Furnarius longirostris

El forner del Carib o albañil (en Veneçuela)[1] (Furnarius longirostris) és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae pertanyent al gènero Furnarius. És natiu de l'extrem nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per la costa àrida del Carib en el nort de Colòmbia i noroest de Veneçuela i en la vall del Magdalena en Colòmbia i oest de Veneçuela (sur de Zulia).[2]
Esta espècie és considerada prou comuna en les seues hàbitats naturals: les àrees obertes i semiabiertas i vores de boscs, fins als 600 m d'altitut.[3]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie F. longirostris va ser descrita per primera volta pel ornitólogo austríac August von Pelzeln en 1856 baix el mateix nom científic. El seu localitat tipo és: «Veneçuela».[1]
Etimologia
El nom genèric masculí «Furnarius» prové del llatí «furnarius» que significa ‘panader’, o «furnus» que significa ‘forn’; en referència al distintiu niu de les espècies del gènero; i el nom de l'espècie «longirostris», es compon de les paraules del llatí «longus» que significa ‘llarc’, i «rostris» que significa ‘de pico’.[4]
Taxonomia
Fins a recentment era considerada conespecífica en Furnarius leucopus i F. cinnamomeus, pero diferix del primer per la corona grisa i no parda, pic i ales prou més llarcs; i vocalisació diferent, en major desacceleració; i del segon pel seu tamany menor, parts inferiors significativament més obscures, iris castanys i no blancuzos, i vora diferent, en perfil de notes diferents i més desacceleració. La subespècie proposta exilis (del nort de Colòmbia), de coloració més viva que unes atres en Colòmbia, no és realment diagnosticable.[2]
Les anteriorment subespècies F. leucopus cinnamomeus i F. leucopus longirostris ya eren tractades com a espècies plenes pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC),[5] per Aus del Món (HBW) i per Birdlife International (BLI), i més recentment per Clements checklist/eBird.[6] A pesar de reconéixer que mereixerien ser elevades al ranc d'espècies plenes,el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) va rebujar la Proposta N° 35,[7] de separació de les subespècies, per insuficiència de senyes publicades.
La subespècie descrita Furnarius leucopus exilis Todd, 1920, de Santa Marta, Colòmbia, no és diagnosticable i s'inclou en la nominal.[2]
Subespècies
Segons les classificacions del IOC[5] i Clements Checklist/eBird[6] es reconeixen quatre subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[2]
- Furnarius longirostris longirostris Pelzeln, 1856 - costa àrida del nort de Colòmbia (Còrdova cap a l'est fins a la baixa vall del Magdalena) i noroest de Veneçuela (noroest de Zulia cap a l'est fins a l'est de Falcón, noroest de Lara i Carabobo).
- Furnarius longirostris endoecus Cory, 1919 - nort de Colòmbia (baix i mig entanque del Magdalena) i oest de Veneçuela (sur de Zulia).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Forner del Carib (Furnarius longirostris) Pelzeln, 1856 en Avibase. Consultada el 19 de novembre de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Furnarius longirostris en Birds of the World.
- ↑ Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Furnarius longirostris, p. 266»
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Furnarius, p. 166, longirostris p. 230»
- ↑ 5,0 5,1 Plantilla:IOC Furnariidae
- ↑ 6,0 6,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ Van Remsen, juliol de 2003. «Separar Furnarius cinnamomeus de F. leucopus» Proposta (35) al South American Classification Committee. En anglés.