Diferència entre les revisions de "Carpesa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Carpesa. Iglesia de San Pedro.JPG|thumb|150px|right|Iglésia dels Sants Abdon i Senent]]
+
[[Image:Carpesa. Iglesia de San Pedro.JPG|thumb|250px|right|Iglésia dels Sants Abdon i Senent]]
'''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]]. Llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], al est en [[Vinalesa]] i [[Bonrepòs i Mirambell]], al oest en [[Benifaraig]] i [[Borbotó]] i al sur en [[Poble Nou]] i [[Tavernes Blanques]].
+
[[Archiu:Carpesa. Ermita de sant Roc.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ermita de sant Roc, en Carpesa.]]
El seu accident geogràfic pricipal és el [[Barranc del Carraixet]].
+
'''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]].
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
Carpesa llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], a l'est en [[Vinalesa]] i [[Bonrepòs i Mirambell]], a l'oest en [[Benifaraig]] i [[Borbotó]] i al sur en [[Poble Nou]] i [[Tavernes Blanques]]. El seu accident geogràfic principal és el [[Barranc del Carraixet]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Durant l'época musulmana Carpesa era una alqueria. [[Jaume I]] la vengué al marques de [[Villena]], qui la otorgà a l'[[Orde del Temple]]. Ells feren en Carpesa un convent. En el desapareiximent dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de [[Borbotó]], Mirambell i Bonrepós el qual tenia [[Cases de Barcena]]. Fon un municipi independent fins l'any [[1900]], any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de [[Valéncia]]. Finalment en la primera mitat del [[sigle XX]] se separà [[Poble Nou]].
+
Durant l'época musulmana Carpesa era una [[alqueria]]. [[Jaume I]] la vengué al marqués de [[Villena]], qui la otorgà a l'[[Orde del Temple]]. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de [[Borbotó]], Mirambell i Bonrepós el qual tenia [[Cases de Bàrcena]]. Fon un municipi independent fins a l'any [[1900]], any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de [[Valéncia]]. Finalment en la primera mitat del [[sigle XX]] se separà de [[Poble Nou]].
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població, de 1.196 habitants. 
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1986]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2023]]
 +
|-
 +
| align=center| 790 || align=center| 752 || align=center| 1.165 || align=center| 932 || align=center| 1.044 || align=center| 1.196 || align=center| 1.298 || align=center| 1.417 || align=center| 1.362|| align=center| 1.258 || align=center| 1.245 || align=center| 1.293 || align=center| 1.196
 +
|}
 +
</center>
  
 
== Tradicions  ==
 
== Tradicions  ==
 
+
A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', la ''Llar dels Jubilats'', la ''Banda de música de Tambors i Cornetes'' i el seu ''Club de Hockey''.
A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', el ''Fogar dels Jubilats'', la ''Banda de música de Tambors i Cornetes'' i el seu ''Club de Hockey''.
 
  
 
== Patrimoni ==
 
== Patrimoni ==
Iglésia del sants Abdón i Senén: es construí en el [[sigle XIII]] quan Carpesa encara perteneixia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en [[1949]] es cambià a els Sants de la Pedra.
+
Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el [[sigle XIII]] quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en [[1949]] es canvià als Sants de la Pedra.
  
Ermita de Sant Roc: es trova a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el [[sigle XIX]] per els veïns. Antigament alvergava el cementeri.
+
Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el [[sigle XIX]] pels veïns. Antigament albergava el cementeri.
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
La gran majoria del seu terme és una gran [[horta valenciana]], la seua indústria es basa en una centenària e important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat. En referència a lo deportiu està El Club Valencià de Natació i el de Hoquei.
+
La gran majoria del seu terme és una gran [[horta valenciana]], la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
  
U dels principals problemes i reptes als que se enfronta en l'actualitat és la disminució demogràfica i el seu envelliment, com conseqüència de la falta de ajudes per a establir vivendes per a jóvens, els successius impediments per a fer obres públiques.
+
* [https://www.valencia.es/cas/inicio Ajuntament de Valéncia]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Carpesa  INE. Població de Carpesa]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
== Referències ==
+
== Bibliografia ==
{{Traduït de|es|Carpesa}}
+
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Carpesa}}
  
 
[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Pedanies de Valéncia]]
 
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
 
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]

Última revisió del 19:08 16 set 2024

Iglésia dels Sants Abdon i Senent
Ermita de sant Roc, en Carpesa.

Carpesa és una pedania de la Ciutat de Valéncia, situada al nort de la ciutat, en plena comarca de L'Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

Carpesa llimita al nort en Alfara del Patriarca, a l'est en Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, a l'oest en Benifaraig i Borbotó i al sur en Poble Nou i Tavernes Blanques. El seu accident geogràfic principal és el Barranc del Carraixet.

Història[editar | editar còdic]

Durant l'época musulmana Carpesa era una alqueria. Jaume I la vengué al marqués de Villena, qui la otorgà a l'Orde del Temple. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de Borbotó, Mirambell i Bonrepós el qual tenia Cases de Bàrcena. Fon un municipi independent fins a l'any 1900, any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de Valéncia. Finalment en la primera mitat del sigle XX se separà de Poble Nou.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població, de 1.196 habitants.

Evolució demogràfica
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 2001 2005 2009 2023
790 752 1.165 932 1.044 1.196 1.298 1.417 1.362 1.258 1.245 1.293 1.196

Tradicions[editar | editar còdic]

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les Falles de Valéncia, Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina El Carpesà, l'Universitat Popular de Valéncia, la Llar dels Jubilats, la Banda de música de Tambors i Cornetes i el seu Club de Hockey.

Patrimoni[editar | editar còdic]

Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el sigle XIII quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en 1949 es canvià als Sants de la Pedra.

Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el sigle XIX pels veïns. Antigament albergava el cementeri.

Economia[editar | editar còdic]

La gran majoria del seu terme és una gran horta valenciana, la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons