Els Colomos
El Bosc Els Colomos és un bosc urbà al noroest de la ciutat de Guadalajara, capital de l'estat mexicà de Jalisco. El bosc es troba en els llímits de Guadalajara i Zapopan, formant un dels pulmons de la Zona Metropolitana de Guadalajara. En este parc hi ha vàries atraccions des de llac en ànets, un jardí japonés, recorreguts, pistes de córrer, zona de pícnic i un centre cultural. Forma part de l'Agència Metropolitana de Boscs Urbans del AMG.



El Bosc Els Colomos és un bosc urbà resultat de la transformació i explotació del bosc autòcton original la fusta del qual es va utilisar per a la construcció de la ciutat. A finals del sigle XIX, els recursos acuífero varen escomençar a ser insuficients per a la Ciutat de Guadalajara, que en l'época es captaven dels manantiales dels Colli. Davant esta situació, a finals del sigle XIX, el govern va buscar alternatives per a cobrir la creixent demanda hidràulica de la ciutat. En 1893 es va iniciar el proyecte de construcció de les instalacions per a distribució d'aigua potable per a la ciutat de Guadalajara. Es tractava de captar diferents recursos acuífero per a distribuir aigua potable a la ciutat.
El Bosc dels Colomos es troba ubicat en el municipi de Guadalajara i representa una chicoteta porció de naturalea enclavada en una gran zona urbana. La Casa, coneguda com El Castell, es troba dins del parc. El Castell i les instalacions de servici d'aigua potable són obra del Ing. Agustín V. Pascal, començades en 1898 i inaugurades en 1902. Estes instalacions d'aigua potable varen captar tant aigua de les manantiales dels Colli com dels Colomos. El Castell fungió com a centre d'administració de l'aigua. Estes instalacions varen suministrar aigua potable a la Ciutat de Guadalajara fins a mediats de la década de 1960. Actualment Els Colomos seguixen sortint aigua potable a colónies veïnes al parc.[1]
El Castell, que va ser sèu de l'administració de les aigües i obres hidràuliques dels Colomos, actualment funciona com a Casa de la Cultura, en a on s'impartixen classes de dibuix, pintura, escultura, ball folklórico per a chiquets i adults, conferències, proyeccions cinematogràfiques, obres de teatre, concerts i exposicions diverses. Des de 2007, el Bosc Els Colomos és una zona hidrològica protegida. Conta en activitats per a concientizar al públic sobre l'importància que té la conservació del Parc. El Parc rep també grups escolars per a efectuar recorreguts guiats, interpretatius, i fer campaments educatius que es porten a terme en l'àrea del CECA (Centre d'Educació i Cultura Ambiental) i que tenen per finalitat donar a conéixer l'Història del Bosc Els Colomos i concientizar als ciutadans que els servicis naturals dels Colomos són indispensables per a la Zona Metropolitana de Guadalajara.
El 17 de març de 2018, Bosc els Colomos va rebre la seua primer certificació a nivell nacional com "Centre d'Educació i Cultura Ambiental Compromés en l'Ambient" per part de la SEMARNAT (Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals). Actualment el Centre de Educacion i Cultura Ambiental és de caràcter Metropolità (CECAM), per lo que el ranc de les seues activitats s'àmplia als 13 espais que l'Agència administra en els 9 municipis conurbados. Vore Publicació
Història
En 1893, sent Governador de l'Estat el General Luis del Carmen Curiel, es va presentar un proyecte pel Ing. Gabriel Castanys per a abastir a Guadalajara dels manantiales dels Colli. No obstant, a pesar de que el Ing. Castanyers va escomençar les obres, va resultar que el seu proyecte no podria proporcionar la cantitat d'aigua que havia promés i va tindre que renunciar, sent remplazado pel Ing. Ambrosió Ulloa en 1897.
Es va consultar al Ing. Agustín V. Pascal en 1898, quí va recomanar que les obres de Colli s'estengueren fins a la zona hidrològica coneguda com Els Colomos, integrada per varis manantiales, quí va aplicar al proyecte la corrent urbanística i arquitectònica de la recent Exposició Mundial Colombina de Chicago de 1893. El Ing. Agustín V. Pascal va explicar que per a poder aprofitar els manantiales dels Colomos era necessari utilisar bombes per a elevar-los uns 400 metros i que aixina pogueren juntar-se en els del Colli. Per a este fi va investigar quins serien les bombes més adequades prenent en consideració lo següent:
- 1. Que el rendiment mecànic siga bo en la pràctica
- 2. Que la màquina siga molt sòlida i difícil de deteriorar-se
- 3. Que la construcció siga senzilla de manera que els desperfectes que hi haguera es noten des de despuix i siguen fàcils de reparar en elements locals
- 4. Que no necessite cap atenció per part de la persona que les manege ni coneiximents especials, guiant-se solament per un curt número de regles pràctiques
- 5. Que l'instalació siga econòmica
Va estudiar la maquinària que s'havia utilisat en atres llocs de la República Mexicana en propòsits similars en Mèxic, Pachuca i Real del Mont. Va concloure que la bomba que s'usava en la mina de Sant Rafael en Pachuca funcionava molt ben i era de vàlvules grans. També va demanar l'opinió d'atres ingeniers com a Carlos F. Landero, Raúl Prieto i Roberto Muñoz els qui ya havien realisat estudis sobre el desaiguador de les mines de Pachuca i Real del Mont. El Ing. Pascal va decidir que els motors elèctrics més apropiats deurien ser els de la fàbrica Allgemeine Elektricitäts-Gesellschaft (AEG) d'Alemània:
L'energia provenia d'una planta hidroelèctrica ubicada en la zona coneguda com Les Juntes, que aprofitava la potència del riu Santiago per a producció d'electricitat, propietat del Sr. Schöndube. En 1902 la Companyia Industrial de Guadalajara va adquirir l'empresa del Sr. Schöndube en totes les seues obligacions.
Gràcies a l'electricitat, l'aigua dels Colomos s'elevaria 14 hores per dia, pero també es va instalar un motor a vapor, en cas de falla de l'electricitat, que poguera moure a lo manco una de les bombes. Una volta elevada l'aigua, esta seria transportada per un aqüeducte que es va tindre que construir també.
Es varen utilisar vies de ferrocarril Decauville Ainé, francés, que eren vies angostes construïdes totalment de ferro, incloent els durmientes, lo que les feya desplazables . En este ferrocarril es va construir el pont aqüeducte, en el qual el transport de la pedra, el carbó, la llenya i els treballadors va ser més fàcil. Un atre alvanç tecnològic del proyecte va ser el ciment que es va utilisar en el recobriment dels canals per a evitar el seu desgast i també dels tancs, impedint que l'aigua i la calç es mesclaren per a evitar que l'aigua perguera les seues propietats.
En concloure els treballs d'abastiment en 1902, la ciutat hauria dispost de 46’200,000 litros d'aigua per dia. D'este total, 43’200,000 serien proporcionats pels Colomos i solament 3’000,000 pels manantiales d'orient. Quan en 1898 va ser nomenat com comissionat d'introducció de l'aigua el Ing. Agustín V. Pascal va proporcionar informació sobre els requisits que devia complir tota obra d'abastiment:
- 1. Calitat de l'aigua
- 2. Que siga captada en els manantiales mateixos i que es conduïxca a cobert per a impedir que continga impurees, per eixemple les que puga arrastrar el vent
- 3. Que tinga aire en solució
El primer requisit va ser estudiat pel Professor Lázaro Pérez, quí va manifestar per escrit:
El Ing. Pascal no va pensar que fora necessari aplicar algun tipo de tractament per a potabilizar l'aigua, com agregar-li clor. Solament bastava en la neteja dels tancs d'almagasenament, per això tant en els Colomos com en Sant Andrés es varen construir dos tancs areneros, l'objectiu dels quals era d'assentar qualsevol substància sòlida en el fondo del tanc. Açò ho explica el Ing. Pascal en un informe que ell va rendir:
El segon requisit es va garantisar pres l'aigua directament de la font natural a la canonada, i d'esta a les cases dels habitants. Es varen utilisar tubos de ferro coberts de barniz impermeable per a evitar l'oxidació de la canonada. Ademés, els manantiales dels Colomos presentaven capes de jal i tepetate, capes filtrantes que es trobaven a una distància convenient per a evitar risc de tota impurea ans que aplegara fins als depòsits.
Sobre el tercer requisit, no va ser sino fins a 1908 en que es va portar a terme un anàlisis químic de l'aigua pel Sr. José Donaciano Morales: “Químic, Catedràtic de Farmàcia en l'Escola Nacional de Medicina, Membre del Consell Superior de Salubritat i Delegat de Mèxic en els Congressos Internacionals de Química, Higiene i Hidrologia de 1889 en París i de Farmàcia en Brusseles en 1897”. L'anàlisis del Sr. Morales diu:
Flora i Fauna
El bosc Colomos conta en 178 espècies de fauna. 6 amfibis, 15 reptils, 141 aus i 16 mamífers, mentres que el seu tipo de vegetació és bosc de pi i encino, bosc tropical caducifolio, bosc espinós, bosc de galeria, talar, vegetació flotant i vegetació sumergida. Les espècies de flora i fauna es mostra en les següents taules.
| Flora | |
|---|---|
| Nom | Nom científic |
| Cedres blancs | Chamaecyparis thyoides |
| Cedres | Cedrela odorata |
| Falagueres | Poly podiophyta |
| Ocotes blancs | Pinus montezamae |
| Ocote colorat | Pinus patula |
| Colorat | Schinopsis balansae |
| Pi blanc | Pinus strobus |
| Pi blau | Pinus maximartinezzii |
| Pi Ayacahuite | Pinus ayacahuite |
| Pi Ocote | Pinus oocarpa |
| Pi Escobetón | Pinus devoniana |
| Araucarias | Araucarias araucana |
| Algarrobo | Vachellia pennatula |
| Mezquite blanc | Prosopis laevigata |
| Colorín | Erythrina coralloides |
| Llorers | Laurus nobilis |
| Durazno | Prunus persica |
| Nyispro chinenc | Eriobotrya japonica |
| Capulín | Prunus salicifolia |
| Arbre del paraís | Melia azedarach |
| Fresnos | Fraxinus uhdei |
| Eucalipto | Eucalyptus |
| Eucalipto robust | Eucalyptus robusta |
| Eucalipto blau australià | Eucalyptus globulus |
| Eucalipto australià roig | Eucalyptus camaldulensis |
| Arrayán | Psidium sartorianum |
| Guayabita del Perú | Psidium cattleyanum |
| Encino nano | Quercus jonesii |
| Casuarina | Causarina cunninghamiana |
| Causarina australiana | Causarina equisetifolia |
| Llorer de l'índia | Ficus rebuig |
| Guanacaste | Enterolobium Cyclocarpum |
| Huizache | Vachellia farnesiana |
| Ahuehuetes | Taxodium mucronatum |
| Tepehuaje | Lysiloma acapulcense |
| Amatillo | Ficus pertusa |
| Yucateco | Ficus microcarpa |
| Púlida | Drymaria villosa |
| Maravella | Mirabilis jalapa |
| Epazote | Dysphania ambrosioides |
| Ploma | Iresine diffusa |
| Pelusa | Iresine calea |
| Tianguis | Iresine interrupta |
| Cielitos | Ageratum corymbosum |
| Tabaquillo | Critonia quadrangularis |
| Azumiate | Baccharis salicifolia |
| Árnica | Heterotheca inuloides |
| Camamirla cimarrona | Aphanostephus ramoisissimus |
| Herba carnicera | Erigeron bonariensis |
| Herba carnicera | Erigeon canadensis |
| Rastrojera | Laennecia sophiifolia |
| Estrellita | Galinsoga parviflora |
| Granereta | Milleria quinqueflora |
| Zapote blanc | Casimiroa edulis |
| Llima Àcida | citrus aurantiifolia |
| Taronger | citris aurantium |
| Lomonero | citrus limon |
| Taronger nano japonés | Citrus japónica |
| Herba de Tepozán | Buddleja sessiflora |
| Primavera | Roseodendron donnell-smithii |
| Verbena del litorial | Verbena litoralis |
| Alfombrilla de camp | Glandularia bipinnatifida |
| Herba dolça | Lippia umbellata |
| Full de Sanc | Hypoestes phyllostachya |
| Cordeoncillo | Elytraria Imbricata |
| Cancerina | Plantago major |
| Chicalote d'Arbre | Bocconia arborea |
| Tinto | Cestrum tomentosum |
| Dana de nit | Cestrum nocturnum |
| Tabaquillo suramericà | Nicotiana glauca |
| Toloache | Datura stramonium |
| Barba de chivo | Solanum umbellatum |
| Orella de rata | Dichondra sericea |
| Pochote | Ceiba aesculifolia |
| Pastura pangola | Digitaria ciliaris |
| Zacate Africà buffel | Cenchrus ciliaris |
| Zacate blau | Poa annua |
| Bromo de Califòrnia | Bromus carinatus |
| Carrizo asiàtic jagant | Arundo donax |
| Coa de rata | Sporabolus |
| Zacate d'aigua | Eragrostis mexicana |
| Gramas i navajitas | Gènero bouteloua |
| Pata de gall | Chloris radiata |
| pata de gall mexicà | Chloris submutica |
| Barbes d'Indi | Chloris vírgata |
| Zacate de rodas | Choloris gayana |
| Full elegant | Xanthosoma robustum |
| Palma blanca | washingtonia robusta |
| Palma canària | Phoenix canariensis |
| Flor pata de gall | Tínantia erecta |
| Fauna | |
|---|---|
| Nomene | Nom científic |
| Amfibis | |
| Sapo Jagant | Rhinella marina |
| Granota bou | Lithobates catesbeianus |
| Granota Lleopart del noreste | Lithobates magnaocularis |
| Granota Lleopart Neovolcánica | Lithobates neovolcanicus |
| Granota fisgona enlluernant | Eleutherodactylus nitidus |
| Granota ladradora costeña | Craugastor occidentalis |
| Reptils | |
| Abaniquillo mocador del pacífic | anolis nebulosus |
| Fardacho Escorpión d'Arizona | Elgaria kingii |
| Iguana mexicana de coa espinosa | Ctenosaura pectinata |
| Iguana verda | Iguana Iguana |
| Lagartija espinosa pancha blanca | Sceloporus albiventris |
| Huico pinte del noreste | Aspidoscelis gularis |
| Culebra chirriadora neotropical | Masticophis mentovarius |
| Culebrita cap negre de bocourt | Tantilla bocourti |
| Alacant | Pituophis deppei sspdeppei |
| Culebra bejuquilla mexicana | Oxybelis aeneus |
| Serp cega afroasiática | Indotyphlops braminus |
| Tortuga pit quebrat mexicana | Kinosternon integrum |
| Tortuga pit quebrat de l'altiplà mexicà | Kinosternon hirtipes ssp. murrayi |
| Tortuga pinta | Trachemys scripta ssp. elegans |
| Mamífers | |
| Tlacuache Norteño | Didelphis virginiana |
| Conill serrà | Sylvilagus floridanus |
| Farda pancha roja | Sciurus aureogaster |
| Ardillón de roques | Otospermophilus variegatus |
| Rata negra | Rattus rattus |
| Rata casera eurasiático | Mus musculus |
| Rata cosechero leonado | Reithdontomys fulvescens |
| rat penat fruter | Artibeus jamaicensis |
| Rat penat frugívoro jagant | Artibeus lituratus |
| Rat penat de charreteras | Sturnira ludovici |
| Rat penat lengüetón | Glossophaga soricina |
| Rat penat orejón mexicà | Macrotus waterhousii |
| Insectes | |
| Palometa malaquita | Siproeta stelenes |
| Palometa malaquita | Siproeta ssp. biplagiata |
| Palometa pasionaria | Dione moneta |
| Palometa monarca | Danaus plexippus |
| Palometa dormilona taronja | Abaeis nicippe |
| Arna bruixa | Ascalapha odorata |
| Rayadora vigilant marró | Dythemis sterilis |
| Peixos en aletes radiadas | |
| Carpa chinenca | Cyprinus rubrofuscus |
| Carpa comuna europea | Cyprinus carpio |
| Aràcnits | |
| Arrapa de jardí bandeada | Argiope trifasciata |
| Aus | |
| Garrapatero pijuy | Crotophaga sulcirostris |
| Carpintero del desert | Melanerpes uropygialis |
| Carpintero cheje | Melanerpes aurifrons |
| Carpintero motejat | Sphyrapicus varius |
| Carpintero mexicà | Dryobates scalaris |
| Loro corona lila | Amazona finschi |
| perico front taronja | Eupsittula canicularis |
| Lechuza de campanar | Tyto alba |
| Momoto corona canella | Momotus mexicanus |
| Blauet norteny | Megaceryle acyon |
| Blauet vert | Chloroceryle americà |
| Coloma domèstica | Columba livia |
| Huilota comuna | Zenaida macroura |
| Tortolita coa llarga | Columbina inca |
| Zopilote oreig | Cathartes oreig |
| Zopilote comú | Coragyps atratus |
| Zambullidor menor | Tachybaptus dominicus |
| Garza dits dorats | Egretta thula |
| Garza blanca | Ardea alba |
| Garza nocturna corona negra | Nycticorax nycticorax |
| Garza ganadera | Bubulcus ibis |
| Garcita verda | Butorides virescens |
| Cernícalo americana | Falco sparverius |
| Chotacabras zumbón | Chordeiles minor |
| Chotacabras menor | Chordeiles acutipennis |
| Colibrí corona violeta | Amazilia violiceps |
| Colibrí berilo | Amazillia beryllina |
| Safir orelles blanques | Hylocharis leucotis |
| Colibrí pique ample | Cynanthus latirostris |
| Ànet real | Cairina moschata |
| Ànet real domèstic | Cairina moschata var. domestica |
| Gavilà pit canella | Accipiter striatus |
| Aguililla pit roig | Buteo lineatus |
| Aguililla coa roja | Buteo jamaicensis |
| Oroneta tijereta | Hirundo rustica |
| Oroneta ales serrades | Stelgidopteryx serripennis |
| Tordo ulls rojos | Molothrus aeneus |
| Tordo cap café | Molothrus ater |
| Calandria de Wagler | Icterus wagleri |
| Calandria esquena negra menor | Icterus cacullatus |
| Calandria esquena rayado | Icterus pustulatus |
| Calandria celles taronges | Icterus bullockii |
| Zanate Major | Quiscalus mexicanus |
| Verduc Americà | Lanius ludovicianus |
| Cheu Domèstic | Passer domesticus |
| Saltapared barranqueño | Catherpes mexicanus |
| Saltapared comú | Troglodytes aedon |
| Saltapared coa llarga | Thryomanes bewickii |
| Merla esquena canella | Turdus rufopalliatus |
| Merla primavera | Turdus migratorius |
| Zorzal coa canella | Catharus guttatus |
| Clarín jilguero | Mydastes occidentalis |
| Vireo plomizo | Vireo plumbeus |
| Reyezuelo matraquita | Regulus calendula |
| Capulinero grisa | Ptiliogonys cinereus |
| Cheu arlequín | Chondestes grammacus |
| Cheu de Lincoln | Melospiza lincolnii |
| Cheu celles blanques | Spizella passerina |
| Rascador viejita | Melozone fusca |
| Rascador nuca canella | Melozone kieneri |
| Chipe gran | Icteria virens |
| Centzontle norteny | Mimus polyglottos |
| Cuicacoche pic curve | Toxostoma curvirostre |
| Mulato blau | Melanotis caerulescens |
| Picogordo blau | Passerina caerulea |
| Picogordo tigrillo | Pheucticus melanocephalus |
| Piranga roja | Piranga rubra |
| Piranga capucha roja | Piranga ludoviciana |
| Piranga encinera | Piranga flava |
| Chipe corona negra | Cardellina pusilla |
| Pavito migratori | Setophaga ruticilla |
| Chipe groc | Setophaga petechia |
| Chipe rabadilla groga | Setophaga coronata |
| Chipe negrogris | Setophaga nigrescens |
| Chipe de townsend | Setophaga townsendi |
| Chipe cap groc | Setophaga occidentalis |
| Chipe trepador | Mniotilta vària |
| Pavito ales blanques | Myioborus pictus |
| Chipe lores negres | Geothlypis tolmiei |
| Chipe cap gris | Leiohlypis ruficapilla |
| Chipe oliváceo | Leiothlypis celata |
| Perlita azulgrís | Polioptila caerulea |
| Chinito | Bombycilla cedrorum |
| Chara de sant blas | Cyanocorax sanblasianus |
| Jilguerito dominico | Spinus psaltria |
| pinzón mexicà | Haemorhous mexicanus |
| Papamoscas José María | Contopus pertinax |
| Papamoscas copetón | Mitrephanes phaeocercus |
| Papamoscas cardenalito | Pyrocephahus rubinus |
| Papamoscas chic | Empidonax minimus |
| Papamoscas de hammond | Empidomax hammondii |
| Tirà chibiú | Tyrannus vociferans |
| Tirà pique gros | Tyrannus crassirostris |
| Tirà pirirí | Tyrannus melancholicus |
| Tirà pàlit | Tyrannus verticalis |
| Luisito comú | Myiozetetes similis |
| Luis bienteveo | Pitangus sulphuratus |
| Mosquerito chillón | Camptostoma imberbe |
| Papamoscas fibí | Sayornis phoebe |
| Papamoscas llanero | Sayornis saya |
Referències i bibliografia
- González García, Ana Rosa. Història Sociocultural de l'Aigua en Guadalajara Durant el Porfiriato,Tesis per a obtindre el grau de Doctor en Ciències Socials, Centre d'Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia Social, Unitat Occident, Guadalajara, Jalisco, abril 2011..
- MacGregor-Fors, Ian (2010). Guia d'aus del Bosc Els Colomos, CONABIO. ISBN 978-607-7607-23-6.
Referències
- ↑ https://bosquecolomos.org/
- ↑ «Llista d'espècies del Bosc Colomos» (en es-mx). Naturaliste. Consultat el 2021-11-11.
- ↑ «14 Bosc els Colomos | Secretaria de Mig ambient i Desenroll Territorial». semadet.jalisco.gob.mx. Consultat el 2021-11-11.
Vore també
- Parc Mirador Independència
- Bosc Urbà Tlaquepaque
- Aigua Blava (parc)
- Bosc El Centinela
- Parc Metropolità de Guadalajara
- Zoològic Guadalajara
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Colomos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.