El principal producte miner en Nova Espanya va ser l'argent de l'actual Mèxic, que rivalizaba en la de la Vila Imperial de Potosí (1560) en el Virreinato de Perú. En Nova Espanya també s'obtenia, en molta menor mida i de manera intermitent, or dels rius a lo ample del territori que comprenia des de Filipines a Cuba. La concessió d'una explotació minera estava subjecta al pagament impost del quint real i al pagament d'atres tributs per la fundició i comerç com l'almojarifazgo o l'alcábala. Les cantitats extretes només en Mèxic a lo llarc de més de doscents cinquanta anys són modestes comparades en les actuals, no obstant, varen anar de màxima importància per a l'economia mundial de la seua época, causant successives fallida de deute públic en Espanya i la revolució dels preus en el restant de països europeus.[1]
De la seua importància econòmica i social són testimoni els centres històrics Patrimoni de la Humanitat de Guanajuato oZacatecas, aixina com atres ciutats monumentals, camins i infraestructura minera i metalúrgica. Existixen regions de rellevància històrica per l'activitat minera com els Pobles Miners del Centre i Sur d'Hondures. El patrimoni relacionat directament en la mineria entre els sigles XVI i XIX també s'ha posat en valor com en el cas de la mina de la Valenciana (Guanajuato, Mèxic).
Algunes de les mines l'explotació de les quals es va iniciar en época de l'imperi espanyol continuen en funcionament en l'actualitat, com el cas de la Rosario Mining Company en Hondures, la Mina Proñao en Mèxic o la mina de Poble Vell en República Dominicana.
Història
Ore en L'Espanyola, República Dominicana
Els inicis de la mineria novohispana es troben en els jaciments auríferos de l'actual República Dominicana com la mina de Poble Vell. L'imperi espanyol va explotar les mines senyalades pels taínos en processos i tècniques pròpies de l'Europa de el XVI. De principis a mitan de el XVI s'estima una producció de 500.000 pesos d'or, sent estes sifres superiors a les de Castella de l'Or o els actuals Puerto Rico i Cuba. La producció d'or sustentava les peticions de mà d'obra esclava negra, que també s'amprava en els ingenis azucareros. A finals del sigle XVII els informes de Juan Net Valcárcel varen respalar les inversions per a proseguir en la mineria de l'or en l'actual República Dominicana.[2]
Or en Sant Joan Batiste, Puerto Rico
En el sigle XVI, l'explotació de l'or en Sant Germán (Puerto Rico) va estar condicionada a l'aguaite dels pirates de les nacions enemigues d'Espanya, en base en l'oest de l'Espanyola, la presència de la qual llimitava les inversions en obtenció o fundició.[3]
Coure i or en Cuba
En Cuba es varen explotar els reduïts depòsits auríferos dels rius senyalats pels taínos. La primera fundició d'or es va establir en Bayamo (1512), traslladada despuix a Santiago de Cuba.[4] En 1534 es va descobrir el jaciment de coure El Coure (Santiago de Cuba) que es va explotar fins al primer terç de el XVII. Va estar inactiu fins a mediats del sigle XIX.[5]
Or i argent en Hondures i Guatemala
Hondures
De 1542 data la troballa de l'or aluvial del riu Guayape en la governació de Veragua (actual Hondures). La seua explotació va estar precedida per la presència d'or en la regió de Tegucigalpa, que junt a Comayagua es varen constituir en les regions mineres més rellevants de la seua época. Atres mines de el XVI varen ser cerro de Guazucarán (1569) i en la zona d'influència de Sant Pedro Sula i el port de Trujillo. Durant el XVI va requerir de mà d'obra esclava africana per al seu desenroll. La mineria d'argent i or va entrar en decadència a principis de el XVII, época de la fundació de l'institució pionera de l'Alcaldia Major de Mines de la província d'Hondures. Atres recursos miners varen ser el ferro d'Agalteca.[6]En 1731 es va crear la ceca de Santiago dels Cavallers de Guatemala(Guatemala), quarta casa de la moneda americana. [7]
La mineria en l'actual Guatemala en la Capitania General de Guatemala, data de l'explotació dels jaciments de Chiquimula i Sant Miguel. Les mines es varen localisar en Huehuetenango, Concepció Les Mines i Zunil.[10] La casa de la moneda de Guatemala (1731) va ser la quarta d'Amèrica, per darrere de les de Mèxic, Potosí i Llima per a falcar la moneda procedent de l'actual Hondures. Despuix dels terremots de 1773 es va traslladar a Nova Guatemala de l'Asunción.[7]
Argent en Mèxic
Les mines d'argent de l'actual Mèxic varen sostindre les campanyes de conquista del territori de l'actual Mèxic per part del imperi espanyol. La producció d'argent en Mèxic va aplegar a representar quatre voltes la del conjunt de mines situades en Europa. Algunes de les principals zones mineres varen ser les de Taxco i Sultepec (1534); Zacatecas i Tlalpujahua (1546); Guanajuato (1548); Pachuca, Sombrerete, Fresnillo i Mineral del Mont (1552); Sant Luis Potosí (1592) i Durango (XVIII). Entorn a les mines es varen erigir importants poblacions la prosperitat de les quals es va basar en l'activitat minera, avecindado a numerosos indígenes que varen crear una població mestiza. Els districtes miners es varen organisar com Reals de Mines, com a Real de Mines de les Vérgens de Cosalá o el Real de Mines de Pánuco. La primera casa de la moneda americana data de 1571 i va ser la de Mèxic, ubicada junt al palau dels Virreyes.[11]
Les explotacions consistien en galeries i l'extracció de l'argent del mineral es realisava per mig de fundició. Les tècniques i forns es varen ser perfeccionant. Ademés, es varen introduir els alvanços de Vannoccio Biringuccio (1540) sobre l'amalgama en mercuri. El va beneficiar de pati va ser descobert per Bartolomé de Medina en 1554, i la seua principal conseqüència va ser un increment en l'activació de la mineria, puix el nou sistema requeria de menys temps, menor mà d'obra i reduïa la cantitat de treballadors necessaris per a l'obra. No obstant, l'obra de Medina requeria un major cost econòmic (el sistema estava format per sal, pirita de ferro, coure i mercuri perque va ser la més important de tota la Nova Espanya ) pero el cost va ser paliat ràpidament i la mineria va seguir el seu creiximent.[12]
La mineria novohispana va enfrontar varis problemes, tals com:
Escassa mà d'obra al vore's reduïda la població indígena (principal treballadora de les mines), durant les epidèmies de el XVI en el qual es dona una gran cantitat de morts. Este inconvenient va ser solucionat en l'importació de mà d'obra esclava negra.
El mercuri o azogue era transportat des d'Almadén (Ciutat Real, Espanya) al virreinato en els combois de la Carrera d'Índies. L'importació de mercuri des de fòra de l'imperi espanyol va ser prohibida i castigada en la pena capital a partir de 1589, per decret de Felipe II. El motiu varen ser els intents anglesos de comerciar en l'imperi espanyol. El monopoli comercial va donar lloc als intents de contrabando com els d'Henry Morgan.
Real Seminari de Mineria de Nova Espanya, Ciutat deMéxico (1792)La durea del treball en les mines provocava malalties com artritis reumatoide en els miners, lo que moltes voltes va ocasionar la seua mort o cessació en el treball. Els estímuls brindats solien ser paupèrrims i els treballadors moltes voltes varen ocasionar tumults en contra dels patrons.[13]
L'época dorada de les mines es va alcançar en el XVII, i el seu millor representant va ser la mina de la Valenciana, ubicada en Guanajuato i propietat d'Antonio d'Obregón, comte de la Valenciana. En el determini de 1788 al 1808, la mina va produir 30 millons de pesos, cantitat superior al producte intern brut del Virreinato del Perú. Una atra mina reseñable va ser la de Alvarado en Zacatecas. Solament d'esta mina es varen extraure més de 800 millons de dólars durant 1548 i 1867, segons els registres que s'han conservat.
Fins al XVI els azteca també havien desenrollat la mineria, en mijos humans i tècniques llimitades.
La moneda d'or va ser establida en 1772 i va representar un alvanç en l'economia del virreinato, Bucareli va conseguir aumentar el PIB eixe any en un 50%, lo que va significar un major us dels recursos del país en obres públiques, més el 10% del guany va ser enviada a Espanya.
Despuix de l'independència de Mèxic va caure a mitan de el XIX, en sorgir l'indústria, caure les mines a causa de les guerres, i devaluarse la moneda d'or en 1882.[16]
La mineria, com a activitat econòmica principal, va generar un context nou en la del virreinato. l'or i l'argent es varen consolidar com a productes d'exportació, va servir d'enllaç entre l'Espanya peninsular i l'Espanya americana, ademés d'unir l'economia mundial cap a l'oceà Pacífic i l'Orient alimentant la ruta feya la Capitania General de Filipines (actual Filipines) del Galeón de Manila que conectava en la China de la Dinastia Ming i el seu subsegüent Dinastia Qing.
La mineria va donar lloc a una exhaustiva llegislació entorn a la seua explotació i les condicions dels miners. Els indis amprats en les mines es regien per les Lleis de Burgos (1512) i demés fonts del dret indiano que regulaven, entre uns atres, que en els pobles miners es poguera sentir missa i la llimitació del treball de les embarassades. La baixa densitat de població, les condicions de salubritat i de seguritat en el treball de l'época varen supondre la demanda de mà d'obra esclava africana a través de la concessió del Assent de Negres.
La circulació de l'argent novohispana (i de Potosí) en Europa va produir el llarc periodo d'inflació de cent cinquanta anys de la revolució dels preus teorizado per Martín de Azpilcueta. Ademés, degut en part a l'inflació, durant els regnats de Felipe II i Felipe III, la monarquia hispànica va incórrer en fallida del seu deute públic o juros.
Casa Real de Rescats (1780) actual Biblioteca Nacional Juan Ramón Molina
Caxa Real (1739) de Comayagua, restaurada en 2013.jpg)
Tractat Art dels Metals (1640) d'Álvaro Alonso Barba
