat (2017). «Genealogical chart of the Safavid dynasty», Iran: A Modern History, Yale University, p. 41. ISBN 9780300231465.
  12. ↑ 12,0 12,1 Ahang Rabbani (2008). «Monarchs of the Qájár & Pahlaví Dynasty», The Genesis of the Bábi-Bahá'í Faiths in Shíráz and Fárs (en anglés), BRILL, p. 259- 260. ISBN 9789047442349.
  13. ↑ Ghereghlou, Kioumars (2017). "Chronicling a Dynasty on the Make: New Light on the Early Ṣafavids in Ḥaiātī Tabrīzī's Tārīkh (961/1554)". Journal of the American Oriental Society. 137 (4): 805–832.
  14. ↑ John Flannery (2013). The Mission of the Portuguese Augustinians to Pèrsia and Beyond (1602-1747), BRILL, p. 35. ISBN 9789004247703.
  15. ↑ S. Richardson et. al. (1759). The Modern Part of an Universal History Vol. 17, Universitat d'Oxford, p. 428.
  16. ↑ Andrew J. Newman (2003). Society and Culture in the Early Modern Middle East (en anglés), BRILL, p. 193. ISBN 9789004127746. «Abbas va ser proclamat Shah el 16 d'octubre de 1587 [...] i va rebre tot els poders l'1 d'octubre de 1588»
  17. ↑ Cambridge University (1968). The Cambridge History of Iran, Volum 6, p. 311. ISBN 9780521200943.
  18. ↑ 18,0 18,1 Henry Corbin (2014). History Of Islamic Philosophy, Routledge, p. 348. ISBN 9781135198893.
  19. ↑ Michael Axworthy (2010). Sword of Pèrsia: Nader Shah, from Tribal Warrior to Conquering Tyrant, Bloomsbury, p. 123. ISBN 9780857724168.
  20. ↑ 20,0 20,1 Browne, I. G. (2020). A Literary History of Pèrsia, Routledge, p. 131.
  21. ↑ Mohamad El-Merheb (2021). Professional Mobility in Islamic Societies (700-1750), Brill, p. 185.
  22. ↑ Lansford, Tom (2017). Afghanistan at War: From the 18th-Century Durrani Dynasty to the 21st Century, p. 133.
  23. ↑ The Cambridge History of Iran, vol. 7, 1991, p. 960.
  24. ↑ Elton L. Daniel (2001). The History of Iran, Greenwood, p. 95. ISBN 9780313307317.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Monarques_de_Pèrsia_i_d%27Iran&oldid=1186612»