Anar al contingut

Presentació de grup

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra abstracta, una presentació és una forma de definir un grup per mig de l'especificació de dos conjunts:

  • S, conjunt dels generadors, de modo que tot element del grup puga expressar-se com a producte d'elements de S.
  • R, conjunt de les relacions, igualtats entre elements del grup.

La presentació d'un grup G sol escriure's en la forma SR. En les relacions en que el segon membre de l'igualtat siga l'element neutre del grup, sol ometre's l'igualtat i l'element neutre. Per eixemple:

G=<a,b,c,db9,cbcbcb,cbc1b1>

indica que el grup G està generat per a, b, c, d ; i el conjunt de relacions nos indica que b9= i, és dir, b és d'orde 9, cb és d'orde 3, i que c i b commuten.

Introducció informal

[editar | editar còdic]

Cridem paraula a qualsevol producte d'elements del grup o dels seus inversos. Per eixemple, si x, i, z són elements d'un grup G, llavors xy, z-1xzz són paraules en el conjunt {x, i, z}.

Direm que un grup G està generat per un conjunt S, si és possible descriure tot element de G com a producte de la forma

x1a1 x2a2 ... xnan

a on tots els xi són elements de S, i cada ai és un número entero. És dir, si tot element de G pot expressar-se com una paraula en S.

Si G no és un grup lliure, molts d'estos productes seran iguals. Serà necessari precisar totes estes relacions a partir d'un conjunt R de relacions bàsiques de les que es deduïxquen les demés,

Definició

[editar | editar còdic]

Per a definir el concepte de presentació d'un grup, és necessari precisar que significa que una relació se satisfà en un grup donat. Per a açò, es recorre als grups lliures, a través dels quals es pot representar una relació entre productes de generadors d'un grup com una paraula en el grup lliure. Considerem, per eixemple, el conjunt de símbols X i el grup lliure sobre X, representat per FX. Si p i q són paraules del grup lliure FX, llavors la relació p=q pot representar-se per pq1=1, i convindre que el costat dret sempre és 1 nos permet fixar-nos només en la paraula pq1. Aixina, tenim que tota relació entre els elements d'un grup poden expressar-se com una paraula de FX per a cert conjunt X. ya que els símbols de X no són els símbols d'un grup G, és necessari "traduir-los" a elements de G per mig d'una funció f:XG, i aixina podem dir que una relació de grup en elements en un conjunt X se satisfà en un grup G per mig d'una funció f si en interpretar la relació com un producte en G (canviant lletres per la seua image per f) el resultat és 1G, l'element neutre de G.

Donat un conjunt de relacions RFX, sempre és possible definir un conjunt que satisfà estes relacions. Es tracta del grup cocient FX/N, a on N és el menor subgrup normal de FX que conté a R, cridat clausura normal de R (la clausura normal existix, i no és més que el conjunt generat per la classe de conjugació RG={grg1gG y rR}). En efecte, puix f es pren com la proyecció canònica FXFX/N, veem que si pR llavors pN=kerf, i aixina la paraula p, en ser interpretada com a producte en FX/N, és igual a l'element neutre de FX/N i p se satisfà en FX/N per a tota pR. Estes idees són suficients per a donar la definició d'una presentació de grup:


Es diu que un grup G té una presentació XR, a on X és un conjunt i R és un conjunt de paraules del grup lliure FX de base X, si existix un isomorfisme GFX/N, a on N és la clausura normal de R.

Si G té una presentació XR, es pot considerar al conjunt X com el generador de G, i llavors G és el major grup lliure en X en el que les relacions R se satisfan. La formulació precisa d'esta última afirmació és la teorema de von Dyck següent:

Teorema (von Dyck): Siga R un conjunt de paraules del grup lliure FX de base X, i G un grup a on se satisfan totes les relacions de R a través d'una aplicació f:XG. Si G és generat per f(X), llavors existix un únic epimorfisme ψ:FXG tal que f=ψη, a on N és la clausura normal de R en FX i η:XFX/N és la restricció de la proyecció canònica π:FXFX/N a X:


Archiu:Presentacion de grupo teorema von dyck diagrama conmutativo.svg


La teorema de von Dyck nos diu que, en efecte, un grup G que té una presentació XR complix en la propietat universal que caracterisa als grups lliures, i aixina és lliure en base X. Quan H és un grup que també satisfà les relacions en R i H=f(X) com en la teorema anterior, llavors hi ha un epimorfisme ψ:GH i aixina H és isomorfo (pel primera teorema de isomorfía) a un grup cocient de G (a saber G/kerψ), i és en este sentit que el grup G és el major grup lliure en X que satisfà les relacions en R.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Lang, S. Algebra. (2002) Springer-Verlag, New York.
  2. Rotman, J. Advanced Modern Algebra. (2003) Prentice Hall.
  3. Grillet, P. Abstract Algebra. 2007 Springer Science, New York.