Anar al contingut

Discosura conversii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
rabudito vert (Discosura conversii)

El rabudito vert[1] (Discosura conversii), també denominat coqueta de coa celest, colibrí colicerda verda (en Costa Rica), coa-de-lira verda (en Colòmbia) o colicerda verda (en Panamà i Equador),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, pertanyent al gènero Discosura. És natiu de l'est d'Amèrica Central i noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx des del nort de Costa Rica, restringit a la pendent caribenca, en la Cordillera Central i en la Cordillera de Talamanca al sur per Panamà, principalment en la pendent del Pacífic pero provablement en altituts similars en la pendent caribenca, cap al sur per la pendent del Pacífic de l'oest de Colòmbia fins al suroest d'Equador (fins a L'Or i oest de Loja).[3]

Esta espècie és considerada en general poc comuna en les seues hàbitats naturals: el dosel i les vores de selves humides montanes i de terres baixes i clars del bosc en arbres florits. Principalment en altituts entre 700 i 1400 m pero pot baixar fins als 60 m en l'inici de l'estació plujosa.[3]

Característiques

Esta és una espècie del dosel del bosc. Hi ha molt poques informacions sobre els seus hàbits reproductius,[3] pero una image publicada mostra a una femella construint un niu en una branca prima, aixina que és provablement similar a atres nius en forma de copa construïts per espècies com el mànec pechiverde (Anthracothorax prevostii). Tots els colibríes posen dos ous blancs incubats sol per la femella, pero existixen alguns reportes de nius en tres ous.[4]

El rabudito vert té la seua esquena verda en una llínea blanca i coa de color negrenc. El seu pes és de només 3 g. El mascle medix 10 cm de llongitut, té la coa llarga tipo fil —la qual li dona el nom comú a esta espècie— i les seues parts inferiors són de color vert. La femella medix 7,5 cm, no té la coa llarga i té la pancha negrenc en una banda verda en el pit. Té uns cridaners bigots blancs.

Generalment és silenciós, pero poden emetre un suau «chip». S'alimenten de néctar que obtenen visitant les flors menudes, incloent les d'epífites i arbusts, i també capturen chicotets insectes. Quan els mascles volen reproduir-se s'exhibixen en les branques obertes i poden llançar-se en picades.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie D. conversii va ser descrita per primera volta pels ornitòlecs francesos Jules Bourcier & Étienne Mulsant en 1846 baix el nom científic Trochilus conversii; la seua localitat tipos és: «Bogotà», pero l'espècie no ocorre allí.[2]

Etimologia

El nom genèric femení «Discosura» es compon de les paraules del grec «diskos» que significa ‘plat, disc’, i «oura» que significa ‘coa’; i el nom de l'espècie «conversii», commemora a M. Convers (fl. 1845), naturaliste i recolector francés en Bogotà, Colòmbia.[5]

Taxonomia

La present espècie junt a atres tres de l'actual gènero varen estar per molt temps colocades en el gènero Popelairia, pero classificacions més recents varen optar per incloure a totes en Discosura. Atres autors argumenten que totes les espècies deurien ser incloses en Lophornis, donada la similitut entre les espècies dels dos gèneros, en excepció de les altament modificades plomes de la coa dels machos.[6]

Les formes propostes Popelairia conversii salvini Ridgway, 1911 de Costa Rica[2] i Gouldia conversi aequatorialis Berlepsch & Taczanowski, 1884 es consideren invàlides.[3]

Referències

  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Rabudito vert Discosura conversii (Bourcier, J; Mulsant, MÉ 1846)». Avibase. Consultat el 26 de juny de 2024.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Discosura conversii en Birds of the World.
  4. ↑ Ortiz-Polit, R., Flores, I. i Ortiz-Polit, R.(1998).el_niu_de_Doricha_eliza_i_ampliaci%C3%B3n_de_el seu_ranc «Descripció del niu de Doricha eliza i ampliació del seu ranc».Ornitologia Neotropical.Consultat el decembre 19th 2015.
  5. ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Discosura , p. 137; conversii, p. 117»
  6. ↑ Part 3. Apodiformes Nota 29 en Trochilidae. en A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. En anglés.

Bibliografia

  • Stiles & Skutch A guide to the birds of Costa Rica ISBN 978-0-8014-9600-4