Anar al contingut

Chlorothraupis carmioli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tangara de Carmiol (Chlorothraupis carmioli)

La tangara de Carmiol[1] (Chlorothraupis carmioli), també denominada fruter de Carmiol, tangara aceitunada (en Costa Rica), tangara olivàcea (en Nicaragua) o guayabera aceitunada (en Colòmbia),[2] és una espècie d'au passeriforme de la família Cardinalidae, pertanyent al gènero Chlorothraupis, anteriorment classificat en la família Thraupidae. És nativa de l'est d'Amèrica Central i extrem noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx per la pendent i terres baixes caribenyes (i molt localment per la del Pacífic), des de l'est de Nicaragua, per Costa Rica, Panamà, fins a l'extrem noroest de Colòmbia (Chocó).[3]

Esta espècie és considerada prou comuna, pero local, en els seus hàbitats naturals: el sotabosc i les vores de selves humides de estribacions montanyoses, en altituts entre 300 i 1200 m.[4]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. carmioli va ser descrita per primera volta pel ornitòlec nortamericana George Newbold Lawrence en 1868 baix el nom científic Phoenicothraupis carmioli; la seua localitat tipos és: «Angostura, Costa Rica».[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Chlorothraupis» es compon de les paraules del grec «khlōros» que sinifica ‘vert’, i «θραυπίς thraupis», un chicotet pardal desconegut, tal volta algun tipo de pinzón; en ornitologia thraupis significa «tangara»; i el nom de l'espècie «carmioli», commemora a Franz Carmiol, immigrant alemà, resident i recolector en Costa Rica.[5]

Taxonomia

L'espècie suramericana Chlorothraupis frenata, la tangara embridada,[1] tradicionalment tractada com una subespècie de la present, ya era separada com a espècie plena per diversos autors i classificacions, com Ridgely & Tudor (2009),[4] el Congrés Ornitológico Internacional (IOC),[6] Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI),[7] i més recentment Clements checklist/eBird,[8] en base en diferències de plomall i vocalisació i la gran separació geogràfica. El Comité de Classificació de Sudamèrica (SACC), en la Proposta No 950 va ratificar esta separació;[9] aixina com també el Comité de Classificació de Nort i Mesoamèrica (N&MACC) en la Proposta 2023-A-12.[10]

Subespècies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird[8] es reconeixen tres subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Chlorothraupis carmioli carmioli (Lawrence), 1868 – pendent i terres baixes caribenyes i molt localment en la pendent pacífica en passos baixos, des de l'est de Nicaragua al sur fins a l'extrem noroest de Panamà (veïnats d'Almirant Bay).
  • Chlorothraupis carmioli magnirostris Griscom, 1927 – oest de Panamà, abdós pendents en Veraguas.
  • Chlorothraupis carmioli lutescens Griscom, 1927 – des del centre de Panamà (Coclé i Colón localment a l'est fins a San Blas i noroest de Darién, generalment al nort i a l'est de les valls dels rius Chepo i Chucunaque, i en el Cerro Tacarcuna) i adjacent extrem noroest de Colòmbia (ales del Cerro Tacarcuna, en Chocó).
  1. ↑ 1,0 1,1 Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  2. ↑ 2,0 2,1 «Tangara de Carmiol Chlorothraupis carmioli (Lawrence, GN 1868)». Avibase. Consultat el 9 de juny de 2023.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hilty, S.L. (2022). Sly, N.D. (ed.): «Carmiol's Tanager (Chlorothraupis carmioli), version 1.1.» (en en). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 9 de juny de 2023.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Chlorothraupis carmioli, p. 615»
  5. ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chlorothraupis, p. 103; carmioli, p. 91»
  6. ↑ 6,0 6,1 IOC World Bird List: Cardinals, grosbeaks and (tanager) allies
  7. ↑ del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  8. ↑ 8,0 8,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  9. ↑ Johnson, O.(juliol de 2022).«Treat Chlorothraupis frenata as a separate species from Carmiol’s Tanager C. carmioli».South American Classification Committee.(en en)
  10. ↑ Johnson, O.(juny de 2022).«Treat Chlorothraupis frenata as a separate species from Carmiol’s Tanager C. carmioli».North & Middle America Classification Committee.: pp.77–85.(en en)