Anar al contingut

Paul Erdős

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Paul Erdős

Paul Erdős, naixcut Pál Erdős (IPA: ˈɛrdøːʃ; Budapest, 26 de març de 1913-Varsòvia, 20 de setembre de 1996), va anar un matemàtic hongarés prolífic i famós per les seues excentricitats. En molts colaboradors, va treballar en problemes sobre combinatòria, teoria de grafos, teoria de números, anàlisis clàssic, teoria d'aproximació, teoria de conjunts i provabilitat. La seua vida va ser recreada en la película N és un número: El retrat de Paul Erdős, rodada en vida del matemàtic, i documentada en ellibre L'home que solament amava als números (1998). Va fallir a conseqüència d'un atac al cor el 20 de setembre de 1996, a l'edat de 83 anys, mentres assistia a una conferència en Varsòvia (Polònia).

Biografia

Infància

Paul Erdős va nàixer en Budapest, hui Hongria i llavors partix del Imperi austrohúngaro, el 26 de març de 1913, en el sí d'una família d'orige judeu (el nom original de la família era Engländer). Els seus pares, Anna i Lajos Erdős, varen tindre dos filles, d'edats compreses entre tres i cinc anys, que varen morir de febra escarlata a penes uns dies abans del naiximent de Paul. Les desgràcies familiars habidas varen tindre l'efecte de que Lajos i Anna anaren extremadament protectors en Paul. A l'edat de 3 anys ya sabia sumar i per als 4 ya podia calcular quànts segons havia vixcut una persona. Al chicotet Pauli apassionaven les matemàtiques tant com als seus pares, abdós matemàtics i professors de matemàtiques.[1]

Paul tenia poc més d'un any d'edat quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Lajos, el seu pare, va ser capturat per l'eixèrcit rus quan varen atacar a les tropes austrohúngaras. Va passar sis anys en captiveri en Siberia. Mentres Lajos va estar alluntat de la família, la mare de Paul, Anna, treballava com docent durant el dia. Anna, excessivament protectora despuix de la pèrdua de les seues dos filles, va mantindre a Paul alluntat de l'escola gran part dels seus primers anys i se li va proporcionar un tutor per a ensenyar-li en la seua casa. Terminada la Primera Gran Guerra, Miklós Horthy, nacionalista de dreta, va assumir el control del país. La seua mare va ser separada del seu lloc de directora d'escola tement per la seua vida i la del seu fill, ya que els hòmens d'Horthy deambulaven pels carrers matant a comunistes i judeus. En 1920 Horthy havia introduït contra els judeus lleis similars a les que Hitler introduiria en Alemània tretze anys més vesprada.[2] Eixe mateix any, Lajos, el seu pare, va retornar a casa despuix del seu captiveri en Siberia.

Joventut i exili

En l'época d'entreguerras, a mida que Erdős creixia, l'hostilitat era cada volta major contra els judeus. Erdős sabia des de primerenca edat que un dia tindria que eixir d'Hongria. Quan tenia només sis anys d'edat, davant l'aument de l'antisemitisme, va sugerir realisar una conversió. "Pot fer lo que vullga", va dir el chicon, "pero vaig a seguir sent com yo vaig nàixer.". A pesar de les restriccions als judeus d'entrar en les universitats d'Hongria, a Erdös, com a guanyador d'un examen nacional, se li va permetre ingressar en 1930. Va estudiar per al seu doctorat en l'Universitat Pázmány Péter de Budapest.[3]

Va obtindre el seu doctorat en 1934, a l'edat de 21 anys, i va deixar Hongria per a radicar-se en Mánchester, Anglaterra, pel recrudecimiento del fascisme en el seu país d'orige. Durant el seu estadía en Anglaterra, Erdős va viajar molt pel Regne Unit. Es va reunir en Hardy en Cambridge en 1934, i en Stanisław Ulam, també en Cambridge, en 1935. La seua amistat en Ulam va ser important per a presentar a Erdős més vesprada, quan es trobava en els Estats Units. La situació en Hongria a finals de la década de 1930 clarament va fer impossible que algú d'orígens judeus retornara. No obstant va visitar Budapest tres voltes a l'any durant el seu estadía en Mánchester. En març de 1938 Hitler es va fer en el control d'Àustria a través del Anschluss i Erdös va tindre que cancelar la seua intenció de visitar Budapest durant la primavera. Va realisar la visita durant les vacacions d'estiu, pero la crisis checa del 3 de setembre de 1938 li va fer decidir retornar apresuradamente a Anglaterra. Poques semanes despuix Erdős viajaria als EE. UU., a on va ocupar una beca en Universitat de Princeton.

La seua vida en els Estats Units i el macarthisme

En 1938 es va traslladar als Estats Units, a on passaria els següents dèu anys. Llavors, com va recordar una volta, «els meus problemes es varen iniciar en Joe i Sam».[4] Eixe mateix any va acceptar el seu primer lloc en l'Universitat de Princeton. Per eixa época, va començar a desenrollar l'hàbit de viajar d'un campus a un atre, visitant a matemàtics, costum que conservaria fins a la seua mort. A pesar de que volia vore la seua mare de nou, —el seu pare havia mort d'un atac al cor i gran part de la seua família havia segut assessinada en l'Holocaust— no volia retornar a Hongria a causa de "Joe" (Iósif Stalin, en anglés Joseph). En 1954, no obstant, se li va invitar a una conferència de matemàtiques en Ámsterdam. Com a estranger, tindria que solicitar un visat de tornada als Estats Units, per lo general una qüestió de rutina. Pero la seua extensa correspondència en matemàtics fòra dels Estats Units i, en especial, en un matemàtic de la China comunista, va plantejar la sospita dels funcionaris d'immigració durant l'época del Macarthisme. Va ser membre del departament de matemàtiques de l'Universitat de Notre Dona'm.

«Els funcionaris d'immigració em varen realisar tot tipo de preguntes meques», va recordar Erdős. Li varen preguntar sobre Marx. Ell només havia llegit el Manifest Comuniste i va respondre: «Yo no soc competent per a jujar, pero sense dubte va ser un gran home». Com a conseqüència se li va negar la seua visado. Obligat a elegir entre la seguritat dels seus membres, l'Universitat de Notre Dona'm i la llibertat de viajar, no va dubtar. Va assistir a la conferència i va passar la major part de la següent década en l'Estat d'Israel. Les seues solicituts d'una visa de visitant per a assistir a conferències en els Estats Units varen ser rebujades reiteradament. En 1958 el Departament d'Estat li va otorgar un «visat especial» per a assistir a una conferència en Colorat. Durant la seua estància, un funcionari d'immigració li va acompanyar a tots costats. En 1962 va escriure als seus amics que, segons pareix «la política exterior d'EE. UU. consistix en dos punts: la no admissió de China Roja a l'ONU i la no admissió de Paul Erdős als EE. UU.». Les possessions materials no varen tindre importància per a Erdős; premis i atres guanys eren normalment donades a persones necessitades o com a premis per la solució de problemes que ell mateixa proponia. Va passar la major part de la seua vida com un vagabunt, viajant entre conferències científiques i cases de colegues matemàtics al voltant del món. Típicament, aplegava a la porta de la casa a on era invitat i dia: «el meu cervell està obert», permaneixent lo suficient com per a elaborar alguns artículs abans de tornar a viajar. En vàries ocasions, preguntava al seu amfitrió a quí deuria fer la seua següent visita. El seu estil de treballar ha segut humorísticamente comparat en una llista enllaçada. Com el seu colega Alfréd Rényi dia: «un matemàtic és una màquina que convertix café en teoremas», i Erdős prenia grans cantitats. (Esta cita és contínuament atribuïda a Erdős, pero sembla ser que en realitat el primer en usar-la va ser Rényi.)

També tenia el seu propi vocabulari: parlava de Ellibre, un llibre imaginari en el qual Deu tenia escrites les proves més belles de les teoremes matemàtiques. En una conferència de 1985 va comentar: «No tens que creure en Deu, pero deuries creure en Ellibre». Ell mateixa dubtava de l'existència de Deu, al que cridava el «Suprem Fasciste», i al que acusava de guardar les proves més elegants sense compartir. Quan trobava alguna prova matemàtica particularment bella, exclamava «¡Esta és una per a Ellibre!». Atres elements del seu particular vocabulari eren: «épsilones» per a referir-se als chiquets; les dònes eren «caps» i els hòmens eren «esclaus»; les persones que havien deixat de treballar en matemàtiques, estaven «morts» i els que havien mort «s'havien anat»; les begudes alcohòliques, «verí»; la música, «soroll»; quan donava una classe, «predicava». Per al seu epitafi va sugerir una cosa aixina com «Finalment vaig deixar de tornar-me mec» (en hongarés: «Végre nem butulok tovább»). Va morir «en acció» d'un atac al cor el 20 de setembre de 1996, a l'edat de 83 anys,[5] mentres assistia a una conferència en Varsòvia (Polònia). Mai es va casar ni va deixar descendència.

Treball professional

Paul Erdős ensenyant a Terence Tao en 1985, en l'Universitat d'Adelaida. En eixe moment, Terence tenia 10 anys. Anys més vesprada, Terence es convertiria en un dels matemàtics més grans del món. Terence Tao va rebre la Medalla Fields en 2006 i va ser elegit membre de la Royal Society en 2007.
  • Erdős va ser un dels publicadores d'artículs matemàtics més prolífics de tots els temps, únicament superat per Leonhard Euler (Erdős va publicar més artículs, pero Euler va publicar més pàgines). Va escriure aproximadament 1500 artículs en el transcurs de la seua vida, colaborant en al voltant de 500 coautores. Ell creïa fermament en les matemàtiques com una activitat social. Dins de les seues aportacions, destaquen contribucions a la teoria de Ramsey i l'aplicació del método provabiliste.

Número d'Erdős

Artícul principal → número d'Erdős.

Pels seus numerosos aportes, colaboradors i amics varen inventar el número d'Erdős com un homenage en tenyides d'humor matemàtic:

  • Erdős té assignat el número 0, tots aquells que varen colaborar en algun artícul en ell tenen l'1, algú que haja colaborat en algun dels seus colaboradors té el 2, i aixina successivament.... Senzilles estimacions comproven que el 90 % dels matemàtics actius tenen un número d'Erdős menor que 8 (sembla sorprenent si un no coneix la teoria de Sis graus de separació).

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Biografia de Paul Erdös
  2. ↑ «Els cruels «qüestionaris de la mort» nazis per a caçar judeus». El Correu. Consultat el 2023-01-20.
  3. ↑ O'Connor, John J.
    Robertson, Edmund F.. "MacTutor History of Mathematics archive"{{#if
    |, episodi {{{numero}}}}..
  4. ↑ About Erdos. htm About Paul Erdős.
  5. ↑ «Biografia de Paul Erdos | PDF | Science | Ciència filosòfica». Scribd. Consultat el 2023-01-20.

Bibliografia

  • Aigner, M., G. M. Ziegler i K. H. Hofmann; Proofs from THE BOOK (3/i). Springer, 2004. ISBN 3-540-40460-0.
  • Hoffman, Paul; The man who loved only numbers. Hyperion, 1998. ISBN 0-7868-6362-5.
  • Schechter, Bruce; My brain is open. Touchstone, 2000. ISBN 0-684-85980-7.

Enllaços externs

Paul Erdős en Viquidites. Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paul_Erdős&oldid=1319134»