Nasica longirostris
El trepatroncos piquilargo[1] (en Equador) (Nasica longirostris), també denominat trepatronco de pico llarc, trepatroncos picudo (en Colòmbia), trepador pescuecilargo (en Veneçola) o trepador de pico llarc (en Perú),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae, l'única pertanyent al gènero Nasica. És nativa de la conca amazónica en Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per conca amazónica i del Riu Orinoco des de l'est de Colòmbia i sur de Veneçola cap al sur fins al centre d'Equador, centre nort i est de Perú, en la Amazònia brasileña (a l'est fins al centre d'Roraima, Amapá i Maranhão, al sur fins a Mate Grosso i sur d'Tocantins) i nort de Bolívia; aparentment absent del escut guayanés en excepció del centre i est de la Guayana francesa.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: l'estrat mig, el sub-dosel i les vores de selves humides, generalment associat en aigua en boscs de várzea i riparios, pero també de terra ferm, localment fins als 500 metros d'altitut.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 35 i 36 cm de llongitut i pesa entre 78 i 92 g.[3] És un trepatroncos inconfundible i espectacular, en el seu pescuezo llarc i fi, el seu cap menut i el seu pico molt llarc, casi recte i de color blanc marfil. La corona és negruzca, finamente estriada d'beige, exhibix una estreta banda pos-ocular blanca; per dalt és de color castany rufo lluent. La gola és blanc neu, per avall és pardo en estrías lanceoladas blanques en vores negres en els costats del coll i del pit.[4] L'aspecte general és esvelt, principalment per la seua llarga coa.[5]
Comportament
[editar | editar còdic]Va en parelles o solitari, forrajeando en ambients semiabiertos, a lo llarc de màrgens de rius, #llac o corrents d'aigua, llevat per la seua vora no és molt visible; generalment no es junta a bandadas mixtes. En freqüència inspecciona bromelias i unes atres epífitas.[4] Forrajea en branques horisontals en major freqüència que atres trepadores, encara que també ho fa en troncs verticals. Usa el seu llarc pico com una pinça per a regirar amontonats de fulls, aglomerados de epífitas o per a furgar en cavitats en les corfes o en buits d'arbres.[5]
Alimentació
[editar | editar còdic]Provablement la seua dieta consistixca majorment d'artròpodes, pero també se sap que captura menuts reptilés i amfibis.[3]
Vocalisació
[editar | editar còdic]La seua vora, sonor i que s'escolta des de llunt, és una série fàcilment reconeixible de tres a quatre notes chiulades, fantasmagóricas i lastimeras, per ej. «twoooooóoo...twoooooóoo...twoooooóoo». A voltes dona una versió més ràpida. Quan estan excitats saben proferir uns cridats risibles.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de setembre de 2014. P.106.
- ↑ Trepatroncos Piquilargo Nasica longirostris (Vieillot, 1818) en Avibase. Consultada el 15 de febrer de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahbw - ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Nasica longirostris, p. 316, làmina 15(8)»
- ↑ 5,0 5,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSigrist, Prens2014">Sigrist, Prens (2014). Guia de Camp Avis Brasilis – Avifauna brasileira (en pt), São Paulo: Avis Brasilis. ISBN 978-85-60120-33-8. «Nasica longirostris, p.300»