Anar al contingut

Myiarchus swainsoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
copetón de Swainson (Myiarchus swainsoni)


El copetón de Swainson[1] (en Equador i Perú) (Myiarchus swainsoni), també denominat atrapamoscas de Swainson (en Colòmbia), burlisto pique canella (en Paraguai i Argentina), atrapamoscas cresta obscura (en Veneçuela) i mosqueta parda o burlisto comuna (en Uruguai),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al numerós gènero Myiarchus. És natiu d'Amèrica del Sur, les poblacions que es reproduïxen en el sur del continent migran cap a la conca de l'Amazones i el nort en els hiverns australs.

Distribució i hàbitat

Es troba en la major part d'Amèrica del Sur, a orient dels Andes i al nort de la Patagonia, críes en el centre i nort d'Argentina, Uruguai, Paraguai, Bolívia i sur de Brasil i migra cap al nort; és resident permanent en el nort de Brasil, nort de Bolívia i surest de Perú, sur de Veneçuela, Guyana, Surinam i Guayana Francesa; és visitant hivernal en la major part de l'est de Perú, este d'Equador i sur i surest de Colòmbia, nort de Veneçuela i Trinitat i Tobago. Va ser registrat com vagante en Aruba.[3]

Esta espècie, àmpliament disseminada, és considerada prou comuna en una varietat d'hàbitats naturals, pero principalment en clareras, àrees boscoses (especialment tancats, sabanas), xares llaugeres, vegetació riparia. Ales boscoses dels tepuyés i clareras en la selva tropical, fins als 1800 m d'altitut (la subespècie phaeonotus); en el dosel de boscs de estribaciones subtropicals, fins als 1200 m en valls més seques llaugerament forestats.[3][4]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie M. swainsoni va ser descrita per primera volta pels ornitólogos alemans Jean Cabanis i Ferdinand Heine Jr. en 1859 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Brasil, restringit posteriorment per a Riu de Janeiro».[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Myiarchus» es compon de les paraules del grec «μυια muia, μυιας muias» que significa ‘mosca’, i «αρχος arkhos» que significa ‘cap’; i el nom de l'espècie «swainsoni», commemora al naturaliste i ilustrador britànic William Swainson (1789–1855).[5]

Taxonomia

La taxonomia interna d'esta espècie és complexa i precisa ser revisada. La subespècie nominal és major i/o més obscura que les atres i també diferix vocalment. Els anàlisis filogenético de mtDNA[6] indiquen que la subespècie nominal no és parent pròxima de les atres i casi en seguritat represente una espècie separada; les atres subespècies si semblen pròximes unes de les atres (encara que phaeonotus no va ser nuestreada) i també més pròximes a Myiarchus tuberculifer i a M. barbirostris que a totes les atres espècies del gènero.[3]

Les formes descrites M. s. albimarginatus Pixes, 1985 (de Surinam), M. s. amazonus J.T. Zimmer, 1938 (de la Guayana Francesa) i M. s. fumosus Phelps Sr. & J.T. Zimmer, 1946 (del Ptari-tepui, Veneçuela) són sinònims de phaeonotus.[3][2] La forma descrita M. tyrannulus czakii Stolzmann, 1926 és un sinònim de la nominal.[2]

Subespècies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird[8] es reconeixen quatre subespècies dividides en dos grups, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Grup politípico swainsoni:
    • Myiarchus swainsoni pelzelni Berlepsch, 1883 – les Guayanas i perímetro central i oriental de la conca de l'Amazones al sur fins a l'est de Perú (nort de Cuzco), nort i est de Bolívia i centre suroest de Brasil (al sur fins al nort de Mate Grosso do Sul, sur de Goiás i Mines Gerais).
    • Myiarchus swainsoni ferocior Cabanis, 1883 – surest de Bolívia (suroest de Santa Creu al sur fins a l'est de Tarija), oest de Paraguai i Argentina (al sur fins a La Pampa i Buenos Aires); migra cap a la conca amazónica aplegant fins al sur de Colòmbia.
    • Myiarchus swainsoni swainsoni Cabanis & Heine Jr., 1859 – surest de Paraguai i surest de Brasil (São Paulo, Riu de Janeiro) al sur fins a l'extrem norest d'Argentina (Missions) i Uruguai; migra cap al nort aplegant fins a l'est de Colòmbia, oest de Veneçuela i Trinitat, i cap a l'est fins al norest de Brasil (Paraíba).

Referències

  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de juny de 2023. P. 496.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Copetón de Swainson Myiarchus swainsoni Cabanis, JL; Heine, F 1860». Avibase. Consultat el 15 de juny de 2023.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Joseph, L. (2020). del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): «Swainson's Flycatcher (Myiarchus swainsoni), version 1.0.» (en en). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 15 de juny de 2023.
  4. ↑ Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiarchus swainsoni, p. 472, làmina 59(13)»
  5. ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Myiarchus, p. 263; swainsoni, p. 375»
  6. ↑ Joseph, L., Wilke, T., Bermingham, I., Alpers, D., & Ricklefs, F.(2004).«Towards a phylogenetic framework for the evolution of shakes, rattles, and rolls in Myiarchus tyrant-flycatchers (Aus: Passeriformes: Tyrannidae)».Molecular Phylogenetics and Evolution.31: 139–152ISSN 1055-7903.doi:10.1016/S1055-7903(03)00259-8.(en en)
  7. ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
  8. ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.