Anar al contingut

Nasica longirostris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
trepatroncos piquilargo (Nasica longirostris)

El trepatroncos piquilargo[1] (en Equador) (Nasica longirostris), també denominat trepatronco de pic llarc, trepatroncos picudo (en Colòmbia), trepador pescuecilargo (en Veneçuela) o trepador de pic llarc (en Perú),[2] és una espècie d'au passeriforme de la família Furnariidae, l'única pertanyent al gènero Nasica. És nativa de la conca amazònica en Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx per conca amazònica i del Riu Orinoco des de l'est de Colòmbia i sur de Veneçuela cap al sur fins al centre d'Equador, centre nort i est de Perú, en l'Amazònia brasilera (a l'est fins al centre de Roraima, Amapá i Maranhão, al sur fins a Mato Grosso i sur de Tocantins) i nort de Bolívia; aparentment absent de l'escut guayanés en excepció del centre i est de la Guayana francesa.

Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: l'estrat mig, el sub-dosel i les vores de selves humides, generalment associat en aigua en boscs de várzea i riparios, pero també de terra ferm, localment fins als 500 metros d'altitut.[3]

Descripció

Medix entre 35 i 36 cm de llongitut i pesa entre 78 i 92 g. És un trepatroncos inconfundible i espectacular, en el seu bascoll llarc i fi, el seu cap chicotet i el seu pic molt llarc, casi recte i de color blanc marfil. La corona és negruzca, finament estriada de beige, exhibix una estreta banda pos-ocular blanca; per dalt és de color castany rufo lluent. La gola és blanc neu, per avall és pardo en estries llanceolades blanques en vores negres en els costats del coll i del pit. L'aspecte general és esvelt, principalment per la seua llarga coa.[4]

Comportament

Va en parelles o solitari, forrajeando en ambients semiabiertos, a lo llarc de màrgens de rius, llacs o corrents d'aigua, llevat per la seua vora no és molt visible; generalment no es junta a bandadas mixtes. En freqüència inspecciona bromelias i unes atres epífites. Forrajea en branques horisontals en major freqüència que atres trepadores, encara que també ho fa en troncs verticals. Usa el seu llarc pic com una pinça per a regirar amontonats de fulls, aglomerats de epifites o per a furgar en cavitats en les corfes o en buits d'arbres.

Alimentació

Provablement la seua dieta consistixca majorment d'artròpodes, pero també se sap que captura chicotets reptils i amfibis.

Vocalisació

La seua vora, sonor i que s'escolta des de llunt, és una série fàcilment reconeixible de tres a quatre notes chiulades, fantasmagóricas i llastimeres, per ej. «twoooooóoo...twoooooóoo...twoooooóoo». A voltes dona una versió més ràpida. Quan estan excitats saben proferir uns cridats risibles.



Referències

  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  2. ↑ Trepatroncos Piquilargo Nasica longirostris (Vieillot, 1818) en Avibase. Consultada el 15 de febrer de 2020.
  3. ↑ Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Nasica longirostris, p. 316, làmina 15(8)»
  4. ↑ Sigrist, Prens (2014). Guia de Camp Avis Brasilis – Avifauna brasileira (en pt), São Paulo: Avis Brasilis. ISBN 978-85-60120-33-8. «Nasica longirostris, p.300»