Sistema cristalí
Un sòlit cristalino es construïx a partir de la repetició en l'espai d'una estructura elemental paralelepipédica denominada cela unitària. Els sèt sistemes de cristal són triclínic, monoclínic, ortorrómbico, tetragonal, trigonal, hexagonal i cúbic. Informalment, dos cristals estan en el mateix sistema cristalí si tenen simetria similars (encara que hi ha moltes excepcions).
En funció dels paràmetros de ret, és dir, de les llongituts dels costats o eixos del paralelepípede elemental i dels ànguls que formen, es distinguixen sèt sistemes cristalins:
| Sistema cristalí | Eixos | Ànguls entre eixos |
|---|---|---|
| Cúbic | a = b = c | α = β = γ = 90° |
| Tetragonal | a = b ≠ c | α = β = γ = 90° |
| Ortorrómbico (o Ròmbic) | a ≠ b ≠ c | α = β = γ = 90° |
| Hexagonal | a = b ≠ c | α = β = 90°; γ = 120° |
| Trigonal (o Romboèdric) | a = b = c | α = β = γ ≠ 90° |
| Monoclínic | a ≠ b ≠ c | α = γ = 90°; β ≠ 90° |
| Triclínic | a ≠ b ≠ c | α ≠ β ≠ γ
α, β, γ ≠ 90° |
En funció de les possibles localisacions dels àtoms en la cela unitària s'establixen 14 estructures cristalines bàsiques, les denominades rets de Bravais.
Classificacions
[editar | editar còdic]Els cristals es poden classificar de tres maneres: sistemes de cristals, famílies de cristals i sistemes d'entramat. Estos utilisen grup espacial, rets i grup puntual. Les distintes classificacions es confonen a sovint: en particular, el sistema cristalí trigonal es confon a sovint en el sistema de ret romboèdrica, i el terme "sistema cristalí" s'utilisa a voltes per a referir-se a un dels atres.
Els espais en menys de tres dimensions tenen el mateix número de sistemes de cristals, famílies de cristals i sistemes de ret. En un espai unidimensional, hi ha un sistema de cristals. En l'espai 2D, hi ha quatre sistemes de cristals: oblicuo, rectangular, quadrat i hexagonal.
Família de cristals
[editar | editar còdic]Una família de cristals està determinada per les rets i els grups de punts. Es forma combinant sistemes cristalins que tenen grups espacials assignats a un sistema de ret comuna. En tres dimensions, les famílies i els sistemes de cristals són idèntics, llevat els sistemes de cristals hexagonals i trigonals, que es combinen en una família de cristals hexagonals. Les sis famílies de cristals són triclínica, monoclínica, ortorrómbica, tetragonal, hexagonal i cúbica.
Sistema de ret cristalina
[editar | editar còdic]Un sistema de ret cristalina és un grup de rets cristalines en el mateix conjunt de grups de punts, que són subgrups del classes aritmètiques de cristals. Els grups espacials i els cristals es classifiquen com a sistemes reticulars segons els seus rets de Bravais. Els 14 entramats de Bravais s'agrupen en sèt sistemes d'entramat: triclínic, monoclínic, ortorrómbico, tetragonal, romboèdric, hexagonal i cúbic.
Cinc dels sistemes cristalins són essencialment iguals a cinc dels sistemes de ret, mentres que els sistemes cristalins hexagonals i trigonals són diferents.
La majoria dels grups de punts s'assignen a un únic sistema de ret, en el cas tant de la qual el cristal com el sistema de ret tenen el mateix nom. No obstant, cinc grups de punts s'assignen a dos sistemes de ret, el romboèdric i l'hexagonal, perque abdós presenten una triple simetria rotacional. Estos grups de punts s'assignen al sistema cristalí trigonal.
La relació entre les famílies de cristals tridimensionals, els sistemes de cristals i els sistemes de ret es mostra en la següent taula:
| Família de cristals | Sistema de cristals | Simetria requerides del grup de punts | Grups de punts | Grup espacial | Rets de Bravais | Sistema de ret |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Triclínic | Triclínic | Cap | 2 | 2 | 1 | Triclínic |
| Monoclínic | Monoclínic | 1 doble eix de rotació o 1 pla d'espill | 3 | 13 | 2 | Monoclínic |
| Ortorrómbico | Ortorrómbico | 3 eixos de rotació dobles o 1 eix de rotació doble i 2 plans d'espill | 3 | 59 | 4 | Ortorrómbico |
| Sistema cristalí tetragonal | Tetragonal | 1 eix de rotació cuádruple | 7 | 68 | 2 | Tetragonal |
| Hexagonal | Trigonal | 1 eix de rotació triple | 5 | 7 | 1 | Romboedro |
| 18 | 1 | Hexagonal | ||||
| Hexagonal | 1 eix de rotació séxtuple | 7 | 27 | |||
| Cúbic | Cúbic | 4 eixos triples de rotació | 5 | 36 | 3 | Cúbic |
| 6 | 7 | Total | 32 | 230 | 14 | 7 |
- Nota: no existix un sistema d'entramat "trigonal". Per a evitar la confusió de la terminologia, el terme "celosía trigonal" no s'utilisa.
Elements de simetria
[editar | editar còdic]El tipo de sistema normal cristalí depén de la disposició simètrica i repetitiva de les cares que formen el cristal. Dita disposició és conseqüència de l'ordenament intern dels seus àtoms i, per lo tant, característic de cada mineral. Les cares es dispondran segons els elements de simetria que tinga eixe sistema, sent un d'ells característic de cada u dels sèt sistemes:
| Sistema cristalí | Elements característics |
|---|---|
| Cúbic | Quatre eixos ternarios |
| Tetragonal | Un eix cuaternario (o binario derivat) |
| Ortorrómbico | Tres eixos binarios o tres plans de simetria |
| Hexagonal | Un eix senario (o ternario derivat) |
| Trigonal (o Romboèdrica) | Un eix ternario |
| Monoclínic | Un eix binario o un pla de simetria |
| Triclínic | Un centre de simetria o be cap simetria |
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema cristalino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.