Carpesa

Iglésia dels Sants Abdon i Senent

Ermita de sant Roc, en Carpesa.

Carpesa és una pedania de la Ciutat de Valéncia, situada al nort de la ciutat, en plena comarca de L'Horta Nort.

Geografia

Carpesa llimita al nort en Alfara del Patriarca, a l'est en Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, a l'oest en Benifaraig i Borbotó i al sur en Poble Nou i Tavernes Blanques. El seu accident geogràfic principal és el Barranc del Carraixet.

Història

Durant l'época musulmana Carpesa era una alqueria. Jaume I la vengué al marqués de Villena, qui la otorgà a l'Orde del Temple. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de Borbotó, Mirambell i Bonrepós el qual tenia Cases de Bàrcena. Fon un municipi independent fins a l'any 1900, any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de Valéncia. Finalment en la primera mitat del sigle XX se separà de Poble Nou.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població, de 1.196 habitants.

Evolució demogràfica
1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1986	2001	2005	2009	2023
790	752	1.165	932	1.044	1.196	1.298	1.417	1.362	1.258	1.245	1.293	1.196

Tradicions

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les Falles de Valéncia, Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina El Carpesà, l'Universitat Popular de Valéncia, la Llar dels Jubilats, la Banda de música de Tambors i Cornetes i el seu Club de Hockey.

Patrimoni

Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el sigle XIII quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en 1949 es canvià als Sants de la Pedra.

Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el sigle XIX pels veïns. Antigament albergava el cementeri.

Economia

La gran majoria del seu terme és una gran horta valenciana, la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Valéncia
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Carpesa
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carpesa.