Anar al contingut

Anex:Aus de Colòmbia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa de Colòmbia.

En les aus de Colòmbia s'enumera el conjunt d'espècies que habiten en la República de Colòmbia, ya siga en el continent com en les aigües i illes d'abdós oceans. D'acort a la South American Classification Committee (SACC) pertanyent a l'American Ornithological Society (AOS), l'avifauna de Colòmbia posseïx 1912 espècies confirmades, de les quals 84 són endèmiques, 4 han segut introduïdes per humans i 78 són rares o vagrantes. Es creu que una de les espècies endèmiques està extinta.[1][2]

Diversitat dels Ecosistemes

En ser un país del tròpic ubicat en la zona del equador, i posseir gran varietat d'ecosistemes, Colòmbia té una destacada representació d'este grup taxonòmic animal.[3][4][5] Esta diversitat es veu favorida per la seua complexa geografia: en la mitat oriental del país s'estenen els Plans Orientals, unes extenses planures d'inundació pertanyents a l'extensa conca del riu Orinoco. A l'occident es troba l'exuberante selva chocoana, una de les més diversa del món, banyada pel oceà Pacífic i el caudaloso riu Atrato. En ple Pacífic estan les illes de Gorgona i Malpelo. El sur està cobert per l'Amazonía que ocupa casi una tercera part del país. Al nort es troba la mar Carib, en esta regió està ubicada la ciènaga gran del Magdalena, un paraís per a les aus aquàtiques, i la Serra Nevada de Santa Marta, que en 5775 m d'altitut és el sistema montanyós llitoral més alta del món i que comprén des d'ecosistemes de bosc sec, passant per selva humida, bosc núvol i páramo fins a alcançar les neus perpètues. l'Archipèlec de Sant Andrés i Providència posseïx una específica avifauna caribenya. Els Andes en Colòmbia travessen el país de sur a nort i es dividixen en tres cordilleres: Central, Oriental i Occidental, albergant ecosistemes de selva andina[6], subandina, i páramo, entre uns atres.

País en més espècies d'aus

És el país en major diversitat d'aus a nivell mundial,[5] el Sistema d'Informació sobre Biodiversitat de Colòmbia SIBC,[5] basat en la llibreta del Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt, estima que el número d'espècies d'aus en el país és de 1937, de les quals 86 són espècies endèmiques,[7] en un registre de 197 espècies migratòries (acota no obstant, que el número d'espècies conegudes canvia casi diàriament). Açò equival al 19 % de les espècies en el món i a 60 % de les espècies en Amèrica del Sur.[8][9]

L'au nacional de Colòmbia és el Vultur gryphus o Còndor dels Andes i és simbolisat en l'escut de Colòmbia.[10]

Esta és una llista de les espècies d'aus natives residents i migratòries de Colòmbia, ordenades per órdens i famílies:[11]

Tinamiformes

Tinamidae
Tinamus guttatus

Anseriformes

Anhimidae
Anatidae
Dendrocygna viduata

Galliformes

Numidae
Cracidae
Pauxi pauxi
Odontophoridae
Colinus cristatus.

Podicipediformes

Podicipedidae

Phoenicopteriformes

Phoenicopteridae

Procellariiformes

Diomedeidae
Procellariidae
Hydrobatidae



Pelecaniformes

Phaethontidae
Pelecanidae
Pelecanus occidentalis.
Sulidae
Phalacrocoracidae
Anhingidae
Fregatidae

Ciconiiformes

Ardeidae
Ardea alba
Eudocimus ruber
Threskiornithidae
Jabiru mycteria
Ciconiidae 

Falconiformes

Vultur gryphus
Cathartidae
Pandionidae
Accipitridae
Harpia harpyja


Falconidae

Gruiformes

Psophia crepitans
Aramidae
Psophiidae
Rallidae
Gallinula melanops bogotensis
Porphyrio martinica
Heliornithidae
Eurypygidae

Charadriiformes

Vanellus chilensis cayennensis
Charadriidae
Haematopodidae
Recurvirostridae
Burhinidae
Scolopacidae
Jacana jacana
Jacanidae
Stercorariidae
Laridae
Rynchopidae

Columbiformes

Columbidae
Zenaida macroura

Psittaciformes

Psittacidae
Amazona ochrocephala.
Llaura macao (dreta) i Llaura ararauna (esquerra).
Deroptyus accipitrinus.

Cuculiformes

Cuculidae
Opisthocomus hoazin.

Opisthocomiformes

Opisthocomidae

Strigiformes

Tytonidae
Strigidae
Glaucidium brasilianum

Caprimulgiformes

Steatornithidae
Nyctibiidae
Caprimulgidae

Apodiformes

Apodidae

Trochiliformes

Trochilidae
Heliangelus exortis
Chalcostigma herrani
Colibri coruscans
Coeligena torquata
Heliodoxa aurescens
Oxypogon stuebelii
Phaethornis syrmatophorus

Trogoniformes

Trogonidae

Coraciiformes

Alcedinidae
Megaceryle torquata
Momotidae

Piciformes

Galbulidae
Galbula ruficauda
Bucconidae
Capitonidae
Semnornithidae
Ramphastidae
Ramphastos vitellinus
Aulacorhynchus prasinus
Picidae
Dryocopus lineatus

Sphenisciformes

Spheniscidae
Spheniscus humboldti, les dos espècies són molt freqüents en l'oceà pacifico. El pingüí de Magallanes és accidental, tal volta aplega per les corrents peruanes

Passeriformes

Eurylaimidae
Furnariidae
Campylorhamphus trochilirostris
Thamnophilidae
Taraba major.
Formicariidae
Grallariidae
Hylopezus perspicillatus
Conopophagidae
Rhinocryptidae
Tyrannidae
Empidonax minimus
Atre nom és el Titiribí. Au popular en els camps del Huila
Oxyruncidae
Cotingidae
Rupicola peruvianus
Pipridae
Chiroxiphia pareola.
Tityridae
Vireonidae
Corvidae
Cyanocorax yncas
Alaudidae
Hirundinidae
Tachycineta bicolor
Troglodytidae
Polioptilidae
Donacobiidae
Cinclidae


Bombycillidae
Turdidae
Mimidae
Motacillidae
Thraupidae
Thraupis episcopus
Tangara cyanicollis
Tangara mexicana
Emberizidae
Zonotrichia capensis
Cardinalidae
Cardinalis phoeniceus
Parulidae
Dendroica fusca
Icteridae
Chrysomus icterocephalus
Psarocolius decumanus
Fringillidae
Euphonia cyanocephala.

Vore també

Referències

  1. ↑ Echeverry-Galvis, María Ángela; Acevedo-Charry, Orlando; Avendaño, Jorge E.; Gómez, Camila (2024-01-16). «Species lists of birds for South American countries and territories: Colòmbia». Comité Colombià de Registres Ornitológicos and the South American Classification Committee of the American Ornithological Society. Consultat el 2024-07-28.
  2. ↑ Remsen, J. V., Jr., J. I. Areta, E. Bonaccorso, S. Claramunt, G. Del-Rio, A. Jaramillo, D. F. Lane, M. B. Robbins, F. G. Stiles, and K. J. Zimmer. Version 30 March 2025. Species Lists of Birds for South American Countries and Territories. https://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCCountryLists.htm retrieved 30 March 2025
  3. ↑ «Colòmbia: el desafiu de la biodiversitat» (en espanyol). BBC Món.
  4. ↑ Isaías Tobasura Falca. «Una visió integral de la Biodiversitat en Colòmbia» (en espanyol). Revista Lluna Blava. Universitat de Caldas.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Sistema d'Informació sobre Biodiversitat de Colòmbia. «Biodiversitat en sifres» (en espanyol).
  6. ↑ «Albirament d'aus en regió andina de Colòmbia».
  7. ↑ Denis L. (2025)- Llestes d'Aus del Món - Colòmbia
  8. ↑ Ministeri d'Ambient, Vivenda i Desenroll Territorial. «Número d'Espècies» (en espanyol).
  9. ↑ Salaman, Paul; Thomas Donegan & David Car, David (2010) Guia de Camp de les Aus de Colòmbia. Bogotà: Fundació ProAves.
  10. ↑ Santiago Díaz Piedrahita. «EL CÓNDOR, AVE NACIONAL» (en espanyol). Revista Credencial. Consultat el 18 de maig de 2008.
  11. ↑ Salaman, Paul; Thomas Donegan & David Car (2009) Llistat d'Aus de Colòmbia 2009; Conservació Colombiana 8: 1-89. Bogotà: Fundació ProAves.

Enllaços externs


Referències