Real Seminari de Mineria
El Real Seminari de Mineria de la Nova Espanya va ser una escola destinada a ensenyar la tècnica de mines i millorar la producció minera de la Nova Espanya que tenia la seua sèu en la Ciutat de Mèxic. El seu orige va estar relacionat en les reformes borbòniques, puix volien impulsar l'indústria minera que era de les més productives en la Nova Espanya. És considerat l'antecessor directe de totes les escoles d'ingenieria i ciències de Mèxic.
Història
El Real Seminari de Mineria de la Nova Espanya va ser fundat l'1 de giner de 1792, en sèu en el carrer de Guatemala N.º 90, en el propòsit d'ensenyar la tècnica de mines i millorar la producció de la mineria en la Nova Espanya; les classes varen iniciar en març d'eixe mateix any en 25 alumnes. Va ser fins a l'any 1813 quan varen començar les llabors en lo que ara és el Palau de Mineria, ubicat en el carrer Tacuba del Centre Històric de la Ciutat de Mèxic, edificada per l'arquitecte espanyol Manuel Tolsá. La seua bellea d'estil neoclàssic ho va convertir en un ícono de l'arquitectura en tot el continent americà.
Fausto Elhúyar i de Zúbice, president i director general del Real Tribunal de Mineria de Nova Espanya, és qui rep gran part del mèrit de la fundació d'esta escola. Entre alguns dels catedràtics del recint destaquen Andrés Manuel del Riu, Ludwig Linder i Alexander von Humboldt.
Funcionament de l'institució
La ciència i les tècniques mineres pròpies dels novohispanos varen millorar considerablement la producció minera. Per una part, els novohispanos varen inventar maquinària i sistemes de ventilació en les mines que varen facilitar el treball. Aixina mateix, els alvanços científics varen superar certs problemes tècnics que es presentaven en el camí. Un eixemple d'açò varen ser les idees de Joseph Sáenz de Escobar, qui, en l'us de la geometria, va solucionar problemes de medició de l'aigua i les terres.
Les principals assignatures impartides en El Real Seminari de Mineria eren les matemàtiques, la física, la química i la mineralogia. Ademés, existien matèries auxiliars que anaven des de dibuix, gramàtica, geografia, llògica i política, fins a idiomes com francés i llatí.
Els llibres que s'utilisaven per a impartir les matèries eren de gran pes científic i evidenciaven la calitat de l'educació que es brindava i la preparació en la que contaven els alumnes, en especial en les pràctiques de física, química i matemàtiques. Entre estos llibres destaquen la série de Matemàtiques de Benito Bails, aixina com el diccionari de Física de Brisson i els elements d'Euclides.
Ràpidament, l'equipament de màquines, materials i instruments del colege va ser creixent i es va convertir en una important colecció, especialment en el laboratori de física i química. Entre els instruments més importants de la colecció es trobaven els rolls d'Arquímedes, barómetros, microscopis, aerómetros i pirómetros, i màquines com una eolípila en llàntia.
El Real Seminari contava en estrictes requisits per a aspirants, els quals va determinar Fausto Elhúyar. A este tipo de filtre se li va conéixer com a “neteja de sanc”. Alguns d'estos requisits consistien que els candidats devien tindre un orige catòlic, procedir d'una família lletrada, pertànyer a ètnia dominants, satisfer les exigències intelectuals i conéixer les normes del control social o del procés de civilisació.
cal destacar que els estudiants del colege es trobaven dividits en els de dotació (becats), els pensionistes, els qui cobrien les seues pròpies despeses i els externs. En general, el procés de selecció d'alumnes per a ingressar al colege era sumament elitiste, ya que la majoria dels estudiants que conseguien entrar eren de famílies en el poder o aplegats a elles.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Seminario de Minería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.