Furnarius leucopus
El forner paticlaro[1] (Furnarius leucopus), també denominat forner patiamarillo, forner de pata pàlida (en Perú) o forner patipálido,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae pertanyent al gènero Furnarius. És nativa d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el suroest de Guyana i nort de Brasil; per l'occident de la conca amazónica de Brasil, extrem surest d'Equador, este de Perú i nort de Bolívia; i pel noreste, est, centre i suroest de Brasil i est de Bolívia.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna en una varietat d'hàbitats semiabiertos, boscs, vores de boscs, xares seques, creiximents secundaris, fins a aproximadament 1100 m d'altitut.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie F. leucopus va ser descrita per primera volta pel naturaliste britànic William Swainson en 1838 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és «Guyana».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Furnarius» prové del llatí «furnarius» que significa ‘panader’, o «furnus» que significa ‘forn’; en referència al distintiu niu de les espècies del gènero; i el nom de l'espècie «leucopus», es compon de les paraules del grec «λευκοςo leukos» que significa ‘blanc’, i « ποδος podos» que significa ‘peus’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Fins a recentment era considerada conespecífica en Furnarius cinnamomeus i F. longirostris, pero diferix del primer en el seu tamany molt menor, parts inferiors significativament més obscures, corona parda i no grisa, iris castanys i no blancuzcos; i vocalisació alguna cosa diferent; i del segon per la corona parda i no grisa, pico i ales prou més curts; i vocalisació diferent, en menor desacceleració.[3]
Les anteriorment subespecies F. leucopus cinnamomeus i F. leucopus longirostris ya eren tractades com a espècies plenes pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC),[6] per Aus del Món (HBW) i per Birdlife International (BLI), i més recentment per Clements checklist/eBird.[7] A pesar de reconéixer que mereixerien ser elevades al ranc d'espècies plenes,el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) va rebujar la Proposta N° 35,[8] de separació de les subespecies, per insuficiència de senyes publicades.
Pot ser germana de Furnarius figulus, i el parell format per abdós germà de F. torridus.[9][3]
La subespecie tricolor ha segut tractada algunes voltes com a espècie separada. La subespecie araguaiae, descrita a partir de pocs #espècimen de poques localitats, pot representar a penes una intergradación entre tricolor i assimilis; són necessaris més anàlisis.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del IOC[6] i Clements Checklist/eBird[7] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Furnarius leucopus leucopus Swainson, 1838 – nort de Brasil (riu Negre, riu Branco) i suroest de Guyana.
- Furnarius leucopus tricolor Giebel, 1868 – est de Perú (Amazones cap al sur fins a Puno) i oest de Brasil (cap a l'est fins a l'oest de Pará) al sur fins al centre de Bolívia (Santa Creu); registrat una volta en el surest d'Equador (Morona Santiago).
- Furnarius leucopus araguaiae Pinte & Camargo, 1952 – centre sur de Brasil (riu Araguaia i riu dones Mortes en l'oest de Tocantins, este de Mate Grosso i oest de Goiás).[10]
- Furnarius leucopus assimilis Cabanis & Heine Jr., 1860 – Maranhão cap a l'est fins a Rio Gran do Nort i al sur fins al nort de Mines Gerais[10] i Mate Grosso do Sul) i extrem surest de Bolívia (surest de Santa Creu).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 de decembre de 2018. P. 104.
- ↑ 2,0 2,1 Forner Paticlaro Furnarius (leucopus o tricolor) (= Furnarius leucopus) Swainson, 1838 en Avibase. Consultada el 14 de decembre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Furnarius leucopus en Birds of the World.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Furnarius leucopus, p. 266, làmina 1(11)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Furnarius, p. 166, leucopus p. 225»
- ↑ 6,0 6,1 Plantilla:IOC Furnariidae
- ↑ 7,0 7,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ Van Remsen, juliol de 2003. «Separar Furnarius cinnamomeus de F. leucopus» Proposta (35) al South American Classification Committee. En anglés.
- ↑ Plantilla:Derryberry et al., 2011
- ↑ 10,0 10,1 Mapa de registres de Casaca-de-couro-amarelo en Wikiaves. Consultat el 14 de decembre de 2018.