Diferència entre les revisions de "Chirivella"
(No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | [[Archiu:Xirivella. Església de la Mare de Déu de la Salut. Portada 1.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Deu de la Salut]] | ||
[[File:Mercado Municipal de Xirivella 06.jpg|thumb|250px|Mercat Municipal de Chirivella]] | [[File:Mercado Municipal de Xirivella 06.jpg|thumb|250px|Mercat Municipal de Chirivella]] | ||
− | + | '''Chirivella''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]]. | |
− | '''Chirivella''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Chirivella se situa en l'[[Horta de Valéncia]], a l'oest de la capital. El clima és [[clima mediterràneu]]. | + | Chirivella se situa en l'[[Horta de Valéncia]], a l'[[oest]] de la capital. El clima és [[clima mediterràneu]]. |
− | La seua situació en el Pla de Quart li conferix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu [[Túria]] no banyava el seu acabe municipal i la seua horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual contínua en funcionament. Despuix de la [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]], és va modificar el llit del riu [[Túria]] i es va construir el nou llit per mig del proyecte [[Pla Sur]]. A partir de llavors, Chirivella va vore dividit el seu territori en dos parts: una pegada a [[Valéncia]] capital, a l'est, i el gros | + | La seua situació en el Pla de Quart li conferix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu [[Túria]] no banyava el seu acabe municipal i la seua horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual contínua en funcionament. Despuix de la [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]], és va modificar el llit del riu [[Túria]] i es va construir el nou llit per mig del proyecte [[Pla Sur]]. A partir de llavors, Chirivella va vore dividit el seu territori en dos parts: una pegada a [[Valéncia]] capital, a l'[[est]], i el gros del rest municipal, a l'oest. |
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
Chirivella llimita en les següents localitats: [[Alaquàs]], [[Aldaya]], [[Quart de Poblet]], [[Mislata]], [[Picanya]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | Chirivella llimita en les següents localitats: [[Alaquàs]], [[Aldaya]], [[Quart de Poblet]], [[Mislata]], [[Picanya]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | ||
+ | |||
+ | == Administració == | ||
+ | {{Alcaldes_Espanya | ||
+ | | Alcalde_1 = José Vicente Català Pastor | ||
+ | | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_2 = Santiago Clariana | ||
+ | | Partit_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_3 =Juan José Teruel Morales | ||
+ | | Partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_4 = Josep Antoni Santamaria | ||
+ | | Partit_4 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_5 = Josep Antoni Santamaria | ||
+ | | Partit_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_6 = Josep Antoni Santamaria | ||
+ | | Partit_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_7 = Josep Antoni Santamaria (2003-2004) | ||
+ | José Carmelo Soriano Martínez (2004-2007) | ||
+ | | Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_8 = José Carmelo Soriano Martínez | ||
+ | | Partit_8 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Enrique Ortí Ferre | ||
+ | | Partit_9 = [[PP]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Michel Montaner Berbel (2015-2017) | ||
+ | Ricard Barberà Ricart (2017-2019) | ||
+ | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | [[Compromís]] | ||
+ | | Alcalde_11 = Michel Montaner Berbel | ||
+ | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_12 = Francisca Bartual Bermell | ||
+ | | Partit_12 = [[PP]] | ||
+ | }} | ||
+ | |||
+ | == Demografia == | ||
+ | Conta en 30.326 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. | ||
+ | <center> | ||
+ | {|align="center" {{tablabonita}} | ||
+ | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
+ | |- | ||
+ | ![[1900]] !![[1920]] !![[1940]] !! [[1960]] !! [[1981]] !! [[2000]] !! [[2011]] !! [[2019]] !! [[2022]] | ||
+ | |- | ||
+ | | align=center| 1.429|| align=center| 1.727 || align=center| 2.981 || align=center| 6.250 || align=center| 24.124 || align=center| 26.053 || align=center| 30.405 || align=center| 29.623 || align=center| 30.326 | ||
+ | |} | ||
+ | </center> | ||
+ | |||
+ | == Economia == | ||
+ | Un 60 % dels ocupats en l'any [[2008]] lo estaven en el sector servicis, un 25,5 % en l'indústria, un 12,2 % en la construcció i solament un 2 % en l'agricultura. Hi havia eixe mateix any 216 hectàrees cultivades, de regadiu gràcies a les [[Séquies|séquies]] de Benáger, Faitanar i Chirivella, entre les que predominaven els cultius herbáceos i [[hortalices]] (150 ha) i els cítrics (60 ha). | ||
+ | |||
+ | Per lo que respectava a l'indústria, el sol delimitat era d'unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut (32 ha) i la seua ampliació (51 ha), situats en el centre del municipi; el de [[Vara de Quart]] (9 ha dins el terme de Chirivella) i el de Plaça d'Espanya (2 ha), entre la V-30 i l'A-3, en l'extrem nort-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàlics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, l'indústria productora de minerals no metàlics i el [[paper]]. | ||
+ | |||
+ | Cal destacar la presència en el [[Barri de La Llum]] des de l'any 1993 del centre comercial Gran Túria, de 58 200 m²,3 que dona ocupació a un alt percentage de chirivellenses. | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | {{Reflist}} | ||
+ | * [https://www.xirivella.es/ Ajuntament de Chirivella] | ||
+ | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
+ | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
+ | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xirivella INE. Població de Chirivella] | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
+ | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
+ | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
+ | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
+ | * Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Xirivella}} | {{commonscat|Xirivella}} | ||
− | {{Municipis de L'Horta | + | {{Municipis de L'Horta Sur}} |
+ | {{Pobles afectats per la DANA de 2024}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
+ | [[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]] |
Última revisió del 22:17 12 nov 2024
Chirivella és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i situat en l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.
Geografia[editar | editar còdic]
Chirivella se situa en l'Horta de Valéncia, a l'oest de la capital. El clima és clima mediterràneu.
La seua situació en el Pla de Quart li conferix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu Túria no banyava el seu acabe municipal i la seua horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual contínua en funcionament. Despuix de la riuada de 1957, és va modificar el llit del riu Túria i es va construir el nou llit per mig del proyecte Pla Sur. A partir de llavors, Chirivella va vore dividit el seu territori en dos parts: una pegada a Valéncia capital, a l'est, i el gros del rest municipal, a l'oest.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Chirivella llimita en les següents localitats: Alaquàs, Aldaya, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | José Vicente Català Pastor | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | Santiago Clariana | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Juan José Teruel Morales | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE |
2003 - 2007 | Josep Antoni Santamaria (2003-2004)
José Carmelo Soriano Martínez (2004-2007) |
PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | José Carmelo Soriano Martínez | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | Enrique Ortí Ferre | PP |
2015 - 2019 | Michel Montaner Berbel (2015-2017)
Ricard Barberà Ricart (2017-2019) |
PSPV-PSOE |
2019 - 2023 | Michel Montaner Berbel | PSPV-PSOE |
2023 | Francisca Bartual Bermell | PP |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 30.326 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1920 | 1940 | 1960 | 1981 | 2000 | 2011 | 2019 | 2022 | |||||||||||
1.429 | 1.727 | 2.981 | 6.250 | 24.124 | 26.053 | 30.405 | 29.623 | 30.326 |
Economia[editar | editar còdic]
Un 60 % dels ocupats en l'any 2008 lo estaven en el sector servicis, un 25,5 % en l'indústria, un 12,2 % en la construcció i solament un 2 % en l'agricultura. Hi havia eixe mateix any 216 hectàrees cultivades, de regadiu gràcies a les séquies de Benáger, Faitanar i Chirivella, entre les que predominaven els cultius herbáceos i hortalices (150 ha) i els cítrics (60 ha).
Per lo que respectava a l'indústria, el sol delimitat era d'unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut (32 ha) i la seua ampliació (51 ha), situats en el centre del municipi; el de Vara de Quart (9 ha dins el terme de Chirivella) i el de Plaça d'Espanya (2 ha), entre la V-30 i l'A-3, en l'extrem nort-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàlics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, l'indústria productora de minerals no metàlics i el paper.
Cal destacar la presència en el Barri de La Llum des de l'any 1993 del centre comercial Gran Túria, de 58 200 m²,3 que dona ocupació a un alt percentage de chirivellenses.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Chirivella
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Chirivella
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chirivella.
Municipis de L'Horta Sur | |
---|---|
Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent |