L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

VIH/sida

Est artícul tracta sobre els trastorns de salut produïts pel virus de la inmunodeficiencia humana (VIH). Per a atres usos vore sida (desambiguació).


L'infecció pel virus de la inmunodeficiencia humana i el síndrome d'inmunodeficiencia adquirida (VIH/sida)[1] són un espectre de malties causades per la infecció provocada pel virus de la inmunodeficiencia humana (VIH).[2][3][4][5] Despuix de l'infecció inicial, una persona pot no notar síntoma algun o be pot experimentar un periodo breu de quadro tipo influenza.[6] Típicament, li seguix un periodo prolongat sense síntomes.[7] A mida que l'infecció progressa, interferix més en el sistema inmunitario, aumentant el risc d'infeccions comunes com la tuberculosis, ademés d'atres infeccions oportunistes i tumors que rarament afecten a les persones en un sistema inmunitario indemne.[6][5] Estos síntomes tardans d'infecció es coneixen com a sida,[7] etapa que a sovint també està associada en pèrdua de pes.[7]

el VIH es contagia principalment per sexe desprotegit (inclós sexe vaginal, anal, i oral), transfusions de sanc contaminada, agulles hipodérmicas i de la mare al chiquet durant el embaràs, part o alletament.[8] Alguns decorreguts corporals, com la saliva i les llàgrimes, no transmeten el VIH.[9] Entre els métodos de prevenció es troben el sexe segur, els programes d'intercanvi d'agulles, el tractament als infectats i la circumcisió.[6] L'infecció del bebé a sovint pot previndre-se en donar medicació antirretroviral tant a la mare com el chiquet.[6] No hi ha cap cura o vacuna; no obstant, el tractament antirretroviral pot retardar el curs de la maltia i pot dur a una expectativa de vida propenca a la normal.[7][10] Es recomana iniciar el tractament a penes es faça el diagnòstic.[11] Sense tractament, el temps de vida promig despuix de l'infecció és 11 anys.[12]

En 2014 aproximadament 36,9 millons de persones vivien en VIH i va causar 1,2 millons de morts.[6] La majoria dels infectats viuen en el Àfrica subsahariana.[6] Entre el seu descobriment i el 2014 el sida ha causat un estimat de 39 millons morts en tot lo món.[13] el VIH/sida es considera una pandèmia: un brot de maltia present en un àrea gran i en propagació activa.[14] Sobre la base d'estudis genètics, s'ha determinat que el VIH és una mutació del VIS que es va transmetre als humans entre 1910 i 1930, en el centre-oest d'Àfrica.[15] El sida va ser reconegut per primera volta pels Centres per al Control i Prevenció de Malties dels Estats Units en 1981 i la seua causa (l'infecció per VIH) es va identificar a principis de dita década.[16]

el VIH/sida ha tingut un gran impacte en la societat, com a maltia i com font de discriminació.[17] La maltia també té forts impactes econòmics.[17] Hi ha moltes idees equivocades sobre el VIH/sida, com la creència de que pot transmetre's per contacte casual no sexual.[18] La maltia ha segut centre de moltes controvèrsia relacionades en la religió, inclosa la decisió de la Iglésia catòlica de no recolzar l'us de preservatiu com a prevenció.[19] el VIH/sida ha atret l'atenció internacional mèdica i política aixina com finançació massiva des de la seua identificació en els anys 1980.[20]

Categories clíniques

 
Fases de l'infecció per VIH

En la següent taula es contemplen els diferents estats de l'infecció per VIH.

  • Categoria A: pacients en infecció primària o asintomáticos.
  • Processos tumorals:
    • Sarcoma de Kaposi.
    • Limfoma de Burkitt.
    • Uns atres limfomes no-Hodgkin, especialment limfoma inmunoblástico, limfoma cerebral primari o limfoma de cèlules B.
    • Carcinoma invasivo de cérvix. el VIH es multiplica, despuix de la fase aguda primària de l'infecció, en els òrguens linfoides, sobrecarregant-els en un esforç que termina per provocar una reducció severa de la producció de limfocits. El carpiment de les defenses obri la porta al desenroll d'infeccions oportunistes per bactèrias, fongos, protistas i virus. En molts casos els microorganismes responsables estan presents des d'abans, pero desenrollen una maltia solament quan deixen de ser continguts pels mecanismes d'immunitat celar que el VIH destruïx. Cap d'estes malties agredix solament als VIH positius, pero algunes eren casi desconegudes abans de l'epidèmia de VIH i en molts casos les variants que acompanyen o definixen al sida són diferents pel seu desenroll o la seua epidemiologia.

Història

Artícul principal → Història d'el VIH/sida.


Orige

el VIH està emparentat en atres virus que causen malties paregudes al sida. Es creu que este virus es va transferir dels animals als humans al començament del XX. Existixen dos virus diferenciats que causen sida en els sers humans, el VIH-1 i el VIH-2. Del primer l'espècie reservorio són els chimpansés, del virus propi dels quals, el SIVcpz, deriva. el VIH-2 procedix del SIVsm, propi d'una espècie de mones d'Àfrica Occidental. En abdós casos la transmissió entre espècies s'ha produït vàries voltes, pero l'actual pandèmia resulta de l'extensió del grup M del VIH-1, procedent segons estimacions d'una infecció produïda en Àfrica Central, a on el virus manifesta la màxima diversitat, en la primera mitat del XX. La pandèmia actual va tindre el seu orige en Àfrica Central, pero va passar inadvertida mentres no va escomençar a afectar a població de països rics, en els que la inmunosupresión del sida no podia confondre's fàcilment en depauperación deguda a atres causes, sobretot per a sistemes mèdics i de control de malties molt dotats de recursos. La mostra humana més antiga que se sàpia que conté VIH va ser presa en 1959 a un marí britànic, qui aparentment la va contraure en lo que ara és la República Democràtica del Congo. Atres mostres que contenien el virus varen ser trobades en un home nortamericà que va morir en 1969 i en un marí noruec en 1976. Es creu que el virus es va contagiar a través d'activitat sexual, possiblement a través de prostitutes, en les àrees urbanes d'Àfrica. A mida que els primers infectats varen viajar pel món, varen ser duent la maltia a vàries ciutats de distints continents. Fins a 1984 es varen sostindre distintes hipòtesis sobre la possible causa del sida. L'hipòtesis en més respal plantejava que el sida era una maltia bàsicament epidemiològica. En 1983 un grup de nou hòmens homosexuals en sida d'els Àngeles, que havien tingut parelles sexuals en comuna, incloent a un atre home en Nova York que va mantindre relacions sexuals en tres d'ells, varen servir com a base per a establir un patró de contagi típic de les malties infeccioses. Atres hipòtesis sugerixen que el sida va sorgir a causa de l'excessiu us de drogues i de l'alta activitat sexual en diferents parelles. També es va plantejar que l'inoculació de semen en el recte durant la pràctica de sexe anal, combinat en l'us d'inhalantes en nitrit cridats poppers, produïa supressió del sistema immunològic. Pocs especialistes varen prendre en sério estes hipòtesis, encara que algunes persones encara les promouen i neguen que el sida siga producte de l'infecció del VIH.[21]

La causa acceptada actualment, sosté que el VIH prové d'un virus cridat «virus d'inmunodeficiencia en simis» (SIV, en anglés), el qual és idèntic al VIH i causa síntomes similars al sida en uns atres primats. Segons un estudi publicat en 2014, el virus entraria en els sers humans per primera volta en els anys 1920, en el centre d'Àfrica.[22]

Descobriment

El 5 de juny de 1981 els Centers for Disease Control and Prevention (CDC) —Centres per al Control i Prevenció de Malties d'Estats Units— varen convocar una conferència de prensa a on varen descriure cinc casos de neumonia per Pneumocystis carinii en els Àngeles.[23] Al més següent es varen constatar varis casos de sarcoma de Kaposi, un tipo de càncer de pell. Les primeres constatació d'estos casos varen ser realisades pel doctor Michael Gottlieb de Sant Francisco.

 
Viriones de VIH-1 (en vert) ensamblándose en la superfície d'un limfocit

Pese a que els meges coneixien tant la neumonia per Pneumocystis carinii com el sarcoma de Kaposi, l'aparició conjunta d'abdós en varis pacients els va cridar l'atenció. La majoria d'estos pacients eren hòmens homosexuals sexualment actius, molts dels quals també sofrien d'atres malties cròniques que més vesprada es varen identificar com a infeccions oportunistes. Les proves sanguínees que se'ls varen fer a estos pacients varen mostrar que carien del número adequat d'un tipo de cèlules sanguínees cridades T CD4+. La majoria d'estos pacients varen morir en pocs mesos.

 
Representació estilisada del VIH

Per l'aparició d'unes taques de color rosáceo en el cos de l'infectat, la prensa va començar a cridar al sida, la «pesta rosa», causant una confusió, atribuint-la als homosexuals,[24] encara que pronte es va fer notar que també la patien els immigrants haitianos en Estats Units, els usuaris de drogues inyectables i els receptors de transfusions sanguínees, lo que va dur a parlar d'un club de les quatre haches que incloïa a tots estos grups considerats de risc per a adquirir la maltia. En 1982, la nova maltia va ser batejada oficialment en el nom de Acquired Immune Deficiency Syndrome (AIDS), nom que va substituir a atres proposts com Gay-related immune deficiency (GRID). En 1984, dos científics francesos, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier del Institut Pasteur, varen aïllar el virus de sida i ho varen purificar. Robert Gall, nortamericà, va demanar mostres alaboratori francés, i alvançant-se als francesos va llançar la notícia de que havia descobert el virus i que havia realisat la primera prova de detecció i els primers anticossos per a combatre a la maltia. Despuix de diverses controvèrsia llegals, es va decidir compartir paleses, pero el descobriment se li va atribuir als dos investigadors originals que varen aïllar el virus, i solament a ells dos se'ls va concedir el Premi Nobel conjunt, junt a un atre investigador en el 2008, reconeixent-els com a autèntics descobridors del virus, acceptant-se que Robert Gall es va aprofitar del material d'atres investigadors per a realisar totes les seues observacions. En 1986 el virus va ser denominat VIH (virus d'inmunodeficiencia humana). El descobriment del virus va permetre el desenroll d'un anticòs, el qual es va començar a utilisar per a identificar dins dels grups de risc als infectats. També va permetre escomençar investigacions sobre possibles tractaments i una vacuna.

Primers anys

En eixos temps les víctimes del sida eren aïllades per la comunitat, els amics i inclús la família. Els chiquets que tenien sida no eren acceptats per les escoles per les protestes dels pares d'atres chiquets; est va ser el cas del jove nortamericà Ryan White. La gent temia acostar-se als infectats, ya que pensaven que el VIH podia contagiar-se per un contacte casual com donar la mà, abraçar, besar o compartir utensilis en un infectat. En un principi la comunitat homosexual va ser culpada de l'aparició i posterior expansió del sida en Occident. Inclús alguns grups religiosos varen aplegar a dir que el sida era un castic de Deu als homosexuals (esta creència encara és popular entre certes minories de creents cristians i musulmans). Uns atres senyalen que l'estil de vida «depravado» dels homosexuals era responsable de la maltia. Encara que en un principi el sida es va expandir més corrents a través de les comunitats homosexuals, i la majoria dels que patien la maltia en Occident eren homosexuals, açò es devia, en part, a que en eixos temps no era comú l'us del condó entre homosexuals, per considerar-se que este era solament un método anticonceptiu. Per un atre costat, la difusió del mateix en Àfrica va ser principalment per via heterosexual.[25][26]

El sida va poder expandir-se ràpidament en concentrar-se l'atenció solament en els homosexuals, açò va contribuir a que la maltia s'estenguera sense control entre heterosexuals, particularment en Àfrica, el Carib i després en Àsia.

Actualitat

Gràcies a la disponibilitat de tractament antirretrovirals, les persones en VIH poden dur una vida normal, la corresponent a una maltia crònica, sense les infeccions oportunistes característiques del sida no tractat. Els antirretrovirals estan disponibles majorment en els països desenrollats. La seua disponibilitat en els països en desenroll està creixent, sobretot en Amèrica Llatina; pero en Àfrica, Àsia i Europa Oriental moltes persones encara no tenen accés a eixos medicaments, per lo que desenrollen les infeccions oportunistes i moren alguns anys despuix de la seroconversión. Segons un estudi de 2022 de la Universitat d'Oxford publicat en la revista Science, s'ha detectat una nova variant del VIH més contagiosa i amoladora. Esta mutació, denominada VB, provoca un decliu més ràpit de la força del sistema inmunitario, segons l'estudi.[27]

Epidemiologia

Erro al crear miniatura:
Prevalença del VIH en el món (2008). Clau:
  •  Sense senyes
  •  Menys de 0,1 %
  •  0,1-0,5 %
  •  0,5-1 %
  •  1-5 %
  •  5-15 %
  •  15-50 %
    •  
    Percentage per països d'adults infectats pel sida
    Artícul principal → Pandèmia de VIH/sida.


    En els països occidentals l'índex d'infecció en VIH ha disminuït llaugerament per l'adopció de pràctiques de sexe segur pels varons homosexuals i (en menor grau) a l'existència de distribució gratuïta de cheringues i campanyes per a educar als usuaris de drogues inyectables sobre el perill de compartir les cheringues. La difusió de l'infecció en els heterosexuals ha segut una miqueta més llenta de lo que originalment es temia, possiblement perque el VIH és llaugerament menys transmisible per les relacions sexuals vaginals —quan no hi ha atres malties de transmissió sexual presents— de lo que es creïa abans. No obstant, des de finals dels anys 1990, en alguns grups humans dels països desenrollats, els índexs d'infecció han escomençat a mostrar signes d'increment una atra volta. En el Regne Unit el número de persones diagnosticades en VIH es va incrementar un 26 % des de 2000 a 2001. Les mateixes tendències es noten en EE. UU. i Austràlia. Açò s'atribuïx a que les generacions més jóvens no recorden la pijor fase de l'epidèmia en els anys huitanta i s'han cansat de l'us del condó. El sida continua sent un problema entre les prostitutes i els usuaris de drogues inyectables. Per un atre costat l'índex de morts degudes a malties relacionades en el sida ha disminuït en els països occidentals per l'aparició de noves teràpies de contenció efectives (encara que més costoses) que posponen el desenroll del sida.

     
    Percentage d'infectats en el continent africà (en 1999)
     
    Descens de la esperança de vida en alguns països d'Àfrica: Plantilla:Llegenda llíneaPlantilla:Llegenda llíneaPlantilla:Llegenda llíneaPlantilla:Llegenda llíneaPlantilla:Llegenda llínea

    En països subdesenrollats, en particular en la zona central i sur d'Àfrica, les mals condicions econòmiques (que duen per eixemple a que en els centres de salut s'utilisen cheringues ya usades) i la falta d'educació sexual per causes principalment religioses, donen com resultat un altíssim índex d'infecció (vore sida en Àfrica). En alguns països més d'un quarto de la població adulta és VIH-positiva; solament en Botswana l'índex aplega al 35,8 % (estimat en 1999, font en anglés worldpress. org/map. htm World Press Review). La situació en Suràfrica —en un 66 % de cristians i en el president Thabo Mbeki, que compartix, encara que ya no de manera oficial, l'opinió dels «dissidents del sida»— s'està deteriorant ràpidament. Solament en 2002 va haver casi 4,7 millons d'infeccions. Atres països a on el sida està causant estralls són Nigèria i Etiopia, en 3,7 i 2,4 millons d'infectats l'any 2003, respectivament. Per un atre costat, en països com Uganda, Zàmbia i Senegal s'han iniciat programes de prevenció per a reduir els seus índexs d'infecció en VIH, en distints graus d'èxit. En 2014, en Uganda, l'Organisació Internacional per a les Migracions (OIM) va distribuir equips mèdics i de laboratori en diferents clíniques de salut ubicades estratègicament en punts crítics de VIH en el país per a fer front a l'alta prevalença de VIH/sida en eixa nació.[28]

    Les taxes d'infecció de VIH també han aumentat en Àsia, en prop de 7,5 millons d'infectats en l'any 2003. En juliol de 2003, s'estimava que hi havia 4,6 millons de persones infectades en Índia, lo que constituïx aproximadament el 0,9 % de la població adulta econòmicament activa en dit país. En China, la cantitat d'infectats s'estimava entre 1 i 1,5 millons, encara que alguns creuen que són encara més els infectats. Per una atra part, en països com Tailàndia i Camboya s'ha mantingut constant la taxa d'infecció per VIH en els últims anys. Recentment hi ha hagut preocupació respecte al ràpit creiximent del sida en l'Europa oriental i Àsia central, a on s'estima que hi havia 1,7 millons d'infectats a giner de 2004. La taxa d'infecció del VIH ha anat en aument des de mediats dels 1990, per un colapse econòmic i social, aument del número d'usuaris de drogues inyectables i aument del número de prostitutes. En Rússia es varen reportar 257 000 casos en 2004 d'acort a informació de la Organisació Mundial de la Salut; en el mateix país existien 15 000 infectats en 1995 i 190 000 en 2002. Alguns afirmen que el número real és cinc voltes l'estimat, és dir, prop d'un milló. Ucrània i Estònia també han vist aumentar el número d'infectats, en estimacions de 500 000 i 3700 al començament de 2004, respectivament.

    Desenroll de la maltia

    Etiologia

    el VIH es propaga per tres vies principals: contacte sexual, exposició significativa a decorreguts o teixits corporals infectats i de mare a fill durant l'embaràs, el part o l'alletament (lo que es coneix com transmissió vertical).[8] No existix risc de contraure el VIH si s'està expost a heces, secrecions nassals, saliva, esputo, suor, llàgrimes, orina o bossada, a menos que estiguen contaminats en sanc.[29] També és possible estar coinfectado per més d'un cep del VIH, una afecció coneguda com sobreinfecció per VIH.[30] No és possible per als mosquits o atres insectes transmetre el VIH.[31]

    La persona infectada per el VIH és denominada «seropositiu» o «VIH positiu» (VIH+) i als no infectats se'ls crida «seronegatius» o «VIH negatiu» (VIH–). La majoria de les persones seropositiu no saben que ho són.

    Diagnòstic

    Erro al crear miniatura:
    Curs típic de l'infecció per VIH. Els detalls, en particular els determinis, varien àmpliament en cada individu. En blau, evolució del reconte de limfocits T CD4+. En roig, evolució de la càrrega viral.

    No tots els pacients infectats en el virus VIH tenen sida. El criteri per a diagnosticar el sida pot variar de regió en regió, pero el diagnòstic generalment requerix:

    • Un reconte absolut de les cèlules T CD4 menor a 200 per milímetro cúbic.
    • Mida directa del número de còpies de la càrrega viral per militro de sèrum.
    • La presència d'alguna de les infeccions oportunistes típiques, causades per agents incapaços de produir maltia en persones sanes.

    Història natural

    L'infecció primària per VIH és cridada «seroconversión» i pot ser acompanyada per una série de síntomes inespecíficos, semblats als d'una grip, per eixemple, febra, dolors musculars i articulares, dolor i ganglis limfàtics inflamats. En esta etapa l'infectat és més transmissor que en qualsevol atra etapa de la maltia, ya que la cantitat de virus en el seu organisme és la més alta que alcançarà. Açò es deu a que encara no es desenrolla per complet la resposta immunològica de l'hoste. No tots els recent infectats en VIH patixen d'estos síntomes i finalment tots els individus es tornen asintomáticos. Durant l'etapa asintomática, cada dia es produïxen varis mils de millons de virus VIH, lo que s'acompanya d'una disminució de les cèlules T CD4+. El virus no solament es troba en la sanc, sino en tot el cos, particularment en els ganglis limfàtics, el cervell i les secrecions genitals. El temps que demora el diagnòstic de sida des de l'infecció inicial del virus VIH és variable. Alguns pacients desenrollen algun síntoma d'inmunosupresión molt pocs mesos despuix d'haver segut infectats, mentres que uns atres es mantenen asintomáticos fins a 20 anys cridats "No Progresores a llarc determini (NLTP)". La raó per la que alguns pacients no desenrollen la maltia i per qué hi ha tanta variabilitat interpersonal en l'alvanç de la maltia, encara és objecte d'estudi. El temps promig des de l'infecció inicial fins al desenroll del sida varia d'entre huit i dèu anys en absència de tractament.

    Tractament

    El 3 d'octubre de 2016, va aparéixer una atra possible cura en aplicar-li un tractament nou a un pacient britànic, ya que en realisar-li exàmens de sanc, no es va trobar rastre algun del virus present en ell. L'és part d'una série de proves portades a terme per investigadors de les universitats d'Oxford, Cambridge, Imperial College London, University College London i King's College London. La nova teràpia treballa en dos fases. En la primera, una vacuna ajuda a que el cos reconega les cèlules infectades de VIH per a poder destruir-les. En la segona fase, una nova droga anomenada Vorinostat activa les cèlules T latents per a ser identificades pel sistema immune. Els resultats de les proves s'espera que estiguen llests per al 2018.[32]

    Grups de població

    Dònes

    Artícul principal → VIH en la dòna.


    Segons el Fondo de les Nacions Unides per a les Dònes (UNIFEM), a pesar de que l'infecció del VIH va començar concentrant-se bàsicament en hòmens, actualment, les dònes suponen el 50 % de les persones infectades en el VIH. Inclús en regions com el Àfrica Subsahariana, les dònes representen el 60 % del total de la població en VIH.

    Homosexuals

    En alguns països, els hòmens que tenen sexe en hòmens representen la majoria dels casos. En 2013, este grup poblacional va representar el 55 % dels nous casos de VIH diagnosticats en Estats Units durant eixe any.[33] En Espanya, dos terços dels nous casos de VIH es diagnostiquen en hòmens que tenen sexe en hòmens.[34][35]

    Prevenció

    Artícul principal → Prevenció de l'infecció per VIH.


    Una volta que un individu contrau el VIH, és altament provable que en el transcurs de la seua vida aplegue a desenrollar sida. Si ben alguns portadors permaneixen en estat asintomático per llarcs periodos de temps, l'única manera d'evitar el sida consistix en la prevenció de l'infecció per VIH. L'única via per a la transmissió del virus és a través dels decorreguts corporals com la sanc. Este virus no es pot transmetre a través de la respiració, la saliva, el contacte casual pel tacte, donar la mà, abraçar, besar en la galta, masturbarse mútuament en una atra persona o compartir utensilis com a gots, tasses o culleres. En canvi, teòricament és possible que el virus es transmeta entre persones a través del bese boca a boca, si abdós persones tenen llagues sagnants o genives llagades, pero eixe cas no ha segut documentat i ademés és considerat molt improvable, ya que la saliva conté concentracions molt més baixes que per eixemple el semen.

    Penetració

    L'infecció per VIH per les relacions sexuals ha segut comprovat d'home a dòna, de dòna a home, de dòna a dòna i d'home a home. L'us de condons de làtex es recomana per a tot tipo d'activitat sexual que incloga penetració. És important emfatisar que es deu usar el condó fet del material làtex, puix un atre condó (de moltó) que existix en el mercat, fet a pur de material orgànic, no és efectiu per a la prevenció. Els condons tenen una taxa estimada del 90-95 % d'efectivitat per a evitar l'embaràs o el contagi de malties, i usat correctament, açò és, ben conservat, obert en esment i correctament colocat, és el millor mig de protecció contra la transmissió del VIH. S'ha demostrat repetidament que el VIH no passa efectivament a través dels condons de làtex intactes. El sexe anal, per la delicadea dels teixits del ano i la facilitat en la que es llaguen, es considera l'activitat sexual de més risc. Per això els condons es recomanen també per al sexe anal. El condó es deu usar una sola volta, tirant-ho al fem i usant un atre condó cada volta. Pel risc d'esgarrar (tant el condó com la pell i la mucosa de les parets vaginals i anals) es recomana l'us de lubrificants en base acuosa. La vaselina i els lubrificants basats en oli o petròleu no deuen usar-se en els condons perque debiliten el làtex i ho tornen propens a esgarrar-se.

    Sexe oral

    En térmens de transmissió del VIH, es considera que el sexe oral té menys riscs que el vaginal o l'anal. No obstant, la relativa falta d'investigació definitiva sobre el tema, sumada a informació pública de dubtosa veracitat i influències culturals, han dut a que molts creen, de manera incorrecta, que el sexe oral és segur. Encara que el factor real de transmissió oral del VIH no es coneix encara en precisió, hi ha casos documentats de transmissió a través de sexe oral per inserció i per recepció (en hòmens). Un estudicita requerida va concloure que el 7,8 % d'hòmens recentment infectats en Sant Francisco provablement varen rebre el virus a través del sexe oral. No obstant, un estudicita requerida d'hòmens espanyols que varen tindre sexe oral en companyers VIH+ a sabiendas d'això no va identificar cap cas de transmissió oral. Part de la raó per la qual eixa evidència és conflictiva és perque identificar els casos de transmissió oral és problemàtic. La majoria de les persones VIH+ varen tindre atres tipos d'activitat sexual abans de l'infecció, per lo que es fa difícil o impossible aïllar la transmissió oral com a factor. Factors com les úlceras bucals, etc., també són difícils d'aïllar en la transmissió entre persones "sanes". Es recomana usualment no permetre l'ingrés de semen o decorregut preseminal en la boca. L'us de condons per al sexe oral (o protector dental per al cunnilingus) reduïx encara més el risc potencial. El condó que haja segut utilisat ya per a la pràctica del sexe oral, deu rebujar-se. En cas que existixca coit posterior, s'utilisarà un nou profiláctico; ya que les microlesiones que es produïxen en elàtex pel contacte en les peces dentarias, permeten el pas del virus.

    Via parenteral

    Se sap que el VIH es transmet quan es compartixen agulles entre usuaris de drogues inyectables, i est és una de les maneres més comunes de transmissió. Totes les organisacions de prevenció del sida advertixen als usuaris de drogues que no compartixquen agulles, i que usen una agulla nova o degudament esterilisada per a cada injecció. Els centres i professionals del conte de la salut i de les adiccions disponen d'informació sobre la neteja d'agulles en lleixiu. En els Estats Units i en atres països occidentals estan disponibles agulles debades en algunes ciutats, en llocs d'intercanvi d'agulles, a on es reben noves a canvi de les usades, o en llocs d'injeccions segures. Els treballadors mèdics poden previndre l'extensió del VIH des de pacients a treballadors i de pacient a pacient, seguint normes universals d'asèpsia o aïllament contra substàncies corporals, tals com l'us de guants de làtex quan es posen injeccions o es manegen rebujos o decorreguts corporals, i llavant-se les mans freqüentment. El risc d'infectar-se en el virus VIH a causa d'una punchada en una agulla que ha segut usada en una persona infectada és menor d'1 entre 200. Una apropiada profilaxis postexposición en medicaments anti-VIH conseguix contrarrestar eixe risc, reduint al mínim la provabilitat de seroconversión.

    Circumcisió

    Un estudi de 2005[36] informava que l'estar circuncidado podria reduir significativament la provabilitat de que un home s'infecte d'una dòna seropositiu per penetració vaginal. Els rumors en este sentit, produïts a partir de treballs anteriors no concloents, han aumentat ya la popularitat de la circumcisió en algunes parts d'Àfrica. Un treball relacionat[37] estima que la circumcisió podria convertir-se en un factor significatiu en la lluita contra l'extensió de l'epidèmia.

    Resistència natural

    Investigacions recents varen confirmar que de fet existixen persones més resistents al virus, per una mutació en el genoma anomenada "CCR5-delta 32". Segons es creu, hauria aparegut fa 700 anys, quan la pesta bubónica diezmó a Europa. Els organismes en eixe gen impedixen que el virus ingresse en el glòbul blanc. Este mecanisme és anàlec al de la pesta negra. el VIH es desenrolla en estes persones de manera més llenta, i han segut batejats com "no progresores a llarc determini".

    Abstinència

    Edward Green, director del Aids Prevention Research Project d'Harvard, assegura que «El preservatiu no deté el sida. Solament un comportament sexual responsable pot fer front a la pandèmia».[38] Per una atra part, segons alguns estudis, els programes que preconisen l'abstinència sexual com a método preventiu exclusiu no han demostrat la seua utilitat per a disminuir el risc de contagi del virus en països desenrollats.[39]

    Monogàmia

    En l'Àfrica subsahariana, i atres països subdesenrollats, s'ha mostrat eficaç en la lluita contra el sida el foment de la monogàmia i el retart de l'activitat sexual entre els jóvens.[40][41]

    Recomanacions "ABC"

    La denominada com a estratègia ABC és una de les recomanacions eficaces per a la prevenció de les ITS i en concret del VIH, segons referix el científic Halperin en el seu artícul publicat en la revista The Lancet.[42] ABC és l'acrònim en anglés d'Abstinence, Be faithful i Condom use. Segons recomana l'autor, lo millor és incloure un equilibri apropiat de les intervencions A, B i C. Pero, sobretot, promoure que totes les persones puguen aplegar a tindre informació completa i precisa de les diferents alternatives de prevenció. Estes recomanacions també són avalades pels Centres de Control i Prevenció de Malties[43] d'Estats Units.

    Vacuna

    Segons un estudi publicat en la revista científica especialisada Science Translational Medicine,[44] un equip d'investigadors del Servici de Malties Infeccioses i Sida del Hospital Clínic de Barcelona ha donat un pas més en este camí en presentar una vacuna terapèutica que ha mostrat en els ensajos resultats alenadors. En les proves realisades a 36 pacients que seguien una teràpia antirretroviral (coneguda com TAR), despuix de la vacunació de prova "va canviar l'equilibri virus/hoste a favor de l'hoste", o lo que és lo mateix, el virus perdia la batalla de l'infecció. Segons les senyes, despuix de 12 semanes, la reducció de la càrrega viral gràcies a la vacuna era del 90 per cent, encara que posteriorment el virus es fa resistent i conseguix paliar l'efecte de la vacuna. Per a conseguir frenar l'alvanç del virus del sida els investigadors varen pulsar cèles dendríticas (aquells leucocits que presenten antígenos al sistema inmunitario) dels propis pacients en VIH i les inactivaron en calor. D'esta manera, quan les cèlules dendríticas "presentaven" el virus als limfocits encarregats d'eliminar a l'agent infecciós extern, el VIH no conseguia infectar alimfocit (com ocorre normalment), sino que conseguix transmetre adequadament el mensage per a activar el sistema inmunitario i terminar en l'agent extern infectante.[45]

    En 2017 es va conseguir que un grup de vaques generaren anticossos contra el virus del sida despuix de rebre una injecció de proteïnes en la molècula BG505 SOSIP.[46][47]

    En decembre de 2020 es va donar a conéixer que una vacuna contra el VIH aplegava a l'última fase d'ensajos, per primera volta en més de 10 anys. Les proves duraran 24 mesos i el prototip usa el mateix mecanisme que Janssen ha utilisat en la seua immunisació contra la COVID-19.com/sociedad/2020-12-01/una-vacuna-contra-el-vih-llega-a-la-ultima-fase-de-ensayos-por-primera-vez-en-mas-de-10-anos. html

    Tractament

    El tractament consistix en l'us d'antirretrovirals, fàrmacs que inhibixen enzimes essencials per a la replicació del VIH, com la transcriptasa inversa, retrotranscriptasa o la proteasa. D'esta manera es frena el progrés de la maltia i l'aparició d'infeccions oportunistes. Encara que l'infecció per VIH no pot pròpiament curar-se, sí pot convertir-se en l'us continuat d'eixos fàrmacs en una maltia crònica compatible en una vida llarga i casi normal. La enzima del VIH, la retrotranscriptasa, és una enzima que convertix el ARN a ADN, per lo que s'ha convertit en una de les principals dianes en els tractaments antirretrovirals.[48]

    La droga anomenada AZT va ser llançada en 1987 per mig d'una procediment abreviat, en resposta a l'urgència a la crisis del sida.[49]

    En l'any 2007 la Agència Europea de Medicaments (EMEA per les seues sigles en anglés) autorisa el fàrmac Atripla que combina tres dels antirretrovirals més usuals en una única pastilla. Els principis actius són el efavirenz, la emtricitabina i el disoproxilo de tenofovir. El medicament està indicat per al tractament del virus-1 en adults. [50]

    El comú denominador dels tractaments aplicats en l'actualitat és la combinació de distintes drogues antirretrovirals, comunament cridada "còctel". Estos "còctels" varen reemplaçar a les teràpies tradicionals d'una sola droga que solament es mantenen en el cas de les embarassades VIH positives. Les diferents drogues tendixen a impedir la multiplicació del virus i, fan més llent el procés de deterioració del sistema inmunitario. El "còctel" es compon de dos drogues inhibidores de la transcriptasa inversa AZT, DDI, DDC, 3TC o D4T i un inhibidor de proteasas. En inhibir diferents enzimes, les drogues intervenen en diferents moments del procés de multiplicació del virus, impedint que dit procés aplegue a terme. La ventaja de la combinació residix, justament, en que no s'ataca al virus en un solloc, sino que se li donen "simultàneus i diferents colps". Els inhibidors de la transcriptasa inversa introduïxen una informació genètica equivocada o incompleta que fa impossible la multiplicació del virus i determina la seua mort. Els inhibidors de les proteasas actuen en les cèlules ya infectades impedint el «ensamblage» de les proteïnes necessàries per a la formació de noves partícules virals. En 2010 es va comprovar l'eliminació del virus d'un pacient en leucèmia en rebre un transplant de mèdula d'un donant en una molt rara mutació genètica que ho torna immune a una infecció en VIH; es va recuperar d'abdós malties. Sent una mutació molt rara i una operació en alts riscs, la possibilitat de que açò es torne una solució pràctica és casi inexistent de moment. A pesar dels resultats, les operacions d'este tipo exigixen dosis d'inmunosupresors per a tota la vida. El defecte genètic en qüestió fa que les cèlules T no expressen el receptor CCR5 o CXCR4 que el virus necessita reconéixer per a entrar a la cèla.[51][52]

    En les persones en enteropatía per el VIH, s'ha documentat que la dieta sense gluten produïx la milloria de la diarrea i permet la recuperació de pes. De fet, les lesions intestinals trobades en estos casos són similars a les que provoca la maltia celíaca.[53]

    Alvanços científics

    Tècnica d'induir i reduir

    Tècnica que consistiria en induir al VIH a eixir de les cèlules que ya va infectar i reduir-ho o eliminar-ho. Gràcies al tractament antirretroviral actual, l'infecció per VIH es va convertir en un estat mèdic crònic, pero la raó per la que l'infecció no té cura és pel reservorio latent, és dir, els antirretrovirals controlen al virus i no ho deixen multiplicar-se, pero no poden entrar en les cèlules que el virus ya va infectar, és per això que el pacient té que prendre el medicament tots els dies a l'hora indicada per a que el VIH no desperte del seu reservorio i torne a multiplicar-se. Científics del HIV Cure Center de la Universitat de Carolina del Nort en Chapel Hill en EE. UU., en colaboració en ViiV Healthcare estan explorant enfocaments dirigits a la latencia inversa per a que el antígeno viral siga expressat per una cèlula prèviament infectada de forma latent i es torne vulnerable als mecanismes d'eliminació inmunitario, explorant anticossos, molècules de Re-Targeting d'Afinitat Dual (DART) similars a anticossos, vacunes i estratègies de modulació de punts de control immunològic per a eliminar el virus del VIH del cos.[54]

    Teràpia gènica

    Científics de la companyia American Gene Technologies en EE. UU., estan estudiant una teràpia gènica per a la cura funcional del VIH, utilisant un vector viral cridat AGT103-T i un procés de leucaféresis. Esta teràpia consistix en la modificació genètica dels limfocits T CD4+ dels pacients VIH positius, utilisant dit vector, prevenint l'infecció per ceps de VIH en tropisme CCR5 o CXCR4, reduint l'agotament d'estes cèlules durant l'exposició al VIH i evitant que les cèlules ya infectades de forma latent llibere noves partícules del virus del VIH; i fent-les créixer a una gran cantitat en el procés de leucaféresis en a on les cèlules CD4 ya modificades genèticament es multipliquen a un número propenc a un billó i es tornen a injectar al pacient, per a aixina, combatre al virus de manera natural, eficient i sense necessitat de la medicació antirretroviral, lo que se significaria una cura funcional a l'infecció del VIH i faria innecessaris els antirretrovirals.[55] La Administració de Medicaments i Aliments dels EE. UU. ya va aprovar la fase 1 de l'estudi.[56]

    Proteïna SEVI

    Segons un treball elaborat en l'any 2007 per científics de les universitats d'Ulm i Hannover, en conjunt en científics espanyols, s'ha descobert una proteïna en el semen humà, que facilita la transmissió del virus VIH. En freqüència la cantitat de virus existent en el semen no alcança els nivells mínims esperables per a que puga generar-se contagi. No obstant, esta proteïna cridada SEVI, eixercita un rol de facilitador per a la propagació de l'infecció, en concentracions de VIH en semen que d'un atre modo jamai hagueren produït contagi. Esta proteïna es manifesta en dos formats o arquitectura diferents. És la SEVI d'estructura amiloidea, la que conta en capacitat de convertir-se en patógena o mutar les seues propietats biològiques.[57] Esta proteïna favorix considerablement el contagi per semen, facilitant l'infecció i distribució del virus. El SEVI actua concentrant el virus en la superfície de la cèla, que després va a ingressar en forma massiva cap al citoplasma.

    Vore també

    Referències

    1. ↑ Segons el Diccionari panhispánico de dubtes de la RAER, el rae. es/dpd/acr%C3%B3nimo acrònim «sida» va en minúscules perque rae. es/drae/? val=sida s'ha incorporat alèxic comú. La Organisació Panamericana de la Salut també paho. org/English/AD/FCH/AI/HIVLANGUAGE.PDF recomana l'us de minúscules.
    2. ↑ Sepkowitz KA«AIDS—the first 20 years».N. Engl. J. Med..344(23)
      1764-72.ISSN 0028-4793.doi:10.1056/NEJM200106073442306.
    3. ↑ (2010) google. com/books? id=Di0_5x82HykC&pg=PA88 Modern infectious disease epidemiology concepts, methods, mathematical models, and public health, Online-Ausg. edició, New York: Springer, p. 88. ISBN 9780387938356.
    4. ↑ (2008) google. com/books? id=eSPK7-CHw7oC&pg=PA676 Encyclopedia of public health, New York: Springer, pp. 676-677. ISBN 9781402056130.
    5. ↑ 5,0 5,1 Cabrera Calero, Antonio María (2011). «Malties i hàbits saludables», Biologia i Geologia, Oxford University Press Espanya Societat Anònima, p. 237. ISBN 9788467364477.
    6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «who. int/mediacentre/factsheets/fs360/en/ HIV/AIDS Fact sheet N°360». WHO. Consultat el 11 de febrer de 2016.
    7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «cdc. gov/hiv/basics/whatishiv. html About HIV/AIDS». CDC. Consultat el 11 de febrer de 2016.
    8. ↑ 8,0 8,1 Markowitz, edited by William N. Rom; associate editor, Steven B. (2007). google. com/books? id=H4Sv9XY296oC&pg=PA745 Environmental and occupational medicine, 4th edició, Philadelphia: Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins, p. 745. ISBN 978-0-7817-6299-1.
    9. ↑ «archive. org/web/20050204141148/http://www. cdc. gov/HIV/pubs/facts/transmission. htm HIV and Its Transmission». Centers for Disease Control and Prevention. Archivat des d'el cdc. gov/HIV/pubs/facts/transmission. htm original, el 4 de febrer de 2005. Consultat el 23 de maig de 2006.
    10. ↑ UNAIDS. «unaids. org/en/resources/presscentre/featurestories/2012/may/20120518vaccinesday/ ».
    11. ↑ (2015) who. int/iris/bitstream/10665/186275/1/9789241509565_eng.pdf? ua=1 Guideline on when to start antiretroviral therapy and on pre-exposure prophylaxis for HIV., WHO, p. 13. ISBN 9789241509565.
    12. ↑ UNAIDS, WHO. «unaids. org/pub/EPISlides/2007/2007_epiupdate_en.pdf 2007 AIDS epidemic update» (PDF). Consultat el 12 de març de 2008.
    13. ↑ «cdc. gov/hiv/basics/statistics. html Basic Statistics». CDC. Consultat el 11 de febrer de 2016.
    14. ↑ Kallings HO(2008).blackwell-synergy. com/doi/full/10.1111/j.1365-2796.2007.01910. x «The first postmodern pandemic: 25 years of HIV/AIDS».Journal of Internal Medicine.263(3)
      218-43.doi:10.1111/j.1365-2796.2007.01910. x.Consultat el 28 de febrer de 2016.
    15. ↑ «Origins of HIV and the AIDS Pandemic».Cold Spring Harbor perspectives in medicine.1(1)
      a006841.doi:10.1101/cshperspect. a006841.
    16. ↑ Gall RC(2006).retrovirology. com/content/3//72 «A reflection on HIV/AIDS research after 25 years».Retrovirology.3(1)doi:10.1186/1742-4690-3-72.
    17. ↑ 17,0 17,1 (2006) «unaids. org/pub/GlobalReport/2006/2006_GR_CH04_en.pdf The impact of AIDS on people and societies», 2006 Report on the global AIDS epidemic, UNAIDS. ISBN 92-9173-479-9.
    18. ↑ «gov/page/myth-busters Myth Busters». Consultat el 14 de febrer de 2016.
    19. ↑ «theatlantic. com/sexes/archive/2013/02/an-african-pope-wont-change-the-vaticans-views-on-condoms-and-aids/273535/ An African Pope Won't Change the Vatican's Views on Condoms and AIDS previousnext An African Pope Won't Change the Vatican's Views on Condoms and AIDS». The Atlantic. Consultat el 14 de febrer de 2016.
    20. ↑ Harden, Victoria Angela (2012). org/details/aidsat30history0000hard AIDS at 30: A History, Potomac Books Inc, p. org/details/aidsat30history0000hard/page/324 324. ISBN 1-59797-294-0.
    21. ↑ «virusmyth. com/aids/award. htm The Jody Wells Memorial Prize».
    22. ↑ sciencemag. org/content/346/6205/56 «The early spread and epidemic ignition of HIV-1 in human populations.» (2014). Consultat el 14-5-2015.
    23. ↑ cdc. gov/mmwr/preview/mmwrhtml/june_5. htm Morbility and Mortality Weekly Report, June 5, 1981.
    24. ↑ «nytimes. com/1982/05/11/science/new-homosexual-disorder-worries-health-officials. html ». Consultat el 19 de març de 2020 (en en-US).
    25. ↑ elmundo. es/elmundosalud/especials/pulitzer/capitulo4b. html Sida en Àfrica
    26. ↑ archive. org/web/20080902103954/http://www. adn. es/mundo/20080626/NWS-2749-heterosexuals-matrimonio-contagio-dentro-suele. html Artícul referent a un estudi publicat en Lancet a on s'afirma primera via de contagi és heterosexual, i la taxa més alta és dins del matrimoni.
    27. ↑ «redaccionmedica. com/seccions/sanidad-hoy/investigadores-detectan-una-nueva-variante-del-vih-mas-contagiosa-y-danina-8176 ». Consultat el 24 de febrer de 2023.
    28. ↑ https://www. iom. int/es/news/la-oim-de-uganda-promueve-la-prevencion-del-vih/sida-entre-poblaciones-moviles
    29. ↑ Kripke C. “Antiretroviral prophylaxis for occupational exposure to HIV”. American Family Physician 76 (3): 375–76. PMID 17708137.
    30. ↑ van der Kuyl AC, Cornelissen M. “Identifying HIV-1 dual infections”. Retrovirology 4. doi:10.1186/1742-4690-4-67. PMID 17892568.
    31. ↑ archive. org/web/20131206190442/http://www. rci. rugers. edu/~insects/aids. htm Rugers University, New Jersey Agricultural Experiment Station Publication No. H-40101-01-93. 1 de juny de 2010.
    32. ↑ «telegraph. co. uk/news/2016/10/02/HIV-cure-possible-after-disease-becomes-undetectable-in-blood-of-British-man/ ». Consultat el 6 de giner de 2017 (en anglés).
    33. ↑ cdc. gov/hiv/pdf/group/msm/cdc-hiv-msm.pdf HIV Among Gay and Bisexual Men, National Center for HIV/AIDS, Viral Hepatitis, STD, and TB Prevention.
    34. ↑ «com/sociedad/vihda-positiva/2022-01-24/heterosexualidad-y-vih-una-realidad-que-supone-el-30-de-nuevos-diagnosticos. html Heterosexualidad i VIH, una realitat que supon el 30% de nous diagnòstic» (en és). El País. Consultat el 2023-04-14.
    35. ↑ «sanidad. gob. es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/docs/EMIS_Report_07052020.pdf Enquesta del Ministeri de Sanitat - 2017».
    36. ↑ Auvert, B., Taljaard, D., Lagarde, I., Sobngwi-Tambekou, J., Sitta, R. & Puren, A.(2005).«Randomized, controlled intervention trial of male circumcision for reduction of HIV infection risk: the ANRS 1265 Trial».2(11)
      i298.
    37. ↑ Williams, B. G., Lloyd-Smith, J. O., Gouws, I., Hankins, C., Getz, W. M., Hargrove, J., de Zoysa, I., Dye, C. & Auvert, B.(2006).«The Potential Impact of Male Circumcision on HIV in Sub-Saharan Africa».3(7)
      i262.
    38. ↑
    39. ↑ Underhill, K., Montgomery, P., Operari, D., «Sexual abstinence only programs to prevent HIV infection in high income countries: systematic review.» BMJ. 2007; 335:217-8.
    40. ↑ Green, Edward C. (2003). org/details/rethinkingaidspr00gree/page/109 Rethinking AIDS Prevention: Learning from Successes in Developing Countries, Praeger, p. org/details/rethinkingaidspr00gree/page/109 109. ISBN 978-0-86569-316-6.
    41. ↑ «archive. org/web/20090401055512/http://www. onelovesouthernafrica. org/ 見なきゃ損な立川の風俗求人情報ポータルサイト｜onelovesouthernafrica» (en ja). www. onelovesouthernafrica. org. Archivat des d'el onelovesouthernafrica. org/ original, el 1 d'abril de 2009. Consultat el 17 d'abril de 2009.
    42. ↑ thelancet. com/journals/lancet/artícul/PIIS0140-6736(04)17487-4/fulltext «The clave has menja for common ground on preventing sexual transmission of HIV».Teh Lancet.doi:10.1016/S0140-6736(04)17487-4.Consultat el 30 de novembre de 2020.
    43. ↑ CDC (ed.): «cdc. gov/std/prevention/default. htm Centers for Disease, Control and Prevention». Consultat el 22-11-2020.
    44. ↑ sciencemag. org/content/5/166/166ra2 «A Dendritic Cell–Based Vaccine Elicits T Cell Responses Associated with Control of HIV-1 Replication».Science Translational Medicine.5(166)
      166ra2-166ra2.ISSN 1946-6234.doi:10.1126/scitranslmed.3004682.Consultat el 6 de giner de 2017.
    45. ↑ «muyinteresante. es/una-nueva-vacuna-controla-la-replicacion-del-sida ». Consultat el 6 de giner de 2017.
    46. ↑ «sciencenews. org/artícul/cows-produce-powerful-hiv-antibodies ». Consultat el 21 d'agost de 2017 (en anglés).
    47. ↑ «eleconomista. es/salud/noticias/8515514/07/17/Encuentra-en-terneros-anticuerpos-neutralizantes-contra-el-VIH-que-pueden-servir-per a-una-futura-vacuna. html# », EcoDiario. Consultat el 21 d'agost de 2017.
    48. ↑ «madrimasd. org/informacionidi/noticias/noticia. asp? id=32444 Nous mecanismes de resistència a fàrmacs anti-vih». www. madrimasd. org. Consultat el 6 de giner de 2017.
    49. ↑ https://www. nap. edu/read/771/chapter/2#19
    50. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. madrimasd. org. Consultat el 6 de giner de 2017.
    51. ↑ Kristina Allers, Gero Hütter et al "Evidence for the cure of HIV infection by CCR5{Delta}32/{Delta}32 stem cell transplantation" Department of Gastroenterology, Infectious Diseases, and Rheumatology, Medical Clinic I, Campus Benjamin Franklin, Charite - University Medicine Berlin, Germany; 8 de decembre, 2010. DOI 10.1182/blood-2010-09-309591 PMID 21148083
    52. ↑ Fox news "foxnews. com/health/2010/12/14/doctors-claim-hiv-positive-man-cured-stem-cell-transplant/ Doctors afirmen haver curat a un home VIH positiu en transplant de cèlules mare" 14 de decembre del 2010 (anglés)
    53. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ElChammasDanner2011Quotation
    54. ↑ «org/research-projects/ Research Projects» (en en-us). HIV Cure Center. Consultat el 2 de novembre de 2020.
    55. ↑ «americangene. com/pipeline/hiv-aids/ Our Approach to an HIV/AIDS Cure» (en en-us). American Gene Technologies. Consultat el 2020-11-02.
    56. ↑ «gov/ct2/results? cond=&term=%22AGT103-T%22&cntry=&state=&city=&dist=&Search=Search Search of: "AGT103-T" - List Results - ClinicalTrials. gov» (en en). clinicaltrials. gov. Consultat el 2020-11-02.
    57. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. diariomedico. com. Archivat des d'el diariomedico. com/edicion/diario_medico/medicina/es/desarrollo/1068285. html original, el 2008-03-31. Consultat el 2025-12-22.

    Bibliografia

    Enllaços externs

    Commons

      VIH/sida en Viquidites.

    Erro al crear miniatura: VIH/sida en el Viccionari.

    Referències


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=VIH/sida&oldid=1444017»