Alcàsser

Alcàsser
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	L'Horta Sur
• Partit judicial:	Picassent
Ubicació:	39°22′28′′N 0°26′34′′O
• Altitut:	15 msnm
Superfície:	9,01 km²
Població:	10.396 hab. (2022)
• Densitat:	1.089,12 hab./km²
Gentilici:	Alcasser/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46290
Festes majors:	A partir del 15 d'Agost
Alcalde:	Alberto Primo Llácer (PPCV)
Pàgina web:	Web oficial d'Alcàsser

Alcàsser (en castellà Alcácer), és un municipi de valencià, Espanya que pertany a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

El topònim ve del vocable àrap al-qasr, la fortalea, seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula alcàzar (Alcazar de San Juan, per eixemple).

Geografia

Situat al sur de la ciutat de Valéncia, i a la dreta de l'antic Camí Real de Madrit. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.

S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la V-31.

Localitats llimítrofs

Alcàsser llimita en les següents localitats: Torrent, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla i Picassent, totes de la província de Valéncia.

Història

Habitada per musulmans i mossàraps, el rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En l'any 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any 1400 se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any 1443 és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any 1805.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Hernández Martínez	AEI
1983 - 1987	Ricard Gil i Fabra	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Cristóbal.M. LLorens Alemany	UV
1991 - 1995	Ricard Gil i Fabra- Javier Navarro Hernández	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Julio Chanzá Romaguera	UV
1999 - 2003	Julio Chanzá Romaguera	UV
2003 - 2007	Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer	UV-PPCV
2007 - 2011	Mª Remedios Avia Ferrer	PPCV
2011 - 2015	Mª Remedios Avia Ferrer	PPCV
2015 - 2019	Eva Zamora Chanzá	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Eva Zamora Chanzá	PSPV-PSOE
2023	Alberto Primo Llácer	PPCV

Demografia

Conta en una població de 10.396 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2017	2022
3.200	3.411	3.530	4.055	4.368	4.473	4.679	5.449	6.555	7.191	7.229	8.351	8.505	8.716	9.813	10.396

Coleges i Instituts

Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, 9 d'octubre, Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.

Gastronomia

Destaquen els dolços: plat de glòria, coca de carabassa, coca d'arrop, coca fina, coca borracha i pilotes dolces.

Economia

La primera mitat del sigle XIX va produir fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

Actualment se cultiva principalment tarongers. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.

Alcàsser té dos polígons industrials, el de El Plà i el de L'Alter, diversos bancs i botigues.

Monuments

• Iglésia de S.Martí Obisp (1610 - ampliada en 1805); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de Carlos IV i Fernando VII; aixina com la capella del Crist de la Fe (1819). Encara que la construcció data del sigle XVIII ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.

Castell-Palau de la Baronia

Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de 1996, moment en que fon inaugurat.

• Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.

Festes

En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en novembre) Del quinze al dèneu de març se celebren les falles, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'octubre es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia 5 de giner els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia
• Himne d'Alcàsser

Referències

• Ajuntament d'Alcàsser
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població d'Alcàsser
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alcàsser.