Conjugació (teoria de grups)
En àlgebra abstracta, i més concretament en teoria de grups, es denomina conjugació a un tipo d'acció d'un grup sobre sí mateixa. Un eixemple d'este tipo d'operació és la semblança de matrius.
Siga un grup, i siga u dels seus elements. Es denomina conjugat de per a l'element . Llavors es diu que els elements i són conjugats.
La conjugació com a relació
[editar | editar còdic]En un grup, es pot definir la relació:
- per a algun .
tal que està relacionat en precisament si i són conjugats. La relació aixina definida és una relació d'equivalència.[1]
Per tant, els elements conjugats d'un element formen una classe, cridada classe de conjugació de :[2]
- .
Com la conjugació per un element fix del grup és un isomorfisme de grups, cada dos elements d'una mateixa classe de conjugació són indistinguibles des del punt de vista de l'estructura de grup. En particular, tenen el mateix orde.
Eixemples
[editar | editar còdic]- La classe de conjugació del neutre conté solament al neutre: . Lo mateixa ocorre en els demés elements del centre del grup. Açò caracterisa als elements del centre.
- Dos permutació d'un grup simètric estan en la mateixa classe de conjugació si i solament si els cicles en els seus descomposicones en cicles disjuntos tenen les mateixes llongituts. Per lo tant, el número de classes de és el número de particions de .
- Donat un subgrup d'un grup , sempre que dos elements de són conjugats en , també ho són en ; no obstant, el ser conjugats en no implica que lo siguen en . Per eixemple, les permutació i són conjugades en —són cicles de la mateixa llongitut— pero no ho són en el grup alternat , que és abeliano.
Acció de grup
[editar | editar còdic]Considere's l'acció de sobre sí mateixa
que ve donada per la conjugació successiva pels diferents elements . Baixe este punt de vista:
- l'òrbita d'un element baixe l'acció és la classe de conjugació de dit element.
- l'estabilisador d'un subconjunt baix l'acció és el normalizador de dit subconjunt. Quan es tracta d'un únic element diem que és el centralizador de .
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Artin, 2010, p. 53.
- ↑ Gallian, 2012, p. 409.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conjugación (teoría de grupos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.