En matemàtica, els números surreales són una classe de números que inclouen a tots els número real, "infinits" (majors o menors que qualsevol número real) i "infinitesimals", aquells que estan més pròxims a zero que qualsevol número real. Una volta construït tot el conjunt de números surreales, pot demostrar-se que conté un cos isomorfo als número real, i que de fet qualsevol número real contingut en els números surreales, està rodejat d'atres números surreales, que estan més pròxims al número real que qualsevol atre número real. Ademés els números surreales inclouen a qualsevol número transfinito possible.

Arbre que ilustra la construcció dels números surreales. Els surreales complets s'obtenen si es realisa el procés de ramificació anterior infinites voltes.

Els números surreales tenen estructura de cos ordenat, lo que significa que sobre ells estan definides les quatre operacions aritmètiques bàsiques (adició, substracció, multiplicació i divisió) i que estes es comporten segons lo esperat. l'invers multiplicativo d'un número infinit és un infinitesimal no nul, i vice-versa.

Varen ser inicialment proposts per John H. Conway en 1970, i més tart desenrollats per Donald Knuth en el seu llibre de 1974 Surreal Numbers: How Two Ex-Students Turned on to Pure Mathematics and Found Total Happiness. Posteriorment, s'han donat atres formalisació diferents més convenients per a alguns propòsits.[1]

Relacions en atres camps numèrics

Els números hiperreales, superreales i surreales generalisen als número real ordinaris. Pot demostrar-se l'existència d'una cadena d'inclusions com la següent:

Note's que no existix un únic cos de números superreales sino tota una classe cossos algebraics ordenats que satisfan són diferents tipos de números superreales. Açò contrasta en els números hiperreales i surreales que són cossos ordenats, únics llevat isomorfisme. Ademés els surreales, no són un conjunt en el sentit de la teoria de conjunts ZFC sino una classe pròpia, ya que per eixemple els números surreales inclouen com a subclasse a la classe de tots els números ordinals, que tampoc és un conjunt en el sentit de ZFC. Encara que els números surreales no siguen un conjunt, en el sentit de ZFC, sí poden ser formalisats dins de la teoria de conjunts NBG.

Descripció

La llògica dels números surreales es basa en parells ordenats de conjunts, el conjunt esquerre (XI) i el conjunt dret (XD), denotant-se el parell de conjunts com: {XI|XD}, i que seguixen la definició ¬(XD≤XI), que significa que els elements del conjunt dret no són menors o iguals als del conjunt esquerre. Tenint açò, s'utilisa el conjunt buit per a crear un parell de conjunts: {∅|∅}, est és el primer número surreal, i es pot escriure com 0. Tenint açò es poden escomençar a plantejar els següents números surreales:

{0| }=1 , { |0}=−1

{1| }=2 , { |−1}=−2

{2| }=3 , { |−2}=−3

Vore també

Referències

  1. ↑ Gonshor, Harry (1986). An Introduction to the Theory of Surreal Numbers (vol. 110), Cambridge University Press. doi:10.1017/CBO9780511629143. ISBN 9780521312059.

Bibliografia


  • Gonshor, Harry (1986). An Introduction to the Theory of Surreal Numbers (vol. 110), Cambridge University Press. doi:10.1017/CBO9780511629143. ISBN 9780521312059.