Plantilla:Grup de punts en 3d

Dominis fonamentals de la simetria icosaédrica
Un baló de fútbol, un eixemple comú d'un icosaedre truncat esfèric, que posseïx simetria icosaédrica completa

La simetria icosaédrica[1] (també denominada simetria icosaedral o simetria de l'icosaedre) és el conjunt de propietats reflexives d'aquelles figures de l'espai tridimensional que posseïxen les 60 simetria rotacionales (o que conserven l'orientació) i un orde de simetria de 120, incloses les transformacions que combinen una reflexió i una rotació, que són pròpies d'un icosaedre regular. Tant el dodecaedre regular (dual de l'icosaedre) com el triacontaedro ròmbic tenen el mateix conjunt de simetria.

El grup de simetria complet (incloses les reflexions) es coneix com el grup de Coxeter H3, i també està representat en la notació de Coxeter per [5,3] i posseïx un diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD.

El conjunt de simetria que conserven l'orientació forma un subgrup que és isomorfo al grup A5 (el grup alternante de 5 lletres).

Com a grup de punts

A banda de les dos séries infinites de simetria prismàtica i antipismática, la simetria icosaédrica rotacional o simetria icosaédrica quiral d'objectes quirales i la simetria icosaédrica completa o simetria icosaédrica aquiral són les simetria de punts discrets (o equivalentement, simetria en l'esfera) en els grups de simetria més grans.

La simetria icosaédrica no és compatible en la simetria traslacional, per lo que no existixen grups de punts cristalográficos o grups espacials associats.

Schönflies Coxeter Orbifold Estructura
abstracta
Orde
I [5,3]+ Plantilla:DCD 532 A5 60
Ih [5,3] Plantilla:DCD *532 A5×2 120

Les presentacions corresponents als grups anteriors són:

I:⟨s,t∣s2,t3,(st)5⟩ 
Ih:⟨s,t∣s3(st)−2,t5(st)−2⟩. 

Estos valors corresponen als grups icosaédricos (rotacionales i complets) sent els (2,3,5) grups triangulars.

La primera presentació va ser realisada per William Rowan Hamilton en 1856, en el seu artícul sobre càlcul icosiano.

Deu tindre's en conte que són possibles atres presentacions, per eixemple, com un grup alternante (per a I).

Visualisacions

Schoe.
(Orb.)
Notació de
Coxeter
Elements Diagrames d'espills
Ortogonal Proyecció estereográfica
Ih
(*532)
Plantilla:DCD
Plantilla:DCD
[5,3]
Llínees
d'espill:
15 Plantilla:DCD
       
I
(532)
Plantilla:DCD
 
[5,3]+
Punts
de gir:
125 
203 
302 
   
 
 
 
 
 

Estructura del grup

El grup de rotació icosaédrico I és d'orde 60. El grup I és isomorfo a A5, el grup alternante de permutació pares de cinc objectes. Este isomorfisme es pot representar per mig de I actuant sobre varis composts, en particular el compost de cinc gavetes (que s'inscriu en el dodecaedre), el compost de cinc octaedres o qualsevol dels dos composts de cinc tetraedres (que són quirales i s'inscriuen en el dodecaedre).

El grup conté 5 versions de Th en 20 versions de D3 (10 eixos, 2 per eix) i 6 versions de D5.

El grup icosaédrico complet Ih té orde 120. Té a I com subgrup normal d'índex 2. El grup Ih és isomorfo a I×Z2, o A5 ×Z2, en inversió en el centre corresponent a l'element (identitat, -1), a on Z2 s'escriu multiplicativament.

Ih actua sobre el compost de cinc gavetes i el compost de cinc octaedres, pero −1 actua com a identitat (ya que les gavetes i els octaedres són centralmente simètrics). Actua sobre el compost de dèu tetraedres: I actua sobre les dos mitats quirales (composts de cinc tetraedres), i −1 intercanvia les dos mitats. En particular, no actua com a S5, i estos grups no són isomorfos; vore més avall per a més detalls. El grup conté 10 versions de D3d i 6 versions de D5d (simetria com antiprismas). I també és isomorfo a PSL2 (5), pero Ih no és isomorfo a SL2(5).

       
Les arestes d'un compost de cinc octaedres esfèric representen els 15 plans d'espill com a círculs màxims de colors. Cada octaedre pot representar 3 plans d'espill ortogonals per les seues vores. La simetria piritoédrica és un subgrup d'índex 5 de la simetria icosaédrica, en 3 llínees de reflexió verdes ortogonals i 8 punts de gir d'orde 3 en roig. Hi ha 5 orientacions diferents de simetria piritoédrica.

Isomorfisme de I en A5

És útil descriure explícitament cóm es veu l'isomorfisme entre I i A5. En la següent taula, les permutació Pi i iX actuen sobre 5 i 12 elements respectivament, mentres que les matrius de rotació Mi són els elements de I. Si Pk és el producte de prendre la permutació Pi i aplicar-li Pj, llavors per als mateixos valors de i, j i k, també és cert que kX és el producte de prendre iX i aplicar jX, i també que premultiplicar un vector per Mk és lo mateix que premultiplicar eixe vector per Mi i després premultiplicar eixe resultat en Mj, és dir, Mk = Mj × Mi. Ya que les permutació Pi són les 60 permutació pares de 12345, la correspondència un a un es fa explícita, i per lo tant, l'isomorfisme també.

Grups comunament confosos

Els següents grups tenen tots l'orde 120, pero no són isomorfos:

Corresponen a les següents successions exactes curtes (l'última de les quals no es dividix) i productes

1→A5→S5→Z2→1
Ih=A5×Z2
1→Z2→2I→A5→1

Expressat per mig de paraules,

Tinga's en conte que A5 té una representació tridimensional irreducible excepcional(com el grup de rotació icosaédrico), pero S5 no té una representació tridimensional irreducible, corresponent al grup icosaédrico complet que no és el grup simètric.

Estos elements també poden relacionar-se en grups llineals sobre el cos finit en cinc elements, que exhibixen els subgrups i els grups de recobriment directament; cap d'estos és el grup icosaédrico complet:

Classes conjugades

Les 120 simetria es dividixen en 10 classes de conjugació:

Conjugats
I Classes adicionals de Ih

Identitat, orde 1

  • 12 × rotacions de ±72°, orde 5, al voltant dels 6 eixos a través dels centres de les cares del dodecaedre
  • 12 × rotacions de ± 144°, orde 5, al voltant dels 6 eixos a través dels centres de les cares del dodecaedre
  • 20 × rotacions de ± 120°, orde 3, al voltant dels 10 eixos a través dels vèrtiços del dodecaedre
  • 15 × rotacions de 180°, orde 2, al voltant dels 15 eixos a través dels punts mijos de les arestes del dodecaedre
  • Inversió central, orde 2
  • 12 × rotorreflexiones de ± 36°, orde 10, al voltant dels 6 eixos a través dels centres de les cares del dodecaedre
  • 12 × rotorreflexiones de ± 108°, orde 10, al voltant dels 6 eixos a través dels centres de les cares del dodecaedre
  • 20 × rotorreflexiones de ± 60°, orde 6, al voltant dels 10 eixos a través dels vèrtiços del dodecaedre
  • 15 × reflexions, orde 2, en 15 plans a través de les arestes del dodecaedre

Subgrups del grup complet de simetria icosaédrica

 
Relacions de subgrups
 
Relacions de subgrups quirales

Cada llínea de la següent taula representa una classe de subgrups conjugats (és dir, geomètricament equivalents). La columna "Mult." (multiplicitat) dona el número de subgrups diferents en la classe de conjugació.

Explicació de colors: vert = els grups que són generats per reflexió, roig = els grups quirales (que conserven l'orientació), que contenen solament rotacions.

Els grups es descriuen geomètricament en térmens del dodecaedre. L'abreviatura "m.v.i. (aresta)" significa "mig regrés intercanviant esta vora en la seua vora oposta", i de manera similar per a "cara" i "vèrtiç".

Schön. Coxeter Orb. H-M Etructura Cic. Orde Índex Mult. Descripció
Ih [5,3] Plantilla:DCD *532 532/m A5×Z2 120 1 1 Grup complet
D2h [2,2] Plantilla:DCD *222 mmm D4×D2=D23   8 15 5 Determinant dos vores opostes, possiblement intercanviant-los
C5v [5] Plantilla:DCD *55 5m D10   10 12 6 Fixant una cara
C3v [3] Plantilla:DCD *33 3m D6=S3   6 20 10 Fixant un vèrtiç
C2v [2] Plantilla:DCD *22 2mm D4=D22   4 30 15 Fixant una aresta
Cs [ ] Plantilla:DCD * 2 or m D2   2 60 15 Reflexió intercanviant dos punts finals d'una aresta
Th [3+,4] Plantilla:DCD 3*2 m3 A4×Z2   24 5 5 Grup piritoédrico
D5d [2+,10] Plantilla:DCD 2*5 10m2 D20=Z2×D10   20 6 6 Fixant dos cares opostes, possiblement intercanviant-les
D3d [2+,6] Plantilla:DCD 2*3 3m D12=Z2×D6   12 10 10 Fixant dos vèrtiços oposts, possiblement intercanviant-los
D1d = C2h [2+,2] Plantilla:DCD 2* 2/m D4=Z2×D2   4 30 15 Mig regrés al voltant del punt mig de la vora, més inversió central
S10 [2+,10+] Plantilla:DCD 5× 5 Z10=Z2×Z5   10 12 6 Rotacions d'una cara, més inversió central
S6 [2+,6+] Plantilla:DCD 3× 3 Z6=Z2×Z3   6 20 10 Rotacions al voltant d'un vèrtiç, més inversió central
S2 [2+,2+] Plantilla:DCD × 1 Z2   2 60 1 Inversió central
I [5,3]+ Plantilla:DCD 532 532 A5 60 2 1 Totes les rotacions
T [3,3]+ Plantilla:DCD 332 332 A4   12 10 5 Rotacions d'un tetraedre contingut
D5 [2,5]+ Plantilla:DCD 522 522 D10   10 12 6 Rotacions al voltant del centre d'una cara i m.v.i. (cara)
D3 [2,3]+ Plantilla:DCD 322 322 D6=S3   6 20 10 Rotacions al voltant d'un vèrtiç i m.v.i.(vèrtiç)
D2 [2,2]+ Plantilla:DCD 222 222 D4=Z22   4 30 15 Mig regrés al voltant del punt mig d'una aresta, i m.v.i.(aresta)
C5 [5]+ Plantilla:DCD 55 5 Z5   5 24 6 Rotacions al voltant d'un centre de cara
C3 [3]+ Plantilla:DCD 33 3 Z3=A3   3 40 10 Rotacions al voltant d'un vèrtiç
C2 [2]+ Plantilla:DCD 22 2 Z2   2 60 15 Mig regrés al voltant del punt mig de l'aresta
C1 [ ]+ Plantilla:DCD 11 1 Z1   1 120 1 Grup trivial

Estabilisadors de vèrtiços

Els estabilisadors d'un parell de vèrtiços oposts poden interpretar-se com a estabilisadors de l'eix que generen.

  • Els estabilisadors de vèrtiç en I produïxen grup cíclicos C3
  • Els estabilisadors de vèrtiç en Ih produïxen grups diedros D3
  • Els estabilisadors d'un parell opost de vèrtiços en I produïxen grups diédricos D3
  • Els estabilisadors d'un parell opost de vèrtiços en Ih produïxen D3×±1

Estabilisadors d'arestes

Els estabilisadors d'un parell opost d'arestes es poden interpretar com a estabilisadors del rectàngul que generen.

  • Els estabilisadors d'arestes en I generen grups cíclicos Z2
  • Els estabilisadors d'arestes en Ih generen grups de Klein Z2×Z2
  • Els estabilisadors d'un parell d'arestes en I generen grups de Klein Z2×Z2; hi ha 5 d'estos, donats per rotació de 180° en 3 eixos perpendiculars.
  • Els estabilisadors d'un parell d'arestes en Ih generen Z2×Z2×Z2; hi ha 5 d'estos, donats per reflexions en 3 eixos perpendiculars.

Estabilisadors de cares

Els estabilisadors d'un parell de cares opostes poden interpretar-se com a estabilisadors del antiprisma que generen.

  • Els estabilisadors de cares en I donen grups cíclicos C5
  • Els estabilisadors de cares en Ih donen grups diédricos D5
  • Els estabilisadors d'un parell opost de cares en I donen grups diédricos D5
  • Els estabilisadors d'un parell opost de cares en Ih donen D5×±1

Estabilisadors de poliedres

Per a cada u d'ells, hi ha 5 còpies conjugades, i l'acció de conjugació dona una aplicació, de fet un isomorfisme, I→∼A5<S5.

  • Els estabilisadors dels tetraedres inscrits en I són una còpia de T
  • Els estabilisadors dels tetraedres inscrits en Ih també són una còpia de T
  • Els estabilisadors de les gavetes inscrites (o el parell opost de tetraedres o octaedres) en I iguamente són una còpia de T
  • Els estabilisadors de les gavetes inscrites (o el parell opost de tetraedres o octaedres) en Ih són una còpia de Th

Generadors del grup de Coxeter

El grup complet de simetria icosaédrica [5,3] (Plantilla:DCD) d'orde 120 té generadors representats per les matrius de reflexió R0, R1, R2 que figuren a continuació, en relacions R02 = R12 = R22 = (R0 × R1) 5 = (R1 × R2) 3 = (R0 × R2) 2 = Identitat. El grup [5,3] + (Plantilla:DCD) d'orde 60 es genera per mig de dos rotacions qualssevol S0,1, S1,2, S0,2. Un rotació impròpia d'orde 10 és generada per V0,1,2, el producte dels 3 reflexos. Ací ϕ=5+12 denota el número àureu.

[5,3], Plantilla:DCD
Reflexions Rotacions Rotoreflexiones
Nom R0 R1 R2 S0,1 S1,2 S0,2 V0,1,2
Grup Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD
Orde 2 2 2 5 3 2 10
Matriu [−100010001] [1−ϕ2−ϕ2−12−ϕ2121−ϕ2−121−ϕ2ϕ2] [1000−10001] [ϕ−12ϕ212−ϕ2121−ϕ2−121−ϕ2ϕ2] [1−ϕ2ϕ2−12−ϕ2−121−ϕ2−12ϕ−12ϕ2] [−1000−10001] [ϕ−12−ϕ212−ϕ2−121−ϕ2−12ϕ−12ϕ2]
(1,0,0)n (ϕ2,12,ϕ−12)n (0,1,0)n (0,−1,ϕ)axis (1−ϕ,0,ϕ)axis (0,0,1)axis

Vore també

Referències

  1. ↑ Philip H. Butler (2012). Point Group Symmetry Applications: Methods and Tables, Springer Science & Business Media, pp. 205 de 576. ISBN 9781461331414.

Bibliografia


Referències