Anar al contingut

John Horton Conway

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
John Horton Conway

John Horton Conway (Liverpool, 26 de decembre de 1937-Princeton, Nova Jersey, 11 d'abril de 2020)[1][2][3] va ser un prolífic matemàtic britànic, especialiste en la teoria de grups (teoria de grups finitos), teoria de nucs, teoria de números, teoria de jocs i teoria de còdics. Naixcut i criat en Liverpool, Conway va passar la primera mitat de la seua carrera en la Universitat de Cambridge abans de mudar-se als Estats Units, a on va ocupar la càtedra John von Neumann en la Universitat de Princeton durant el restant de la seua carrera.[4][5][6][7][8][9] L'11 d'abril de 2020, als 82 anys, va morir de complicacions per COVID-19.[10]


Biografia

Conway va nàixer el 26 de decembre de 1937 en Liverpool, fill de Cyril Horton Conway i Agnes Boyce.[11][9] Es va interessar per les matemàtiques a una edat molt primerenca. Quan tenia 11 anys, la seua ambició era convertir-se en matemàtic.[12][13] Despuix de deixar el sext curs, va estudiar matemàtiques en el Gonville and Caius College de Cambridge.[11] Un "adolescent terriblement introvertit" en l'escola, va prendre la seua admissió a Cambridge com una oportunitat per a transformar-se en un extrovertido, un canvi que més tarde li va valdre el renom de "el matemàtic més carismàtic del món".[14][15]

Conway va obtindre una llicenciatura en 1959 i baix la supervisió d'Harold Davenport, va escomençar a realisar investigacions en teoria de números. Havent resolt el problema obert plantejat per Davenport sobre la escritura de números com sumixques de quintes potències, Conway va escomençar a interessar-se pels ordinals infinits.[13] Sembla que el seu interés pels jocs va escomençar durant els seus anys d'estudi en el Cambridge Mathematical Tripos, a on es va convertir en un ávido jugador de backgammon, passant hores jugant en la sala comunal. Va obtindre el seu doctorat en 1964 i va ser nomenat membre universitari i professor de matemàtiques en el Sidney Sussex College de Cambridge.[16] Despuix de deixar Cambridge en 1986, va assumir el càrrec de president de la càtedra de matemàtiques John von Neumann en l'Universitat de Princeton.[16]


El joc de la vida de Conway

Artícul principal → Jugue de la vida.
Un canó de Gosper creant "gliders" en el joc de la vida de Conway

Conway va ser especialment conegut per l'invenció del Joc de la vida, un dels primers eixemples d'autómata celar. Els seus experiments inicials en eixe camp es varen realisar en llapis i paper, molt abans de que existiren les computadores personals. Des de que Martin Gardner va introduir el joc en Scientific American en 1970,[17] ha generat centenars de programes de computadora, llocs web i artículs.[18] És un element bàsic de les matemàtiques recreatives. Hi ha una extensa wiki dedicada a curar i catalogar els diversos aspectes del joc.[19] Des dels primers dies, ha segut un favorit en els laboratoris de computació, tant pel seu interés teòric com per un eixercici pràctic de programació i visualisació de senyes. Conway solia odiar el Joc de la vida, en gran part perque havia aplegat a eclipsar algunes de les atres coses més profundes i importants que havia fet.[20] No obstant, el joc va ajudar a llançar una nova branca de les matemàtiques, el camp dels autómates celars.[21]

Se sap que el joc de la vida és Turing complet.[22][23]


Conway i Martin Gardner

La carrera de Conway es va entrellaçar en la del divulgador de les matemàtiques i columnista de Scientific American Martin Gardner. Quan Gardner va incloure Game of Life de Conway en la seua columna Mathematical Games en octubre de 1970, es va convertir en la més llegida de totes les seues columnes i va convertir a Conway en una celebritat instantànea.[24][25] Gardner i Conway havien mantingut correspondència per primera volta a fins de la década de 1950 i, a lo llarc dels anys, Gardner havia escrit en freqüència sobre aspectes recreatius del treball de Conway.[26] Per eixemple, va parlar sobre el joc de Brots de Conway (juliol de 1967), el Hackenbush (giner de 1972) i el seu problema de l'àngel (febrer de 1974). En la columna de setembre de 1976, va revisar ellibre de Conway On Numbers and Games i inclús va conseguir explicar els números surreals de Conway.[27]

Conway va ser un membre destacat de Mathematical Grapevine de Martin Gardner. Visitava regularment a Gardner i li escrivia llargues cartes resumint la seua investigació recreativa. En una visita de 1976, Gardner ho va retindre durant una semana, pressionant-ho en busca d'informació sobre les teselaciones de Penrose que acabaven d'anunciar-se. Conway havia descobert moltes (si no la majoria) de les principals propietats dels mosaics.[28] Gardner va usar estos resultats quan va presentar al món els mosaics de Penrose en la seua columna de giner de 1977.[29] La portada d'eixe número de Scientific American presenta els mosaics de Penrose i està basada en un esbós de Conway.[25]


Les conferències nomenades Gathering 4 Gardner es porten a terme cada dos anys per a celebrar ellegat de Martin Gardner, i el propi Conway va ser a sovint un orador destacat en estos events, discutint varis aspectes de les matemàtiques recreatives.[30][31]

Principals àrees d'investigació

Teoria de jocs combinatoris

Conway era àmpliament conegut per les seues contribucions a la teoria de jocs combinatoris (CGT), una teoria dels jocs partisanos. Açò ho va desenrollar en Elwyn Berlekamp i Richard Guy, i en ells també va ser coautor dellibre Winning Ways for your Mathematical Plays. També va escriure ellibre On Numbers and Games (ONAG) que establix els fonaments matemàtics de la teoria de jocs combinatoris. També va ser un dels inventors del joc dels brots, aixina com del Phutball. Va desenrollar anàlisis detallats de molts atres jocs i acertijos, com el gaveta Soma, el solitari de clavilles i els soldats de Conway. Se li va ocórrer el problema de l'àngel, que es va resoldre en 2006. Va inventar un nou sistema de números, els números surreals, que estan estretament relacionats en certs jocs i han segut objecte d'una novela matemàtica de Donald Knuth.[32] També va inventar una nomenclatura per a números extremadament grans, la notació de fleches encadenades de Conway. Molt d'açò es discutix en la part 0 de On Numbers and Games.

Geometria

A mitan de la década de 1960 en Michael Guy, Conway va establir que hi ha sesenta y cuatro policoras uniformes convexas que exclouen dos conjunts infinits de formes prismàtiques. Ells varen descobrir el gran antiprisma en el procés, l'única construcció no-Wythoffian uniforme.[33] Conway també ha sugerit un sistema de notació dedicat a descriure poliedres cridat notació de poliedres de Conway. En la teoria de les teselaciones, va idear el criteri de Conway, que és una forma ràpida d'identificar molts prototips que enlosan el pla.[34]


Va investigar celosías en dimensions més altes i va anar el primer en determinar el grup de simetria de la celosía Leech.

Topología geomètrica

En la teoria de nucs, Conway va formular una nova variació del polinomi d'Alexander i va produir un nou invariante que ara es diu polinomi de Conway.[35] Despuix de permanéixer inactiu durant més d'una década, este concepte es va tornar fonamental per a treballar en la década de 1980 en els nous polinomis de nucs.[36] Conway va desenrollar encara més la teoria de nucs i va inventar un sistema de notació per a tabular nucs, hui en dia conegut com a notació de Conway, mentres va corregir una série d'errors en les taules de nucs d'el XIX i els va estendre per a incloure tots menys quatre dels no alternats cosins en 11 creus.[37] En la teoria de nucs, el nuc de Conway du el seu nom.


Teoria de grups

Eixemples de dodecágonos segons la seua simetria

r24

d12
g12
p12
i8

d6
g6
p6
d4
g4
p4

g3
d2
g2
p2

a1
Conway va classificar estes simetria usant una lletra i l'orde de la simetria a continuació. Va assignar la lletra r al grup de simetria de la figura regular; i en el cas dels subgrups va utilisar la lletra d (de diagonal) per a les figures en eixos de simetria solament a través dels seus vèrtiços; p per a figures en eixos de simetria solament a través d'eixos perpendiculars als seus costats; i per a figures en eixos de simetria tant a través de vèrtiços com a través de centres de costats; i g per a aquelles figures solament en simetria rotacional. En a1 s'etiqueten aquelles figures en absència de simetria. Els tipos de simetria més baixos permeten dispondre d'un o més graus de llibertat per a definir distintes figures irregulars.[38] Solament el subgrup g12 no té graus de llibertat, pero pot vore's com un grafo dirigit

Va ser l'autor principal del Atles de grups finitos que proporciona propietats de molts grups simples finitos. Treballant en els seus colegues Robert Curtis i Simon P. Norton va construir les primeres representacions concretes d'alguns dels grups esporàdics. Més específicament, va descobrir tres grups esporàdics basats en la simetria de la celosía Leech, que han segut designats com a grups de Conway.[39] Este treball ho va convertir en un actor clau en la classificació exitosa dels grups finitos simples. En base en una observació de 1978 del matemàtic John McKay, Conway i Norton varen formular el complex de conjectura conegut com Monstrous moonshine. Esta assignatura, nomenada per Conway, relaciona el grup mònstruo en les funcions modular elíptiques, unint aixina dos àrees prèviament distintes de les matemàtiques: els grups finitos i la teoria de funcions complexes. Ara s'ha revelat que el Monstrous moonshine també té conexions profundes en la teoria de cordes.[40]

Conway va introduir el grupoide Mathieu, una extensió del grup Mathieu M12 a 13 punts.

Teoria de números

Com a estudiant de postgrau, va demostrar un cas d'una conjectura d'Edward Waring, que cada sancer podria escriure's com la suma de 37 números cada u elevat a la quinta potència, encara que Chen Jingrun va resoldre el problema de forma independent ans que el treball de Conway poguera ser publicat.[41]

Àlgebra

Conway ha escrit llibres de text i ha realisat treballs originals en àlgebra, concentrant-se particularment en cuaterniones i octoniones.[42] Junt en Neil Sloane, va inventar els icosianos.[43]

Anàlisis

Va inventar una funció en base 13 com a contraeixemple de la inversa del teorema del valor intermig: la funció pren tots els valors reals en cada interval de la llínea real, per lo que té una propietat de Darboux pero no és contínua.

Algoritmes

Per a calcular el dia de la semana, va inventar el algoritme Doomsday. L'algoritme és lo suficientment simple per a que qualsevol persona en capacitat aritmètica bàsica puga fer els càlculs mentalment. Conway normalment podia donar la resposta correcta en menys de dos segons. Per a millorar la seua velocitat, va practicar els seus càlculs de calendari en la seua computadora, que estava programada per a fer-li preguntes en dates aleatòries cada volta que es conectava. Un dels seus primers llibres va ser sobre màquines d'estats finitos.


Física teòrica

En 2004, Conway i Simon B. Kochen, un atre matemàtic de Princeton, varen demostrar la teorema delliure albir, una refutació sorprenent de la teoria de variables amagades de la mecànica quàntica. Afirma que, donades certes condicions, si un experimentador pot decidir lliurement quines cantitats medir en un experiment en particular, llavors les partícules elementals deuen tindre llibertat per a elegir els seus espin per a que les medicions siguen consistents en la llei física. En la provocativa redacció de Conway: "si els experimentadores tenen lliure albir, també ho tenen les partícules elementals".[44]

Premis i distincions

Conway va rebre el Premi Berwick (1971),[45] va ser elegit membre de la Royal Society (1981),[46] es va convertir en membre de l'Acadèmia Nortamericana d'Arts i Ciències en 1992, va anar el primer receptor del Premi Pólya (LMS),[45] va guanyar el Premi Nemmers en Matemàtiques (1998) i va rebre el Premi Leroy Steele d'Exposició Matemàtica (2000) de la American Mathematical Society. En 2001 se li va otorgar un títul honorari de la Universitat de Liverpool,[47] i en 2014 u de la Universitat Alexandru Ioan Cuza d'Iași.[48]

La seua nominació a FRS, en 1981, diu:

Un matemàtic versàtil que combina una profunda visió combinatòria en virtuosisme algebraic, particularment en la construcció i manipulació d'estructures algebraiques "fòra de ritme" que allumenen una àmplia varietat de problemes de formes completament inesperades. Ha realisat destacades contribucions a la teoria de grups finitos, a la teoria dels nucs, a la llògica matemàtica (tant la teoria de conjunts com la teoria dels autómates) i la teoria dels jocs (com també a la seua pràctica).[46]

En 2017, Conway va rebre la membresía honoraria de l'Associació Matemàtica Britànica.[49]


Mort

El 8 d'abril de 2020, Conway va desenrollar síntomes de COVID-19.[50] L'11 d'abril, va morir en Nou Brunswick, Nova Jersey a l'edat de 82 anys.[50][51][52][53][54]


Llibres i publicacions

Vore també

Referències

  1. ↑ «theguardian. com/world/live/2020/apr/12/coronavirus-live-pope-easter-lockdown-us-death-toll-uk-boris-johnson-donald-trump-? page=with%3Ablock-5e92a9048f08db3109f20f63 ». Consultat el 12 d'abril de 2020 (en en-GB).
  2. ↑ SamWangPhD. «I am sorry to confirm the passing of my colleague John Conway. An incomparable mathematician, a pleasant neighbor, and an excellent coffee acquaintance.
    His passing was sudden (fever started only Wednesday morning). Part of coronavirus's hard toll in New Jersey.    ».
  3. ↑ «simai. eu/news-2/conway-morto/ Il matematico John Horton Conway è morto vaig donar Covid-19 all’età vaig donar 82 anni». Maddmaths!. Consultat el 12 d'abril de 2020.
  4. ↑ “Packing Lines, Plans, etc.: Packings in Grassmannian Spaces” (1996). Experimental Mathematics 5 (2): 139. doi:10.1080/10586458.1996.10504585.
  5. ↑ “A new upper bound on the minimal distance of self-dual codes” (1990). IEEE Transactions on Information Theory 36 (6): 1319. doi:10.1109/18.59931.
  6. ↑ “Self-dual codes over the integers module 4” (1993). Journal of Combinatorial Theory, Séries A 62: 30–45. doi:10.1016/0097-3165(93)90070-O.
  7. ↑ “com/doc/Me83.pdf Fast quantizing and decoding and algorithms for lattice quantizers and codes” (1982). IEEE Transactions on Information Theory 28 (2): 227. doi:10.1109/TIT.1982.1056484.
  8. ↑ “Tiling with polyominoes and combinatorial group theory” (1990). Journal of Combinatorial Theory, Séries A 53 (2): 183. doi:10.1016/0097-3165(90)90057-4.
  9. ↑ 9,0 9,1 MacTutor History of Mathematics archive: mcs. st-andrews. ac. uk/Biographies/Conway. html John Horton Conway
  10. ↑ «com/new-jersey/mercer/obituaries/covid-19-kills-renowned-princeton-mathematician-game-of-life-inventor-john-conway-in-3-days/786461/ COVID-19 Kills Renowned Princeton Mathematician, 'Game Of Life' Inventor John Conway In 3 Days» (en en).
  11. ↑ 11,0 11,1 «ukwhoswho. com/view/artícul/oupww/whoswho/U11688 CONWAY, Prof. John Horton». Who's Who 2014, A & C Black, an imprint of Bloomsbury Publishing plc, 2014; online edn, Oxford University Press.(Subscripció necessària)
  12. ↑ «archive. org/web/20190316023012/https://dof. princeton. edu/about/clerk-faculty/emeritus/john-horton-conway John Horton Conway». Archivat des d'el princeton. edu/about/clerk-faculty/emeritus/john-horton-conway original, el 16 de març de 2019. Consultat el 13 de decembre de 2020.
  13. ↑ 13,0 13,1 (2006) google. com/books? id=gmCSpNhXMooC&pg=PA38 Mathematical Frontiers, Infobase Publishing, p. 38. ISBN 978-0-7910-9719-9.
  14. ↑ theguardian. com/science/2015/jul/23/john-horton-conway-the-most-charismatic-mathematician-in-the-world John Horton Conway: the world's most charismatic mathematician.
  15. ↑ Mark Ronan. org/details/symmetrymonstero0000rona Symmetry and the Monster: One of the greatest quests of mathematics, Oxford University Press, UK, pp. org/details/symmetrymonstero0000rona/page/163 163. ISBN 978-0-19-157938-7.
  16. ↑ 16,0 16,1 Sooyoung Chang (2011). Academic Genealogy of Mathematicians, World Scientific, p. 205. ISBN 978-981-4282-29-1.
  17. ↑ «Mathematical Games: The fantastic combinations of John Conway's new solitaire game "Life"».223
    120–123.
  18. ↑ «dmoz. org/Computers/Artificialife/Cellar_Automata/Conway%27s_Game_of_Life DMOZ: Conway's Game of Life: Sites».
  19. ↑ «conwaylife. com/wiki/Main_Page LifeWiki».
  20. ↑ youtube. com/watch? v=E8kUJL04ELA Does John Conway hate his Game of Life? (video)
  21. ↑ MacTutor History: The game made Conway instantly famous, but it also opened up a whole new field of mathematical research, the field of cellar automata.
  22. ↑ Rendell (2015)
  23. ↑ Case (2014)
  24. ↑ bbc. com/news/magazine-29688355 Martin Gardner, puzle master extraordinaire by Colm Mulcahy, BBC News Magazine, 21 October 2014: "The Game of Life appeared in Scientific American in 1970, and was by far the most successful of Gardner's columns, in terms of reader response."
  25. ↑ 25,0 25,1 Mulcahy (2014).
  26. ↑ uark. edu/2010/06/ha-conway-on-gardner/ The Math Factor Podcast Website John H. Conway reminisces on his long friendship and collaboration with Martin Gardner.
  27. ↑ Martin Gardner, Penrose Tiles to Trapdoor Ciphers, W. H. Freeman & Co., 1989, ISBN 0-7167-1987-8, Chapter 4. A senar-technical overview; reprint of the 1976 Scientific American artícul.
  28. ↑ ams. org/notices/200506/fea-gardner.pdf Interview with Martin Gardner Notices of the AMS, Vol. 52, No. 6, June/July 2005, pp. 602–611
  29. ↑ quantamagazine. org/john-conways-life-in-games-20150828/ A Life In Games: The Playful Genius of John Conway by Siobhan Roberts, Quanta Magazine, 28 August 2015
  30. ↑ org/VIDEOS. html Presentation Videos org/VIDEOS. html archivat en Wayback Machine. from 2014 Gathering 4 Gardner
  31. ↑ Bells, Alex (2008). theguardian. com/science/2008/may/31/maths. science The science of fun The Guardian, 30 May 2008
  32. ↑ com/1995/dec/infinityplusonea599 Infinity Plus One, and Other Surreal Numbers by Polly Shulman, Discover Magazine, 1 December 1995
  33. ↑ J. H. Conway, "Four-dimensional Archimedean polytopes", Proc. Colloquium on Convexity, Copenhagen 1965, Kobenhavns Univ. Mat. Institut (1967) 38–39.
  34. ↑ “Planar tilings by polyominoes, polyhexes, and polyiamonds” (2005). Journal of Computational and Applied Mathematics 174 (2): 329–353. doi:10.1016/j. cam.2004.05.002. Bibcode: 2005JCoAM.174..329R.
  35. ↑ wolfram. com/ConwayPolynomial. html Conway Polynomial Wolfram MathWorld
  36. ↑ Livingston, Charles, Knot Theory (MAA Textbooks), 1993, ISBN 0883850273
  37. ↑ Topology Proceedings 7 (1982) 118.
  38. ↑ John H. Conway, Heidi Burgiel, Chaim Goodman-Strauss, (2008) The Symmetries of Things, ISBN 978-1-56881-220-5 (Chapter 20, Generalized Schaefli symbols, Types of symmetry of a polygon pp. 275-278)
  39. ↑ Harris (2015)
  40. ↑ daviddarling. info/encyclopedia/M/Monstrous_Moonshine_conjecture. html Monstrous Moonshine conjecture David Darling: Encyclopedia of Science
  41. ↑ ems-ph. org/journals/newsletter/pdf/2005-09-57.pdf#page=34 Breakfast with John Horton Conway
  42. ↑ Conway and Smith (2003): "Conway and Smith's book is a wonderful introduction to the normed division algebras: the real numbers, the complex numbers, the quaternions, and the octonions."
  43. ↑ John Baez. «ucr. edu/home/baez/week20. html This Week's Finds in Mathematical Physics (Week 20)».
  44. ↑ cs. auckland. ac. nz/~jas/one/freewill-theorem. html Conway's Proof Of The Free Will Theorem cs. auckland. ac. nz/~jas/one/freewill-theorem. html archivat en Wayback Machine. by Jasvir Nagra
  45. ↑ 45,0 45,1 «lms. ac. uk/prizes/list-lms-prize-winners List of LMS prize winners | London Mathematical Society».
  46. ↑ 46,0 46,1 «org/people/john-conway-11257/ John Conway».
  47. ↑ Sturla, Anna. «cnn. com/2020/04/14/us/john-conway-death-obit-trnd/index. html John H. Conway, a renowned mathematician who created one of the first computer games, dies of coronavirus complications».
  48. ↑ «uaic. ro/en/doctor-honoris-causa-john-horton-conway-mathematics-chair-princeton-university/ Doctor Honoris causa for John Horton Conway».
  49. ↑ «m-a. org. uk/honorary-members Honorary Members».
  50. ↑ 50,0 50,1 «com/new-jersey/mercer/obituaries/covid-19-kills-renowned-princeton-mathematician-game-of-life-inventor-john-conway-in-3-days/786461/ COVID-19 Kills Renowned Princeton Mathematician, 'Game Of Life' Inventor John Conway In 3 Days» (en en).
  51. ↑ Zandonella, Catherine. princeton. edu/news/2020/04/14/mathematician-john-horton-conway-magical-genius-known-inventing-game-life-dies-age Mathematician John Horton Conway, a 'magical genius' known for inventing the 'Game of Life,' dies at age 82 (in (en)), Princeton University.
  52. ↑ Van donen Brandhof, Alex. nrc. nl/nieuws/2020/04/12/wiskundige-conway-was-een-speels-genie-en-kenner-van-symmetrie-a3996590 Mathematician Conway was a playful genius and expert on symmetry (in (nl)), NRC Handelsblad.
  53. ↑ Roberts, Siobhan. «nytimes. com/2020/04/15/technology/john-horton-conway-dead-coronavirus. html John Horton Conway, a 'Magical Genius' in Math, Dies at 82». New York Claves. Consultat el 2020-04-17.
  54. ↑ Mulcahy, Colm. theguardian. com/science/2020/apr/23/john-horton-conway-obituary John Horton Conway obituary (in (en-GB)), The Guardian.
  55. ↑ “oup. com/blms/artícul/11/3/308/339059 Monstrous Moonshine” (1 de octubre 1979). Bulletin of the London Mathematical Society 11 (3): 308–339. doi:10.1112/blms/11.3.308.
  56. ↑ Guy, Richard K. (1989). “ams. org/journals/bull/1989-21-01/S0273-0979-1989-15795-9/S0273-0979-1989-15795-9.pdf Review: Sphere packings, lattices and groups, by J. H. Conway and N. J. A. Sloane”. Bulletin of the American Mathematical Society (N. S.) 21 (1): 142–147. doi:10.1090/s0273-0979-1989-15795-9.


Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=John_Horton_Conway&oldid=1434922»