Anar al contingut

Chlorostilbon mellisugus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
esmeralda coliazul (Chlorostilbon mellisugus)

El esmeralda coliazul[1] o esmeralda de coa blava (Chlorostilbon mellisugus)[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Chlorostilbon. És nativa del nort i noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Esta espècie politípica i àmpliament distribuïda es troba en la majoria de les illes del sur del Carib (Aruba, Curaçao, Bonaire, Trinitat i Margarita), per mig de la major part de Veneçuela, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa i fins al nort de Brasil, incloent la conca del baix riu Amazones. I a lo llarc de la base oriental dels Andes es troba des de Colòmbia, per l'est d'Equador, este de Perú fins al nort de Bolívia, estenent-se cap a l'est fins a l'oest amazónico de Brasil.[3]

Esta espècie és considerada comuna en la major part del seu ranc en una varietat d'hàbitats des de zona tropical a templada, principalment entre 750 i 2600 m en l'est d'Equador, principalment per baix de 1200 m en l'est de Perú i no més alt de 1850 m en Veneçuela. En hàbitats xerófilos com sabana, Cerrado, zones cultivades, plantacions, horts urbans, camps, bardices, grans clars en bosc de terra ferm i vores de boscs caducifolis, pero en l'Equador amazónico és potser més freqüent en várzea i bosc inundable.[3]

Descripció

Medix aproximadament 7,4 cm de llongitut i pesa 2,6 g. El mascle té un plomall vert lluent en blanc en els flancs i una coa blava metàlica. La femella es diferencia per la seua coloració grisácea en la part inferior, un pegat auricular negrenc, un supercilio blanc curt i blanc en els extrems de les puntes de la coa.

La femella posa els seus ous en nius chicotets en forma de copa., similars als del tucusito rubí Chrysolampis mosquitus, sobre la branca horisontal d'un arbre. El temps d'incubació és de 13 dies.

S'alimenten de néctar i també d'insectes. La seua vora és vibrant i agradable. Emeten cridats aguts de sò similar a «tsip».

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. mellisugus va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carles Linneo en 1758 baix el nom científic Trochilus mellisugus; la seua localitat tipos és: «Surinam».[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Chlorostilbon» es compon de les paraules del grec «khlōros» que significa ‘vert’, i «stilbōn» que significa ‘lluenta’, un epítet del planeta Mercuri; i el nom de l'espècie «mellisugus», es compon de les paraules del llatí «mel» que significa ‘mel’, i «sugere» que significa ‘chuplar’.[4]

Taxonomia

En ocasions, s'ha considerat que esta espècie incloïa fins a 17 subespècies. La majoria d'estos tàxons, en un moment o un atre, també s'han agrupat com subespècies d'atres espècies actualment reconegudes o s'han considerat espècies plenes. Entre ells s'inclouen els següents tàxons, reconeguts actualment com a espècies plenes: Cynanthus auriceps, C. forficatus, C. canivetii, Chlorostilbon assimilis, C. gibsoni, C. olivaresi i C. melanorhynchus. Ademés, existix una plétora de noms que s'han aplicat en tota l'àrea de distribució del gènero i que han segut relegats a la sinonímia en diversos moments, aixina com una varietat de confusos espècimen híbrits i/o aberrants. Este passat taxonòmic prou accidentat, junt en la confusa distribució i les qüestions taxonómiques dins del «complex mellisugus» han donat lloc a moltes qüestions encara debatudes i sense resoldre.[3] La forma descrita nanus Berlepsch & Hartert, 1902, es considera sinònim de caribaeus; les formes vitticeps Gould, 1861 i napensis Simon, 1910, es consideren sinònims de phaeopygus.[2]

Subespècies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen sis subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]


  • Chlorostilbon mellisugus caribaeus Lawrence, 1871 – Aruba, Curaçao, Bonaire, Trinitat i Margarita. I en tot el nort de Veneçuela.
  • Chlorostilbon mellisugus duidae J.T. Zimmer & Phelps, Sr, 1952 – regió del cerro Duida en el sur de Veneçuela (Amazones)
  • Chlorostilbon mellisugus subfurcatus Berlepsch, 1887 – est i sur de Veneçuela, Guyana, i en la regió del riu Branco del nort de Brasil.
  • Chlorostilbon mellisugus mellisugus (Linnaeus), 1758 – Surinam, Guayana Francesa i la conca baixa del riu Amazones del norest amazónico de Brasil.
  • Chlorostilbon mellisugus phoeopygus (Tschudi), 1844 – alt riu Amazones i els seus afluents en l'est de Colòmbia, Equador i Perú. Presumiblement esta subespècie també en la major part de l'oest de Brasil.
  • Chlorostilbon mellisugus peruanus Gould, 1861 – surest de Perú, nort de Bolívia i també possiblement en l'extrem suroest de l'Amazònia brasilera.
  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Esmeralda coliazul Chlorostilbon mellisugus (Linnaeus, C 1758)». Avibase. Consultat el 2 de maig de 2025.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Chlorostilbon mellisugus en Birds of the World.
  4. ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Chlorostilbon , p. 103; mellisugus p. 249»
  5. ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
  6. ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.