Pipra filicauda
.jpg)
El saltarín uirapuru[1] (Pipra filicauda), també denominat saltarín coa d'aram (en Equador i Perú) o saltarín coa de fil (en Veneçuela),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Pipra. És natiu del nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es troba riu dalt en la conca occidental del Amazones i els països veïns, al nort del Perú, a l'est d'Equador, en Colòmbia, i les partixes sur i oest de Veneçuela. En Veneçuela es distribuïx aigües dalt en la conca del riu Orinoco, pero no en els 1300 quilómetros finals, i el seu ranc en Veneçuela continua al voltant de la cordillera dels Andes fins a la costa noroest. En el noroest de Brasil, l'espècie es distribuïx des de Roraima i Amazones cap a l'oest fins a Veneçuela i Colòmbia, i al suroest des de Rondonia i Acre fins a Perú i Equador.
Esta espècie és considerada prou comuna en la seua hàbitat natural: el sotobosque de selves de várzea, i pròxim a cursos d'aigua en selves de terra ferma; en Veneçuela també prop d'aigua en boscs caducifolios i en galeria. Principalment avall dels 500 m d'altitut.[3]
Descripció
Medix 11,5 cm de llongitut, sense considerar els 4 cm dels filaments de la coa del mascle i 2,5 cm en la femella.[4] Esta espècie té un fort dimorfisme sexual. El bonico mascle té la corona i la nuca de color roig lluent, el restant de l'esquena és negre; el blanc de les plomes internes de vol és vist principalment en vol; les astes de les plomes de la coa es projectan com a exclusius filaments que es curven cap a dalt i per a adins. La #front, la face i les parts inferiors són de color groc lluent. La femella és de color vert oliva per dalt, alguna cosa més pàlit en les parts inferiors, la pancha és groga pàlit; la coa és com la del mascle pero més curta.[3]
Comportament
És un au discreta que pot ser vista en arbres frutales o a on els mascles realisen les seues exhibicions en chicotets leks. Els mascles s'exhibixen tant #solo com associats a un atre macho, algunes voltes roçant la face o la gola del companyer o de la femella en els filaments de la coa.[3]
Alimentació
La seua dieta consistix de chicotets fruts i insectes que arrepleguen o capturen en vol.[4]
Vocalisació
El seu cridat més freqüent és un prolongat, nassal i descendent «iiiuu».[3]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie P. filicauda va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Baptist von Spix en 1825 baix el mateix nom científic; la localitat tipo és «São Paulo de Olivença, riu Solimõés, oest d'Amazones, Brasil».[4]
Etimologia
El nom genèric femení «Pipra» deriva del grec «pipra, també piprō, piprōs o pipōn»: chicoteta au mencionada per Aristóteles i per atres autors, pero mai adequadament identificada; i el nom de l'espècie «filicauda», es compon de les paraules del llatí «filum, fili» que significa ‘fil’ i «cauda» que significa ‘coa’.[5]
Taxonomia
Per un llarc periodo va ser colocada en un gènero monotípic Teleonema, principalment en base en les plomes de la coa molt mofidicadas. Solament en els anys 1970 es va demostrar que el gènero no se sostenia.[4] Les senyes genètics més recents varen confirmar que és parent propenca a Pipra fasciicauda i P. aureola, en els qui forma una superespecie, les tres reemplaçant una a l'atra geogràficament. La forma descrita Pipra heterocerca P.L. Sclater, 1860 és un híbrit entre la #present i P. aureola. La subespècie subpallida aparentment creua en la nominal en la frontera entre Colòmbia i Equador.[4]
Subespècies
Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird,[7] es reconeixen dos subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Pipra filicauda subpallida (Todd, 1928) - est de Colòmbia (a l'est dels Andes) i noroest de Veneçuela (cap a l'est, en abdós costats dels Andes, fins a Miranda).
- Pipra filicauda filicauda Spix, 1825 - sur de Veneçuela (sur i oest d'Amazones), noroest i centre de Brasil (cap a l'est fins a la desembocadura del riu Negre, cap al sur fins a les capçaleres dels rius Juruá i mig Purus), este d'Equador i norest del Perú (al sur fins al mig riu Ucayali).
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de maig de 2016. P. 492.
- ↑ Saltarín Uirapuru Pipra filicauda von Spix, 1825 en Avibase. Consultada el 2 de maig de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipra filicauda, p. 498, làmina 65(15)»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Pipra filicauda en Birds of the World.
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pipra, p. 308; filicauda p. 159»
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.
Enllaços externs
- Videos, fotos i sons de Pipra filicauda en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Pipra filicauda en xeno-vora.
- Fotos i sons de coa-de-arame Pipra filicauda en Wikiaves.
- Sagell d'Equador en RangeMap.
- Galeria de fotos de Wire-tailed Manakin Pipra filicauda en VIREO.