Chiroxiphia lanceolata
.jpg){kind=link}
El saltarín lanceolado[1] (Chiroxiphia lanceolata), també denominat saltarín coludo (en Panamà, Costa Rica i Colòmbia), saltarín coa de llança o benítaro (en Veneçola),[2] o toledo (en Costa Rica),[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Chiroxiphia. És natiu del surest d'América Central i nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per a costa del Pacífic de l'extrem suroest de Costa Rica i Panamà (incloent les illes Coiba i Cébaco), el nort de Colòmbia a lo llarc de la costa caribenya (incloent les regions de la Serra Nevada de Santa Marta) i la Serranía del Perijá, i el nort de Veneçola al nort del riu Orinoco (a l'est, incloent la illa Margarita, fins a la península de Paria), també localment en el mig entanque del Magdalena en Colòmbia (Tolima, Cundinamarca).[4]
Freqüenta els nivells mijos i superiors del sotobosque dels boscs humits, especialment en llocs parcialment entresacados; en àrees més obertes es troba en zones en creiximents secundaris alts. Entre els 1000 i els 1500 m d'altitut.[3][5]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix 13,5 cm de llongitut i pesa entre 17,5 [5] i 19 g.[3] Abdós sexes tenen les dos plomes centrals de la coa allargades formant una punta.[6] Les timoneras centrals allarguen 1 cm la llongitut dels machos. Presenta dimorfisme sexual. La majoria del plomall del macho és negre, en les plomes allargades de la corona, en forma de cresta curta, color roig carmesí; el llom blau celest lluent i les parts inferiors en una tenyida verdoso opac. El iris és castany, el pico negre i les pates anaranjadas. La femella té el plomall de les parts superiors i el pit color vert oliva; la gola oliva grisácea i l'abdomen de groguenca a blancuzco grisáceo.[3][5]
Comportament
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]Busca aliment principalment en amanecer revoloteando front a arbustos i arbres menuts per a arrancar els fruts.[3]
Reproducció
[editar | editar còdic]Els machos realisen exhibicions en grup per a atraure a les femelles i dos machos cooperen entre sí en dansar front a la femella que els observa.[5] La dansa consistix en un bot simple, per a dalt i per a avall des d'una percha (sense «roda de carreta» com en Chiroxiphia linearis).[6]
Construïx un niu en forma de bol en un arbre. La femella posa dos ous color crema en motas color marró i els incuba durant 20 dies.[5]
Vocalisació
[editar | editar còdic]Els cridats són prou diferents entre sí: el més freqüent és un meloso «doh» o «dii-o», algunes voltes un arrastrat «douii-oh». Abdós sexes donen un gruñido més nassal.[6]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. lanceolata va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Georg Wagler en 1830 baix el nom científic Pipra lanceolata; la localitat tipo donada va ser: «Cayena, Guayana Francesa», corregit posteriorment per a «regió del Cerro Turumiquire, Sucre, Veneçola».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Chiroxiphia» es compon de les paraules del grec «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «lanceolata», prové del llatí «lanceolatus» que significa ‘lanceolado’, ‘en perfil de llança’.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Algunes voltes va ser tractada com conespecífica en Chiroxiphia linearis i C. pareola. És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 d'abril de 2016. P. 492.
- ↑ 2,0 2,1 Saltarín Lanceolado Chiroxiphia lanceolata (Wagler, 1830) en Avibase. Consultada el 19 d'abril de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Elizondo, L.H. (2013). [enllaç trencat] en Biodiversitat de Costa Rica. INBio. Consultada el 19 d'abril de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 28 d'agost de 2023.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Hilty, S.L. (2003). Birds of Veneçola: 666-667, pl.44. Princeton University Press.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Chiroxiphia lanceolata, p. 493, làmina 64(12)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Chiroxiphia , p. 102; lanceolata, p. 218»